Josep Coll i Ligora

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Coll i Ligora
Dades biogràfiques
Naixement 19 de gener de 1893
Llançà
Mort 10 d'agost de 1965 (72 anys)
Cassà de la Selva
Activitat professional
Ocupació Compositor
Gènere Sardana
Deixebles Josep Colomer i Ribera
Modifica dades a Wikidata

Josep Coll i Ligora[1] (Llançà, 19 de gener del 1893 - Cassà de la Selva, 10 d'agost del 1965) fou un extraordinari[2][3] intèrpret de tenora, compositor de sardanes i pedagog.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Per bé que nascut a Llançà, en Coll passà els anys de la infantesa a Sant Pere Pescador, on s'establí la seva família. A causa de la seva afició musical, el seu pare l'envià diàriament per aprendre de solfa amb Joan Duran, de l'Armentera.[1]

De molt jove ja actuà amb les cobles La Principal de Santa Coloma i l'Aliança Vigatana, i als 21 anys formà part de la Unió Cassanenca. La Selvatana (1915-1923), La Principal de la Bisbal (1923-1929), Barcelona (1929-1932) i Principal de Cassà (1932-1936)[4] foren les següents etapes com a instrumentista. Acabada la Guerra Civil tornà a la Selvatana, per passar poc després a la cobla Els Montgrins, on hi tocà la tenora del 1942 al 1944 i hi exercí de director els anys 1942-1943. En aquesta formació coincidí amb el seu germà Baldiri Coll i Ligora (tible 1943-1945, director 1944-1945). La seva darrera formació seria novament la cobla Barcelona (1945-1957)[1] on es jubilà. Al llarg de la seva carrera col·laborà en gran nombre de gravacions de sardanes amb les diverses cobles on tocà.[3]

La seva producció sardanista comprèn una norantena de peces i ha estat força oblidada. La majoria de les seves sardanes va ser composta per a lluïment d'un instrumentista i les dues sardanes seves que s'interpreten més regularment[3] El sereno i Búfalo Bill, ho són (per a tenora i fiscorn, respectivament). Una mostra de la popularitat de la sardana El sereno és que es toca cada any a la nit del músics cassanencs, gairebé sempre tancant l'audició; a l'edició del 30è aniversari (1976), una coral la cantà amb una lletra del mateix autor, que havia romàs ignorada fins aleshores.[5]

En Ricard Viladesau li dedicà la sardana A en Josep Coll[6] i a Sant Pere Pescador[7] i a Llançà[8] hi té carrers dedicats.

La tenora metàl·lica[modifica | modifica el codi]

A iniciativa dels mestres Francesc Pujol i Pons i Josep Serra i Bonal, es va fer construir una tenora metàl·lica que utilitzà entre el 1931 i la seva jubilació, vint-i-sis anys més tard. D'aquell instrument n'extreia un so personal i inigualable, que abastava els tons més greus i més aguts. Al concurs de cobles que la Generalitat de Catalunya convocà el 1932, i que guanyà la Cobla Barcelona, en Pau Casals, jurat, felicità efusivament en Coll per la sonoritat inigualada de l'instrument. Es conserva al Museu de la sardana, a Girona.[3]

Al Mètode per a tenora i tible, en Coll justifica el fet de fer una tenora metàl·lica i canviar-ne el trepatge i les distàncies entre forats respecte a les tenores normals: "[buscava] aconseguir un so més homogeni, més brillant i menys nasal, ja que, aquelles, en llur construcció deficient i rudimentària, tenen el so dels tres registres desequilibrat: els greus són massa amples i els aguts massa grossos en comparació amb els sons mitjans".[llibres 1][llibres 2]

Més modernament, Aureli Vila emprà una tenora metàl·lica quan tocava a la Cobla Municipal Ciutat de Barcelona.

Obres[modifica | modifica el codi]

[link 1]

  • Angúnia i goig (1954), poema per a cobla

Sardanes[modifica | modifica el codi]

  • A punta de sol
  • L'Antònia enamorada
  • Barrillonenca (1953)
  • Búfalo Bill, obligada de fiscorn[llibres 3]
  • De Cassà a Ceret
  • El Duc i la Quica (1945), obligada per a 2 tibles
  • Enric, xiulem?, obligada de flabiol
  • L'entremaliada Mercè (1946)
  • L'illa de Tossa (1946)[llibres 3]
  • M'escoltes, obligada de fiscorn
  • La mar serena
  • Maria, obligada de tible
  • La Mercè dansaire
  • La Nuri gracienca (1947)
  • Paquita i Nora (1947)
  • Pescant granotes
  • La petita Angelina (1946)
  • Refila i canta, obligada de tible
  • Retorn (1947), obligada de fiscorn[llibres 3]
  • La sirena i el pastor
  • La taverna d'en Joan
  • La vila de Cassà (1959)[llibres 3]
  • Verdú a Sant Pere Claver (1954)
  • El Xixi, obligada de tible
  • Revesses: L'aranya i les papallones, Ja m'ho pensava, Ni quatre, ni tres, ni dos, ni un tan sols, Si bé l'escolteu, la traureu

Sardanes per a lluïment de tenora[modifica | modifica el codi]

  • Adéu-siau (1957), obligada[llibres 3][llibres 4]
  • Als amics Coscolla (1949), per a dues tenores
  • L'amic Catllà (1945)[llibres 4]
  • L'amic Joan
  • Angeleta, dedicada a la seva muller, Àngela Teixidor[llibres 3]
  • Apa camina
  • Aromes d'estiu
  • Cant a la vida, obligada[llibres 3]
  • Competència, per a tenora i tible
  • Els dos serenos, nova versió d'El sereno
  • Dos solistes, per a tenora i tible
  • En Cufí flequer (1956), per a tenora i tible
  • Escalant l'infinit[llibres 4]
  • Expectació, obligada de tenora i tible
  • Flor de maig, obligada de tenora i tible[llibres 3]
  • Garriguella
  • Jorn naixent
  • Recordant (<1932), obligada[llibres 3]
  • El sereno[llibres 3]
  • Sempre per tu (1950)[llibres 3][llibres 4]

Bibliografia i discografia[modifica | modifica el codi]

  1. Coll i Ligora, Josep. Mètode de tenora i tible. Caçà de la Selva: s.n. (Barcelona: Impremta Elzeviriana), 1933. 
  2. Coll i Ligora, Josep. Mètode per a l'estudi de la tenora i el tible. Caçà de la Selva: s.n., 1981.  2a edició
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 Cobla Principal de la Bisbal. Sardanes d'Or 7 : Josep Coll. Barcelona: Audiovisuals de Sarrià, 1994 [Consulta: 27 maig del 2013]. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Cobla Barcelona. Les sardanes de Josep Coll. Barcelona: Columbia, s.a. [1958?]. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Josep Coll i Ligora». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Ventura, Jesús «En Josep de Foixà». Fes ta Festa [programa de ràdio], 148, 8 febrer del 2013 [Consulta: 27 maig del 2013].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Josep Coll al web "Músics per la cobla"». [Consulta: 27 maig del 2013].
  4. Gorgoll, Pere «Nit de corall, nit centenària». El Punt Avui, 25 maig del 2010 [Consulta: 27 maig del 2013].
  5. «Nit dels músics, al web dels Amics de la Sardana de Cassà». [Consulta: 27 maig del 2013].
  6. «Interpretació de A Josep Coll al programa Sardana 271 de TV3». [Consulta: 27 març del 2013].
  7. «Carrer Josep Coll i Ligora a Sant Pere Pescador». [Consulta: 27 maig del 2013].
  8. «Carrer Josep Coll a Llançà». [Consulta: 27 maig del 2013].

Enllaços[modifica | modifica el codi]

  1. «Llista de les sardanes de Josep Coll i Ligora». [Consulta: 1 gener del 2013].