Baptisteri

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
El baptisteri de la ciutat de Parma.
Pila baptismal.

El baptisteri (del llatí baptisterium) és el lloc a on els cristians atorguen el sagrament del baptisme a aquells que volen entrar a llur religió.[1] A vegades és tot un edifici sencer, i d'altres tan sols un moble litúrgic.

En temps paleocristians i visigòtics la tendència era construït tot un escenari arquitectònic independent al costat d'una església, o a vegades construït com a annex d'aquesta.[1] Generalment era més petit. A dins d'aquests baptisteris hi havia unes piscines (de formes diverses: quadrades, poligonals, circulars o fins i tot cruciformes) a on els nous feligresos s'havien de submergir el dia del seu bateig.[1]

Entre els baptisteris dels primers segles del cristianisme que s'han conservat o bé s'han descobert arran de recerques arqueològiques es poden esmentar el de la catedral de Barcelona (visitable al subsòl arqueològic del MUHBA) i el baptisteri de Bovalar. A França desaquen el de Fréjus, el de la catedral d'Ais de Provença o el de l'antiga catedral de Marsella. A Itàlia es poden esmentar els diversos baptisteris conservats a Ravena (per exemple, el baptisteri arrià o el baptisteri neonià) i el baptisteri de Sant Joan del Laterà.

Però quan al segle VII es comença a batejar ja els infants quan eren petits, es va tendir a fer tan sols una simple pila baptismal de pedra aguantada sobre un peu.[1] [2]

Tanmateix, a Itàlia, en època romànica i gòtica , es va mantenir la tradició d'ubicar els baptisteris en edificis independents. normalment de planta central, aixecats prop de les catedrals. Així trobem el baptisteri de Pisa, el de Parma o el baptisteri de sant Joan a Florència-

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baptisteri Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 96, entrada: "baptisteri". ISBN 84-297-3521-6. 
  2. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 41.