Cambril

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Un cambril és una cambra o petita capella elevada i accessible que es troba a les esglésies, situada a la part posterior d'un altar i presidida per una imatge d'especial veneració la qual és visible des de la nau de l'església a través d'una obertura.[1]

L'evolució inicial dels cambrils està estretament relacionada amb l'evolució dels retaules. N'hi ha antecedents en la fase final del gòtic i durant el Renaixement, però la seva plenitud arriba amb el barroc, sobretot a la península Ibèrica i a l'Amèrica llatina.

En tractar-se d'espais d'especial significació per al culte, els cambrils acostumen a ser llocs on la decoració és rica i abundant.

Exemples destacats són el cambril de la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de València; el cambril de la Mare de Déu dels Colls a Sant Llorenç de Morunys; el cambril de la Mare de Déu de Montserrat; el de la Basílica de la Mercè, a Barcelona o el de la Mare de Déu del Claustre a la Catedral de Solsona.

Església Parroquial de Sant Llorenç de Morunys, cambril de la Mare de Déu dels Colls. Obra de Josep Pujol Juhí (1773-84).
Parroquial de Sant Llorenç de Morunys. Cambril de la Mare de Déu dels Colls (detall).

Destaquen així mateix el de la Mare de Déu de Guadalupe o el del Santuari de la Victòria, a Màlaga.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Cambril al diccionari de les arts del TERMCAT». [Consulta: 1 juny 2016].