Rafael Masó i Valentí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRafael Masó i Valentí
Rafael Masó i Valentí.jpg
Biografia
Naixement 16 agost 1880
Girona
Mort 13 juliol 1935 (54 anys)
Girona
Lloc d'enterrament Cementiri Municipal de Girona 
Educació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Arquitecte, poeta i escriptor
Moviment Modernisme i noucentisme
Obra
Obres destacables Farinera Teixidor
Projectes principals conjunt de ciutat-jardí de S'Agaró
Família
Pare Rafael Masó i Pagès
Germans Santiago Masó i Valentí, Paula Masó i Valentí i Angelina Masó i Valentí
Modifica les dades a Wikidata

Rafael Masó i Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - Girona, 13 de juliol de 1935) va ser un dels arquitectes catalans més destacats de principis del segle xx, un precursor del moviment del Noucentisme. Els seus encàrrecs s'ubiquen principalment a Girona on comptava amb una sòlida clientela entre la nova burgesia de la Girona del primer quart de segle xx. Va tenir un compromís molt marcat amb el catalanisme i va ser regidor de l'Ajuntament de Girona amb la Lliga Regionalista entre 1920 i 1923. De la mà de l'industrial emprenedor Josep Ensesa i Pujades va dissenyar i construir, a final de la dècada dels anys vint, la urbanització de S'Agaró, potenciant un racó idíl·lic de la Costa Brava amb una arquitectura moderna i harmònica.[1]

Va complementar la seva activitat professional d'arquitecte amb la d'escriptor d'articles i poemes. A la seva Girona nadiua, estava relacionat amb el grup d'intel·lectuals format per Xavier Montsalvatge, Prudenci Bertrana, Carles Rahola o Miquel de Palol. Durant els seus estudis a Barcelona, va entrar en contacte amb Josep Carner, Guerau de Liost o Emili Vallès, un nucli literari implicat en el canvi de moviment: del Modernisme cap al Noucentisme.

Biografia[modifica]

Casa natal de Masó a Girona

Va néixer a la Casa Masó de Girona, on s'havien instal·lat els seus pares, Rafael Masó i Pagès i Paula Valentí i Fuster després de casar-se el 1877. La finca era propietat de la família Valentí.

Rafael Masó era el segon d'onze germans –Santiago, Rafael, Artur, Joan, Francesc de Paula, Àngela, Josep, Alfons, Narcís, Maria i Paula–, que van créixer en una família conservadora, catòlica, catalanista i il·lustrada, dins d'un ambient culte propiciat pels interessos literaris i artístics del seu pare, fundador del Diario de Gerona, un mitjà on es desenvolupen diverses iniciatives culturals,[2] als que se sumen l'amor a la ciutat i les seves tradicions. Aquestes influències van marcar la personalitat i la trajectòria de l'arquitecte.[3] D'altra banda, l'ocupació del seu pare com a procurador dels tribunals, afegirà la voluntat d'intervenció a la vida pública entre els valors que va rebre d'ell, junt amb la profunda religiositat.[2]

Rafael Masó va morir a Girona el 13 de juliol del 1935, a l'edat de 54 anys. L'estudi i investigació de la seva obra han estat decisius per a la sensibilització i la recuperació del patrimoni arquitectònic de la ciutat.

Primers estudis i joventut[modifica]

Els estudis de batxillerat els va cursar al col·legi dels Maristes de Girona. Una educació religiosa rigorosa en el context d'una Girona costumista i patint encara les conseqüències econòmiques de les guerres napoleòniques, varen forjar en ell una educació marcada pel ritual i els costums populars, un fet que va reflectir en els seus poemes El meu carrer, De la llar, Cançons d'infants, El pessebre dels infants.[2]

Un cop finalitzat el batxillerat en 1895, va realitzar unes assignatures pel curs preparatori d'Arquitectura: Ampliació de física i química general (1895 - 96), Anàlisi matemàtica I i zoologia (1896 - 97), Anàlisi matemàtica II, geometria general, mineralogia i botànica (1897 - 98), Geometria analítica i geometria descriptiva (1898 - 99), i Càlcul diferencial i integral i mecànica racional (1899 - 1900). També va realitzar l'assignatura de dibuix lineal i de figura (1898 - 99), on realitzava dibuixos de còpies de guix, flora i de detalls arquitectònics.

Mentre estudiava el curs preparatori d'arquitectura, entrà en contacte amb la Joventut Catalanista i amb la Congregació Mariana dels Jesuïtes, dues institucions que marcarien el seu estil i compromís nacional. Des de seccions especialitzades d'aquestes organitzacions, com ara l'Agrupació Catalanista d'Esport (1900) o l'Agrupació d'Arts i Lletres (1900), Rafael Masó va participar mitjançant la lectura de poemes durant l'acte d'inauguració. Aquests joves, que es reuneixen per parlar d'art i literatura, fundaran la revista Gerunda (1900 - 1901) una revista publicada quinzenalment de ciències, arts i literatura, que conviuria amb les tendències de La Renaixensa i de La Veu de Catalunya, altres revistes destacables de l'època. Començà també a escriure col·laboracions al Diario de Gerona, l'Enderroch (1902) i la revista Vida (1902 - 1903, 34 números publicats) formada per Francesc i Antoni Viver, Santiago, Rafael i Joan Masó, Joan Roquet i Rafael Gay de Montellà, i amb diferents col·laboradors especials com Verdaguer, Raimon Casellas o Prudenci Bertrana. Són revistes dedicades a l'art i la literatura, i sobre tendències diverses.

Quan no estava gaire implicat en política, es va trobar implicat en uns aldarulls, i va ser detingut junt amb el seu germà Santiago Masó i Xavier Montsalvatge, per defensar els resultats electorals de 1901 obtinguts pel Centre Catalanista de Girona, un efímer partit creat al voltant dels ideals nacionalistes.[4]

Estudis d'arquitectura a Barcelona[modifica]

Rafael Masó inicià els estudis d'arquitectura a Barcelona l'any 1900. Sis anys més tard, el 1906, tornarà a la seva Girona natal amb el títol d'arquitecte, en la mateixa promoció dels seus col·legues i amics: Josep M. Pericas i Josep M. Jujol. Amb aquests compartia, a més, l'admiració per Antoni Gaudí. A Barcelona però, al costat d'altres artistes, escriptors i intel·lectuals barcelonins, protagonitzà l'evolució del Modernisme vers una alternativa que acabaria esdevenint el Noucentisme.

A l’octubre del 1900 Masó es trasllada a Barcelona i es matricula com a alumne oficial a l’Escola d’Arquitectura. El mètode d’ensenyament provenia del racionalisme francès, i fonamenta el treball del dibuix, que és aplicat al coneixement tècnic. En els projectes realitzats durant els seus estudis, ja veiem definits la seva personalitat i la seva admiració per Antoni Gaudí, aspecte que representa una ruptura amb l’ensenyament de l’Escola. El seu projecte de final de carrera, dedicat a l’elaboració d’una Llotja de Contractació,  va provocar polèmica entre el professorat, ja que Masó presentava un projecte carregat de pinacles i verticals, elements de poca sintonia amb l’Escola. Aquesta poca relació amb l’Escola, es deu al fet que Masó es forma artísticament i culturalment fora de les aules.

Masó considera Gaudí com una de les màximes expressions artístiques dels ideals del grup que ell pertany, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat; aquest grup, inspirat per Josep Torras i Bages, aposta per uns ideals fonamentats en la religió i el catalanisme. A més a més, durant els seus anys d’estudi a Barcelona, Masó va ser catequista a la Sagrada Família, coincidint amb la seva edificació. Culturalment continua vinculat a grups catalanistes d'arrel catòlica.

Durant els seus estudis a l’Escola d’Arquitectura, es fa amic de Josep Maria Pericas, una amistat que durarà tota la vida, on també coincidiran a la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i a la Congregació Mariana.

També entra en contacte amb l'Acadèmia de Llengua Catalana, vinculada a Torras i Bages, on al voltant de Josep Carner hi trobarà un grup de joves intel·lectuals que es fan anomenar els cal·ligeneics (bella generació), que seran el nucli fundacional del Noucentisme: Guerau de Liost, Emili Vallès, Joan Alzina i Melis, Francesc Sitjà i Pineda, i Josep M. López-Picó. Masó no tan sols no deixa les seves activitats als cercles culturals gironins, sinó que engrescà als seus nous amics a col·laborar-hi a la vida cultural de la seva ciutat.

Durant aquest període barceloní, hi col·laborà a la revista Montserrat, del grup de Carner, i Vida, formada per una separació de la revista Gerunda; en ella estava el seu germà Santiago, Rafael Gay de Montellà i Prudenci Bertrana, entre altres col·laboradors.[5] Des de Vida es volia dinamitzar la vida a la ciutat, i es feia a través d'una crítica decadentista de la Girona morta, carregada de provincianisme i avorrida, una imatge que Masó s'encarregà d'il·lustrar als seus poemes i comptà amb el suport de Carner que va escriure -amb pseudònim- la seva Evocació mortuòria, un cru retrat de la Girona del canvi de segle.[6]

L'actitud cívica, el catalanisme i el caràcter modernitzador i europeista que propugnava el Noucentisme van fer que Masó també es distingís com a poeta, urbanista, polític i promotor de l'art i l'arquitectura.


Activitat professional[modifica]

Interior de la farmàcia Masó, ara Saguer

Un cop obtingut el títol d’arquitecte, Masó torna a Girona amb una voluntat d’intervenció arquitectònica, de gran transcendència i complexitat, conscient de les limitacions de la ciutat. Aquest projecte de transformació hi barreja la seva vida personal, sentimental, professional, i d’intervenció cultural i ciutadana; per Masó, tot anava lligat i relacionat.

Les dificultats que l’arquitecte troba al llarg del seu projecte de canvi, seran el motiu d’una relació amor-odi amb la ciutat.

El veritable art el va trobar en el seu arrelament al món tradicional, familiar i cultural, elements que la ciutat de Girona li oferia.     

La seva activitat com a arquitecte va viure la crisi del modernisme i intentà trencar amb aquest estil a partir d'un cert neopopularisme (corrent poètic) i de les experiències d'avantguarda de l'arquitectura europea. S'interessà especialment per la domèstica anglesa de Voysey i la Sezession Vienesa representada per Josef Hoffmann, Olbrich i Loos. Aquests interessos i relacions els va cultivar a través de contactes i lectures de revistes europees. Amb aquest bagatge i experiència Rafael Masó va esdevenir l'artífex del canvi de gust cap al Noucentisme que es va viure a Girona ara fa cent anys.

El treball de Masó parteix de les aportacions d’arquitectes moderns, com Domènech i Montaner, Gaudí, Puig i Cadafalch, Gallissà, entre molts altres. 

Masó vol fer per a Girona una arquitectura amb el mateix nivell d’exigència dels seus mestres barcelonins, tot i que sabia que la ciutat no tenia els mateixos recursos que Barcelona, com l’empenta o una gran burgesia.

L'estudi de la seva arquitectura es concreta en tres períodes:[7]

  • 1906-1911. Les obres d’aquests primers anys són d’una gran diversitat. No són pròpiament obres arquitectòniques, sinó d’arts aplicades; projecta mobles, interiors, casulles, banderes, objectes diversos, i treballs d’art gràfic. Treballs que tenen present les influències dels arquitectes moderns. Per Masó, aquestes obres marginals tenien la mateixa importància que les obres de més prestigi, amb un toc heroic; tenia un gran interès per les obres d’art aplicat. També realitza encàrrecs importants com la reforma del menjador del Mas El Soler (1906 - 1907) de Sant Hilari, la Farmàcia Masó (1908. Actual Farmàcia Saguer), la Casa Batlle (1909), la Farinera Teixidor (1910), el magatzem Ensesa (1911), la Casa Salieti (1910 - 1911) i la primera reforma de la Casa Masó (1910 - 1912). La projecció de les obres, sempre va preocupar a Rafael Masó. Al 1908, organitza juntament amb J. B. Coromina i Ricard Guinó, “l’Exposició d’Artistes Gironins”, on es mostraven treballs d’arquitectura de Masó, de pintura de Coromina i d’escultura d’en Guinó. Amb aquesta exposició, Masó presentava la seva obra com a obra d’art i demostrar les seves possibilitats per a futurs encàrrecs.   
  • 1923-1935. Masó reforça la idealització de Catalunya i l'expressió d'aquesta mitjançant elements de la tradició com terracotes, esgrafiats o columnes, amb una sintonia amb l'estil barroc. Intenta fer una reforma definitiva a la ciutat de Girona, amb la intenció de salvar el caràcter del barri vell, d’ordenar la zona cívica i comercial, i també potenciar els futurs barris de la ciutat. En aquesta etapa va treballar també en l'estudi, la recuperació i la protecció del patrimoni. Són obres d'aquest període la cooperativa l'Econòmica Palafrugellenca, la Casa Cots, la Casa Colomer, la urbanització Teixidor a Santa Eugènia, i la urbanització de S'Agaró a Castell-Platja d'Aro.

Patrimoni literari[modifica]

Rafael Masó va ser poeta abans que arquitecte. Tot i que es parla poc del Masó poeta, era ben conegut entre els seus coetanis, sobretot quan encara no podia ser conegut com a res més. La seva importància és tal que a l’any 1911 va ser inclòs com a poeta en el famós Almanac dels noucentistes d'Eugeni d’Ors.

Els seus poemes mostren influències de Carner, López-Picó i Guerau de Liost. Masó recorre a les formes més clàssiques. En les seves produccions trobem sonets i alexandrins, i versos decasíl·labs.

La majoria dels poemes que Masó va escriure, van ser publicats a la revista Catalunya, al Almanach dels Noucentistes, la revista Montserrat, la revista Vida...

Els seus poemes els podem classificar per les següents temàtiques: Paisatges urbans, Amor i Amistat, Fe i religió, Tradició i circumstàncies, i Apariats.  

Bona part d'aquests poemes es troben al recull de David Prats anomenat Antologia poètica, publicat al 2006.[8]

La Casa Masó de Girona organitza un itinerari literari que, a través de l'obra poètica de Rafel Masó i de textos d'altres poetes i escriptors, recorre la Casa Masó, que també va ser lloc d'acollida i reunió dels poetes més destacats del Noucentisme.[9]

Al llarg de la seva vida, Rafael Masó es va mantenir en contacte via carta amb diferents personatges destacats de l’època:

Activitat cultural i cívica[modifica]

Rafael Masó al marge de la seva faceta professional com arquitecte, destacà també com escriptor. A Girona freqüentà el cercle de Xavier Monsalvatge, Carles Rahola, Miquel de Palol i Felip i Prudenci Bertrana, tot creant i col·laborant en revistes diverses. A Barcelona es relacionà amb intel·lectuals com Josep Carner, Jaume Bofill Mates, Josep Maria López Picó i Emili Vallès, que integraven el nucli literari que va portar el canvi de gust vers el Noucentisme.

El 1913, el nucli gironí fundà la societat cultural Athenea com espai de promoció del Noucentisme.[10] Des d'aquí va esdevenir l'ànima d'un grup d'artesans i artistes entre els quals trobem l'escultor Fidel Aguilar, el pintor i ceramista Joan Baptista Coromina, el ferrer Nonito Cadenas i els germans Busquets com a decoradors.

El seu interès per millorar la societat el va portar a l'activitat política.[11] A Barcelona, de la mà del seu amic Jaume Bofill Mates, milità a les Joventuts Catalanistes de la Lliga Regionalista. A Girona, a les eleccions municipals de 1920 s'integrà a la candidatura de la Lliga Regionalista, i guanyarà les eleccions municipals. Rafael Masó entrarà a l'ajuntament com a regidor, amb el doble objectiu de racionalitzar l'urbanisme de la ciutat i millorar la dotació d'equipaments culturals. Masó pensava que només amb la protecció oficial, en aquest cas l'Ajuntament, es podran crear institucions culturals.

Amb la Dictadura de Primo de Rivera el 1923, que suposarà la suspensió de la vida democràtica, causarà l'empresonament de Rafael Masó i altres regidors catalanistes, per haver-se adherit a un acte catalanista organitzat pel Centre Autonomista de Dependents de Comerç. Un cop alliberat, Masó en sortirà amb una sanció que l'incapacita per actuar com a professional en obres de caràcter oficial. Tot i això, Masó no va deixar de participar en la causa catalanista i de resistència a la Dictadura.

A més a més, Rafael Masó també va ser arquitecte delegat de l'Institut d'Estudis Catalans pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, corresponsal a Girona del Foment de les Arts Decoratives, acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i membre de la Comissió Provincial de Monuments.

Obra[modifica]

En la seva obra, Masó recupera la tradició artesana de la ceràmica, el treball de la fusta, el vitrall i la forja, i defineix un estil propi que dona caràcter propi a la ciutat. A més de cases, xalets i blocs de pisos, va dissenyar tot tipus d'edificis, des d'escoles i hospitals fins a fàbriques i botigues; també es va dedicar a la reforma de masies i a la restauració d'arquitectura medieval.

Vitrall de la Casa Ensesa

Masó no només dissenyava l'estructura dels edificis, sinó que també s'encarregava de la decoració dels interiors de les cases i del disseny de mobiliari. Un exemple seria un dels vitralls del rebedor del primer pis de la Casa Ensesa, que actualment està exposat al Museu d'Història de Girona.

Làpida que Rafael Masó dedica a Guillem Colteller.

A més dels elements comentats, Rafael Masó també va realitzar una làpida dedicada a Guillem Colteller, metge de la casa reial catalana en el segle IV i un dels grans coneixedors de la ciència mèdica del Principat. Aquesta làpida va estar exposada al Saló de Sessions de l'Ajuntament de Girona, però va ser retirada al 1940.[12] Aquesta làpida actualment està al Museu d'Història de Girona. Transcripció de la làpida:

"ANNO DOMINI MCMXXI A MESTRE GUILLEM COLTELLER FISICH DELS REYS PERE III Y IHOAN I EL CONGRES DE METGES DE LLENGUA CATALANA CELEBRAT A GERONA".

Les seves obres més destacades són, a Girona, la Farinera Teixidor (1910), la Casa Masó (1911), i el centre cultural Athenea (1913). Altres obres destacades que podem trobar a altres poblacions serien la Casa Masramon a Olot (1913), la Casa Casas a Sant Feliu de Guíxols (1914) i la ciutat-jardí de S'Agaró (1923). Malauradament algunes vegades la manca de sintonia amb els seus clients impedia el desenvolupament total dels projectes. Passat el temps, alguns dels seus edificis es van enderrocar o alterar de forma irrecuperable; d'altres es conserven.

A Rafael Masó arquitecte noucentista de Joan Tarrús i Narcís Comadira hi ha un llistat de tots els projectes i obres de l'arquitecte.[13]

Any Nom Municipi Ubicació Descripció Estat Foto
1903 Ca n'Aragó[14] Santa Coloma de Farners C. Jacint Verdaguer, 26. Reforma integral de la casa Es conserva íntegrament
Ca n'Aragó
1907 Altar de la Puríssima de l'Església de les Josefines Girona Plaça dels Lledoners Altar lateral de l'església amb ara i retaule. Masó també hi va projectar l'altar major i una pica d'aigua beneita Es conserva íntegrament
Altar de la Puríssima de l'Església de les Josefines
1906-07 / 1909-10 Reforma del Mas El Soler St. Hilari Sacalm Crta. d'Anglès Reforma d'una masia del S.XVIII propietat de Tomàs Cendra, la reforma afectà principalment els interior i el disseny del mobiliari del menjador Es conserven en bon estat
Mas El Soler
1907-08 Reforma de Can Quintana Torroella de Montgrí Carrer d'Ullà, 31 Decoració dels interiors de la casa pairal de D. Pompeyo de Quintana Només es conserva parcialment
Can Quintana
1907-08 Casa Doctor Vinyes

(coneguda com a "Can Peix"

Anglès Carrer del Castell, 6 Casa de nova planta encarregada per Faustina Cairó Es conserva en bon estat
Casa Vinyes
1908 Farmàcia Masó Puig Girona Carrer de l'Argenteria, 29 Reforma d'un local per habilitar-lo com a farmàcia. Espai interior i façana L'interior es conserva en bon estat
Farmàcia Masó. Arxiu COAC
1908-10 Casa Batlle Girona Carrer Fontanilles, 2 Reforma d'una casa de pisos del segle xix amb façana a tres carrers. Rafael Masó va deixar el projecte abans de la seva finalització Es conserva amb greus modificacions
Casa Batlle. Arxiu COAC
1909 Casa Ramon Boix Girona Carrer Ballesteries, 43 Reforma de la façana posterior, on es van afegir unes galeries sobre l'Onyar. Es conserva
1909-10 Casa Coll Borrassà Crta. General, 24 Reforma d'un casal del segle xviii conegut com Cal Governador. Masó va intervenir en els interiors, en el mobiliari i en el jardí L'obra es conserva amb modificacions. Els mobles han canviat de propietari
Casa Coll
1909-10 Escoles de Sarrià de Ter Sarrià de Ter Crta. de Sarrià, 59 Remodelació de tres cases entre mitgeres per encàrrec d'Alfons Teixidor Interiors modificats. Façana restaurada
Escoles de Sarrià de Ter. Arxiu COAC
1909-11 Mas La Riba La Vall de Bianya Ampliació d'un mas propietat de la família Burch Interiors totalment transformats i façana amb modificacions
Mas La Riba. Arxiu Mas Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic
1909 Escoles de Sant Gregori Sant Gregori Conjunt d'escoles i ajuntament. Només es construïren els dos cossos d'escola per a nens i nenes separats per un solar on hi havia d'anar l'Ajuntament S'ha conservat amb moltes ampliacions i modificacions
Escoles de Sant Gregori
1910-11 Casa Salieti Girona Carrer Ciutadans, 8 Restauració i reforma d'un casal del segle xvi. La intervenció se centrà en el pati i l'escala d'accés a la planta noble. A l'interior decorà la sala principal i dissenyà una làmpada S'ha conservat en bon estat. Les rajoles del vestíbul foren arrencades i reposades posteriorment. La làmpada actualment és a l'església de Sant Feliu
Casa Salieti.Arxiu COAC
1910-11 / 1915-16 / 1923-24 Farinera Teixidor Girona Crta. Santa Eugènia, 42 Conjunt industrial format per dos cossos units per un pont que connecta la fàbrica de farines amb la casa del propietari S'ha conservat parcialment amb modificacions
Farinera Teixidor
1911 Altar i retaule de Sant Salvador de Bianya Sant Salvador de Bianya Església parroquial Restauració i construcció d'un altar i retaule en una església romànica del segle xi El retaule fou destruït durant la Guerra Civil. L'església i l'altar es conserven en bon estat
Altar i retaule de Sant Salvador de Bianya. Arxiu Mas Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic
1911 Magatzem Ensesa Girona Carretera de Barcelona, núm. 57. Edifici de nova planta destinat a magatzem de la farinera. Desaparegut.
1911-12 / 1918-19 Casa Masó Girona Carrer Ballesteries, 29. Reforma de tres cases entremitgeres que Masó unifica i adequa els interiors per la seva família Es conserva en bon estat
Casa Masó
1912 Escoles de Vilablareix Vilablareix Carrer Perelló, 142. Edifici de nova planta destinat a escola i ajuntament L'obra ha sofert reformes i modificacions
Escoles de Vilablareix
1912-13 Casa Pérez Xifra Girona Carrer Bonaventura Carreras Peralta, 2 Restauració i reforma d'un casal del segle xviii. Masó reorganitza l'espai i fa l'estucat de les façanes Es conserva en bon estat
Casa Pérez Xifra
1912, 1916 i 1921 Casa Masó-Bru Girona Carretera de Santa Eugènia, 5. Reforma dels interiors i mobiliari del primer pis. Els mobles s'han repartit entre els seus descendents.
1913 Athenea Girona Carrer Anselm Clavé, 30 Sala d'exposicions i concerts Desapareguda
Athenea.Arxiu Mas Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic
1913-14 Casa Masramon Olot Carrer Vayreda, 6 Casa de nova planta construïda a l'eixample Malagrida Es conserva amb modificacions
Casa Masramon.Arxiu Mas Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic
1913-14 Casa Oller Sant Martí Sapresa (Brunyola) Crta. d'Anglès a Sta. Coloma, Ampliació d'un mas Es conserva en bon estat
Casa Oller
1913-15 Casa Cendra Anglès Carrer Girona, 7. Reforma i ampliació d'un casal amb un gran jardí Es conserva amb modificacions
Casa Cendra. Arxiu COAC
1913-15 Casa Ensesa Girona Crta. Barcelona, 68 Ampliació i reforma d'una casa existent per habitatge de la família Ensesa i oficines de la Farinera La Montserrat Es conserva amb modificacions i adaptació a Escola Municipal de Música
Casa Ensesa. Arxiu Mas Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic
1914-16 Bloc Salieti Girona Carrer de la Neu, 1 Bloc d'habitatges de lloguer Es conserva
Bloc Salieti
1914-16 Casa Casas St. Feliu de Guíxols Crta. de Sant Feliu a Palamós. Urb. Urcatusa Casa isolada en una finca enfront de la platja de Sant Pol Es conserva en mal estat
Casa Casas
1915-16 Botiga Adroher Girona Carrer Abeuradors Façana i interior d'una botiga de material elèctric No es conserva
Botiga Adroher. Arxiu Mas Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic
1916 Escola d'Arts i Oficis Girona Carrer Anselm Clavé, 32 Edifici destinat a escola d'arts i oficis al costat d'Athenea Desapareguda
Escola d'Arts i Oficis. Arxiu COAC
1917 Clínica Mental Santa Coloma de Gramenet Finca Torribera Porjecte presentat a concurs en col·laboració de Josep M. Pericas Projecte realitzat posteriorment sota la direcció de Josep M. Pericas
Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet
1918 Casa d'estiueig Salieti L'Estartit Passeig del Mar, 1 62-63 Casa aïllada amb jardí composta de dos habitatges Es conserva amb modificacions importants
Casa d'estiueig Salieti. Arxiu COAC
1918 Casa Ribas Girona Carrer Peixateries Velles, núm.7 Reforma d'una casa amb façana a la Ramble, construcció d'una escala d'accés i tancament d'un antic passatge entre la Rambla i el carrer Peixetaries Velles. Es conserva sense modificacions.
1918-19 Façana del cementiri Girona Cementiri de Girona Projecte de porta i nova façana del cementiri de Girona La porta va restar sense realitzar. La façana es conserva restaurada
Façana cementiri de Girona
1918-22 Casa Teixidor (La Punxa) Girona Crta. Santa Eugènia, 19 Casa de pisos de lloguer i magatzem a la planta baixa. Es conserva l'edifici de pisos i es van enderrocar les naus
Casa Teixidor. Arxiu COAC
1919-20 Galeria dels Bells Oficis Girona Carrer dels Germans Busquets Remodelació d'un petit espai destinat a galeria d'art Es conserva parcialment
Galeria dels Bells Oficis
1920-1923 Central Elèctrica Vinyals Flaçà Ctra. de St. Llorenç de les Arenes Edifici industrial que Masó projecta per aprofitar la força de l'aigua de la séquia Vinyals Es conserva amb maquinària inclosa
Central Elèctrica Vinyals
1920-1921 Casa Pórtules i Xargay Sarrià de Ter Carrer Major de Sarrià, núm. 116 i 118 Reforma i ampliació d'unes cases existents Es conserva en bon estat
1921 Casa Vinyals Girona Carrer Nou del Teatre, núm 2 Reforma d'una casa de pisos del segle XIX. Es conserva sense modificacions.
1920-25 / 1931-32 Cooperativa Agrícola La Canetense Canet de Mar Carrer del Gram, 22 Edifici disposat en tres façanes i porxo en cantonada. A la planta baixa hi ha les dependències comercials i al pis superior la sala d'actes amb encavallades de fusta Actualment es troba mig enderrocat
Cooperativa Agrícola la Canetense. L.Rosin Arxiu Municipal de Canet
1921-22 Casa Jaume Massaguer Albons Camí de Bellcaire Edifici de nova planta projectat com una masia catalana. Amb les pèrgoles d'accés Masó li va donar un cert aire de casa d'estiueig Es conserva
Casa Jaume Massaguer
1921-23 Casa Gispert-Saüch Girona Carrer Àlvarez de Castro, 9 cant. Gran Via Jaume I Casa de planta baixa, dos pisos i terrat, amb habitatge i magatzem a la planta baixa Es conserva amb modificacions
Casa Gispert-Saüch. Arxiu COAC
1921-24 Casa Rigau Girona Plaça del Marquès de Camps, núm. 14 Casa de planta baixa i tres pisos destinada a magatzem i habitatges. Es conserva amb greus modificacions que la desfiguren.
1922-25 Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis i Institut de la Dona que Treballa Girona Carrer Santa Clara, 9 cant. Carrer Nou Reforma d'un edifici per instal·lar-hi les oficines de La Caixa i el Dispensari per la Dona No es conserva pràcticament res dels interiors i els esgrafiats es van restaurar fa uns anys
Caixa de Pensions
1922 Cementiri Municipal Flaçà Cementiri de planta hexagonal i amb ordenació de l'espai diagonal El projecte només es va desenvolupar en planta. El portal d'accés es va construir diferent
Cementiri Municipal de Flaçà
1923 Casa de pisos Ensesa Girona Plaça del Marquès de Camps, núm 16 i av. de Jaume I, núm. 60 Projecte de casa de pisos amb un gran magatzem als baixos. Enderrocat el febrer del 1970
1923-35 Urbanització s'Agaró Castell-Platja d'Aro Platja de Sant Pol, Urbanització amb hostal (més tard Hotel de La Gavina) i diversos xalets unifamiliars amb jardí Es conserva amb modificacions
S'Agaró
1923-24 Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis St. Feliu de Guíxols Rambla Vidal, 9 carrer Major, 2. Edifici de nova planta de planta baixa destinada a oficines de La Caixa i pis per biblioteca Es conserva amb algunes modificacions
Caixa de Pensions
1924 Casa Cadenas Girona Carrer Sant Antoni M. Claret Projecte de Casa entre mitgeres de planta baixa i pis Es conserva en bon estat
1924 Casa Prat Girona Carrer del Nord, núm. 10 Ampliació i reforma d'una casa de pisos existent aixecant un nou pis. Es conserva
1924-25 Església de Sant Julià i Santa Basilissa Verges Restauració i reforma interior Restauració i reforma de l'església, pintures i vitrall de la façana. Es conserva
Església Verges. Arxiu COAC
1924-25 Casa Omedes Girona Carrer St. Antoni M. Claret, 12 Casa unifamiliar de planta baixa entre mitgeres amb jardí posterior Desapareguda
Casa Omedes. Arxiu COAC
1924 / 1927-28 Casa Cots Girona Carrer Sta. Clara, 53 Edifici de planta baixa i cinc pisos. Baixos destinats a magatzem Es conserva amb modificacions
Casa Cots
1925 Sant Feliu de Llagostera Llagostera Pl. de la Vila Reforma de l'interior i projecte de construcció d'una nova capella annexa. No s'arriba a fer la capella i no es conserven les restes de la reforma.
1925 Església de Sant Feliu de Girona Girona Pl. de Sant Feliu Reforma de la Capella del Santíssim. Es conserva
1925 Masia La Dou Sant Esteve d'en Bas Carretera de Sant Esteve a Sant Feliu de Pallerols Reforma de la casa pairal Es conserva
1925-1926 Casa Gabaldà Girona Carrer de les Ballesteries, núm. 23 Reforma i amplicació d'una casa existent Es conserva
1925-27 Cooperativa l'Econòmica Palafrugellenca Palafrugell Carrer Sant Martí, 18 Edifici de planta baixa destinat a seu de la cooperativa Es conserva amb modificacions
Cooperativa Palafrugell
1927-28 Casa Ribas i Crehuet Girona Carrer de la Força, 6 Construcció de nova planta aprofitant la portalada d'un edifici anterior. Planta baixa i quatre pisos Es conserva en bon estat
Casa Ribas Crehuet
1927-28 Casa Corominas Girona Pl. Marquès de Camps, 2 Reforma i ampliació d'un edifici existent, Rafael Masó construeix un nou cos amb façana al carrer Séquia i la reforma de la façana de la plaça Marquès de Camps amb la característica tribuna que identifica la casa Es conserva en bon estat
Casa Corominas. Arxiu COAC
1927-28 Casa Colomer Girona Crta. Barcelona, 7 Reforma integral i ampliació d'un edifici existent, de botiga en planta baixa i habitatges. En la façana predomina la verticalitat, marcada per les obertures, les franges verticals i el cos central que s'eleva sobre el fris Es conserva
Casa Colomer. Arxiu COAC
1928-29 Urbanització Teixidor Girona Crta. Santa Eugènia, 21-23 i carrer Ibèria, 1-5 Al costat de la Casa Teixidor, Rafael Masó dissenya una urbanització per als treballadors de la Farinera Teixidor. El conjunt eren quatre cases econòmiques i un xalet aïllat, destinat al director de la fàbrica Enderrocat
Urbanització Teixidor. Arxiu COAC
1929 Casa Armengol (Lloret de Mar) Lloret de Mar Xalet en una urbanització als afores de Lloret de Mar. Es conserva amb modificacions importants.
1929-32 Banys Àrabs de Girona Girona Passeig arqueològic Restauració dels banys àrabs. Substituïda per una restauració més moderna.
1929-32 Palau Lo Mirador Torroella de Montgrí Passeig Església, 1 Edifici de planta rectangular amb un pati central al voltant del qual es distribueixen les diverses dependències del palau. Després de diverses reformes anteriors, l'any 1929 Masó, per encàrrec dels Marquesos de Robert, hi treballarà fins al 1932[15] Es conserva amb modificacions
Palau Lo Mirador. Arxiu Miquel Graells
1929-34 Palau Solterra Torroella de Montgrí Carrer Església, 8-12. Entre 1929-1934, Rafael Masó porta a terme les obres de restauració per encàrrec de Joaquim de Robert i de Carles. Per aquest mateix propietari Masó reformarà el castell Palau Lo Mirador, també a Torroella de Montgrí Es conserva amb modificacions
1929-31 Casa Vinyes Carrer Núria i Circumval·lació baixa Cerdanyola Habitatge unifamiliar aïllat exemple de les torres d'estiueig d'estil noucentista construïdes en els anys 1930. El cos principal és un volum cúbic de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a quatre vents, porxos i galeries Es conserva en bon estat
Casa Vinyes. Ron Conijn
1931-32 Magatzem, tanca i control d'accés Ensesa Girona Crta. Barcelona, 68 Magatzem dins el conjunt de la Farinera Ensesa, caseta del guarda i tanca perimetral Magatzem enderrocat. La tanca i la caseta es conserven parcialment Farinera Ensesa.jpg
1930-1933 Clínica del Doctor Coll Girona Carrer Joan Maragall, núm. 26 Edifici de nova planta destinat a clínica Totalment remodelat, només en queda un parament de pedra dels baixos i part de la tanca del Col·legi Verd
1932-33 Casa Oliveras Girona Carrer Juli Garreta Casa de planta baixa, destinada a taller i magatzem, i pis, destinat a habitatge. Es conserva part de la façana
1932-35 Castell Raïmat Lleida Raïmat Intervenció en un edifici d'origen medieval, que afectà l'interiorisme del vestíbul, sala de pas i menjador, també hi va dissenyar la llar de foc i diversos mobles Es conserva en molt bon estat
Castell Raïmat. Ron Conijn
1933 Perruqueria Dalmau Girona Carrer Albereda cantonada plaça del Vi Es conserva en bon estat
1933-1934 Fustes Coll i Viader Girona Carrer de Santander, núm. 5 Casa del guarda i coberts d'una serreria amb una tanca Desaparegut
Fustes Coll Vidader.jpg
1934 Cases Marcó Quart Carretera de Girona a Sant Feliu, núm. 113 Conjunt de dues cases unifamiliars aïllades per als germans Frederic Marcó i Pere Marcó Es conserven

Fundació Rafael Masó[modifica]

Lletres entrada Fundació Rafael Masó, carrer Ballesteries 29 de Girona

L'any 2006 es va crear la Fundació Rafael Masó com entitat pública, sense ànim de lucre, a partir de la cessió de la Casa Masó a l'Ajuntament de Girona per part dels seus últims propietaris, Narcís-Jordi Aragó i Mercè Huerta Busquets, nebots de l'arquitecte. Compta amb el suport dels successors de Rafael Masó, del mateix Ajuntament, del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Girona i de la Universitat de Girona.

La seva missió és la de gestionar la conservació i la visita a la Casa Masó, promoure l'estudi, preservació i difusió de l'obra de Masó i del Noucentisme català, i fomentar la conscienciació sobre la importància de l'arquitectura i l'urbanisme per a la societat i les persones. Per això organitza exposicions, publicacions, i activitats educatives per a tots els públics.[16]

La Fundació Rafael Masó, ubicada a la Casa Masó, és la casa natal de l'arquitecte Rafael Masó. Conserva la memòria de la família Masó i del moment cultural que va propiciar el desplegament del Noucentisme a la ciutat de Girona.[17]

La Casa Masó actual és el resultat de la sucessiva unió de quatre cases adquirides per la família Masó entre mitjan segle xix i principi del xx, i el seu aspecte actual és semblant al que va tenir després de l'última intervenció de Rafael Masó, l'any 1919.[18]

Patrimoni de la Fundació[modifica]

La Casa Masó compta amb uns 1.000 metres quadrats, distribuïts en planta baixa i 4 pisos amb una superfície de 200 metres quadrats per planta. La planta baixa i dos dels pisos estan oberts al públic. Pel que fa a la col·lecció conserva 1.100 objectes catalogats (42 obres originals de Rafael Masó) datats entre 1880 i 1940. La col·lecció inclou pintura, escultura, dibuix, gravat, ceràmica, mobiliari, vidre, metall, tèxtil, estris i utensilis. La biblioteca i hemeroteca de la Fundació la integren uns 3.000 volums i 5.000 revistes i altres publicacions. Aquest fons està a disposició dels investigadors, per als quals disposa d'una sala de consulta a la segona planta de la Casa Masó. Gràcies a un conveni amb la Biblioteca de la Universitat de Girona s'està catalogant el fons per tal de, en un futur pròxim, formi part del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya i es pugui consultar en línia (CCUC).[19]

L'Arxiu custodia uns 3.000 documents i fotografies, datats entre 1628 i 2012. Es tracta del testimoni documental de la vida de més de sis generacions vinculades a la Casa Masó.

Activitats[modifica]

La Fundació presenta exposicions temporals:[20]

  • Casa Masó: els dibuixos de l'arquitecte (del 28 d'abril del 2012 al 27 de gener del 2013). La mostra presenta més de 40 dibuixos originals de Masó i fotografies de les reformes de la casa, ara fa cent anys, amb especial atenció al mobiliari i la decoració dels interiors segons l'estètica noucentista.
  • Athena 1913: el temple del Noucentisme (del 16 de març del 2013 al 26 de gener del 2014). Exposició que commemora el centenari de la creació de l'associació i de l'edificació de l'edifici que va esdevenir emblema del Noucentisme.
  • Masó: arquitectura pública durant la Mancomunitat (del 9 de maig del 2014 al 31 de gener del 2015). L'exposició presenta les obres públiques que Masó va realitzar durant la Mancomunitat.
  • Retrats de medalla: l'espectador del bronze (del 21 de març al 12 de setembre del 2015). Exposició de la col·lecció de més de 300 medalles d'artistes i medallistes de Catalunya i arreu d'Europa durant el Modernisme, el Noucentisme i l'Art Déco.
  • Art en el llibre: ex-libris del Modernisme i el Noucentisme (del 28 d'octubre del 2015 al 2 d'abril del 2016). Exposició de més de 300 ex-libris dels millors artistes del Modernisme i el Noucentisme, procedents de les diferents col·leccions públiques i privades de Catalunya i de la pròpia Casa Masó.
  • Masó: interiors (del 30 d'abril al 24 de setembre del 2014). Exposició dedicada a l'extensa obra interiorista del arquitecte. La seva itinerància va dur l'exposició al Museu d'Història de Girona, el Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols, el Museu de la Garrotxa d'Olot i al Museu de la Mediterrània.[21]
  • Mercè Huerta (1929-2015): l'essencial és mirar (del 25 d'octubre al 30 de novembre del 2016). Exposició presentada conjuntament per la Fundació Fita, la Fundació Valvi i la Casa Masó, com a homenatge pòstum a la pintora, educadora i il·lustradora Mercè Huerta (1929-2015), que també va ser presidenta d'honor de la Fundació Rafael Masó.
  • "De l'amor és lo jardí": Masó i els teixits (del 17 de desembre del 2016 al 20 de maig del 2017). Exposició que explora per primera vegada de forma especifica l'obra de Masó en l'àmbit tèxtil, i ho fa des d'una doble vessant: la privada i la pública.
  • Els Masó: artistes i col·leccionistes (del 17 de juny al 25 de novembre del 2017). Exposició que presenta per primera vegada una selecció de les obres que els Masó van anar adquirint a finals del segle XIX i principis del XX.
  • Puig i Cadafalch, Masó i els Banys de Girona (del 20 de desembre de 2017 al 28 d'abril del 2018). Exposició que coincideix amb l'any Puig i Cadafalch es commemora a Girona amb una exposició dedicada als Banys Àrabs.
  • La casa noucentista: arquitectura unifamiliar a Catalunya (1913-1932) (del 19 de maig al 10 de novembre del 2018). Exposició que presenta una selecció de les 18 cases més representatives del Noucentisme per mostrar fins a quin punt el substrat polític i cultural que va donar forma al moviment noucentista, que també va crear una determinada arquitectura i decoració d'interiors al servei de la nova burgesia catalana.
  • "Treballem per l'art": La Impremta Masó de Girona (1889-1992) (del 26 de gener al 29 de setembre del 2019). Aquesta exposició és una antologia d'un segle de la cultura visual, literària i periodística de la ciutat de Girona.

També organitza i col·labora periòdicament en exposicions temporals fora de la Casa Masó sobre l'obra de Rafael Masó, els seus contemporanis o altres aspectes relacionats amb la seva vida i el seu temps.[22]

Paral·lelament ha creat un Programa Educatiu dedicat a donar a conèixer l'obra de Rafael Masó i difondre l'arquitectura entre persones de totes les edats, amb atenció especial als estudiants de primària i secundària. En aquest sentit s'organitzen visites i tallers a la Casa Masó, cursos de formació del professorat, i s'han signat convenis de pràctiques per a estudiants universitaris (Universitat de Girona i Universitat de Barcelona).[23]

També està desenvolupat un programa de voluntariat cultural, amb persones que col·laboren en diferents tasques i activitats: visites guiades, atenció al visitant, tallers educatius, recerca en el fons bibliogràfics i artístics de la Fundació, etc.[24]

Publicacions[modifica]

Coincidint amb la inauguració de la Casa Masó i la presentació de la primera exposició temporal, la Fundació ha publicat el llibre Casa Masó: vida i arquitectura noucentista, editat per Jordi Falgàs, amb textos de Narcís-Jordi Aragó, Jordi Falgàs i Rosa M. Gil. Inclou diferents articles sobre la història de la casa, les intervencions de Rafael Masó, i un recorregut fotogràfic per l'interior de l'edifici. A més a més, la majoria de les exposicions temporals realitzades disposen d'un catàleg i s'han publicat diferents articles en diaris i plataformes digitals.

Referències[modifica]

  1. Gil i Tort, 2006, p. 64.
  2. 2,0 2,1 2,2 Tarrús Galter; Comadira, 2007, p. 14.
  3. Falgàs Casanovas, 2012.
  4. Tarrús Galter; Comadira, 2007, p. 15.
  5. Tarrús Galter; Comadira, 2007, p. 16-17.
  6. Aulet, 1989, p. 458.
  7. Tarrús Galter; Comadira, 2007.
  8. Prats, David «Antologia poètica». CCG Edicions, Girona, 2006.
  9. «Enllaç al web de la Casa Masó» (en català).
  10. Vàzques, Eva. Athenea, un experiment de modernitat.  citat per: Aragó, Narcís-jordi. «Rafael Masó ciutadà de Girona». A: Catàleg de l'Exposició. Girona: Ajuntament, 2006. 
  11. Bohigas, Jordi. «Una política catalanista de futur». A: Catàleg de l'Exposició. Girona: Ajuntament, 2006. 
    Aragó, Narcís-jordi. «Rafael Masó ciutadà de Girona». A: Catàleg de l'Exposició. Girona: Ajuntament, 2006. 
  12. Nadal i Farreras, Joaquim «Rafael Masó i la Mancomunitat». Diari de Girona, 09-05-2014 [Consulta: 8 agost 2017].
  13. Tarrús i Galter, Joan; Comadira, Narcís. Rafael Masó arquitecte noucentista. Barcelona: Brau edicions, 1996, p. 275. ISBN 9788496842038. 
  14. «Ca n'Aragó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 març 2013].
  15. «Any Masó 1906-2006». Diari de Girona, 11-02-2007, pàg. 5 [Consulta: 13 febrer 2015].
  16. Fundació Masó
  17. Web oficial de la Casa Masó
  18. «La Casa Masó».
  19. Vàzques, Eva «Casa oberta». Presència, 27-04-2012, pàg. 26-29.
  20. «Històric exposicions».
  21. «Masó: interiors» (en català). Fundació Rafael Masó. [Consulta: 5 octubre 2017].
  22. Falgàs, Jordi «La Casa Masó: evocar, descobrir i difondre (a través de) l'arquitectura». GEiEG, Núm. 784, maig 2012, pàg. 44 [Consulta: 30 agost 2017].
  23. «Servei educatiu de la Fundació Rafael Masó: programes i visites educatives per a educació primària i secundària | Girona» (en català). Fundació Rafael Masó. [Consulta: 30 agost 2017].
  24. «Voluntariat» (en català). Fundació Rafael Masó. [Consulta: 30 agost 2017].

Bibliografia[modifica]

  • AADD. Rafael Masó i Valentí, Arquitecte (1880-1935). Catàleg de l'Exposició. Barcelona: Fundació La Caixa, 2006. 
  • AADD. Les tres dimensions de l'arquitecte. Rafael Masó fotògraf. Catàleg de l'Exposició. Girona: COAC Demarcació de Girona, 2002. ISBN 9788488258472. 
  • Aragó, Narcís-Jordi. Rafael Masó, ciutadà de Girona. Catàleg de l'Exposició. Girona: Ajuntament de Girona, 2006. ISBN 9788484960331. 
  • Aragó, Narcís-Jordi (comp.). Rafael Masó i els noucentistes: epistolari: antología (en català). Girona: Diputació de Girona, 2007 (Col·lecció Josep Pla ; 18). ISBN 9788496747135. 
  • Aragó, Narcís-Jordi; Gil i Tort, Rosa Maria. Casa Masó: vida i arquitectura noucentista. Girona-Sant Lluís: Fundació Rafael Masó-Editorial Triangle, 2012. Edicions en català, castellà, anglès i francès. ISBN 9788496747135. 
  • Aulet, Jaume «Josep Carner i els orígens del noucentisme» (en castellà). . Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana, 1989 [Consulta: 24 agost 2012].
  • Bassegoda i Nonell, Joan «L'arquitectura vienesa de Rafael Masó i Valentí». Girona a l'Abast [Girona], 14-03-1991, p. 32.
  • Falgàs Casanovas, Jordi. «L'arquitectura de Rafael Masó a la Catalunya noucentista». A: Casa Masó: vida i arquitectura noucentista. Girona-Sant Lluís: Fundació Rafael Masó-Editorial Triangle, 2012. ISBN 9788496747135. 
  • Gil i Tort, Rosa «La geografia humana: col·laboradors, clients i amics.» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en català). Revista de Girona, Núm. 239, 2006, pàg. 64-66. ISSN: 0211-2663 [Consulta: 24 agost 2012].
  • Gil i Tort, Rosa «La geografia física de Rafael Masó» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF) (en català). Revista de Girona, Núm. 239, 2006, pàg. 64-66. ISSN: 0211-2663 [Consulta: 24 agost 2012].
  • Marañón González, Rafael Carlos. Dibujo y pensamiento en la obra de Rafael Masó (en castellà). Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica, 2002 [Consulta: 24 agost 2012]. 
  • Masanés, Cristina «La Girona noucentista». Sàpiens [Barcelona], Núm. 73, novembre 2008, p. 60-61. ISSN: 1695-2014.
  • Rams Riera, Emili. L'arquitecte Rafael Masó: el modernisme, el noucentisme i el poble d'Anglès (en català). Anglès: Ajuntament d'Anglès, 2006. 
  • Rovira Fors, Josep. Guia urbana, històrica i sentimental de Canet (en català). Canet de Mar: Cannetum, 1983. 
  • Tarrús Galter, Joan; Comadira, Narcís. Rafael Masó: arquitecte noucentista (en català). Girona: Brau : Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona [etc.], 2007. ISBN 978-84-96842-03-8. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rafael Masó i Valentí Modifica l'enllaç a Wikidata