Sant Pere Pescador

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaSant Pere Pescador
Escut de Sant Pere Pescador
Escut de Sant Pere Pescador
SPP056.jpg
Nucli antic

Localització
Localització de Sant Pere Pescador respecte de l'Alt Empordà.svg
42° 11′ 24″ N, 3° 05′ 01″ E / 42.1899836°N,3.0837479°E / 42.1899836; 3.0837479
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Comarques gironines
Comarca Alt Empordà
Entitats de població 3
Població
Total 2.134 (2016)
• Densitat 115,98 hab/km²
Gentilici Santperenc, santperenca
Geografia
Superfície 18,4 km²
Altitud 5 m
Limita amb
Història
Festa major 20 de gener i 29 de juny
Patró Sant Sebastià i Sant Pere
Dia de mercat Dimecres
Organització i govern
• Alcalde Jordi Martí Deulofeu
Indicatius
Codi postal 17470
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 17178
Codi IDESCAT 171788
Altres dades
Agermanament Montastruc e la Conselhièra França França

Web www.santpere.cat
Modifica dades a Wikidata

Sant Pere Pescador és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà al centre de la Badia de Roses de 18 km² amb una població de poc més de dos milers d'habitants. Aquest nombre es pot multiplicar per cinc els mesos d'estiu. L'agricultura i el turisme en són els dos motors econòmics. Altres indrets d'interès són la Casa Caramany, el Castell de Sant Pere (segle XIV), la Capella de Sant Sebastià (dels segles XVII-XVIII), el Cortal Gran, masia del segle XVII.

Història[modifica | modifica el codi]

A principi dels anys setanta, i amb motiu d'unes obres en una casa particular, es van descobrir les restes d'un enterrament tardoromà (segle IV dC), format per una tomba coberta amb tègules romanes i unes restes òssies al seu interior. Aquesta troballa juntament amb diversos fragments de tègules de tipus romà i altres materials coetanis utilitzats per reomplir alguns dels murs de l'església parroquial, fan pensar que el nucli ja era poblat en aquest període. D'una etapa posterior és la descoberta, prop de la carretera que uneix Castelló d'Empúries i Sant Pere Pescador, d'una necròpolis alt-medieval de tipus indígena (s. IX dC) formada per un conjunt de tombes cobertes amb lloses de pissarra.

La primera vegada que apareix esmentat el municipi, ho fa amb l'antic topònim Villa Militiano. Es tracta de dos documents judicials promoguts pel comte d'Empúries, Gausbert, el 913 on hi deia: Villa Militiano quem vocat Sancto Petro, és a dir Vila Milicià anomenada Sant Pere. La gran influència del monestir de Sant Pere de Rodes, que comptava amb nombroses possessions al municipi, fou la causa que el nom del poble acabés derivant en el topònim de “Sancto Petro” al que s'afegeix el determinatiu Piscatoris, probablement per diferenciar-lo del monestir. A principis del segle XI el municipi ja és conegut amb la denominació de Sant Pere Pescador. Al segle XII es construeix el fort o força, àrea emmurallada que protegeix l'església, el cementiri i la major part de la població. Al segle XIV el noble Ponç de Caramany es casa amb la també noble Elionor de Requesens, hereva aquesta última de nombroses propietats a la comarca, entre aquestes a Sant Pere Pescador on fixen la residència i exerceixen com a amos i senyors de l'indret. El 1370 la família Caramany adquireix un pati a l'interior de la Força de Sant Pere que convertiren en la seu castell- casa pairal.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Sant Pere Pescador 1.816
Bon Relax 208
Mas Sopes 84
Dades: 2011. Font: Idescat
VISTA AEREA SANT PERE PESCADOR
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
70 - 80 470 937 990 887 1.037 1.058 1.118
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.123 1.088 1.029 1.073 963 987 1.045 1.289 1.218 1.406
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.330 1.379 1.428 1.577 1.618 1.804 1.970 2.033 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El municipi té 6 km de platges sorrenques; aquest litoral va des de l'actual desembocadura del riu Fluvià al nord fins a l'antiga desembocadura al sud, coneguda com el Riuet o Riu vell, a tocar Sant Martí d'Empúries. Una part important del municipi, unes sis-centes ha aproximadament, s'integra dins el Parc Natural dels Aiguamolls, no en va el territori de Sant Pere, d'origen al·luvial, és constituït en gran part per antics estanys i maresmes. L'origen de les seves terres és el que fa del municipi un espai de gran valor agrícola essent la fruita dolça i en especial les pomeres, l'activitat agrícola principal de Sant Pere Pescador. En aquest sentit cal destacar la presència d'una important cooperativa.[1] La demografia però, no reflecteix l'increment de població durant l'estiu donat que els set càmpings i part d'un vuitè incrementen la població en més de 10.000 habitants.

El Fluvià és un riu que prové de la comarca de la Garrotxa i aboca les seves aigües al mar dins el municipi de Sant Pere Pescador, després de recórrer el territori al llarg de 97 km. És un riu mediterrani, que si bé a l'estiu pot tenir un cabal molt baix, als mesos de pluja, sobretot a la tardor i la primavera, aquest pot créixer molt i de manera sobtada. El Fluvià, junt amb la Muga, amb la seva aportació de sediments, van anar configurant una gran plana deltaica antecessora de la plana empordanesa actual. Originàriament el riu Fluvià, just passada la vila, enfilava paral·lel a la costa per anar a desembocar molt més al sud, just a tocar l'indret de Sant Martí d'Empúries. A partir de mitjans del segle XVIII s'estableix el seu traçat actual. La vida de Sant Pere Pescador sempre ha estat intrínsecament lligada al Riu Fluvià, que ha garantit la qualitat agrícola de les terres del municipi, l'abastament d'aigua a la població en l'antiguitat, les activitats nàutiques al municipi o la connexió directe amb el mar. El Fluvià ha estat, també, motiu de preocupacions i maldecaps. Maldecaps per les dificultats per creuar-lo que els habitants tenien antigament i preocupacions per les freqüents inundacions que provocaven les seves avingudes.

Inicialment, l'única manera de creuar el riu era a través d'una barca; posteriorment es van construir diferents passeres. Finalment, el 1923 s'iniciaren les obres per construir un pont, conegut com el pont vell que fou destruït durant la guerra civil i substituït pel pont actual. La història de Sant Pere Pescador és farcida d'episodis de destrosses provocades per les crescudes del riu, que el 1421, a finals del segle XVII i l'any 1740 va destruir cases i conreus. L'any 1932 el riu va inundar tot el poble i el deixà incomunicat. Als inicis dels anys 80 es canalitza el riu i es construeixen les actuals motes que eviten les violentes inundacions.

Actualment el Fluvià, integrat dins el Parc Natural dels Aiguamolls, representa un dels atractius turístics de la vila, amb unes ribes de gran valor ecològic. És un indret idoni per a l'observació d'aus i vegetació de ribera.

Església Parroquial de Sant Pere[modifica | modifica el codi]

Explotació agrícola
Casa Caramany
Església de Sant Pere (segle XVIII), edificada sobre una d'anterior romànica
Platja de Sant Pere Pescador

L'església parroquial actual fou construïda a partir del 1682 just damunt de l'antiga església romànica del poble que havia sigut enderrocada. Dedicada a Sant Pere, és d'estil barroc senzill, amb planta de creu llatina, una sola nau d'absis poligonal i amb diferents capelles laterals. A banda i banda de la porta d'accés de la façana principal hi trobem dues columnes d'estil corinti amb una petita capelleta al damunt. L'Església havia comptat amb tres retaules barrocs esculpits en fusta, d'important valor artístic. Desgraciadament el temple fou saquejat durant la guerra civil (1936-1939). Pràcticament tot el que hi havia fou destruït i llençat al riu.

La Cooperativa de Sant Pere[modifica | modifica el codi]

El conreu de la fruita dolça, especialment poma i en particular la varietat Golden, és la principal activitat agrícola del municipi. Sant Pere Pescador és un dels municipis productors de pomes més importants del país, amb una producció anual de 12 milions de quilos. Des del 1970, bona part dels productors del municipi s'agrupen al voltant de la Cooperativa Fructícola Empordà, dedicada a la producció integrada de fruita dolça, especialment poma. A través de la producció integrada es pretén oferir un producte de màxima qualitat amb el mínim ús de productes químics possible, garantint així una producció respectuosa amb el medi ambient i de gran rendibilitat. El procés comença al camp on es porta un acurat control de la qualitat de la fruita i dels fruiters, per una banda per prevenir plagues i malalties i per l'altra per a collir la fruita en el seu punt òptim de maduració. Un cop collida la fruita, es calibra (es classifica en funció de la mida) i es sotmet a un bany de tractament per evitar malalties, com ara fongs, durant el seu emmagatzematge. Un cop assecada, la fruita es guarda en cambres frigorífiques separades segons la seva varietat i en atmosfera controlada per evitar-ne l'oxidació i l'excés de maduració. La fruita és envasada en caixes, segons la varietat i el calibre; aquest procés es fa manualment i de forma constant per assegurar que cada peça es troba en les condicions més òptimes. El procés permet treure al mercat una fruita de gran qualitat. La majoria de poma que surt de la Cooperativa Fructícola Empordà S.L. es ven al mercat espanyol tot i que hi ha una part que es destina a l'exportació cap a diferents països europeus.

La Plaça Major[modifica | modifica el codi]

Com a quasi tots els pobles, la vida social de Sant Pere Pescador sempre s'ha articulat al voltant de la Plaça Major on es trobaven diferents establiments comercials i la font. En aquest espai s'hi desenvolupaven, fins fa ben poc, la majoria d'actes destacats de la vila: mercats, sardanes, fires, festes i tot tipus d'esdeveniments socials. El creixement de la població dels últims anys i el turisme han fet que l'espai sigui massa reduït per alguns actes. Per aquesta raó s'han traslladat a altres emplaçaments del poble, tot i que la Plaça Major segueix tenint un paper destacat en la vida social del poble.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Volum 18 (2004), La Gran Enciclopèdia en català, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5446 6
  • Pagès, Pelai. Quan Sant Pere es féu dir Empori: la Guerra Civil a Sant Pere Pescador (1936-1939). Volum 2, Quaderns de Sant Pere. Ajuntament de Sant Pere Pescador, Àrea de Cultura. Sant Pere Pescador: 2009. ISBN 9788460648727
  • Roig i Simon, Marisa, Sant Pere Pescador [Girona]: Diputació de Girona: Caixa de Girona, 2002. ISBN 84-95187-40-X
  • Ajuntament de Sant Pere Pescador, Àrea de Cultura. L'Elenc Santperenc i el moviment teatral a Sant Pere Pescador. Volum 1, Quaderns de Sant Pere. Sant Pere Pescador: 2008. ISBN 9788460646297

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Pere Pescador Modifica l'enllaç a Wikidata