Josep Baró i Güell

De Viquipèdia
Infotaula de personaJosep Baró i Güell
Biografia
Naixement14 de juny 1891
Cervià de Ter
Mort8 febrer 1980 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Girona
Activitat
Ocupaciómúsic, compositor, director d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica vocal i sardana Modifica el valor a Wikidata

Josep Baró i Güell (Cervià de Ter, 14 de juny del 1891 - Girona, 8 de febrer del 1980) fou un músic, professor de música i compositor principalment de sardanes.

Biografia[modifica]

Formació[modifica]

Josep Baró i Güell va néixer a Cervià de Ter, poble amb certa tradició musical, ja que hi existien diverses cobles i també n'era nadiu el tenor Llorenç Pagans. Les seves primeres nocions musicals les va rebre de la mà de Joan Costa, un pianista i compositor català. Tanmateix, el seu aprenentatge de solfeig i el primer contacte amb el clarinet va ser gràcies al seu oncle Antoni Baró. La seva tècnica la perfeccionaria més endavant com a deixeble dels músics Enric Oliva i Fèlix Sants pel piano i per la tenora respectivament.

La seva formació, ara en el camp de l'harmonia i la composició s'estendria durant vuit anys més de la mà d'Antoni Juncà, compositor de sardanes i, igual que Enric Morera, un dels seus principals referents i models a seguir.[1]

Carrera Professional[modifica]

Ben avait Baró es va deixar veure en públic, ja que va compaginar la seva extensa formació musical amb la interpretació de la tenora. Amb tan sols deu anys va ingressar a la cobla Sant Jordi (la cobla dels petits de Cervià de Ter). Més tard ingressaria com a primera tenora de la cobla gironina fundada l'any 1915 L'Art Gironí, amb la qual, tal com a punta Lluís Brugués i Agustí al seu llibre La música a Girona, va gravar alguns discos de 78rpm. A més, sovint faria aparicions com a tenora solista l'Orquestra Pau Casals a la vegada que exercia de professor a l'Escola de Belles Arts i a diverses escoles públiques municipals de Girona.

A banda de ser intèrpret i mestre de professió, Baró també va fer tasques com a director de cobles, corals i orquestres. L'any 1919 va fundar la secció de l'orfeó del Centre Moral, de la qual van arribar a formar part al voltant de vuitanta cantaires. També va dirigir la coral Joventuts de Sarrià de Ter, de l'Ateneu Social i Democràtic, de l'Associació de Música, de l'agrupació coral Orfeó Cants de Pàtria entre 1922 i 1957, i, com a sotsdirector, de l'Orquesta Simfònica de Girona.

Amb la seva extensa col·lecció d'instruments i documentació musical, la major part en relació a la cobla i la sarda, va fundar l'any 1961 el Museu de la Sardana de Girona, actualment integrat al museu d'història de la ciutat.[2]

Obra[modifica]

L'obra de Baró és molt extensa i heterogènia, amb predomini de les sardanes i música per a cobla. A més, va ser un dels compositors de l'època que va veure més música pròpia editada en vida. La major part de la seva col·lecció de partitures va ser donada pel seu nebot a la Biblioteca Pública de Girona l'any 1984 i actualment forma part del fons musical Josep Baró i Güell.[3]

La seva obra consta de:

  • 117 sardanes, 25 de les quals per a veu. Destaquen A la font d'en Lliure, A la festa del poble i Casa Pairal.
  • 173 obres de música religiosa, principalment per a veu, ja consti o no d'acompanyament (si n'hi ha, piano).
  • 98 peces per a veu.
  • 37 peces de música infantil (tant originals com arranjaments).
  • 33 obres instrumentals.
  • Una col·laboració a l'obra del Cançoner Popular de Catalunya, patrocinada per l'Orfeó Català.
  • L'himne de la senyera de l'Orfeó Joventut de Sarrià de Ter (del qual no se'n conserva la lletra).
  • Altres: música coral, de cambra, música per a teatre i música litúrgica.

L'inventari es pot consultar a través de la pàgina web de la biblioteca Carles Rahola de Girona.

Referències[modifica]

  1. E. Casares et al., Diccionario de la música española e hispanoamericana. Madrid, Sociedad General de Autores y Editores, 1999.
  2. Brugués i Agustí, Lluís. La música a Girona. Girona: Col·lecció Isaac Albéniz, Conservatori de música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona, 2008, p. 65. 
  3. Artigas, Anna «El fons musical Josep Baró i Güell». Revista de Girona, n. 289, 2015.