Albanyà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAlbanyà
Albanyà
Bandera d'Albanyà Escut d'Albanyà
Bandera d'Albanyà Escut d'Albanyà
Lliurona Albanyà Catalonia.jpg
Poble de Lliurona (Albanyà)

Localització
Localització d'Albanyà respecte de l'Alt Empordà.svg
42° 18′ 25″ N, 2° 43′ 21″ E / 42.306944444444°N,2.7225°E / 42.306944444444; 2.7225
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Girona
Vegueria Comarques gironines
Comarca Alt Empordà
Entitats de població 10
Població
Total 147 (2016)
• Densitat 1,56 hab/km²
Gentilici Albanyenc, albanyenca
Geografia
Superfície 94,4 km²
Altitud 239 m
Limita amb
Història
Festa major 27 de juny
Organització i govern
• Alcalde Vicenç Campasol Terrades
Indicatius
Codi postal 17733
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 17003
Codi IDESCAT 170031
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Albanyà és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines, a 239 metres d'altitud. Forma part del consorci Salines-Bassegoda i està inclòs al PEIN de l'Alta Garrotxa.

Història[modifica | modifica el codi]

La zona és habitada des de temps prehistòrics. Ho demostren diferents vestigis arqueològics, com ara el jaciment de la cova de la Pólvora i la tomba megalítica o cista de la Creu de Principi.

En el primer mil·lenni de la nostra era hi varen arribar els àrabs, però no en queda cap rastre. Albanyà apareix documentat per primera vegada -amb el nom d'Albanianum- el 844, en un diploma del rei franc Carles el Calb a favor de l'abat Dòmnul, que hi va fundar el 820 un dels monestirs benedictins més antics de Catalunya: Sant Pere d'Albanyà, que, a partir del 869, va passar a dependre de Santa Maria d'Arles (Vallespir).

Economia[modifica | modifica el codi]

Els camps de conreu de cereals, patates, llegums i farratge, les hortes a la vora de la Muga, la pastura de bestiar i, sobretot, els boscos de roures, d'alzines, de pins i les boixedes van ser activitats econòmiques de la zona. El principal recurs era la producció de carbó vegetal en carboneres, que es venia a les ciutats fins que va aparèixer el gas butà a mitjans del segle XX. En aquest moment va començar un important descens de la població, i el consegüent abandonament de masies i veïnats. Actualment s'estan restaurant moltes cases, bé perquè s'hi instal·len neorurals, bé com a segones residències. L'augment del turisme de la natura i d'altres activitats d'oci com la caça o els bolets mantenen indústries del sector de l'hostaleria, com ara restaurants (Cal Tet...), comerços (Cal Music...), i un càmping. També es manté l'explotació del bosc, per vendre'n la llenya. Hi ha alguna activitat agrícola, però la majoria de la gent treballa a Figueres o en altres llocs de la comarca.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Albanyà 93
Bassegoda 7
Carbonills 1
Corsavell 0
Lliurona 33
Molí de Baix 11
Molí de Dalt 5
Pincaró 0
Ribelles 0
Sous 0
Dades: 2011. Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
17 13 28 298 594 1.059 935 921 769 795
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
753 705 528 442 334 187 121 108 113 122
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
123 131 128 110 135 137 143 149 153 155
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Entitats culturals i associatives[modifica | modifica el codi]

  • Colla Gegantera d'Albanyà. Compten amb quatre gegants (2 nous: Bassegoda i Muga, 2 vells: sense nom) i un capgròs (Tisa).
  • Agrupació de Defensa Forestal (ADF)
  • Àrea de caça Bassegoda - Riu Muga
  • Comissió de Festes d'Albanyà

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 10. ISBN 84-393-5437-1. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albanyà Modifica l'enllaç a Wikidata