A l'antiga Roma, el tepidari (del llatítepidarium, de tepidus, 'tebi') és la part de les termes on es poden prendre els banys tebis.
En l'organització dels banys antics, el tepidari és el pas intermedi entre el frigidari i el caldari; constitueix, així, el sedàs necessari entre les zones calentes i les zones fresques de l'establiment termal.[1]
↑Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.266. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014].
