Vés al contingut

Núria Parlon i Gil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHonorable Senyora Modifica el valor a Wikidata
Núria Parlon i Gil
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 agost 1974 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Consellera d'Interior
12 agost 2024 –
← Joan Ignasi Elena i Garcia

Nomenada per: Salvador Illa i Roca
Diputada provincial de Barcelona
13 juliol 2023 – 12 agost 2024 – Rocío Mateos Ruiz →
Vicepresidenta quarta de la Diputació de Barcelona
17 juliol 2019 – 12 juliol 2023
← Miquel Forns i Fusté – Marc Castells i Berzosa →
Diputada provincial de Barcelona
11 juliol 2019 – 12 juliol 2023
Vicepresidenta cinquena de la Diputació de Barcelona
29 juliol 2015 – 11 juliol 2019
Diputada provincial de Barcelona
15 juliol 2015 – 11 juliol 2019
Diputada al Parlament de Catalunya
17 desembre 2012 – 4 agost 2015
Circumscripció electoral: Barcelona
Batllessa de Santa Coloma de Gramenet
17 novembre 2009 – 27 agost 2024
← Bartomeu Muñoz i Calvet – Mireia González Sáez →
Regidora de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
2007 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona - ciències polítiques Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica, politòloga Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Socialistes de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webnuriaparlon.cat Modifica el valor a Wikidata
X: nuriaparlon Modifica el valor a Wikidata

Núria Parlon i Gil (Barcelona, 2 d'agost de 1974)[1] és una política catalana militant del Partit dels Socialistes de Catalunya, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet des de l'any 2009.[2][3] i Consellera d'Interior de la Generalitat de Catalunya des del 12 d'agost de 2024.[4]

Biografia

[modifica]

Va estudiar Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va fer els cursos de doctorat i va fer el seu projecte de tesi sobre John Rawls, però no va defensar la tesi doctoral a la Universitat Pompeu Fabra.[5]

Des de 1997 treballa a l'Ajuntament de Santa Coloma com a tècnica del Gabinet d'Anàlisi i Planificació de l'Àrea de Serveis a la Persona. Té una filla nascuda el 2006.[6]

El 2025 fou inclosa a la llista Forbes de les 100 dones més influents de Catalunya.[7]

Carrera política

[modifica]

Des del 17 de novembre del 2009 és alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, en substitució de Bartomeu Muñoz, el qual va demanar la dimissió per la presumpta participació en fets delictius al capdavant de l'Ajuntament de Santa Coloma.[8] Anteriorment va ser novena tinenta d'alcalde, ponent de Ciutadania i coordinadora de l'Àrea de Serveis a la Persona de l'ajuntament colomenc.[9]

Abans d'accedir a l'alcaldia, Parlon era la secretària de Formació de l'executiva de l'agrupació del PSC a Santa Coloma de Gramenet. Actualment és membre d'aquesta executiva i Secretaria de Pau, Solidaritat i Cooperació a la Comissió Executiva del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). El 2009 va ocupar la plaça número 3 de les llistes del PSC al Parlament Europeu. Va formar part del comitè de campanya del president de la Generalitat de Catalunya i primer secretari del PSC José Montilla per a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010.[9]

El desembre de 2011 va entrar a formar part de la nova executiva del PSC arran del nomenament de Pere Navarro, ocupant el càrrec de ciutadania.[10] Entre el desembre de 2012 i l'agost de 2015 va ser diputada al Parlament de Catalunya, fent de portaveu de la Comissió de Control de l'actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).[5]

Núria Parlón es van mostrar disposada públicament liderar el PSC de cara al congrés del partit de 2016[11] però Miquel Iceta va continuar al càrrec, després de guanyar Parlón en un procés de primàries internes a l'octubre.[12] El juny de 2017 es va integrar a l'executiva del PSOE quan Pedro Sánchez Pérez-Castejón es convertí de nou en Secretari General,[13] com a secretària de Cohesió i Integració, fins que va dimitir el 21 d'octubre de 2017, quan el partit va donar suport a l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució espanyola de 1978 després de la declaració d'Independència de Catalunya que va comportar Referèndum sobre la independència de Catalunya de l'1 d'octubre.[14]

A les eleccions municipals de 2023 va aconseguir la seva tercera majoria absoluta consecutiva.[15] Des del 13 de juliol del 2023, ostenta els càrrecs de presidenta i portaveu del grup PSC-CP, diputada adjunta a la Presidència, diputada delegada de Relacions Internacionals, Agenda 2030, Agendes Urbanes i Innovació de Polítiques Públiques.[5]

El 17 de març de 2024 fou escollida, al 15è Congrés del Partit dels Socialistes de Catalunya, com a portaveu i secretària de l'àrea de Seguretat i Convivència.[5]

Consellera d'Interior de la Generalitat de Catalunya

[modifica]

Va ser nomenada Consellera d'Interior de la Generalitat de Catalunya en el govern del president Salvador Illa el 12 d'agost de 2024.[4]

La inseguretat i multireincidència dels delinqüents a Barcelona va requerir un pla de xoc dissenyat entre el President Illa, el conseller de Justícia Ramon Espadaler, el ministre Félix Bolaños, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.[16] El pla per descongestionar els tribunals va incorporar 4 jutjats penals per als judicis ràpids es va implementar l'1 de juliol de 2025 amb el suport de la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Mercè Caso.[17] A finals de 2025 Barcelona es va convertir en la segona ciutat d'Europa on els veïns han de dedicar una part més gran del sou, gairebé un 75%, a pagar el lloguer,[18] i la segona ciutat de la Unió Europea amb més robatoris.[19] Segons el director general de la policia catalana, Josep Lluís Trapero, el crim organitzat vinculat al tràfic de marihuana va creixent i afectant de manera greu la seguretat a Catalunya.[20][21]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Perfil» (en castellà)). El Quadern de la Núria Parlon. [Consulta: 13 juny 2014].
  2. ↑ Sierra, Juan Ruiz «Núria Parlon entra en la ejecutiva del PSOE» (en castellà). El Periódico, 14-06-2017.
  3. ↑ «Conoce el salario público de Núria Parlon Gil». Transparentia. [Consulta: 10 juny 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 Pagès, Vicenç. «El nou Govern pren possessió i Illa reivindica la conselleria del català: "No és un atac contra ningú"». El Nacional, 12-08-2024. [Consulta: 13 agost 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Qui és qui. Núria Parlon Gil». Partit dels Socialistes de Catalunya. [Consulta: juny 2024].
  6. ↑ «Parlón: jove, discreta i ben relacionada». Diari de Girona, 13-06-2014. [Consulta: 5 abril 2015].
  7. ↑ ARA. «Aquestes són les 100 dones més influents de Catalunya, segons Forbes», 06-06-2025. [Consulta: 16 juny 2025].
  8. ↑ «Núria Parlón llega a la Alcaldía de Santa Coloma para recuperar la dignidad» (en castellà). El Mundo, 12-11-2009. [Consulta: 26 novembre 2012].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Núria Parlon: la joven esgrimista elegida para la renovación» (en castellà). La vanguardia, 13-06-2014. [Consulta: 14 juny 2014].
  10. ↑ González, Sara «Un nucli dur amb protagonisme municipalista». Ara [Barcelona], 19-12-2011, p.07. ISSN: 2014-010X.
  11. ↑ «De Nicaragua 75 a Pallars 189: la nova seu del PSC». [Consulta: 8 setembre 2016].
  12. ↑ «Miquel Iceta, reelegit primer secretari del PSC amb el 54% dels vots en les primàries». CCMA, 15-10-2016. [Consulta: 19 març 2024].
  13. ↑ Ruiz Sierra, Juan. «Núria Parlón entra en la ejecutiva del PSOE» (en castellà). El Periódico, 14-06-2017. [Consulta: 15 agost 2024].
  14. ↑ «Núria Parlon dimite de la Ejecutiva del PSOE tras el anuncio del 155» (en castellà). La Vanguardia, 21-10-2017. [Consulta: 15 agost 2024].
  15. ↑ 324cat. «Constituïts els ajuntaments de Catalunya, amb cares renovades a les capitals», 16-06-2023. [Consulta: 19 juny 2023].
  16. ↑ Guadilla Angrill, Marc. «Barcelona tindrà 5 nous jutjats contra la multireincidència, 4 destinats a judicis ràpids». 324, 04-12-2024. [Consulta: 19 octubre 2025].
  17. ↑ «Espadaler y Caso (TSJC) abordan la multirreincidencia en su primer encuentro institucional» (en castellà). Europa Press, 22-05-2022. [Consulta: 19 octubre 2025].
  18. ↑ Tovar, Lluís. «Barcelona és la segona ciutat d'Europa on els veïns han de dedicar una part més gran del sou a pagar el lloguer: gairebé un 75%». RAC1, 22-10-2025. [Consulta: 16 novembre 2025].
  19. ↑ Subirana, Jordi. «Barcelona és la ciutat de l’Estat espanyol on és més probable patir un robatori». Tot Barcelona, 03-11-2025. [Consulta: 16 novembre 2025].
  20. ↑ González, Germán. «La marihuana, una amenaça per la seguretat a Catalunya». Diari de Girona, 06-12-2025. [Consulta: 30 desembre 2025].
  21. ↑ «De tiroteig en tiroteig el crim organitzat s'estableix a Catalunya». USPAC, 30-08-2025. [Consulta: 30 desembre 2025].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Núria Parlon i Gil
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Núria_Parlon_i_Gil&oldid=36657029»