Banys àrabs de Girona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Banys àrabs de Girona
Banys Àrabs (Girona) - 2.jpg
Dades bàsiques
Tipus bany turc
Construït XIII
Característiques
Estil Romànic
Ubicació
Catalunya
C. de Ferran el Catòlic. Girona 41° 59′ 18″ N, 2° 49′ 33″ E / 41.988197°N,2.825746°E / 41.988197; 2.825746Coord.: 41° 59′ 18″ N, 2° 49′ 33″ E / 41.988197°N,2.825746°E / 41.988197; 2.825746
Bé cultural d'interès nacional
Identificador BCIN: 122-MH-ZA
BIC: RI-51-0000555
IPAC: 131
Activitat
Modifica dades a Wikidata

Banys àrabs de Girona és una obra del municipi de Girona declarada bé cultural d'interès nacional.[1] Es troben en un edifici d'estil romànic tardà construït el 1194, imitant l'estructura dels banys musulmans nord-africans.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Els anomenats banys àrabs són en realitat uns banys públics d'època romànica, que segueixen els models de les termes romanes, dels banys musulmans i de les mikwàs jueves, tradició que fou recuperada a partir del segle XI amb el desenvolupament de les ciutats. L'edifici s'inspira en la tipologia dels banys nord-africans, però els seus elements arquitectònics són plenament romànics: arcs de mig punt, voltes de canó, capitells corintis estilitzats a la manera del segle XIII, etc.[1]

És remarcable el templet octogonal amb vuit esveltes columnes i estructura mixta de canó i trompa cònica, així com la llanterna exterior i les alcoves del caldarium.[1] Entre els anys 1980-1985 i 1989-1998 s'han efectuat diverses obres de restauració i adeqüació de l'edifici.[1]

Capitells[modifica | modifica el codi]

Hi ha capitells esculturats a les vuit columnes de la sala freda i de la llanterna. Els de les sales calentes han estat excessivament restaurats.[1] Els capitells de la piscina octogonal tenen forma rectangular i descansen damunt un astràgal cilíndric i voluminós. Els temes que hi trobem són, fonamentalment, decoracions vegetals a base de fulles superposades als angles que experimenten nombroses variacions, per exemple, la inclusió de fulles penjant. La tècnica de tots ells és molt semblant i consisteix a desbastar llur massa general i després ornar-los amb regates paral·leles.[1]

Estilísticament reprodueixen esquemes romànics en un moment en què aquests ja no es feien. Això es palesa encara més en els capitells de la llanterna, en els quals s'expressen formes i composicions derivades de les dels capitells interiors però amb menor destresa. Tot i que no es poden establir vincles de taller directes, cal esmentar l'estreta relació formal i iconogràfica de les àguiles que es troben als Banys àrabs amb les que apareixen a un capitell del Museu d'art de Girona i en un altre del claustre de sant Pere de Galligans.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Els Banys Àrabs de Girona són en realitat una construcció romànica del segle XII, refeta posteriorment al segle XIII. La primera notícia documental d'aquests banys correspon al 1194, data en què el rei Alfons el Cast cedí les rendes d'aquest edifici a la seu gironina. Arran del setge de 1285 foren enderrocats, de forma que el 1294 Jaume II en féu donació a Ramon de Toilà perquè els reconstruís.[1]

Probablement al segle XVI deixaren de funcionar, i el 1618 foren adquirits per les monges caputxines per tal d'instal·lar-hi el seu convent. A partir de 1929 se n'inicià la restauració, en la qual intervingueren els arquitectes Rafael Masó i Emili Blanch.[1]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Banys àrabs de Girona». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 febrer 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Banys àrabs de Girona Modifica l'enllaç a Wikidata