Biblioteca Pública Carles Rahola

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióBiblioteca Pública Carles Rahola
Biblioteca Pública Carles Rahola de Girona. Des 2014 01.JPG
Vestíbul de la Biblioteca
Epònim Carles Rahola i Llorens
Dades bàsiques
Tipus entitat Biblioteca Pública
Història
Fundació 23 de desembre de 2014
Activitat
Volum col·lecció 290.505
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència Sílvia Sanahuja Ensesa
Afiliacions Sistema de Lectura Pública de Catalunya
Altres dades
Accés públic
Telèfon 972202252

Web bibliotecagirona.gencat.cat/ca/

Modifica dades a Wikidata

La Biblioteca Pública Carles Rahola és una biblioteca de la ciutat de Girona que obrí les seves portes el 23 de desembre de 2014.[1] La seva inauguració oficial va ser el 13 de gener de 2015.[2] Està ubicada al carrer Emili Grahit. La seu actual va ser construïda pel Ministeri de Cultura del Govern d'Espanya i és gestionada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Forma part del Sistema de Lectura Pública de Catalunya i desenvolupa les funcions de biblioteca central comarcal i urbana, especialitzada en publicacions de les comarques gironines, ja que és la receptora del Dipòsit Legal d'obres impreses a la demarcació de Girona.[3] Amb 7.055 m² útils, és la biblioteca pública més gran del Catalunya.[4][5] Des de l'abril del 2017 Sílvia Sanahuja Ensesa ocupa el lloc de directora en substitució de Lourdes Reyes i Camps.[6]

El nom de la Biblioteca ret homenatge al literat, publicista i historiador Carles Rahola i Llorens. El nom va ser acordat pel Departament de Cultura i l'Ajuntament de Girona el 7 de febrer de 2014, a proposta del consistori municipal.

Història[modifica]

Inicis a l'Institut Vell[modifica]

Com a conseqüència de la desamortització dels béns eclesiàstics i de la supressió dels ordes religiosos (1836-1851), i amb la finalitat de reunir els llibres dels convents abandonats, es van crear les biblioteques públiques a les capitals de província, a les seus dels instituts d'ensenyament mitjà o de les universitats, segons els casos. La de Girona es va crear el 1848, i es va instal·lar al carrer de la Força, a l'Institut Vell (antic convent de caputxins i actualment Museu d'Història de la Ciutat). Comptava amb uns 4.500 volums.

Casa de Cultura de Girona[modifica]

Antiga entrada a la Biblioteca, a la Casa de Cultura

El 1951, la biblioteca es trasllada al número 6 de la Plaça de l'Hospital, a l'edifici de l'antic Hospici (1785-1963) construït pel bisbe Tomàs de Lorenzana. El 1956, s'obre la sala infantil i juvenil de la biblioteca, que s'instal·là a l'antic pavelló de Lactància de l'Hospici. El 1958 es va publicar el Decreto sobre Depósito legal, pel que passà a ser el centre receptor de tot allò que s'imprimia a la província (llibres, revistes, postals... i posteriorment cd, dvd, etc.)[4]

A partir dels anys 60 fins al seu trasllat el 1985, l'edifici acull el fons de l'Arxiu Històric Provincial (avui Arxiu Històric de Girona), que des de la seva creació el 1952 ocupava l'espai que la biblioteca havia deixat al carrer de la Força. El 1966 s'inaugurà la Casa de Cultura en què la Biblioteca i Casa de Cultura van unir els seus esforços. En el decurs dels anys l'edifici va sofrir diverses ampliacions: El 1977 es va construir una entreplanta destinada a oficines i direcció, cosa que va permetre guanyar un espai dedicat exclusivament als investigadors.[4]

El 1982 la gestió de la Biblioteca passa a dependre de la Generalitat de Catalunya. L'Arxiu, la Casa de Cultura i el Centre Provincial Coordinador de Biblioteques -denominat des de llavors Central de Biblioteques- tan estretament vinculades fins aleshores sota un mateix director, van iniciar una nova etapa com a institucions clarament diferenciades. Durant els anys 90 es va iniciar la informatització del catàleg i es van fer algunes reformes a les sales per donar cabuda a una col·lecció més gran en lliure accés així com una zona de consulta específica premsa i revistes, i el 1998 se celebrà el 150è aniversari de la Biblioteca[4] A finals de 2014, la Diputació de Girona i l'Ajuntament signen un conveni[7] per traslladar la Biblioteca Ernest Lluch, en tant que biblioteca local de proximitat, a les dependències de la Casa de Cultura.

Construcció i trasllat al nou edifici[modifica]

Projecte Biblioteca Pública Carles Rahola
Ferran Mascarell i Carles Puigdemont a la Biblioteca Carles Rahola setmanes abans de la seva inauguració al costat de la seva directora, Lourdes Reyes i Camps

El 2005, l'Ajuntament de Girona va oferir un solar per a la construcció del nou edifici. Un any després, el 2006, el Ple de l'Ajuntament de Girona va acordar la cessió al Ministeri de Cultura d'uns terrenys a la zona de les Casernes (carrer Emili Grahit) perquè l'Estat hi construís la futura seu de la biblioteca i el 2 d'octubre d'aquest mateix any es va signar l'acord entre la Generalitat, l'Ajuntament i el Ministeri de Cultura per dur a terme el projecte de la nova seu.

El 2008 es va convocar i atorgar el concurs de redacció del projecte d'obres de la nova seu de la biblioteca, concurs que adjudicació la redacció del projecte d'obres a Corea Morán Arquitectura, S.L, per un import de 664.563 euros. El 2010 es va presentar el projecte a l'Ajuntament de Girona, conjuntament amb una futura seu de l'Arxiu Històric Provincial de Girona, que no s'acabà duent a terme.[8]

El 18 de febrer de 2011 van començar les obres de la nova biblioteca, adjudicades per un import d'11.581.214 euros. El Departament de Cultura i l'Ajuntament de Girona van signar el 23 de novembre de 2012 un acord per a la creació de dues comissions, una de trasllat i seguiment de les obres de la Biblioteca Pública de Girona i una altra de coordinació d'aquesta biblioteca amb la Xarxa de biblioteques urbana. El 2 de setembre de 2013 es va tancar la seu de la Casa de Cultura per començar amb les tasques de trasllat.[4][9]

L'edifici va ser construït pel Govern d'Espanya, amb un cost de construcció de 15.580.000 euros, finançats pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esports espanyol. El Departament de Cultura va rebre les claus i la documentació tècnica de la Biblioteca Carles Rahola de Girona l'1 de setembre de 2014. S'espera que el nou edifici generi unes despeses anuals d'1.160.667 euros pel seu manteniment. El nou edifici és set vegades més gran que la seu anterior.[4] Amb aquest acte, la Generalitat passà a gestionar aquest equipament i podrà començar a traslladar els fons bibliogràfic de la biblioteca, amb més de 290.000 volums. Per la seva banda, el Ministeri de Cultura, un cop adjudicades les obres d'urbanització de l'entorn de la biblioteca el passat mes d'agost, durà a terme aquestes obres, i es farà càrrec de les obres de reparació que requereixin els elements constructius de l'edifici i les seves instal·lacions.[3] Durant la tardor de 2014 es van traslladar uns 5.000 documents diaris entre biblioteques, amb la voluntat que aquest equipament cultural pogués entrar en funcionament a finals de l'any 2014.

Inauguració i primers mesos[modifica]

La Biblioteca va obrir les seves portes el dia 23 de desembre de 2014 a les 10 del matí i la inauguració institucional va tenir lloc el 13 de gener de 2015. Va rebre 87.489 visitants en els tres primers mesos des de la seva obertura.[10] En els primers 6 mesos de vida va rebre 175.233 visitants i van expedir 1.991 carnets de soci i 22.345 connexions a internet.[11] El juliol de 2015 va ampliar el seu horari. La Biblioteca Carles Rahola va obtenir el Premi Accèssit al IV Premi Teresa Rovira 2016, celebrat el 3 de novembre del 2016.

Característiques[modifica]

Espais interiors

La Biblioteca Pública Carles Rahola de Girona compta amb un fons de 290.505 documents, dels quals 223.572 són llibres, 23.036 revistes, 10.500 audiovisuals, i 33.597 altre tipus de suports, com fullets, ex-libris, gravats, postals, etc.[4][3] El fons catalogat és de 168.000 documents, dels quals uns 10.500 són de fons fons antics.

El gener de 2015, el Departament de Cultura i l'Ajuntament de Girona signen un conveni[12] per coordinar les biblioteques públiques de la ciutat (la Biblioteca Carles Rahola més 4 biblioteques de titularitat municipal: la Biblioteca Antònia Adroher, la Biblioteca Ernest Lluch, la Biblioteca Just M. Casero i la Biblioteca Salvador Allende) sota la denominació Biblioteques de Girona,[13] amb l'objectiu de desplegar una política comuna en matèria de lectura pública per aprofitar les sinergies i oferir més i millors serveis bibliotecaris a la ciutat.

Instal·lacions[modifica]

  • 350 punts de lectura
  • 80 ordinadors amb programari específic
  • Fibra òptica i servei wifi a tot l'equipament
  • Aules de formació
  • Espais per a activitats de difusió cultural
  • Auditori
  • Sala de projecció
  • Sala d'exposicions
  • Mediateca
  • Servei de cafeteria

Serveis específics[modifica]

La biblioteca disposa de diversos serveis més enllà dels pròpiament bibliotecaris, entre els quals destaca una sala de petits lectors, consulta i espai expositiu del fons patrimonial de la biblioteca, cessió d'espais gratuïta a les entitats sense afany de lucre i amb possibilitat de lloguer per a entitats privades, préstec de portàtils i tauletes dins la sala, sales de treball aïllades.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «La nova Biblioteca Pública de Girona Carles Rahola obrirà portes dimarts 23 de desembre». Web, 19-12-2014 [Consulta: 20 desembre 2014].
  2. «Inauguració de la Biblioteca Carles Rahola». Generalitat de Catalunya, 12-01-2015. [Consulta: 3 febrer 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 «El Departament de Cultura rep les claus de la Biblioteca Carles Rahola de Girona». Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura, 01-09-2014. [Consulta: 21 gener 2018].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 «Biblioteca Pública de Girona: Presentació del nou equipament» (PDF) (en català). Generalitat de Catalunya, 04-09-2014. [Consulta: 8 setembre 2014].
  5. «Neix la biblioteca pública més gran de Catalunya». Núvol, 04-09-2014. [Consulta: 8 setembre 2014].
  6. «Sílvia Sanahuja dirigeix la biblioteca Carles Rahola». El Punt Avui+, 28-05-2017. [Consulta: 21 gener 2018].
  7. «La Biblioteca Ernest Lluch es trasllada a la Casa de Cultura». Ajuntament de Girona, 23-12-2014. [Consulta: 2 febrer 2015].
  8. «Presentació de la maqueta de la Biblioteca Pública de Girona». web. Telenotícies comarques. [Consulta: 8 setembre 2014].
  9. «La Biblioteca Pública de Girona tanca durant vuit mesos per traslladar-se a una nova seu més gran i moderna». Televisió de Catalunya, 30-08-2013. [Consulta: 8 setembre 2014].
  10. «La Biblioteca Pública Carles Rahola de Girona rep més de 87.000 visitants en tres mesos». web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 març 2015].
  11. «La Carles Rahola amplia el seu horari». El Punt Avui, 27-06-2015.
  12. «Obre les portes la nova Biblioteca Carles Rahola». Ajuntament de Girona, 23-12-2014. [Consulta: 2 febrer 2015].
  13. «Biblioteques de Girona». Ajuntament de Girona. [Consulta: 2 febrer 2015].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biblioteca Pública Carles Rahola Modifica l'enllaç a Wikidata