La Vajol

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaLa Vajol
Escut de La Vajol
Lavajol.jpg
Entrada al municipi

Localització
Localització de la Vajol.png
42° 24′ 19″ N, 2° 48′ 01″ E / 42.405277777778°N,2.8002777777778°E / 42.405277777778; 2.8002777777778
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Província província de Girona
Comarca Alt Empordà
Entitats de població 1
Població
Total 83 (2016)
• Densitat 17,66 hab/km²
Gentilici Vajolenc, vajolenca
Geografia
Superfície 4,7 km²
Altitud 546 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcaldessa Dolors Manzanera Candela
Indicatius
Codi postal 17707
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 17014
Codi IDESCAT 170144
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

La Vajol és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà. El terreny és accidentat per la proximitat amb els Pirineus. Té boscos de sureres i castanyers. Amb 546 metres d'altitud, és el poble més alt de la comarca. Antigament s'hi explotava el suro dels boscos i les mines d'esteatita. La base de l'economia vajolenca és l'agricultura de petits terrenys de secà, la ramaderia bovina i les segones residències.

Història[modifica]

Havia format part del comtat de Besalú.

Història contemporània[modifica]

Els moments més intensos de la història de La Vajol es desenvolupen durant la segona meitat de la Guerra Civil espanyola. A mitjans de 1937, el President del Govern de la República, Juan Negrín, va trobar en La Vajol un indret ideal per guardar el tresor de la República en cas de perdre la guerra. La Vajol era una petita població fronterera amb França, de difícil accés i que tenía unes mines subterrànies de talc, on es podien guardar elements de valor. Per això, cap a finals de 1937, Negrín va confiscar la Mina Canta als germans Giralt Canta i, sota l'estricte control del seu fill, Juan Negrín Júnior, es comencen les obres d'adaptació de la mina per poder albergar l'or de la República i obres d'art provinents del Prado. Negrín, doncs, fa fer venir obrers de Cartagena per construir un edifici de tres plantes sobre les mines, que encara es conserva, i una cambra cuirassada gairebé indestructible pels possibles bombardeigs. La mina estava sota la responsabilitat directa i vigilància absoluta del Ministre d'Economia i Hisenda, Méndez Aspe. Els historiadors estimen que el tresor estaria valorat en 500 milions de pessetes, que al contravalor actual serien, aproximadament, 500 milions d'euros.

El mateix President del Govern, Juan Negrín, també es va instal·lar a La Vajol aquests els últims dies de la Guerra Civil, concretament al mas de Can Barris. Més tard, s'hi va instal·lar també l'Estat Major, el Ministre d'Estat i altres membres del Govern -el President de la Generalitat, Lluís Companys, i el lehendakari, José Antonio Aguirre, estaven instal·lats al veí poble d'Agullana, a Can Parxers. El dia 1 de febrer del 1939, hi arribà el President de la República, Manuel Azaña. Per tant, La Vajol, va ser l'última capital d'Espanya[1] en temps de la II República. La nit del 4 al 5 de febrer, Azaña s'exilià cap a França, una hora abans que ho fera Lluís Companys i José Antonio Aguirre. Tots tres van acabar travessant la frontera pel Coll de Lli fins a arribar a Les Illes, ja en terres franceses.

Les obres d'art que hi havia guardades a la mina foren posteriorment traslladades a la Societat de Nacions a Suïssa. I, pel que fa al tresor de la República, va ser embarcat cap a Mèxic amb el vaixell "Vita". Tot i això, diu la llegenda que van entrar a la mina set camions però sols sis van arribar a França. Per tant, encara hi ha caçatresors que de tant en quant es veuen per La Vajol, buscant aquest setè camió carregat de lingots d'or.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - - 130 102 318 263 219 245 232
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
194 154 128 140 131 82 72 60 78 85
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
84 68 96 123 103 101 102 98 - -
 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès[modifica]

  • L'església de Sant Martí de la Vajol, Romànica, dels segles XII-XIII. Consta d'una sola nau coberta de volta, amb absis semicircular que s'obre sobre la nau per un arc triomfal de gradació simple. A la base de la volta es pot veure una cornisa en quart de cercle encorbat. L'edifici va ser construït en granit tallat. Una escala exterior porta a un mur de contenció.

Referències[modifica]

  1. Gracià, Oriol «Els espais de l'exili». Sàpiens [Barcelona], núm. 78, abril 2009, p. 76-77. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Vajol Modifica l'enllaç a Wikidata