Jaume Collboni i Cuadrado

Jaume Collboni i Cuadrado
	;
Biografia
Naixement	5 setembre 1969 (53 anys); Barcelona
Primer tinent d'alcalde de Barcelona
	juliol 2019 – ; ← Joan Subirats Humet
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
	13 juny 2015 – ; Electe a: eleccions municipals de Barcelona de 2015
Segon tinent d'alcalde Barcelona
	2015 – 2017 – Laia Ortiz i Castellví →
Diputat al Parlament de Catalunya
	17 desembre 2012 – 18 març 2014 – Cristòfol Gimeno Iglesias → ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 2012
Diputat al Parlament de Catalunya
	16 desembre 2010 – 2 octubre 2012 ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 2010
Diputat provincial de Barcelona
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	polític, advocat
Partit	Partit dels Socialistes de Catalunya (1994–)
Lloc web	collboni.cat

Jaume Collboni i Cuadrado (Barcelona, 5 de setembre de 1969)^[1] és un polític i advocat català. L'any 2010, entra com a diputat per la província de Barcelona al Parlament de Catalunya i el designen portaveu adjunt al Grup Parlamentari dels Socialistes. Al novembre de 2011 fou designat Secretari de Comunicació i Portaveu del PSC. Amb posterioritat (2014) renunciaria al seu escó per concórrer al procés participatiu de primàries obertes on sortiria guanyador de les dues voltes i resultaria escollit alcaldable per Barcelona pel Partit dels Socialistes. Jaume Collboni ha tornat a ser escollit com a alcaldable del PSC a Barcelona a les eleccions municipals del 2019.^[2]

Biografia[modifica]

Nascut a Barcelona (1969), en el Baix Guinardó, tot i que també ha viscut a diferents punts de la ciutat de Barcelona com els barris de la Teixonera, el Gòtic, el Poble Nou i la dreta de l'Eixample.

Trajectòria sindical[modifica]

El 1990 comença la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, sent elegit membre del Claustre de la UB, i Secretari General de l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya^[3] de 1992 al 1995. L'any 1996, impulsa la creació del gabinet tècnic de la UGT de Catalunya, on va formar part de la Direcció Nacional del sindicat des de 1998 fins al 2005 desenvolupant tasques en els àmbits de comunicació, la cultura, les relacions internacionals i de cooperació. Durant la mateixa època, fou uns dels fundadors del Centre d'Investigació Econòmica i Social de Catalunya (CIESC). El període de 2001 al 2005 fou conseller en representació sindical del Consell Econòmic i Social de l'Estat.

Trajectòria política[modifica]

Jaume Collboni ingressa al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) l'any 1994, i un any més tard (1995 - 1999) va ser escollit portaveu del Districte d'Horta - Guinardó. Entre l'any 2005 i 2010 assumeix la coordinació del Grup Parlamentari Socialista al Parlament de Catalunya. Però no és fins a l'any 2008 quan entra a formar part de l'executiva nacional del partit. Al desembre del 2011, durant el transcurs del 12è. Congrés dels Socialistes, fou nomenat Secretari de Comunicació i Portaveu del partit. L'any 2010 fou director de la campanya electoral del PSC per les eleccions autonòmiques i, aquell mateix any, entra a formar part del Parlament de Catalunya com a diputat. Treballaria com a portaveu dins la Comissió d'Empresa i Ocupació, i a la vegada, va ser designat ponent a les comissions de la llei electoral de Catalunya i, a la comissió de la llei de transparència i accés a la informació pública.

L'any 2014 es va presentar com a candidat a les primàries obertes, organitzades pel PSC, deixant la seva acta com a diputat al Parlament de Catalunya per ser escollit el candidat a l'alcaldia de Barcelona. Competia amb els seus companys de partit Carmen Andrés, Jordi Marti, Laia Bonet, i Rocio Martinez-Sampere. La primera ronda va ser el dia 29 de març del 2014, on Jaume Collboni i Carmen Andrés serien els candidats més votats i Collboni seria escollit candidat en segona ronda.^[4]

El 2015 va ser l'alcaldable per Barcelona a les eleccions municipals de 2015, patint una davallada de regidors força important.^[5]

Referències[modifica]

↑ Ríos, Pere «“Mas ha decretado el estado de excepción con su modo de gobernar”» (en castellà). El País [Barcelona], 12-08-2013.
↑ «Jaume Collboni: Notícies de les eleccions municipals 2019 a Barcelona». betevé, 2019. [Consulta: 19 maig 2019].
↑ «Los estudiantes convocan otra huelga general para el día 1 de diciembre» (en castellà). El País, 31-10-1993. [Consulta: 15 desembre 2013].
↑ Moreno, Antonio «El candidato Jaume Collboni gana en la segunda vuelta con el 54% de votos» (en castellà). El Mundo, 05-04-2014.
↑ «El PSC busca pactes per no perdre més múscul». Diari Ara, 27-05-2015 [Consulta: 27 maig 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume Collboni i Cuadrado

Jaume Collboni

[1] Ríos, Pere «“Mas ha decretado el estado de excepción con su modo de gobernar”» (en castellà). El País [Barcelona], 12-08-2013.

[2] «Jaume Collboni: Notícies de les eleccions municipals 2019 a Barcelona». betevé, 2019. [Consulta: 19 maig 2019].

[3] «Los estudiantes convocan otra huelga general para el día 1 de diciembre» (en castellà). El País, 31-10-1993. [Consulta: 15 desembre 2013].

[4] Moreno, Antonio «El candidato Jaume Collboni gana en la segunda vuelta con el 54% de votos» (en castellà). El Mundo, 05-04-2014.

[5] «El PSC busca pactes per no perdre més múscul». Diari Ara, 27-05-2015 [Consulta: 27 maig 2015].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]