Museu de la Mediterrània

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióMuseu de la Mediterrània
Museu de la Mediterrània- Can Quintana.JPG
Can Quintana, seu del museu
Epònim mar Mediterrània
Dades base
Tipus entitat museu marítim
Història
Fundació 1982 (Casa Pastors) traslladat i refundat el maig del 2003[1]
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència Gerard Cruset
Afiliacions Xarxa de Museus de la Costa Brava[2]

Web www.museudelamediterrania.cat

Modifica dades a Wikidata

El Museu de la Mediterrània, amb seu a Can Quintana, antiga casa pairal catalogada del segle XV -XVI[3] a la vila de Torroella de Montgrí, té l'objectiu de difondre el coneixement de la Mediterrània. Emprant el so i la música com a fil conductor i connectant el medi, la història i la cultura de la vila de Torroella amb la resta de pobles del mediterrani, pretén ser un lloc de reflexió sobre el territori més proper i el conjunt del Mediterrani.[4] Es tracta d’un museu interactiu i dinàmic, que no solament conté una exposició permanent, sinó espais dedicats al art pictòric i contemporani. Acull també exposicions temporals relacionades amb la temàtica del museu. A partir d'un fil conductor musical; s'hi tracten tant el medi mediterrani com una visió crítica d'aquest.

És també Centre d'Interpretació del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Allotja el Centre de Documentació del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i la Càtedra d'Ecosistemes Litorals Mediterranis, amb les quals col·labora.[5]

Forma part de la Xarxa Territorial de Museus de les Comarques de Girona,[6] la Xarxa de Museus de la Costa Brava,[7] la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana[8] i la Xarxa de Museus d'Etnologia de Catalunya.[9] També forma part del Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.[10]

Història[modifica | modifica el codi]

El Museu de la Mediterrània és hereu de l'original Museu del Montgrí i del Baix Ter, més conegut com a Museu del Montgrí, que fou fundat a les primeries dels anys 1980[11] i instal·lat originalment a la Casa Pastors amb l'impuls, entre altres prohoms torroellencs, de Josep Vert. L’any 2003 es va efectuar el seu trasllat al edifici de Can Quintana, amb l’objectiu de modernitzar l’espai expositiu i donar una nova orientació temàtica al museu, connectant el patrimoni local amb el medi i la cultura mediterrània. D’aquesta manera, l'1 de maig de 2003 obria les portes el nou museu.[12]

Edifici històric de Can Quintana[modifica | modifica el codi]

L'edifici de Can Quintana és una finca històrica de la vila. Es tracta d'una antiga casa pairal intramurs que ha estat catalogada a cavall de finals del segle XV i inicis del segle XVI. Està construïda sense fonaments i conserva elements ornamentals de pedra i de forja en la façana del carrer d'Ullà.[13] Consta de planta baixa -adaptada com a recepció del museu, espais d'exposició temporal, aules i auditori-, pis -on hi ha l'exposició permanent del museu-, golfes -on s'hi ubiquen les oficines i el centre de documentació- i una coberta de teula a dues vessants, amb el carener paral·lel a la línia de façana. Té un jardí, o pati, a la part posterior, on s'hi conserven vuit palmeres centenàries, com a símbol indiano. De fet, Albert Quintana i Combis, una de les figures destacades de la família Quintana, fou, entre d'altres càrrecs, intendent general a Cuba. Són remarcables les obertures emmarcades en pedra, allindades i d'arc rebaixat. La porta d'accés, modificada, conserva encara les dovelles de l'anterior, d'arc de mig punt.[14] A principis del segle XX (1907-1908) Rafael Masó va encarregar-se de la decoració dels interiors de la casa de Pompeyo de Quintana, seguint la corrent noucentista.[15] Entre d'altres reformes de Masó, s'hi poden contemplar el sostre enteixinat de fusta, l'escalfapanxes i l'arrimador ceràmic, en el primer pis.[16] També és obra de Masó, l'escalinata del pati. L'edifici també té altres elements ornamentals com les restes pictòriques i algunes sales nobles, que es poden apreciar en el primer pis.

El casal fou residència de la família Quintana, propietaris benestants i comerciants d'oli i vi.[12] Encara ara, a la planta baixa, on s'hi ha conservat elements originals, com el trull que hi ha exposat a la planta baixa. La figura més notable fou Albert Quintana i Combis, polític liberal de la Renaixença catalana. Va ostentar, entre d'altres càrrecs, el de governador d'Osca, el de intendent general d'Hisenda, a l'illa de Cuba. També tingué gust per la poesia i ell mateix es feu conèixer com El Cantor del Ter[17].

L'edifici fou restaurat íntegrament per acollir el museu. A l'altra banda del jardí de Can Quintana hi ha la Biblioteca Municipal Pere Blasi d'instal·lació coetània al museu, convertint d'aquesta manera can Quintana en un potent eix cultural del poble. Així doncs el pati acull amb relativa freqüència concerts i altres activitats públiques.[18]

Exposició permanent[modifica | modifica el codi]

La col·lecció del museu està centrada en el Mediterrani proper, enfocant la visita cap a una experiència participativa i interactiva. El seu fil conductor és el so i les músiques, volent mostrar el mar Mediterrani amb els "cinc sentits".[19] Allí s'hi exposa parts de la història, la natura i la música mediterrània.[20] A la pàgina web de centre es permet l'opció de fer una visita virtual de l'equipament.[21] El recorregut és el següent:

  • Espai de rebuda, o sala introductòria, que conté un mapa gegant del Mediterrani i cites de pensadors mediterranis. Es vol visualitzar com el mar és el nexe d'unió entre pobles i cultures.[22]
  • Territori i la història, dos sales per "olorar, tocar, escoltar" i descobrir l'entorn natural del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, la prehistòria i la història del municipi. Inclou diferents peces arqueològiques d'interès.[23] Hi ha un espai també dedicat als intercanvis culturals que ha permès la Mediterrània.[24]
    Espai dedicat a la música del mediterrani
  • La música, un espai dedicat a la música i el so humà de la Mediterrània, ja sigui relacionat amb la feina, les festes o el joc. També hi ha una sala dedicada a la cobla i la sardana, estretament vinculada a la vila de Torroella. A més, com elements lligats a la tradició i la música popular, s’hi exhibeixen els gegants antics de Torroella (s.XIX).[25]
  • Un mar de tots, una sala per escoltar i tocar els instruments icònics de cada poble de la mediterrània.[26]
  • Gegant vell de Torroella de Montgrí
    Audiovisual, film que conclou el recorregut, que mostra la realitat, conflictes i els reptes contemporanis del Mediterrani.[27]

Exposicions temporals[modifica | modifica el codi]

Llistat d'exposicions temporals del Museu de la Mediterrània

El Museu de la Mediterrània té tres sales d'exposicions temporals:

Espai Montgrí[modifica | modifica el codi]

Sala d’exposicions temporals d’art contemporani. Actualment, acull el cicle “Camins propers”, que reuneix joves artistes del territori, comissionat per l’artista Mar Serinyà.[28]

Espai Medes[modifica | modifica el codi]

Sala estable dedicada al pintor Francesc Gimeno (1858-1927), que va residir tres anys a Torroella de Montgrí. Aquest espai és el resultat de la donació pictòrica del fons Martínez-Solans. És per això que la sala també rep el nom de “Fons Martínez-Solans. Francesc Gimeno, paisatgista del Montgrí".[29]

Espai Baix Ter[modifica | modifica el codi]

Sala d’exposicions temporals vinculades a la Mediterrània, al Montgrí, les Illes Medes o el Baix Ter. Ha acollit exposicions sobre el pinto Joan Fuster[30] o l'arquitecte Rafael Masó.[31]

Peces destacades[modifica | modifica el codi]

Centre d'Interpretació del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter[modifica | modifica el codi]

En el Museu de la Mediterrània també s'hi troba localitzat el Centre d'Interpretació del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter; un espai per descobrir la riquesa del patrimoni cultural i natural del territori, que forma part de la xarxa de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya (BEG). Així doncs, representa l'eina per a l'estudi, la recerca i la difusió del territori del massís del Montgrí, la plana del Baix Ter i les illes Medes. A part d'aquest eix territorial, el Centre d'Interpretació té un altre eix que és la sardana.

Centre de Documentació[modifica | modifica el codi]

Aiguamolls del Ter i, al fons, les Illes Medes, integrades en el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

Integrat en les instal·lacions del Museu de la Mediterrània, s’hi ubica el Centre de Documentació del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Conté un important arxiu fotogràfic, partitures, audiovisuals, fulletons, publicacions, monografies i treballs inèdits. A més, des de l’any 2012 també és Centre de Documentació del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, per tant custodia els documents i treballs generats en aquest espai natural.[38]

Fons especial[modifica | modifica el codi]

El centre de documentació té un important fons sardanístic,[39][40] que inclou, entre d’altres el fons de Vicenç Bou, Pere Rigau o Salvador Dabau, Ricard Viladesau, Josep Pi i Pasqual, Charles Doutres[41] o Enric Vilà i Armangol, com l’arxiu de la cobla Montgrins i la Caravana. També té diferents fons de personatges il·lustres, com són l’historiador Josep Vert (planimetries i arxiu fotogràfic local), l’artista torroellenc Josep Mundet i Josep Casadellà i Grassot (arxiu fotogràfic local).

El Museu de la Mediterrània custodia el fons Martínez-Solans, una donació sobre documentació i d’obres pictòriques del pintor Francesc Gimeno.

Fons de reserva[modifica | modifica el codi]

Cau del Duc, jaciment paleolític. Les restes arqueològiques trobades aquí es conserven al Museu de la Mediterrània.

El Museu de la Mediterrània té un important i divers fons arqueològic i etnogràfic.[42] Custodia les peces arqueològiques de les intervencions realitzades al municipi, entre ells el Cau del Duc, el Cau del Duc d’Ullà, el jaciment neolític de la Fonollera, el Camp de la Gruta o el de l'ermita de Santa Maria del Mar. Alguns famílies, a més, hi han fet donacions de material etnogràfic, com eines del camp o d’oficis perduts. També custodia instruments originals de compositors torroellencs, com Vicenç Bou i Joaquim Vallespir.[43] 

Càtedra d'Ecosistemes Litorals Mediterranis[modifica | modifica el codi]

És una entitat que té la seva seu en les instal·lacions del Museu de la Mediterrània. S’encarrega de la difusió de l’estudi, restauració, gestió i difusió dels espais naturals del litoral del Baix Ter. Va néixer l’any 2008, gràcies a un conveni entre l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i la Universitat de Girona. Per tant, es tracta d’un instrument de recerca, dirigida pel professor Xavier Quintana.[44][45] Un dels projectes en els que participa és el Life Pletera, que desurbanitza i restaura l’antiga llacuna litoral de la Pletera, al nord de la desembocadura del riu Ter.[46]

Equipaments i serveis connexos[modifica | modifica el codi]

Auditori[modifica | modifica el codi]

Sala de conferències al interior de les instal·lacions del museu. En aquest espai s’hi realitzen diferents activitats, entre elles les Jornades de Política Internacional[47] o les Jornades Ernest Lluch,[48] sobre temes d’actualitat política. També, cada primer dijous de mes s’hi realitza el Ple de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí.[49] Tanmateix, l’espai està disponible per fer-hi xerrades, congressos i  conferències d’índole diversa.[50]

Serveis educatius[modifica | modifica el codi]

Mina d'aigua de Torroella

Seguint les directrius del Consell Internacionals de Museus (ICOM), com altres normatives museístiques, el Museu de la Mediterrània té en un dels seus eixos l’educació. En aquest sentit, té un departament propi, que rep una mitjana de 6000 alumnes l’any.[51] Les activitats i tallers que organitza durant el període lectiu estan relacionades amb la temàtica i els objectius del museu: apropar el patrimoni natural i cultural local i mediterrani.[52] De fet, la diagnosi del serveis educatius de la Xarxa Territorial dels Museus de Girona (2017)[53] va citar la proposta educativa del Museu de la Mediterrània com un exemple de bones pràctiques, pel que fa al seu plantejament didàctic. 

Visites guiades[modifica | modifica el codi]

El Museu de la Mediterrània realitza visites guiades a alguns dels elements patrimonials que custodia. Entre aquests la Mina d’Aigua de Torroella, una infraestructura d’origen medieval, on s’organitzen visites guiades a l’estiu o de manera sol·licitada durant la resta de l’any.[54][55] A l’estiu també organitza visites guiades per la vila i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.[56]

Publicacions[modifica | modifica el codi]

El museu té un ventall de publicacions d’àmbit local, com són els Papers del Montgrí,[57] revista de recerca de temes locals, o Recerca i Territori[58], monogràfics científics de caràcter periòdic. També ha editat o co-editat els següents llibres, generalment catàlegs o monogràfics sobre les exposicions pictòriques que ha albergat:  

  • Francesc Gimeno i els paisatges del Montgrí (2007)[59]
  • Veus de la mediterrània (2009)[60]
  • Mascort. El paisatge retrobat (2011)[61]
  • Joan Fuster. Una mirada personal (2017)[62]

Activitats complementàries[modifica | modifica el codi]

Concert d'Alidé Sans a la terrassa del Museu de la Mediterrània, en els Capvespres musicals de l'any 2017.

El Museu de la Mediterrània és, des de l’any 2013,[63] una de les seus de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que organitza l’Observatori de Patrimoni Etnològic i Immaterial. Consisteix en un cicle cinematogràfic de caire anual que exhibeix treballs audiovisuals relacionats amb la recerca i el patrimoni etnològic. També, des del 2016,[64][65] el Museu de la Mediterrània organitza a l’agost els “Capvespres musicals”, un cicle de concerts de petit format de música tradicional i d’arrel. En col·laboració amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el museu també organitza les Trobades de Música Mediterrània, convertint-se en un punt d’encontre, difusió, coneixement i formació musical de temàtica mediterrània des de l’any 2006.[66] Al llarg de l’any, el Museu de la Mediterrània programa diferents sortides per conèixer el territori del Baix Ter,[67] entre d'altres activitats culturals diverses.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «L'edifici de Can Quintana». Museu de la Mediterrània.
  2. «Xarxa de Museus de la Costa Brava». [Consulta: 2 maig 2011].
  3. Can Quintana a Patrimoni.gencat
  4. «Col·lecció» (en català). Museu de la Mediterrània. [Consulta: 21 setembre 2017].
  5. «Museu de la Mediterrània» (en català). Museu de la Mediterrània. [Consulta: 21 setembre 2017].
  6. «Xarxa territorial de museus de les comarques de Girona». Generalitat de Catalunya, 2016. [Consulta: 14 novembre 2016].
  7. «Museu de la Mediterrània». Xarxa de Museus de la Costa Brava, 2016. [Consulta: 10 novembre 2016].
  8. «Museu de la Mediterrània». Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, 2016. [Consulta: 10 novembre 2016].
  9. «Xarxa de Museus d'Etnologia de Catalunya». Generalitat de Catalunya, 2016. [Consulta: 10 novembre 2016].
  10. «Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial» (en català). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 setembre 2017].
  11. Bou, Albert «El projecte del Museu. Introducció». Papers del Montgrí, Núm. 1, 1982, pàg. 2 [Consulta: 17 maig 2011].
  12. 12,0 12,1 «Can Quintana» (en català). Museu de la Mediterrània. [Consulta: 21 setembre 2017].
  13. La Guia del Museu (en català). Museu de la Mediterrània, 2010. 
  14. «Museu de la Mediterrània». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 setembre 2015].
  15. Falgàs, Jordi. Masó: interiors (en català). Fundació Rafael Masó. úrsula llibres, 2016. ISBN 978-84-941101-7-7. 
  16. Falgàs, Jordi. Masó: interiors (en català). Fundació Rafael Masó. Úrsula llibres, 2016. ISBN 978-84-941101-7-7. 
  17. Mir, Anna «Albert Quintana i Combis. 1834-1907». Llibre de Festa Major de Torroella de Montgrí 2007, 2007, pàg. 107-111.
  18. Diago, Anna «Amb els cinc sentits posats al mar». Sàpiens [Barcelona], núm. 109, octubre 2011, p. 63. ISSN: 1695-2014.
  19. La Guia del Museu de la Mediterrània (en català). Museu del Mediterrània, 2010, p. 6-41. 
  20. «Publicació Museus i Col·leccions del Baix Empordà» (en català). Consell Comarcal del Baix Empordà. [Consulta: 28 març 2017].
  21. «Visita Virtual al Museu de la Mediterrània». Museu de la Mediterrània. [Consulta: 19 març 2011].
  22. La Guia del Museu de la Mediterrània (en català). Museu de la Mediterrània, 2010, p. 8-9. 
  23. La Guia del Museu de la Mediterrània (en català). Museu de la Mediterrània, 2010, p. 10-29. 
  24. «visitmuseum.gencat.cat Museu de la Mediterrània» (en català). Agència Catalana del Patrimoni. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 setembre 2017].
  25. La Guia del Museu de la Mediterrània (en català). Museu de la Mediterrània, 2010, p. 30-37. 
  26. La Guia del Museu de la Mediterrània (en català). Museu de la Mediterrània, 2010, p. 38-41. 
  27. «Exposició permanent» (en català). [Consulta: 21 setembre 2017].
  28. «Clara Pallí explora l'art i la condició humana en una exposició». Diari de Girona, 16-07-2017.
  29. «Espai Gimeno» (en català). Museu de la Mediterrània. [Consulta: 21 setembre 2017].
  30. «Torroella recupera el pintor de l’estrombisme». Diari ARA, 2017.
  31. «L’exposició “Masó:interiors” es presenta a Torroella de Montgrí» (en català). Fundació Rafael Masó. [Consulta: 21 setembre 2017].
  32. «El Montgrí ara fa 300.000 anys». Papers del Montgrí, 2006.
  33. «Capitell Castell Montgrí» (en català). Visitmuseum. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 setembre 2017].
  34. «Secció d'Arqueologia». Guia del Museu del Montgrí i el Baix Ter, 1996, pàg. 31-46.
  35. Soriano Llopis et al., «¿La primera orfebrería del nordeste de la Península Ibérica? Nuevas aportaciones a partir de la cuenta áurea de Cau del Tossal del Gros (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, Girona)». Trabajos de Prehistoria 69(1), 2012, pàg. 149-161.
  36. «Tenora» (en català). Visitmuseu. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 setembre 2017].
  37. «Flabiol» (en català). Visitmuseum. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 setembre 2017].
  38. «Centre de Documentació» (en català). Museu de la Mediterrània. [Consulta: 21 setembre 2017].
  39. «Fons especial» (en català). Museu de la Mediterrània. [Consulta: 21 setembre 2017].
  40. Grassot Radresa, Marta «El fons musical de l’Arxiu Històric de Torroella de Montgrí». Llibre de Festa Major de Torroella de Montgrí 2003, 2003, pàg. 143-151.
  41. Molina, Jordi «El fons musical de Charles Doutres, testimoni històric de la cobla a la Catalunya Nord.». Llibre de Festa Major de Torroella de Montgrí 2011, 2011, pàg. 95-99.
  42. «Museu de la Mediterrània» (en català). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 setembre 2017].
  43. «Fons de reserva» (en català). Museu de la Mediterrània. [Consulta: 21 setembre 2017].
  44. «Càtedra d'Ecosistemes Litorals Mediterranis» (en català). Universitat de Girona. [Consulta: 21 setembre 2017].
  45. «Càtedra d'Ecosistemes Litorals Mediterranis» (en català). Museu de la Mediterrània. [Consulta: 21 setembre 2017].
  46. «Projecte Life Pletera» (en castellà). Life Pletera. [Consulta: 21 setembre 2017].
  47. «Jornada de Política Internacional» (en català). Museu de la Mediterrània. [Consulta: 21 setembre 2017].
  48. «Jornada Ernest Lluch» (en català). Museu de la Mediterrània. [Consulta: 21 setembre 2017].
  49. «Ple Municipal» (en català). Ajuntament de Torroella de Montgrí. [Consulta: 21 setembre 2017].
  50. «Auditori» (en català). Museu de la Mediterrània. [Consulta: 21 setembre 2017].
  51. «Projecte Educatiu del Centre (PEC).». Revisió curs escolar 2016-2017. Museu de la Mediterrània.
  52. «Activitats educatives» (en català). Museu de la Mediterrània. [Consulta: 21 setembre 2017].
  53. Carbó, Baqué & Francesch. Diagnosi dels serveis educatous dels museus de la Xarxa de Museus de les comarques de Girona. (en català). Documenta Universitaria, 2017. ISBN 978-84-9984-398-8. 
  54. Lamonche-Coll, Marc «La Mina i la Mare de la Font de Torroella». Revista del Baix Empordà, 2016, pàg. 25-27.
  55. «Mina d'aigua de Torroella» (en català). Museu de la Mediterrània. [Consulta: 21 setembre 2017].
  56. «Visites guiades» (en català). Museu de la Mediterrània. [Consulta: 21 setembre 2017].
  57. «Papers del Montgrí» (en català). Museu de la Mediterrània. [Consulta: 21 setembre 2017].
  58. «Recerca i Territori» (en català). Museu de la Mediterrània. [Consulta: 21 setembre 2017].
  59. Francesc Gimeno i els paisatgistes del Montgrí.. Museu de la Mediterrània i Museu d’Art de Girona., 2007. 
  60. Veus de la mediterrània.. Museu de la Mediterrània, 2009. 
  61. Mascort. El paisatge retrobat.. Ajuntament de Torroella de Montgrí, Museu de la Mediterrània i Fundació Mascort, 2009. 
  62. Joan Fuster. Una mirada personal.. Ajuntament de Torroella de Montgrí i Museu de la Mediterrània, 2017. 
  63. «Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic de Catalunya» (en català). Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 setembre 2017].
  64. «Capvespres musicals 2016» (en català). Museu de la Mediterrània. [Consulta: 21 setembre 2017].
  65. «Capvespres musicals 2017» (en català). Museu de la Mediterrània. [Consulta: 21 setembre 2017].
  66. «Trobades de música mediterrània» (en català). Museu de la Mediterrània. [Consulta: 21 setembre 2017].
  67. «Apropem-nos al Baix Ter» (en català). Museu de la Mediterrània. [Consulta: 21 setembre 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu de la Mediterrània Modifica l'enllaç a Wikidata