Manuel Valls i Galfetti

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManuel Valls i Galfetti
Valls Schaefer Munich Economic Summit 2015 (cropped).JPG
Biografia
Naixement (es) Manuel Carlos Valls Galfetti
13 agost 1962 (56 anys)
Barcelona
Escut de Barcelona.svg  Regidor de l'Ajuntament de Barcelona 

15 juny 2019 –

Logo de l'Assemblée nationale française.svg  Diputat al Parlament Francès 

21 juny 2017 – 3 octubre 2018 – Francis Chouat →
Circumscripció electoral: 1a circumscripció de l'Essone

Logo de l'Assemblée nationale française.svg  Diputat al Parlament Francès 

6 gener 2017 – 20 juny 2017
← Carlos Da Silva
Circumscripció electoral: 1a circumscripció de l'Essone

  Primer ministre de França 

31 març 2014 – 6 desembre 2016
← Jean-Marc AyraultBernard Cazeneuve →

Logo de l'Assemblée nationale française.svg  Diputat al Parlament Francès 

20 juny 2012 – 21 juliol 2012 – Carlos Da Silva →
Circumscripció electoral: 1a circumscripció de l'Essone

  Ministre de l'Interior de França 

16 maig 2012 – 31 març 2014
← Claude GuéantBernard Cazeneuve →

Logo de l'Assemblée nationale française.svg  Diputat al Parlament Francès 

20 juny 2007 – 16 juny 2012
Circumscripció electoral: 1a circumscripció de l'Essone

Logo de l'Assemblée nationale française.svg  Diputat al Parlament Francès 

19 juny 2002 – 19 juny 2007
← Jacques Guyard
Circumscripció electoral: 1a circumscripció de l'Essone

  Batlle d'Évry 

18 març 2001 – 24 maig 2012 – Francis Chouat →
  Membre del consell regional Île-de-France 

21 març 1986 – 20 juny 2002
Dades personals
Religió Església Catòlica
Educació Universitat de París I Panteó-Sorbona
Activitat
Ocupació Polític
Partit Partit Socialista (1980–2017)
Família
Cònjuge Nathalie Soulié (1987–2007)
Anne Gravoin (2010–2018)
Parella Susana Gallardo Torrededia (2018–)
Pares Xavier Valls i SubiràLuisangela Galfetti
Germans Giovanna Valls Galfetti
Parents Aurelio Galfetti (oncle matern)
Manuel Valls i Gorina (oncle valencià)
Magí Valls i Martí (avi patern)
Josep Maria Valls i Vicens (besavi)

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: manuelvalls Twitter: valls
Modifica les dades a Wikidata

Manuel Carlos Valls i Galfetti (Barcelona, 13 d'agost de 1962) és un polític francocatalà de nacionalitat francesa i d'ascendència catalana i suïssa. Fou primer ministre de França entre 2014 i 2016, com a membre del Partit Socialista (PS) .

Assessor dels primers ministres socialistes Michel Rocard i Lionel Jospin, el 2001 va ser elegit alcalde d'Evry. Va ser també diputat a l'Assemblea Nacional per la primera circumscripció d'Essonne, des de 2002.

Del 16 de maig de 2012 al 31 de març de 2014 va ser ministre de l'Interior en el govern de Jean-Marc Ayrault. El 2011 es va presentar a les eleccions primàries del PS per a les eleccions presidencials de l'any següent. En resultar el menys votat en la primera volta de les primàries del PS, va anunciar el seu suport a la candidatura de François Hollande, qui es va convertir finalment en president de la República. Valls va ocupar el càrrec de primer ministre des del 31 de març de 2014 fins al 6 de desembre de 2016, essent succeït per Bernard Cazeneuve.

És sovint considerat a França com a representant de l'ala social-liberal del Partit Socialista Francès, compartint semblances amb l'estil escandinau socialdemòcrata i el blairisme.

Joventut i estudis[modifica]

Manuel Valls va néixer a Barcelona el 13 d'agost de 1962 al si d'una família d'arrel burgesa implantada a París. El seu avi Magí Valls havia creat la Banca Ponsà i Valls i va ser alhora escriptor, formant part del moviment intel·lectual catalanista del començament del segle XX. Son pare, Xavier Valls (barri d'Horta, ciutat de Barcelona, 18 de setembre de 1923 - Barcelona, 17 de setembre de 2006),[1] artista pintor que va emigrar a França a finals dels anys 40 i es va casar amb una suïssa italianòfona, Luisangela Galfetti (germana de l'arquitecte Aurelio Galfetti).[2]

Manuel va estudiar història a la Universitat Paris-1 Panthéon-Sorbonne, on es va sumar a les xarxes de Michel Rocard. Perfectament quadrilingüe (francès, català, castellà i italià), és pare divorciat amb quatre fills, i va viure amb la violinista Anne Gravoin (primer premi de violí i de música de cambra del Conservatori de París) fins al febrer del 2018.

Carrera[modifica]

Fet inusual entre la classe política francesa, Manuel Valls, nascut a Barcelona el 1962, va aconseguir la ciutadania francesa el 1982 per naturalització. Entre 1983 i 1986 va estar vinculat a Robert Chapuis, diputat de l'Ardecha. El 1988 va succeir a Henri Kaminska al capdavant del Partit Socialista a Argenteuil-Bezons. Va treballar com a assessor en matèria de joventut per al primer ministre Michel Rocard des de 1988 a 1991. Als 24 anys va ser escollit al Consell regional de l'Illa de França, del qual va arribar a ser el primer vicepresident. Va esdevenir secretari nacional de comunicació del Partit Socialista Francès i també primer secretari de la federació de Val-d'Oise. Assessor de comunicació del primer ministre Lionel Jospin des de 1997 fins a 2001, es va encarregar de la comunicació i la premsa al seu gabinet.

Al març de 2001 va ser escollit alcalde d'Évry (Essonne) i al juny de 2002 diputat per la circumscripció d'Essonne per a la legislatura 2002-2007. L'any 2007 va ser reelegit amb el 60,12% dels vots. A partir d'aquell moment va advocar per una refundació del Partit Socialista i un canvi de nom. Suposadament, el 2007 va refusar formar part del govern d'"obertura" de Nicolas Sarkozy. El 2008 va ser reelegit alcalde d'Évry.

Va ser un dels homes de confiança d'Hollande.[3] El 31 de març de 2014 va dimitir en bloc el govern de François Hollande, fet que provocà l'especulació de diversos mitjans francesos sobre el nomenament de Manuel Valls com a nou primer ministre de França. Aquesta especulació es va veure confirmada el mateix dia quan el president de la República va anunciar en una al·locució televisada que li encarregava formar govern. L'1 d'abril de 2014 va prendre possessió com a 21è primer ministre de la cinquena república.[4]

Va ser membre del Partit Socialista Francès (PS) fins al 2017 després de donar suport a Emmanuel Macron quan va perdre les eleccions primàries socialistes contra Benoît Hamon. Després de la seva sortida del Grup Socialista a l'Assemblea Nacional, es va integrar dins del grup parlamentari de La République en marche !.

Postulat el 2018 com a aspirant a l'alcaldia de Barcelona, al capdavant d'una candidatura per a les eleccions municipals de 2019 anomenada «Barcelona Capital Europea»,[n. 1] el 2 d'octubre de l'any esmentat va acomiadar de la vida pública francesa i va procedir a la seva renúncia com a diputat amb un discurs a l'Assemblea Nacional.[7]

Cap de llista de la candidatura finalment anomenada Barcelona pel Canvi-Ciutadans a les eleccions municipals del 26 de maig a Barcelona, la formació política va obtenir 6 regidors al ple de l'Ajuntament de Barcelona.

Obres[modifica]

  • Les habits neufs de la gauche (en francès). Éditions Robert Laffont, 2006. 
  • La laïcité en face (en francès). Éditions Desclée de Brouwer, 2005.  (diàleg amb Virginie Malabard).
  • Pour en finir avec le vieux socialisme... et être enfin de gauche (en francès). Robert Laffont, 2008.  (diàleg amb Claude Askolovitch).

Notes[modifica]

  1. Aquesta iniciativa va ser recolzada posteriorment en un acte d'inici de la precampanya al desembre de 2018 per polítics de Ciutadans (com a Inés Arrimadas, Jordi Cañas, Carina Mejías i Begoña Villacís), Units per Avançar (Eva Parera), militants de Lliures, i per altres empresaris i personalitats públiques, com Josep Maria Bricall i Masip.[5][6]

Referències[modifica]

  1. Biographie
  2. «La hermana de Manuel Valls: "Con trece años ya se había leído media biblioteca"» (en castellà). La Vanguardia, 02-04-2014. [Consulta: 26 gener 2015].
  3. Vicente, Àlex «Valls, l'influent home de confiança d'Hollande». Ara [Barcelona], 06-01-2013, p.18. ISSN: 2014-010X.
  4. «Valls premier ministre». Le Monde, 31-03-2014 [Consulta: 31 març 2014].
  5. «Valls ve coincidencia política y táctica "del nacionalismo radical y el populismo municipal"». eldiario.es, 13-12-2018 [Consulta: 17 desembre 2018].
  6. Esteve, Arturo «Valls apuesta por Barcelona como una ciudad-estado». Crónica Global, 13-12-2018 [Consulta: 17 desembre 2018].
  7. Bassets, Marc «Valls se despide de la política francesa con una reivindicación de los valores republicanos». El País, 02-10-2018 [Consulta: 17 desembre 2018].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Valls i Galfetti Modifica l'enllaç a Wikidata