Bernard Cazeneuve
_(7985359635)_(cropped).jpg?lang=ca)
Bernard Cazeneuve (Senlis, França, 2 de juny de 1963) és un polític, advocat i economista francès. El 6 de desembre de 2016 el president de la República François Hollande el va nomenar primer ministre.[1]
Biografia
[modifica]Llicenciat en Dret i Economia per les Grans Escoles i per l'Institut de Ciències Polítiques de Bordeus. Després de finalitzar els seus estudis superiors, va començar treballant en la banca i al món judicial. Es va iniciar en política afiliat al Partit Socialista de França, en el qual ha ocupat nombrosos càrrecs de gran responsabilitat.
Des de 1997, és parlamentari de l'Assemblea Nacional de França per la circumscripció electoral de la Mànega, a la qual pertany actualment després d'haver estat reelegit durant aquests anys. A nivell local, entre el 19 de març de 2001 i el 23 de juny de 2012 ha estat Alcalde de la comuna de Cherbourg-Octeville i des de 2008 va ser president de l'Associació de Governs Locals de la Comunitat Urbana de Cherbourg.
El 16 de maig de 2012, va ser nomenat pel president François Hollande per entrar al Govern Ayrault com a viceministre d'Afers Europeus del Ministeri d'Afers Exteriors de França fins al 19 de març de 2013, quan va ser designat com a Viceministre de Pressupost del Ministeri d'Economia, Finances i Indústria.[2]
El 2 d'abril de 2014, a causa que Manuel Valls va deixar el seu càrrec de Ministre d'Interior per passar a ser el Primer Ministre de França, Valls l'ha designat en la seva successió com a nou ministre en el seu nou equip de govern.
Primer Ministre de França
[modifica]Manuel Valls dimití el 6 de desembre de 2016 per preparar la seva precandidatura a les eleccions presidencials franceses de 2017[3] sent rellevat per Cazeneuve,[4] en els mesos que va estar al càrrec per posar fi al moviment social del 2017 a la Guaiana Francesa va haver d'anunciar la disposició del Govern a invertir 3.000 milions d'euros en l'economia de la Guaiana Francesa; un dels departaments més pobres de França, segons Reuters.[5]
El 15 de maig de 2017, el nou president Emmanuel Macron va nomenar Édouard Philippe com a primer ministre[6] i va dimitir el vespre del 10 de maig de 2017 després de les eleccions presidencials franceses de 2017, continuant fins al nomenament pel nou president de la República, Emmanuel Macron d'Édouard Philippe el 15 de maig.
La Convenció
[modifica]El 2022, en desacord amb l'aliança conclosa entre el Partit Socialista i La França Insubmisa per a les eleccions legislatives franceses de 2022, va abandonar el Partit Socialista i va llançar un nou moviment, "La Convenció", a principis de 2023 i va anar agrupant diverses formacions d'esquerra.
Molt crític amb el Nou Front Popular i la unió de l'esquerra i l'extrema esquerra pel seu antisemitisme[7] i seva la manca de crítica a Hamàs, no es va presentar a les eleccions legislatives franceses de 2024.[8] En juny de 2025 el formaven la Federació Progressista de François Rebsamen, exministre i exalcalde socialista de Dijon, el Partit Radical d'Esquerra, el Moviment dels Ciutadans, En Commun de l'exdiputada macronista Barbara Pompili, el think tank Inventer à Gauche de Michel Destot, exalcalde socialista de Grenoble, el Col·lectiu de Socialdemòcrates Reformistes i el Col·lectiu Télémaque.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Sans, Alícia «Cazeneuve, nou primer ministre de França en substitució de Valls». Ara, 06-12-2016.
- ↑ Cantón, Eva «Bernard Cazeneuve substitueix Manuel Valls com a primer ministre francès». El Periódico [París], 06-12-2016.
- ↑ «Manuel Valls dimiteix com a primer ministre per optar a la presidència». Diari d'Andorra, 6 desembre 2016. [Consulta: 22 agost 2024].
- ↑ Bonnefous, Bastien. «Bernard Cazeneuve, l'homme des missions difficiles» (en francès). Le Monde, 6 desembre 2016. [Consulta: 28 agost 2024].
- ↑ Marot, Laurent. «En Guyane, un accord à 3 milliards d'euros met fin à un mouvement inédit» (en francès). Le Monde, 22 abril 2017. [Consulta: 28 agost 2024].
- ↑ Bassets, Marc. «Macron nombra primer ministro al conservador moderado Édouard Philippe» (en castellà). El Pais. [Consulta: 15 maig 2017].
- ↑ Serge Halimi, Pierre Rimbert. «L'art de la diffamation politique» (en francès). Le Monde Diplomatique, 01-10-2024. [Consulta: 22 juliol 2025].
- ↑ «Législatives 2024: Bernard Cazeneuve «en colère» contre le Nouveau Front populaire» (en francès). Le Fígaro, 21 juny 2024. [Consulta: 22 juliol 2025].
- ↑ Vernay, Stéphane. «François Rebsamen rallie Bernard Cazeneuve au sein de La Convention» (en francès). Ouest-France, 12-06-2025. [Consulta: 22 juliol 2025].
| President |  | |
|---|---|---|
| Primer Ministre | ||
| Interior | ||
| Afers Exteriors | ||
| Justícia | ||
| Finances i Comptes Públics | ||
| Afers Socials i Sanitat | ||
| Defensa | ||
| Treball i Diàleg Social | ||
| Ultramar | ||
| Ecologia i desenvolupament durador | ||
| Educació nacional, ensenyament i recerca | ||
| Agricultura i portaveu del govern | ||
| Economia i indústria | ||
| Habitatge, igualtat territorial i ruralitat | ||
| Descentralització i funció pública | ||
| Cultura i comunicació | ||
| Ciutats, joventut i esports | ||
| Secretaris d'estat | Fleur Pellerin · Frédéric Cuvillier · Valérie Fourneyron · Jean-Marie Le Guen · Thierry Mandon · Harlem Désir · Annick Girardin · Thomas Thévenoud · Matthias Fekl · Alain Vidalies · Geneviève Fioraso · Christian Eckert · Kader Arif · Laurence Rossignol · Ségolène Neuville · Pascale Boistard · Carole Delga · Axelle Lemaire · André Vallini · Myriam El Khomri · Thierry Braillard · Jean-Marc Todeschini · Clotilde Valter · Martine Pinville | |
- Persones vives
- Primers ministres de França
- Socialistes francesos
- Ministres francesos
- Alcaldes francesos
- Persones de Senlis
- Diputats a l'Assemblea Nacional francesa
- Gran Creu amb Estrella i Banda de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
- Polítics dels Alts de França
- Naixements del 1963
- Gran Oficial de l'Orde al Mèrit de la República Italiana
- Comandants de la Legió d'Honor
- Polítics francesos del segle XXI
- Polítics francesos nascuts al segle XX