Hotel Arts
 |
||
|---|---|---|
 |
||
| Dades bàsiques | ||
| Tipus | torre i gratacel | |
| Arquitecte | Skidmore, Owings and Merrill | |
| Començament | 1988 | |
| Acabament | 1992 | |
| Característiques | ||
| Estil | Arquitectura high-tech | |
| Dimensions | 154 m ( ) |
|
| Pisos | 44 | |
| Ubicació | ||
| Municipi | Barcelona | |
|
||
| Propietari | Host Hotels & Resorts | |
 |
||
L'Hotel Arts és un dels edificis més emblemàtics de la Barcelona de final del segle XX. Fou aixecat entre 1988 i 1992 a l'entrada del Port Olímpic que es construí amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992 i presideix aquella àrea de la ciutat juntament amb la veïna Torre Mapfre, que té la mateixa alçada. Tots dos edificis són els més alts de Barcelona i de Catalunya.[1]
Al darrer pis hi ha un restaurant que porta el xef Sergi Arola, un antic alumne de Ferran Adrià.
Aquesta torre de vidre de colors verds i grisos, envoltada d'una estructura de ferro de color blanc, fou dissenyada per l'arquitecte Bruce Graham i acull un luxós hotel de cinc estrelles que va obrir les portes el 1994. Integra també 27 apartaments de luxe, tots dúplex, d'una, dues o tres habitacions, que ocupen les nou últimes plantes. Al punt més alt de la torre hi ha instal·lada una càmera de Televisió de Catalunya.
El gran peix metàl·lic daurat, obra de Frank O. Gehry, és un altre dels elements emblemàtics de l'entorn d'aquest edifici de 43 plantes i 154 metres d'alçada.
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
Referències[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hotel Arts |
- ↑ «Arquitectura i urbanisme contemporanis». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
