Basílica de la Mercè

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Basílica de la Mercè
Basílica de la Mercè - Barcelona (Catalonia).jpg
Basílica de la Mercè
Dades bàsiques
Tipus església
Arquitecte Josep Mas i Dordal
Documentat 1249
Característiques
Estil Barroc
Construcció 1765 - 1775
Ubicació
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona

41° 22′ 46″ N, 2° 10′ 47″ E / 41.3795°N,2.17961°E / 41.3795; 2.17961
Bé cultural d'interès local
Activitat
Diòcesi bisbat de Barcelona
Modifica dades a Wikidata

La Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, coneguda simplement com a Basílica de la Mercè, és una església d'estil barroc a la plaça de la Mercè, al Barri Gòtic de Barcelona. Es va construir entre 1765 i 1775, obra de l'arquitecte català Josep Mas i Dordal. Està dedicada a la Mare de Déu de la Mercè com a patrona de Barcelona, i és una de les esglésies més representatives de la ciutat comtal.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Porta de la façana lateral que dóna al carrer Ample, traslladada de la desapareguda església gòtica de Sant Miquel.

L'actual església s'aixeca sobre una anterior d'època medieval, construïda entre 1249-1267, que va ser la primera església de l'Orde Mercedari[2] i que va tenir una ampliació en estil gòtic als segles XIV-XV. Formava un conjunt d'església i convent de la mateixa orde, però l'edifici del convent fou objecte de desamortització el 1835, convertint-se primer en escola i, actualment, en seu de la Capitania General de la Quarta Regió Militar.

El 1870 es va instal·lar al lateral de l'església que toca al carrer Ample una façana d'estil gòtic flamíger del segle XV traslladada de l'antiga església de Sant Miquel que s'havia enderrocat per ampliar la casa de la ciutat. La porta va ser esculpida pel francès René Ducloux el 1516[3] i conserva la forma gòtica incorporant-hi detalls clàssics.[2]

Escultura que corona la cúpula

El 1888 es va construir una gran cúpula sobre el creuer, obra de Joan Martorell i Montells, així com la capella del Santíssim al costat de l'Evangeli i un cambril per al culte de la Mare de Déu. La cúpula es va coronar amb una imatge de la Mare de Déu de la Mercè, obra de Maximí Sala, destruïda el 1936 i substituïda el 1959 per una de més gran dels germans Oslé (Miquel Oslé i Llucià Oslé).[4][2]

El 1990, amb motiu de la repavimentació del sòl de tota la Basílica, es va procedir a efectuar una intervenció des del Museu d’Història de la Ciutat en la qual es van documentar (aixecament de plànols i fotografia) i netejar les làpides dels vasos sepulcrals que es localitzaven en l’àrea afectada.[5]

Aquesta església fou la segona de Barcelona que assolí el títol de basílica menor, precedida únicament per la Catedral de Barcelona. El títol basilical li fou concedit l'any 1918 pel papa Della Chiesa, Benet XV, en el marc de les festes commemoratives del VII Centenari de l'aparició de la Mare de Déu a Sant Pere Nolasc.[6]

El 1997 amb motiu de les noces reials que van tenir lloc a Barcelona es van dibuixar els primers plànols complets de la Basílica, treball realitzat per Joan Bassegoda Nonell, Bibiana Sciortino i Mario Andruet, arquitectes.

Des de 2009 n'és rector el sacerdot i acadèmic lleidatà Jordi Farré.

Arquitectura i art[modifica | modifica el codi]

Interior de la basílica

L'església es va construir amb planta contrareformista, de creu llatina, amb una nau central ampla i dues naus laterals davant de les capelles, situades entre els contraforts, hereus de l'estil gòtic, i un transsepte amb cúpula sobre el creuer. L'interior destaca per la seva monumentalitat, mitigada per la seva delicada decoració en estil rococó, amb rics revestiments en marbre i estuc i complicades gelosies en les tribunes altes.

La façana presenta dos cossos d'altura i està articulada per pilastres d'ordre corinti. Es caracteritza per la seva paret ondulant, d'influència borrominesca, per aconseguir una major integració espacial i una millor visibilitat en un espai que en el seu origen era tancat, ja que quan es construí no existia l'actual plaça i la façana donava a un carrer bastant estret. Així, la utilització de formes còncaves dóna espacialitat al conjunt, trencant la monotonia que hauria significat la confrontació de dues superfícies planes paral·leles entre si. Un ample frontó triangular remata la part superior de la façana, reforçant-ne així el caràcter clàssic. La part escultòrica de la façana fou obra de Carles Grau.

La imatge de la Mare de Déu de la Mercè que es venera a l'interior de l'església és una talla gòtica del 1361 que s'atribueix a Pere Moragues, però el nen és del segle XV.[2]

En 1883, hi fou enterrat el bisbe José María Urquinaona en el panteó realitzat per l'escultor Agapit Vallmitjana i Barbany.

Personatges associats a la Mercè[modifica | modifica el codi]

El poeta i pintor Pere Serafí hi fou enterrat, però se n'han perdut la tomba i les restes. Manuel Mariano Ribera (Cardona, 1652 - Barcelona, 1736), mercedari i cronista, prengué els hàbits i fou prior en aquest convent. En aquesta capella estudià i cantà en les solemnitats religioses el cantant Antoni Oliveres i Mata, de mitjan segle XIX, que més tard triomfaria com a tenor en la Capilla Real de Madrid. També s'hi féu enterrar Dalmau III de Queralt i Codina, Comte de Santa Coloma, Baró de Queralt i Virrei de Catalunya durant la Guerra dels Segadors

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Basílica de la Mercè». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Cirici i Pellicer, Alexandre. Barcelona pam a pam. 7a ed.. Barcelona: Teide, 1971. ISBN 84-307-8187-0. 
  3. René Ducloux a l'Enciclopèdia.cat
  4. Art públic a Barcelona al web de l'ajuntament.
  5. «Basílica de la Mercè». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  6. EXPLICACIÓ DEL TÍTOL DE BASÍLICA (IV), FRA VALENTÍ SERRA, caputxí

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basílica de la Mercè Modifica l'enllaç a Wikidata
  • AA.VV.: Art de Catalunya, Edicions L'isard, Barcelona, 1998, ISBN 84-921314-5-4.
  • AA.VV.: Història de l'art català, Edicions 62, Barcelona, 2005, ISBN 84-297-1997-0.
  • José Camón Aznar, José Luis Morales y Marín y Enrique Valdivieso González: Summa Artis. Arte español del siglo XVIII, Espasa Calpe, Madrid, 1999, ISBN 84-239-5227-4.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Basílica de la Mercè

Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Basílica de la Mercè i Capitania General. Antic convent de la Mercè