Vilanant

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaVilanant
Escut de Vilanant
Escut de Vilanant
Vilanant - Casal Fortificat.jpg
Vista de Vilanant amb el campanar de Santa Maria

Localització
Localització de Vilanant respecte de l'Alt Empordà.svg
42° 15′ 17″ N, 2° 53′ 21″ E / 42.254815°N,2.889282°E / 42.254815; 2.889282
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Comarques gironines
Comarca Alt Empordà
Entitats de població
Capital Vilanant
Entitats de població 2
Població
Total 405 (2016)
• Densitat 23,96 hab/km²
Gentilici vilanencs, vilanenques
Geografia
Superfície 16,9 km²
Altitud 98 m
Limita amb
Història
Festa major
15 d'agost (sta. Maria, festa major)
15 de maig (st. Isidre, fire flor)
11 de novembre (st. Martí, Taravaus)
Organització i govern
• Alcalde Román Escoda Navarro
Indicatius
Codi postal 17743
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 17228
Codi IDESCAT 172288
Altres dades

Web http://www.ddgi.cat/vilanant
Modifica dades a Wikidata

Vilanant és un municipi de Catalunya, a la comarca de l'Alt Empordà, a l'oest de la ciutat de Figueres, de la que dista poc més de 6 km.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Limita al N amb Llers, a l'E amb Avinyonet de Puigventós, al S amb Borrassà i Navata i a l'O amb Cistella. Una bona part del terme municipal té una geografia accidentada per les serres de l'Illa i de Coll de Jou. El sector meridional del terme és travessat pel riu Manol, a la vora del qual és on té les terres de conreu. El terme també és drenat pel Rissec, la riera del Mas Rodella i la de Cistella, tots afluents del Manol.

L'economia es fonamenta en l'agricultura (cereals, llegums, farratges per al bestiar, hotalisses), la ramaderia (porcs, vedells, ovelles, aviram) i, darrerament, també en el sector de la construcció. Hi ha pedreres de marbre roig a Mas Genover. Les antigues explotacions d'olivera (que alimentaven molts trulls) i de vinya s'han anat abandonant. El mercat principal és al cap de comarca, Figueres. Alguns masos ofereixen serveis de turisme rural i de restaurant.

Compta amb un col·legi públic, un dispensari mèdic i un poliesportiu.

Forma part del Consorci Salines Bassegoda.

Entitats de població[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
27 31 28 191 391 705 671 582 538 545
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
534 491 427 406 431 403 265 277 249 270
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
271 295 308 285 327 333 348 363 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Entitat de població Habitants (2007)
Taravaus 41
Vilanant 287
Font: Municat

Els dos antics termes municipals de Vilanant i de Taravaus, fusionats des de 1996 i representats com a conjunts a la taula anterior, integren una part de població dispersa que habita als següents veïnats:

De Vilanant:

  • Raval de les Cases Noves, al nord-est i molt a prop del poble, dels segles XIX-XX (27 h el 1991).
  • Veïnat de Coquells, de masies disperses, al nord-oest del terme (35 h el 1991).
  • Veïnat de Ca l'Almar, de masies disperses, al nord del poble (14 h el 1970).
  • Veïnat de Sant Jaume dels Solers (o dels Verders), al sud-oest, a la vall del riu Manol (23 h el 1991).
  • Veïnat de Can Nebot, al sud, a la vall del Manol (12 h el 1991).

De Taravaus:

  • Veïnat de Mas Safont, al sud del terme.
  • Veïnat de Corts, al sud del terme.

Història[modifica | modifica el codi]

Vilanant va formar part del comtat de Besalú (fins a 1111), de la sotsvegueria de Besalú (fins a 1716) i del corregiment de Girona (1716-1833). Del domini reial va passar als Palau (progressivament, entre 1359 i 1363) i als seus hereus successius (els Vallgornera, els Salbà, creats marquesos de Vilanant el 1682, els Ponts de Mendoza, comtes de Robres, els Abarca de Bolea, comtes d'Aranda, i els Silva, ducs d'Híxar) fins a l'extinció de les senyories feudals al segle XIX.

La fil·loxera provocà, en part, una greu crisi demogràfica a finals del segle XIX, que s'ha mantingut durant un segle. Des de finals del segle XX s'ha iniciat una lenta recuperació, afavorida per la instal·lació de nous residents.

Cronologia[modifica | modifica el codi]

Cal Llossaire
Volta Can Pere Ferrer
Volta Can Pere Ferrer
Campanar
  • 2400-1800 aC. Datació d'una destral plana de bronze, que és el testimoni més antic de la presència de l'espècie humana a l'actual terme de Vilanant.
  • 966. Apareix escrit per primera vegada el nom de Vilanant (en llatí, Villa Avondant) en el testament del comte Sunifred II de Besalú. Deixa l'alou que hi tenia al monestir de Banyoles.[1]
  • 1017. El papa Benet VIII confirma les possessions del monestir de Banyoles, entre les quals l'alou de Vilanant.
  • 1018. L'església parroquial de Santa Maria és citada per primera vegada, en l'acta d'un judici celebrat a Besalú davant del comte Bernat Tallaferro. Aquest mateix document també esmenta la capella de Sant Joan que estava situada davant de la façana del temple parroquial i en la qual es veneraven unes relíquies del sant.
  • 1289. El cavaller Bernat de Soler presta homenatge al bisbe de Girona per la tercera part del delme de la parròquia de Vilanant, que tenia per ell l'hereu de Bernat de Palau.
  • 1290. El poble, que depenia directament de l'autoritat del rei, és incorporat a la batllia reial de Figueres, demarcació que s'acabava de crear.
  • 1314. Apareix citat el mas de Bernat Isarn, el primer de Vilanant que transcendeix a la documentació conservada.
  • 1359. Un fogatge atribueix a Vilanant 37 focs o llars, uns 141 habitants.
  • 1359. El rei Pere III, mancat de diners, es ven una part de la jurisdicció de Vilanant (Vilahonant) a Berenguer de Palau, senyor del veí castell de Palau-surroca.
  • 1363. El mateix rei es ven la resta dels drets senyorials sobre el poble a Ramon de Palau, fill de Berenguer de Palau. La corona perd definitivament el domini directe que tenia sobre la població.
  • 1497. El nombre de focs o llars havia baixat a 27.
  • 1525. La senyoria del poble passa per dot matrimonial dels Palau als Vallgornera.
  • 1561. Benet de Vallgornera fa edificar el castell-palau de la població (actualment, Cal Llossaire).
  • 1562. Sant Salvador de Coquells és citat com a priorat depenent del priorat de Santa Maria de Lladó.
  • 1594. Els vilanencs perderen un judici contra Cipió de Vallgornera referent a la dècima de les olives.
  • 1682. El rei Carles II concedeix el títol de marquès de Vilanant a Miquel de Salbà i de Vallgornera.
  • 1724. Reconstrucció de la capella de Sant Jaume dels Verders (o dels Solers).
  • 1735. Construcció de Can Genover.
  • 1771. Construcció de la capella de Sant Joan de Can Genover.
  • 1782-1792. Es construeix la capella de Sant Narcís de l'església de Sant Feliu de Girona amb les columnes i d'altres elements fets amb marbre roig de les pedreres del Mas Genover, de Vilanant.
  • 1787. Segons el cens del comte de Floridablanca hi havia 391 habitants.
  • 1794. Durant la Guerra Gran, el poble és saquejat pels francesos, moltes cases foren destruïdes i moltes persones assassinades.
  • 1864. Primer intent de constituir una associació de socors mutus.
  • 1870. Es crea l'"Associació de Caritat Recíproca"
  • 1870. Una forta tramuntanada féu caure l'Arbre de la Llibertat que hi havia a la plaça.
  • 1872. Durant la Tercera Guerra Carlina fou construïda una fortificació que fou enderrocada en acabar el conflicte. Molts veïns del poble lluitaren al costat de l'exèrcit carlí.
  • 1879-1881. Es construeix l'actual campanar, sobre el qual s'instal·là, l'any 1884, un dels primers parallamps que hi hagué a Catalunya.
  • 1902. Fundació de l'associació de socors mutus "La Unión Cristiana".
  • 1916. Constitució de l'entitat recreativa "L'Aurora Vilanenca"
  • 1922. Primera festa d'homenatge a la vellesa amb assistència d'Antoni Serrat, habitant al mas Rodella que tenia 106 anys.
  • 1925. Instal·lació del corrent elèctric.
  • 1926. Inauguració de l'actual edifici escolar.
  • 1936. En els primers dies de la Guerra Civil l'església parroquial és incendiada i el rector assassinat.
  • 1956. Una forta glaçada mata gairebé totes les oliveres del poble i deixà erm el paratge de la Garriga.
  • 1960. Instal·lació del telèfon.
  • 1969. Segona festa d'homenatge a la vellesa.
  • 1970. Es comencen a posar al descobert els paraments preromànics de l'església parroquial.
  • 1978. Es construeix la xarxa d'aigua potable i de clavegueram.
  • 1991. Inauguració del nou enllumenat públic.
  • 1996. L'antic poble de Taravaus, que des del 1969 formava part del municipi de Navata, fou incorporat al de Vilanant.
  • 1999. Inauguració del local social del poble.

Escut d'armes[modifica | modifica el codi]

Article principal: Escut de Vilanant

El blasó de Vilanant és un escut caironat truncat, amb el primer de sinople i el segon d'or. Per timbre porta una corona de marquès. Fou aprovat el 9 de juny de 1993.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Carrer de Vilanant

Vilanant té un nucli antic de gran bellesa dels segles XVII i XVIII, amb cases reconstruïdes i ben mantingudes. Al terme municipal destaquen els següents edificis i indrets singulars:

Vilanencs il·lustres[modifica | modifica el codi]

Toponímia[modifica | modifica el codi]

Orografia
Aigües Mortes
els Cardenals
Coma Forcada
les Garrigues
Pla de la Creu
Pla de Mas Palau
Pla d'en Vinyes
Pla de Taravaus
Serra de Coll de Jou
Serra de l'Illa
la Tribana

Hidrografia
el Manol
el Regaró
el Reguissol
el Rissec
rec de Cistella
rec de Vilanant
riera de Mas Rodella

Àrees
Coquells
Ca l'Almar
Taravaus

Masos
Ca l'Almar
Ca l'Alegret
Ca l'Arrufat
Mas Canela
Mas Casals
Les Cases Noves de Baix
El Casot
Can Claveguera
La Cloquella
Mas Coquells
Cal Cuc
Can Farigola


Can Garcia Pajuelo
Can Garriga
Can Gelart
Can Genover
Can Guilla
Mas Jonquer
Can Llavanera
Mas Llobet
Can Mitgeres
Mas Molar
Mas Molí d'en Nebot
Can Nebot


Mas Nou
Can Palau
Can Piferrer
Can Prim
Mas Puig
Can Pujades
La Riba
Mas Ribalta
Mas Rodeja
Mas Rodella
Mas Sabater
Mas Safont


Mas Sastre
Can Tapioles
Can Tarascó
La Teulera
Can Valentí
Mas Vermell
Mas Xibeques
Mas Gelat

Publicacions[modifica | modifica el codi]

Portada de Lo Remediador (1845)

Municipals

  • El Campaner: Butlletí Municipal de Vilanant i Taravaus, quadrimestral (des de juliol de 2004).

Relacionades amb Vilanant

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pere Borrat i Antoni Egea, Vilanant, Girona, Diputació de Girona-Caixa de Girona (Quaderns de la Revista de Girona), 2001.
  • El meu país: tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, vol. 4, Barcelona, Edicions 62, 2006, s. v.
  • Catalunya Romànica, 27 vols., Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1984-1998, vol. 9, s. v. "Vilanant" i "Navata".
  • Joan Rais, "El temple preromànic de Can Joan Genovès (Empordà)", Diplomatari, 2(7) (1981), 18-19.
  • Joan Badia Homs, "Santa Maria de Vilanant: un nou monument preromànic", Canigó, 194-195 (1979), 8-10 i 19.
  • Joan Badia i Homs, L'arquitectura medieval de l'Empordà, 2a ed., 2 vols., Girona, Diputació Provincial de Girona, 1985, vol. II-B, pp. 441-450 i 630-632 (Vilanant) i II-A, pp. 278-280 i il. a les pp. 283-284 (Taravaus).
  • Ramon Tubau i Maset, "Els gavatxos a Vilanant (1794-1795)", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 17 (1984), 171-200.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilanant Modifica l'enllaç a Wikidata