Manuel Valls i Galfetti

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaManuel Valls i Galfetti
Valls Toulouse 2012.JPG
Nom original Manuel Carlos Valls Galfetti
 Diputat al Parlament Francès 

21 juny 2017 -

 Diputat al Parlament Francès 

6 gener 2017 - 20 juny 2017
Carlos Da Silva

 Primer Ministre de França 

31 març 2014 - 6 desembre 2016
Jean-Marc Ayrault - Bernard Cazeneuve
 Diputat al Parlament Francès 

20 juny 2012 - 21 juliol 2012 - Carlos Da Silva

 Ministre de l'Interior de França 

16 maig 2012 - 31 març 2014
Claude Guéant - Bernard Cazeneuve
 Diputat al Parlament Francès 

20 juny 2007 - 16 juny 2012

 Diputat al Parlament Francès 

19 juny 2002 - 19 juny 2007
Jacques Guyard

 Maire Évry

18 març 2001 - 24 maig 2012
 Conseller regional a França Illa de França

21 març 1986 - 20 juny 2002
Dades biogràfiques
Naixement Manuel Carlos Valls Galfetti
13 agost 1962 (55 anys)
Barcelona
Residència París
Religió Església Catòlica
Alma mater Universitat de París I Panteó-Sorbona
Activitat professional
Ocupació Polític
Altres dades
Partit polític Partit Socialista
Cònjuge Nathalie Soulié (1987–2007)
Anne Gravoin (2010–)
Pares Xavier Valls i SubiràLuisangela Galfetti
Germans
Premis i reconeixements

Facebook: manuelvalls Twitter: manuelvalls
Modifica dades a Wikidata

Manuel Valls i Galfetti (Barcelona, 13 d'agost de 1962) és un polític francès d'ascendència catalana i suïssa. Membre del Partit Socialista Francès (PS), va ser alcalde d'Évry (2001 – 2012) i diputat de l'Assemblea Nacional de la primera circumscripció d'Essonne, des de 2002.

Del 16 de maig de 2012 al 31 de març de 2014 va ser ministre de l'Interior en el govern de Jean-Marc Ayrault. Va ser el primer ministre del govern de François Hollande, president de la República francesa, des del 31 de març de 2014 fins al 6 de desembre de 2016, essent succeït per Bernard Cazeneuve.

Nascut a Barcelona el 1962, va aconseguir la ciutadania francesa el 1982 per naturalització. Després de treballar com a assessor en matèria de joventut per al primer ministre Michel Rocard des de 1988 a 1991, va ocupar el càrrec d'assessor de comunicació del primer ministre Lionel Jospin des de 1997 fins a 2001, l'any en què va ser elegit com a alcalde d'Evry.

El 2011 es va presentar a les eleccions presidencials del PS per a les eleccions de l'any següent. En resultar el menys votat en la primera volta de les primàries del PS, va anunciar el seu suport a François Hollande. És sovint considerat a França com a representant de l'ala social-liberal del Partit Socialista Francès, compartint semblances amb estil escandinau socialdemòcrata i el blairisme.

El 31 de març de 2014 va dimitir en bloc el govern de François Hollande, fet que provocà l'especulació de diversos mitjans francesos sobre el nomenament de Manuel Valls com a nou primer ministre de França. Aquesta especulació es va veure confirmada el mateix dia quan el president de la República va anunciar en una al·locució televisada que li encarregava formar govern. L'1 d'abril de 2014 va prendre possessió com a 21è primer ministre de la cinquena república.[1]

Joventut i estudis[modifica]

Nascut a Barcelona, el 13 d'agost de 1962,[2] Valls és un dels pocs polítics francesos que ha adquirit la nacionalitat francesa per naturalització.

El seu pare, Xavier Valls (barri d'Horta, ciutat de Barcelona, 18 de setembre de 1923 - Barcelona, 17 de setembre de 2006),[3] artista pintor casat amb una suïssa italianòfona, Luisangela Galfetti (germana de l'arquitecte Aurelio Galfetti),[4] va emigrar a França a finals dels anys 40. Xavier Valls pertany al corrent de la jove pintura de l'escola de París.

Manuel va estudiar història a la Universitat Paris-1 Panthéon-Sorbonne, on es va sumar a les xarxes de Michel Rocard. Perfectament quadrilingüe (francès, català, castellà i italià) és pare divorciat amb quatre fills, viu amb la violinista Anne Gravoin, primer premi de violí i de música de cambra del Conservatori de París.

Carrera[modifica]

Entre 1983 i 1986 va estar vinculat a Robert Chapuis, diputat de l'Ardecha. El 1988 va succeir a Henri Kaminska al capdavant del Partit Socialista a Argenteuil-Bezons. Als 24 anys va ser escollit al Consell regional de l'Illa de França, del qual va arribar a ser el primer vicepresident. Va esdevenir secretari nacional de comunicació del Partit Socialista Francès i també primer secretari de la federació de Val-d'Oise. Després es va encarregar de la comunicació i de la premsa al gabinet de Lionel Jospin.

Al març de 2001 va ser escollit alcalde d'Évry (Essonne) i al juny de 2002 diputat per la circumscripció d'Essonne per a la legislatura 2002-2007. L'any 2007 va ser reelegit amb el 60,12% dels vots. A partir d'aquell moment va advocar per una refundació del Partit Socialista i un canvi de nom. Suposadament, el 2007 va refusar formar part del govern d'"obertura" de Nicolas Sarkozy. El 2008 va ser reelegit alcalde d'Évry.

És un dels homes de confiança del govern d'Hollande.[5]

Obres[modifica]

  • Les habits neufs de la gauche (en francès). Éditions Robert Laffont, 2006. 
  • La laïcité en face (en francès). Éditions Desclée de Brouwer, 2005.  (diàleg amb Virginie Malabard).
  • Pour en finir avec le vieux socialisme... et être enfin de gauche (en francès). Robert Laffont, 2008.  (diàleg amb Claude Askolovitch).

Referències[modifica]

  1. «Valls premier ministre». Le Monde, 31-03-2014 [Consulta: 31 març 2014].
  2. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta LePoint
  3. Biographie
  4. «La hermana de Manuel Valls: "Con trece años ya se había leído media biblioteca"» (en castellà). La Vanguardia, 02-04-2014. [Consulta: 26 gener 2015].
  5. Vicente, Àlex «Valls, l'influent home de confiança d'Hollande». Ara [Barcelona], 06-01-2013, p.18. ISSN: 2014-010X.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Valls i Galfetti Modifica l'enllaç a Wikidata



Càrrecs públics
Precedit per:
Jean-Marc Ayrault
Primer Ministre de França
2014 – 2016
Succeït per:
Bernard Cazeneuve
Precedit per:
Claude Guéant
Ministre de l'Interior
2012 – 2014
Succeït per:
Bernard Cazeneuve
Precedit per:
Christian Olivier
Batlle d'Évry (Essonne)
Évry

2001 – 2012
Succeït per:
Francis Chouat