Museu d'Història de Girona

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióMuseu d'Història de Girona
251 Casa Cartellà, Museu d'Història de Girona, c. Força 27.JPG
Entrada del Museu d'Història de Griorna situada al carrer de la Força
Dades base
Tipus entitat museu d'història
Història
Fundació 8 de gener de l'any 1960
Activitat
Àmbit Museu d'Història
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència Sílvia Planas Marce
Afiliacions Xarxa de Museus d'Història i Monuments de Catalunya

Web Portal web del Museu d'Història dels Girona

Modifica dades a Wikidata

El Museu d'Història de Girona és un museu ubicat a l'antiga Casa Cartellà de Girona, edifici que més tard es convertiria en el convent caputxí de Sant Antoni de Pàdua al segle XVIII. El museu ofereix un passeig pel passat gironí a través de diverses èpoques i aspectes de la societat, la cultura i l'economia de la ciutat.[1] Des dels primers pobladors del Puig d'en Roca, passant per la cultura romana de Can Pau Birol, la Guerra Civil Catalana, la Guerra del Francès, el modernisme i noucentisme, de la mà de Ricard Guinó i Fidel Aguilar, o la història més recent de la ciutat.

Més enllà del convent caputxí de Sant Antoni de Pàdua, el museu gestiona també un altre monument històric, el refugi antiaeri del Jardí de la Infància, un dels múltiples refugis amb què es protegia la població gironina durant la Guerra Civil, tenia cabuda per a 700 persones[2] i que actualment forma part de la Xarxa d'Espais de la Memòria de Catalunya del Memorial Democràtic de Catalunya.[3] El museu gestiona també una sala adjunta d'exposicions temporals al carrer de la Força.

Història[modifica | modifica el codi]

L'edifici actual acull les restes de la muralla de l'antiga Gerunda, a més d'una part del recinte del Call medieval. A partir del 1447, l'edifici va passar a mans de propietaris cristians, com és el cas de l'escrivà Joan de Castelló, Bernat Caselles o Anaru Benet de cartellà, aquest últim propietari també de la torre de Cartellà a Maçanet de la Selva. Va ser la mateixa família Cartellà la que va convertir l'immoble en un palau.

Més endavant, el conjunt va esdevenir un convent de frares caputxins l'any 1762.[4] Després de les desamortitzacions de mitjan segle XIX, l'edifici passà a mans de l'Ajuntament de Girona, que s'encarregaria de posar-hi en funcionament un institut d'ensenyament mitjà durant 150 anys.

El 8 de gener de l'any 1960 es signà l'acord per a la creació d'un museu municipal de la ciutat, malgrat que s'emplaçava en un espai divers a la Casa Cartellà, a la Casa Burgues del mateix carrer de la Força. A partir de 1975 i la cessió de l'edifici del Ministeri d'Educació a l'Ajuntament de Girona, es va procedir a la rehabilitació de l'immoble, tot instal·lant-hi provisionalment l'Escola Municipal de Belles Arts. L'any 1981 s'inaugurava oficialment el nou museu amb les primeres sales de l'exposició permanent, a la planta baixa.

El setembre de 2013, Sílvia Planas passava a encapçalar la direcció del museu en substitució de Pere Freixas.[5] L'any 2015, en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Gironins, el museu va impulsar la beca de recerca història Lluís Batlle i Prats.[6]

Col·leccions[modifica | modifica el codi]

Entre les peces més rellevants destaquen:

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Museu d'Història de la Ciutat de Girona». Catalunya Turisme. [Consulta: 12 març 2015].
  2. «Història del Museu d'Història de Girona». Xarxa de Museus d'Història i Monuments de Catalunya.
  3. «Xarxa d'Espais de la Memòria de Catalunya». Memorial Democràtic.
  4. A.A.V.V.. Catàleg de l'edifici del Museu d'Història de Girona. Ajuntament de Girona, 2003. 
  5. «Nueva directora para el Museu d'Història de Girona». La Vanguardia, 10-09-2013.
  6. «[http://www.girona.cat/adminwebs/docs/m/h/mhg-nota_premsa_accions_conveni_ieg-_aj23.02.15.pdf L’Ajuntament de Girona i l’ Institut d’Estudis Gironins impulsen la beca de recerca històrica Lluís Batlle i Prats]». Museu d'Història de Girona, 23-02-2015.
  7. «Museu d'Història de Girona | Girona | Sales temàtiques» (en ca). [Consulta: 24 març 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • D.D.A.A. De Kerunta a Gerunda. Els orígens de la ciutat, Museu d'Història de Girona, juny de 2007.
  • D.D.A.A. Catàleg de l'edifici del Museu d'Història de Girona, Ajuntament de Girona, 2003.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu d'Història de Girona Modifica l'enllaç a Wikidata