Santiago Masó i Valentí

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaSantiago Masó i Valentí
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
4 de març de 1918 – 2 de maig de 1919
Districte Vilademuls
Biografia
Naixement 1878
Girona
Mort 1960
Girona
Activitat
Ocupació Polític, periodista i advocat
Altre
Membre del partit polític Lliga Regionalista
Pare Rafael Masó i Pagès
Germà o germana
Modifica dades a Wikidata

Santiago Masó i Valentí (Girona, 1878 - 1960) fou un advocat, periodista i polític català, germà de l'arquitecte Rafael Masó i Valentí, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Biografia[modifica]

El seu pare, Rafael Masó i Pagès, era procurador als tribunals. Va estudiar batxillerat als Maristes amb Tomàs Carreras i Artau, i es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1900. El 1901 va ingressar a la Joventut Catalanista de Girona i participà en algunes manifestacions catalanistes, raó per la qual fou empresonat del 6 al 8 de gener de 1902. El 1903 es va doctorar a la Universitat de Madrid i començà a treballar com a passant de Joan de Déu Trias de Bes.

El 1899 va fundar amb el seu pare el Diario de Gerona, i el va succeir com a director el 1915. També va dirigir les revistes Vida i L'Enderroch, on hi va publicar Prudenci Bertrana. El 1909 fou un dels fundadors de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis a Girona. De 1914 a 1918 fou president de l'Associació de Periodistes de Girona. El 1926 fou multat per les autoritats de la Dictadura de Primo de Rivera. Entre 1916 i 1934 va ser redactor d'El Gironès, portaveu del Centre Catalanista de Girona i sa Comarca, adscrita a la Unió Catalanista.

El 1913 es va incorporar al Col·legi d'Advocats de Girona, i es va especialitzar en dret català. Gràcies al seu prestigi fou escollit regidor de l'Ajuntament de Girona el 1914-1916 i diputat per la Lliga Regionalista pel districte de Vilademuls a les eleccions generals espanyoles de 1918. De 8 de gener a 23 de febrer de 1936 va ser nomenat Comissari Delegat de la Generalitat de Catalunya. El 1936 fou nomenat degà del Col·legi d'Advocats de Girona, però no va poder ocupar el càrrec fins al 1940. Durant la postguerra va ser president del Consell Diocesà dels Homes d'Acció Catòlica i es va dedicar a reorganitzar aquesta institució fins que es va retirar el 1958. Aleshores va ser distingit amb la Medalla d'Or al Mèrit en la Justícia, de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort.

Enllaços externs[modifica]