Museu del Suro de Palafrugell
 Entrada del museu  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | museu |
| Història | |
| Creació | 1972 |
| Localització dels arxius | |
| Activitat | |
| Superfície | edifici: 3.400 m² |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Conservador | Josep Espadalé Reballí |
| Lloc web | museudelsuro.cat |
El Museu del Suro de Palafrugell és una institució cultural nascuda el 1972 que té per missió adquirir, conservar, interpretar i posar en valor el patrimoni vertebrat a l'entorn del món del suro a Catalunya, en tant que configura un paisatge, una indústria, unes formes de vida i una identitat comunes. Forma part de la Xarxa de Museus de la Costa Brava i de la Xarxa de Museus Locals de Catalunya a la demarcació de Girona.
Història
[modifica]
Va ser fundat el 1972 per l'arqueòleg gironí Miquel Oliva i dels investigadors locals Joan Badia i Albert Recasens. Les primeres col·leccions, exposades a la Casa de la Cultura Josep Pla de Palafrugell, es crearen a partir de les prospeccions arqueològiques fetes a la zona i d'una primera col·lecció de material etnogràfic.
A partir del 1979, les instal·lacions es traslladaren al centre cultural Can Genís, on el museu inicià l'activitat creant els primers inventaris, les exposicions temporals i seguint amb diferents excavacions arqueològiques al territori. A inicis dels anys 1980, la institució es dividí per a crear l'actual arxiu de Palafrugell, amb una especialització monogràfica que donaria resposta a l'interès que existia des de feia temps de vincular el museu amb la indústria suro tapera.
A partir del 1986, i amb la finalitat de projectar un museu especialitzat, es creà la primera plaça de conservador i es feu l'encàrrec del projecte museològic, tot iniciant una important política d'adquisicions. El 1987 es traslladà a l'antiga Biblioteca Popular i Escola d'Arts i Oficis del carrer de la Tarongeta, on el 1991 s'obrien els primers espais de l'exposició permanent.[1] El 1989 es va activar la relació amb el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya que culminà el 1985 amb la declaració del Museu del Suro de Palafrugell com a museu-secció de l'anterior.[1] Finalment, el 1991, s'inauguraren els primers espais d'exposició permanent a l'edifici del carrer de la Tarongeta, un edifici d'estil racionalista construït el 1934 per Emili Blanch i Roig.
El 29 de juny del 2012, el museu va inaugurar una nova seu a la fàbrica surera modernista de Can Mario, convertint-se en el més ran del món sobre aquesta matèria.[1][2]
Edifici
[modifica].jpg)
Els serveis centrals del Museu s'articulen en tres espais principals a l'antiga fàbrica de Can Mario.
Sales i espais
[modifica]Les dues naus senceres es dediquen exclusivament a àrea pública: exposició permanent, exposicions temporals, tallers i auditori.
- Espai d'exposició permanent. S'ubica a part de la planta baixa (nau nord i pati central descobert) i per tota la primera planta (naus nord i sud). La seva superfície aproximada és de 1.250 metres quadrats.
- Espai Manufactures. Sala d'exposicions temporals de 240 metres quadrats ubicada a la planta baixa de la nau sud, a la banda de llevant, i al costat de l'auditori i dels tallers, equipada de manera molt flexible per poder acollir exposicions de diverses dimensions i amb requeriments de muntatge molt diferenciats.
- Mòdul d'acolliment. Construcció de nova planta realitzada entre els anys 2010 i 2011. Els materials dominants són el vidre i l'acer per diferenciar-se dels edificis patrimonials que l'envolten i subratllar-los. La seva funció principal és la d'acolliment de visitants i botiga del Museu del Suro.
- Espai Geminus. Aquest espai està dedicat als tallers i s'ubica al passadís de llevant entre les dues naus de la planta baixa. Pot acollir més de 30 persones i els seus usos es combinaran amb ofertes per a tota mena de públics.
- Auditori Miquel, Vincke & Meyer. L'auditori-sala d'audiovisuals s'ubica a la planta baixa de la nau sud, a l'extrem de ponent, al costat de l'Espai manufactures d'exposicions temporals. Té una capacitat per a 104 persones assegudes i estarà equipat amb sistemes de so, dades i projeccions audiovisuals.
Col·lecció
[modifica]
L'exposició provisional narra tot el procés de transformació del suro, tant abans com amb la industrialització. També fa un especial incís en el canvi que va suposar per a la vila i en la importància de les suredes.
Obres destacades:
- Màquina de barrina
- Màquina de ribot
- Màquina d'esmeril
- Penó de La Taponera
- Bandera de l'Ateneu Palafrugellenc
- Exemplar de suro d'El Quixot, primer llibre en suro (1907)
- Roda de bicicleta de suro, fragment de coberta de suro i plànols del projecte
- Colcho (1926)
- Urnes de votació procedents de l'antiga mútua La Previsió Obrera.
Altres espais
[modifica]
El Museu gestiona, a més, el Centre d'Interpretació del Dipòsit Modernista de Can Mario] i el Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda. El primer garantia el subministrament i la pressió d'aigua a l'antiga fàbrica surera de Can Mario. Amb els anys s'ha convertit en un símbol identificador de Palafrugell i s'ha declarat bé cultural d'interès nacional.
Pel que fa al Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda, s'hi pot visitar el jaciment ibèric recentment consolidat i senyalitzat, una torre de guaita, una ermita i hostatgeria del segle xviii i un far del segle xix.
Serveis i activitats
[modifica]El museu ofereix visites guiades, activitats educatives i visites tant al Centre d'Interpretació del Dipòsit Modernista de Can Mario com al Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda. També destaca les rutes Quercus Suber, una ruta urbana audioguiada pel passat surer de Palafrugell, i la ruta Dones del Suro. Fins al 2010 va participar en la Festa de la Pela del Suro.
Centre de Documentació
[modifica]El museu compta amb un fons de 6.200 objectes i un important centre de documentació surer (biblioteca/hemeroteca de 6.600 volums, arxiu documental i arxiu d'imatges...) que ha rebut més de 2.000 consultes.
Referències
[modifica]- 1 2 3 «Museu del Suro, placeta del». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Palafrugell.
- ↑ «Palafrugell estrena el Museu del Suro, el més gran del món dedicat a aquest material». 3cat, 30-06-2012.
Bibliografia
[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Fernàndez, M. (coord.) i alt. El Museu del Suro de Palafrugell. Quaderns de Didàctica i Difusió-7. Publicacions del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
- ESPADALÉ, Pep: «El Museu del Suro de Palafrugell: un passat amb feina feta i un futur ambiciós». Revista del Baix Empordà, núm. 29, juny-set. 2010.
Enllaços externs
[modifica]
