Plaça de Sant Felip Neri

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de vial urbàPlaça de Sant Felip Neri
Plaça Sant Felip Neri.jpg
Vista general de la plaça, amb la font i la casa de la Congregació de l'Oratori
Tipus plaça
Situació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Barri(s) Barri del Call i Sant Felip Neri (El Gòtic)
Interseccions
41° 23′ 00″ N, 2° 10′ 30″ E / 41.383358°N,2.174939°E / 41.383358; 2.174939
Modifica les dades a Wikidata

La plaça de Sant Felip Neri és una plaça singular de Barcelona, que rep el nom de l'església de nom homònim d'estil barroc que la presideix. És al barri Gòtic, a Ciutat Vella, i més concretament al barri del Call i Sant Felip Neri. La plaça s'erigeix sobre l'antic cementiri medieval de Montjuïc del Bisbe, destruït durant la guerra Civil.[1] Es pot accedir a la plaça primer prenent el carrer de Sant Felip Neri i posteriorment, el carrer de Sant Sever. L'església de Sant Felip Neri té annexada la casa de la Congregació de l'Oratori, a la qual també es pot accedir des de la mateixa plaça. La plaça de Sant Felip Neri és envoltada de cases d'estil renaixentista. També és la seu de les antigues cases dels gremis de Calderers i Sabaters,[1] aquesta última seu del Museu del Calçat.[2] Al centre de la plaça hi sobreïx una font d'aigua amb una base octagonal.

A la paret de l'església de Sant de Felip Neri encara es poden veure els reductes de la metralla d'una bomba llançada per l'aviació del bàndol nacional durant la Guerra Civil Espanyola.[3]

Història[modifica]

Aquest terreny va ser el cementiri de la Catedral de Barcelona i s'hi enterraven els seus parroquians i alguns membres de les confraries i gremis que tenien un altar assignat a la catedral o que estaven residenciades. El lloc funerari també rebia el malnom del cementiri dels condemnats perquè s'hi enterraven els sentenciats a morir a la forca o a ser esquarterats; s'havien enterrat també alguns botxins per l'aprensió de molts barcelonins a ser enterrats al mateix cementiri que ells. El cementiri disposava d'una casa per al fosser i una capella petita dedicada als condemnats la qual tenia una imatge del Sant Crist de l'Agonia.[4] Entre els executats enterrats en aquest cementiri hi ha l'il·lustre militar austriacista Josep Moragues, el bandoler Joan de Serrallonga i els màrtirs de l'orgue (Ramon Mas, Julià Portet i Pere Lastortras). També va ser conegut com fossar de Natzaret.[4] Posteriorment, l'espai va ser substituït per una plaça molt més reduïda que l'actual.

Un dels edificis de la plaça va albergar un Museu de Contrabandistes el qual exposava els diferents estris i aparells que s'utilitzaven per tal d'evadir els burots i passar el contraban. Es té constància que s'hi van arribar a exposar fins a tres cents objectes. Segons Joan Amades, possiblement era l'únic museu d'aquest gènere que en tenia registre.[4]

El 30 de gener de 1938 va caure una bomba de l'aviació del bàndol nacional a la plaça i va provocar quaranta-dues víctimes mortals, la majoria d'elles nens que s'havien anat a refugiar al soterrani de l'església i que moriren a causa de la deflagració.[3] També van quedar destruïdes totalment les cases adjacents a la plaça. L'arquitecte municipal, Adolf Florensa i Ferrer, va ser l'encarregat del projecte de reconstrucció i va decidir recrear una plaça; també va decidir adaptar dues façanes renaixentistes de dos edificis que no havien estat reconstruïts per poder crear dos accessos a la plaça des de l'avinguda de la Catedral i des de la Via Laietana.[3] Finalment, es va recercar la façana de l'entrada del carrer de Sant Felip Neri aprofitant elements dels antics edificis.[3]

Intervenció arqueològica[modifica]

El 2009 es va dur a terme una intervenció arqueològica que va consistir en l’obertura d’un petit sondeig realitzat al costat d’una cala feta sense control arqueològic, al peu de la font que ocupa el centre de la plaça. Es va poder documentar un mur de carrerons regulars, que per la seva tècnica constructiva es podria datar en plena època medieval, malgrat només es van poder excavar estrats associats de finals del segle XVI o inicis del segle XVII. Així, es tractaria d’un vestigi de la trama medieval anterior a la gran remodelació que durant la primera meitat del segle XVIII provoca la construcció de l’església i el convent de Sant Felip Neri.[5]

Galeria d'imatges[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plaça de Sant Felip Neri Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Plaça de Sant Felip Neri» (en castellà). factoriaurbana.com. [Consulta: 28 març 2011].
  2. «Mini Guías Barcelona» (en castellà) p. 49. Michelin. [Consulta: 28 març 2011].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Plaça de Sant Felip Neri». Poblesdecatalunya.cat. [Consulta: 28 març 2011].
  4. 4,0 4,1 4,2 Amades, Joan. Històries i llegendes de Barcelona : passejada pels carrers de la Ciutat Vella. 4a ed. Barcelona: Edicions 62, 1984, p. 853-858. ISBN 8429721436. 
  5. «Plaça de Sant Felip Neri». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).

Coord.: 41° 23′ 0.09″ N, 2° 10′ 29.78″ E / 41.3833583°N,2.1749389°E / 41.3833583; 2.1749389