Museu d'Història de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióMuseu d'Història de Barcelona
MUHBA
MUHBA- Façana.350002.JPG
Casa Padellàs, seu central del MUHBA
Dades base
Tipus entitat museu
Història
Fundació 14 d'abril de 1943
Activitat
Àmbit Museu d'Història
Núm. visites 551.623[1]
548.783 (2012)
481.802 (2011)
514.037 (2010)
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència Joan Roca i Albert

Web www.museuhistoria.bcn.cat

Modifica dades a Wikidata

El Museu d'Història de Barcelona (acrònim MUHBA) o Museu d'Història de la Ciutat és un museu de ciutat que conserva, estudia, documenta, divulga i exposa el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels orígens fins al present. Depèn de l'Ajuntament de Barcelona a través de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB).[2] Agrupa diversos centres patrimonials rellevants per a la història de Barcelona distribuïts pels barris i districtes de la ciutat. Té la seva seu central a la casa Padellàs, un dels edificis que formen el conjunt monumental de la plaça del Rei, a l'anomenat barri Gòtic. Va ser inaugurat el 14 d'abril de l'any 1943. El seu impulsor i primer director fou l'historiador Agustí Duran i Sanpere.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Casa Clariana-Padellàs a la Plaça del Rei
Escales del pati de la Casa Clariana-Padellàs

A partir de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 es registren diversos intents institucionals de configurar una exposició permanent i unes col·leccions específiques d'història de Barcelona. Els més rellevants foren la reunió de peces relacionades amb la història de Barcelona que tingué espai propi al Museu d'art i arqueologia ubicat a l'antic arsenal (actual Parlament) de la Ciutadella[4] i l'exposició organitzada per Agustí Duran i Sanpere al Pavelló de Barcelona de l'Exposició Internacional de 1929, que ja no era una mera reunió de peces singulars si no que s'articulava en funció d'un discurs explicatiu sobre la ciutat. Així mateix, des de l'any 1877 la Capella de Santa Àgata era plenament destinada a usos museístics com a seu del Museu Provincial d'Antiguitats, que s'hi va mantenir fins al 1932.

Fet determinant per a l'origen del Museu d'Història de Barcelona fou el trasllat, pedra a pedra, de la Casa Padellàs, des del carrer de Mercaders a Plaça del Rei/carrer del Veguer, l'any 1931, com a conseqüència de l'obertura de la Via Laietana. Les obres de fonamentació de la casa al seu nou emplaçament a Plaça del Rei/carrer del Veguer (substituint unes cases “sense caràcter” com diu Duran i Sanpere)[5] van permetre descobrir les restes d'una part important de l'antiga Barcino i van donar lloc a una ambiciosa intervenció arqueològica a tota la plaça del Rei que va continuar fins a la Guerra Civil de 1936-1939. Aquesta troballa, juntament amb la recuperació del Palau Reial Major arran del desmantellament del museu de Santa Àgata el 1932 i la rehabilitació del Saló del Tinell, (ocupat, fins al 1936, per la comunitat de l'antic convent de Santa Clara de Barcelona) van confirmar la idoneïtat del conjunt monumental de la Plaça del Rei com a emplaçament del projectat museu d'història de Barcelona.

El museu ja es va inaugurar després de la guerra civil, l'any 1943, com a “Museo de Historia de la Ciudad”. El dirigia Agustí Duran i Sanpere, que en venia madurant la concepció des d'abans de la guerra.[6] Inicialment el museu restà integrat en un ens municipal anomenat Institut Municipal d'Història de Barcelona al qual va estar vinculat fins a l'any 1957, data de jubilació de Duran i Sanpere.[7][8] A nivell de divulgació de la història de la ciutat, una iniciativa de l'Institut Municipal d'Història que aquells anys va tenir un gran ressò ciutadà fou un programa radiofònic setmanal anomenat “Barcelona, divulgación histórica” (1944-1973).

El nucli fundacional del museu es basava en les col·leccions municipals d'història de Barcelona que s'havien anat formant des del segle XIX i comprenia el conjunt monumental de la plaça del Rei (Casa Padellàs, excavacions, Saló del Tinell i Capella de Santa Àgata). Gradualment, va anar incorporant annexos com el temple romà de Barcelona, la via sepulcral romana de la plaça vila de Madrid (descoberta el 1954) o les restes d'una vil·la romana trobades a la plaça Antoni Maura (no visitables). Així mateix, s'integraren al museu la Galeria de Catalans Il·lustres i Vil·la Joana, a Vallvidrera, que l'Ajuntament de Barcelona va acordar convertir en museu dedicat a la memòria de Jacint Verdaguer l'any 1962.

De la mateixa manera que un tret definidor del museu, gairebé des dels orígens, és la integració de diversos centres patrimonials, també caracteritza el MUHBA la seva directa implicació amb l'activitat arqueològica i la investigació sobre aquest camp. El Servei d'Arqueologia de Barcelona hi ha estat directament vinculat en diverses etapes.

A part de les excavacions a la plaça del Rei i en altres indrets de la ciutat, les intervencions arqueològiques dutes a terme pel museu a la muralla romana van permetre trobar i aportar a les seves col·leccions testimonis significatius de la ciutat romana, com també l'excavació al subsòl de la catedral, que va comportar el descobriment del baptisteri paleocristià (1968).[9]

La construcció d'una coberta de formigó per a les restes arqueològiques de la Plaça del Rei (1961) i la connexió entre aquestes i la Casa Padellàs (1962) van significar la plena integració del subsòl arqueològic al discurs del museu.

Duran i Sanpere constatava que la inauguració del museu, l'any 1943, es va fer amb “molta precipitació”.[5] Es pot considerar que el projecte museístic no assolí la maduresa fins a començaments dels anys seixanta del segle XX. Fou el 1962 quan es va publicar la primera guia del museu (reeditada el 1969).[10]

Segons aquesta guia els principals pols d'atracció del Museu eren, aleshores:

L'any 1960 s'inicià la publicació de la revista Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad que reflectia l'activitat arqueològica i investigadora duta a terme pel Museu, aquesta darrera canalitzada pel seminari d'arqueologia i història de la ciutat.[11][9] Dos anys més tard es començava a publicar la revista, “Miscellanea Barcinonensia” (1962-1978), autodefinida com a revista d'investigació i alta cultura, que formalment era una publicació de l'Ajuntament però que també s'elaborava al Museu i que reflectia amb detall la vida cultural oficial d'aquells temps.

Amb l'arribada dels ajuntaments democràtics (1979), enmig d'un debat molt ampli sobre la renovació dels museus de Barcelona i de tot Catalunya en el qual va tenir una participació molt activa l'aleshores director del Museu, Frederic-Pau Verrié, es feia evident la necessitat d'una posada al dia de les instal·lacions del vell Museu d'Història de la Ciutat i el seu replantejament conceptual. A aquests anhels van respondre diversos projectes i fets com la incorporació de l'edifici del costat de la Casa Padellàs (amb entrada per la Baixada de la Llibreteria) destinat a serveis administratius i una nova adequació museogràfica del subsòl arqueològic culminada el 1998. Aquesta renovació de la museografia es recolzava en el nou coneixement generat arran de les últimes recerques sobre la Barcelona antiga i alt medieval, recollides al llibre De Barcino a Barcinona (2001).[12] L'any 2006 es va obrir al públic l'exposició permanent dedicada a la Barcelona medieval, ubicada a la sala de les voltes, sota el Tinell.

A finals dels anys vuitanta del segle XX les sales d'exposició permanent de la Casa Padellàs dedicades a la Barcelona medieval i moderna havien quedat completament obsoletes. Després de la seva remodelació, a partir de 1996 han acollit nombroses exposicions temporals dedicades principalment a la revisió d'aspectes de la història de Barcelona, iniciades amb l'exposició Barcelona en temps dels Àustries (1996) que mostrava una part significativa dels fons del museu d'època moderna.[13]

Organitzativament, el museu passà a dependre de l'Institut de Cultura de Barcelona arran de la creació d'aquest organisme que agrupa totes les funcions municipals en matèria de cultura (1996).

Durant les últimes dècades s'ha adoptat la denominació Museu d'Història de Barcelona, acrònim MUHBA (a partir de 2007). El museu ha reforçat el seu interès envers la Barcelona contemporània i ha crescut en xarxa amb la posada en funcionament del Centre de Conservació i Restauració que inclou l'Arxiu Arqueològic (2006) i la renovació o incorporació de nous centres patrimonials distribuïts pels barris i districtes de Barcelona, com ara: el Monestir de Pedralbes (vinculat al MUHBA entre 1999 i 2012), la Casa del Guarda del parc Güell (2002). el Refugi 307 (2003), Convent de Santa Caterina (2007), MUHBA El Call (2008), Domus de Sant Honorat (2010), Turó de la Rovira (2011) i Casa de l'aigua (2011).

Centres[modifica | modifica el codi]

El Museu compta amb diversos centres, que permeten explicar la història de Barcelona en els entorns que n'han estat protagonistes.

Activitats[modifica | modifica el codi]

Més enllà de les exposicions permanents i temporals que manté obertes al públic i de la conservació, recerca i difusió al voltant del seu patrimoni moble i immoble, el MUHBA desplega les seves activitats mitjançant molts altres formats.[15]

El Centre de Recerca i Debat CRED manté una programació regular de diàlegs d'història urbana i organitza col·loquis, jornades, conferències, etc. sobre aspectes de la història de la ciutat.[16] Així mateix, s'organitzen itineraris, visites i activitats sobre el terreny i s'ofereix a les escoles un ampli ventall d'activitats per als diversos nivells educatius.

A nivell d'ensenyament superior el MUHBA col·labora amb diversos màsters i postgraus de les universitats de Barcelona.

La recerca sobre nous patrimonis s'estén amb activitats relacionades amb l'àmbit musical, l'alimentari, el patrimoni oral i els patrimonis literaris.

Les publicacions del MUHBA[17] inclouen diverses col·leccions de llibres, les guies d'història urbana en format de butxaca i publicacions periòdiques com la revista Quarhis, Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona (des de 2005) continuadora dels antics “Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad” (1960-1980).

El MUHBA compta amb una biblioteca[18] de consulta pública especialitzada en arqueologia i història de Barcelona què te el seu catàleg accesible online.

El museu lidera una xarxa europea de museus de ciutat, que celebra regularment reunions de treball (des de 2010).

L'Associació d'Amics i Amigues del MUHBA li dóna suport en moltes de les seves activitats.

Col·leccions[modifica | modifica el codi]

El Museu conserva una important quantitat d'objectes vinculats a la vida municipal, a les festes, desfilades i tradicions de la ciutat de Barcelona, els seus gremis i manufactures, etc. Una altra part importat de les col·leccions del MUHBA és constituïda pels materials procedents d'intervencions arqueològiques, testimonis de la vida material de la ciutat des dels seus orígens.

Algunes peces i sèries destacades de les col·leccions del Museu d'Història de Barcelona són:

  • Relleu de pedra de Montjuïc amb la representació d'una mènade (segle I)[19]
  • Bust femení de marbre, atribuït a Agripina Menor (segle I)[20]
  • Llanda d'una roda de carro d'època ibèrica procedent de les sitges del port de Montjuïc (segles IV-III aC)[21]
  • Fragment d'un mil·liari de la Via Augusta trobat a Hostafrancs (segle III)[22]
  • Placa epigràfica de marbre amb el nom complet de l'antiga colònia romana de Barcino (110-130)[23]
  • Bust masculí de marbre pentinat segons el model d'Antoní Pius (segle II)[24]
  • Vas corinti de ceràmica decorat amb una escena de batalla (segles II-III)[25]
  • Tauler del joc de “cinc en ratlla” gravat en una llosa de pedra (segles I-V)[26]
  • Genet. Fragment d'una pintura mural d'una domus de Barcino que devia representar una escena de cacera (segle IV)[27]
  • Làpida sepulcral de mosaic amb la representació del Crismó, trobada a les excavacions de la plaça Antoni Maura (segle V)[28]
  • Anell-segell de bronze en forma de cavall (segle V)[29]
  • Estatueta de bronze de datació incerta coneguda com la Venus de Barcelona
  • Làpida commemorativa de la fundació de l'hospital jueu del Call de Barcelona, fundació pia de Samuel ha-Sardí (segle XIII)[30]
  • Pintures murals de la conquesta de Mallorca, descobertes el 1944 i presentades al Saló del Tinell. Formaven part de la decoració del Palau Reial Major (cap a 1300)[31]
  • Pintures murals que representen una desfilada de cavallers, procedents d'una casa del carrer de Basea (finals del segle XIII-començaments del segle XIV)[32]
  • Morter de bronze obra de Bernat Vidal feta per encàrrec del Conseller Antoni Llonch (1464)[33]
  • Sant Sebastià, sant Cristòfol, sant Jordi i sant Benet (o sant Macari). Taules que componen el bancal del Retaule del Conestable, de Jaume Huguet (1465)
  • Maquinària del Rellotge dels flamencs o gran rellotge de Barcelona, encarregat pel Consell de Cent als rellotgers flamencs Simó Nicolau i Climent Ossen (1576)
  • Part central de l'antiga Bandera de Santa Eulàlia, símbol major de la cutat (finals del segle XVI-començaments del segle XVII)
  • Figura eqüestre de sant Julià, patró del gremi de mercers i botiguers. Talla de fusta policromada (segle XVII)[34]
  • Bustos reliquier de sant Abdó i sant Senén, patrons del gremi d'hortolans. Escultures de fusta policromada (segle XVIII)
  • Reliquier de sant Fabià i sant Sebastià, de la capella de la Casa de la Ciutat de Barcelona, obra de l'argenter Felip Ros (1611)[35]
  • Àngel que coronava l'obelisc de la plaça del Blat o de l'Àngel, obra de Felip Ros (1618)
  • Cap de la imatge de Santa Eulàlia que coronava l'obelisc de la plaça del Pedró, obra de Lluís Bonifaç (1686)[36]
  • Brasers del Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, obra de Pere Cerdanya (1675)[37]
  • Apoteosi heràldica de Barcelona. L'escut de Barcelona unit al senyal reial i envoltat dels escuts dels diversos territoris de la Corona d'Aragó (1681)
  • Retrat de Miquel Grimosacs, conseller en cap de Barcelona l'any 1689.[38]
  • Antics pesos i mesures oficials de la ciutat de Barcelona[39]
  • Col·lecció de rajoles dels oficis
  • El Born i el Bornet, pintures anònimes de cap a 1775
  • Retrat de Santiago Miguel de Guzmán Dávalos Spinola, Marquès de la Mina, obra de Manuel Tramulles (1760-1766)[40]
  • Bust de Pere Virgili portant els plànols del col·legi de cirurgia de Barcelona, atribut a Ramon Amadeu (cap a 1775-1800)
  • Bandera o penó del gremi de serrallers i ferrers, brodada per Anton Costa (1782)
  • Autoretrat del pintor Joseph Flaugier (cap a 1810)[41]
  • Escut de Barcelona (anvers) i escut del Marquès de Campo Sagrado (revers). Peça escultòrica que coronava l'antiga font de la plaça de sant Pere (cap a 1826)
  • La Patuleia, pintura d'Antoni Ferran i Satayol (també atribuïda a Josep Arrau) que representa el motí popular de 1835 (1835-1845)
  • Canelobre de tretze braços fos amb el metall de les bombes que van caure damunt del Palau de la Virreina durant el bombardeig d'Espartero. Disseny de Josep Devesa. Fos per Valentí Esparó i Giralt per encàrrec de Josep Carreras (1843)
  • Parella de secreters decorats amb marqueteria al·lusiva a la guerra del francès i la guerra d'Àfrica, obra de Josep Antoni Cabanyeres (1866)
  • El Pla de la Boqueria, pintura d'Achille Battistuzzi (cap a 1870)
  • Bomba tipus Orsini (cap a 1893)
  • Representació de la processó de Corpus feta amb 127 figures de plom, obra de Josep Lleonart (cap a 1898)
  • Col·lecció de mostres de paviment hidràulic procedents de cases enderrocades al Raval de Barcelona
  • Col·lecció de material didàctic i escolar procedent de les escoles de l'Ajuntament de Barcelona
  • Rètol de la parada 435-436 del mercat de Sant Antoni, dissenyada per Eduard Maria Balcells i Buigas. Obra guardonada amb el premi extraordinari al concurs d'edificis i establiments comercials de l'any 1909 convocat per l'Ajuntament de Barcelona
  • Placa commemorativa del premi atorgat per la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País a les filatures Fabra i Coats (1915). Obra de l'escultor Josep Llimona fosa per R. Staccioli.
  • Espanya victoriosa o “la Victòria”, obra de Frederic Marès que el règim franquista va col·locar al peu de l'obelisc de Passeig de Gràcia/Diagonal (1941)
  • Col·lecció de maquetes de les obres promogudes per HOLSA (Holding Olímpic SA) amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992

A part de la col·lecció d'història de Barcelona, l'Arxiu Arqueològic del MUHBA és el dipositari de tot el material procedent de les intervencions arqueològiques que es realitzen a Barcelona.

Així mateix, el MUHBA té cura de la Galeria de Catalans Il·lustres, de les col·leccions verdaguerianes de Vil·la Joana, i de les peces cedides per l'Associació d'amics de la Fabra i Coats relacionades amb la història d'aquesta fàbrica de Sant Andreu.

Directors del museu[modifica | modifica el codi]

Llista de directors del museu des de la seva creació:

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ribas Tur, Antoni «Visitants a les exposicions i col·leccions de Barcelona». Diari Ara, 03-01-2014 [Consulta: 3 gener 2014].
  2. «Web de l'Institut de Cultura de Barcelona ICUB». [Consulta: 24 juliol 2013].
  3. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 31. ISBN 84-393-5437-1. 
  4. Pagès «La nova secció de records i curiositats barcelonines al Museu de la Ciutadella». Gaseta de les arts, 46, 1 bril 1926, pàg. 5.
  5. 5,0 5,1 Duran i Sanpere, Agustí «El museu d'història de la ciutat». Barcelona i la seva història. L'art i la cultura [Barcelona], 1975, pàg. 640-649.
  6. Duran i Sanpere, Agustí «El Museo de Historia de la Ciudad». Diario de Barcelona, 28 maig del 1943..
  7. Duran i Sanpere, Agustí «El Instituto Municipal de Historia de Barcelona a través de sus primeros cuarenta años (1917-1957)». Boletin de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 27, 1957-1958, pàg. 5-67.
  8. Riera i Viader, Sebastià «Gènesi i primera etapa de l'institut Municipal d'Història (1916-1989)». Barcelona. Quaderns d'història, 1, 1995, pàg. 25-31.
  9. 9,0 9,1 Udina i Martorell, Frederic «Notes sobre un museu ja cinquantenari: el museu d'història de la ciutat (1943-1993)». Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte 2, 1999, pàg. 333-345.
  10. Guía del Museo. Barcelona: Museu d'Història de la Ciutat, 1969. 
  11. Fort i Fornas, Agustina «La revista "Cuadernos de Arqueologia e Historia de la Ciudad"». Barcelona Quaderns d'Història [Barcelona], 1, 1995, p. 33-45.
  12. Beltran de Heredia, Júlia (dir.). De Barcino a Barcinona (segles i-VII). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona. Barcelona: Ajuntament, 2001. 
  13. Barcelona en temps dels Àustries. La vida a la ciutat en el renaixement i el barroc 1492-1714.. Barcelona: Ajuntament, 1996. 
  14. Calpena, Enric «Barcelonins, perill de bombes!». Sàpiens [Barcelona], núm. 82, agost 2009, p. 62. ISSN: 1695-2014.
  15. «Activitats al web del MUHBA».
  16. «El Centre de Recerca i Debat al web del MUHBA».
  17. «Publicacions, al web del MUHBA». [Consulta: 24 juliol 2013].
  18. «Biblioteca del Museu d'Història de Barcelona». [Consulta: 27 febrer 2017].
  19. Beltran de Heredia, Júlia (dir.). De Barcino a Barcinona (segles i-VII)). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona. Barcelona: Ajuntament, 2001 núm. 51. 
  20. Beltran de Heredia, Júlia (dir.). De Barcino a Barcinona (segles I-VII)). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona. Barcelona: Ajuntament, 2001 núm. 46. 
  21. Beltran de Heredia, Júlia (dir.). De Barcino a Barcinona (segles i-VII)). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona. Barcelona: Ajuntament, 2001 núm. 3. 
  22. Beltran de Heredia, Júlia (dir.). De Barcino a Barcinona (segles i-VII)). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona. Barcelona: Ajuntament, 2001 núm. 36. 
  23. Beltran de Heredia, Júlia (dir.). De Barcino a Barcinona (segles i-VII). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona. Barcelona: Ajuntament, 2001 núm. 37. 
  24. Beltran de Heredia, Júlia (dir.). De Barcino a Barcinona (segles i-VII)). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona. Barcelona: Ajuntament, 2001 núm 52. 
  25. Beltran de Heredia, Júlia (dir.). De Barcino a Barcinona (segles i-VII). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona. Barcelona: Ajuntament, 2001 núm 82. 
  26. Beltran de Heredia, Júlia (dir.). De Barcino a Barcinona (segles i-VII). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona. Barcelona: Ajuntament, 2001 núm. 211. 
  27. Beltran de Heredia, Júlia (dir.). De Barcino a Barcinona (segles i-VII)). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona. Barcelona: Ajuntament, 2001 núm 241. 
  28. Beltran de Heredia, Júlia (dir.). De Barcino a Barcinona (segles I-VII)). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona. Barcelona: Ajuntament. 
  29. Beltran de Heredia, Júlia (dir.). De Barcino a Barcinona (segles i-VII)). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona. Barcelona: Ajuntament, 2001 núm. 300. 
  30. La Barcelona gòtica. Barcelona: Museu d'Història de la Ciutat, 1999 p. 155. 
  31. Blasco i Bardas, Anna Maria. Les pintures murals del palau Reial Major de Barcelona. Barcelona: Ajuntament, 1993. 
  32. La Barcelona gòtica. Barcelona: Museu d'Història de la Ciutat, 1999 p. 99-121. 
  33. La Barcelona gòtica. Barcelona: Museu d'Història de la Ciutat, 1999, p. 238. 
  34. Barcelona en temps dels Àustries. La vida a la ciutat en el renaixement i el barroc 1492-1714.. Barcelona: Ajuntament, 1996 cat. 7.3. 
  35. Barcelona en temps dels Àustries. La vida a la ciutat en el renaixement i el barroc 1492-1714.. Barcelona: Ajuntament, 1996 cat. 16.1. 
  36. Barcelona en temps dels Àustries. La vida a la ciutat en el renaixement i el barroc 1492-1714.. Barcelona: Ajuntament, 1996 cat. 13.7. 
  37. Barcelona en temps dels Àustries. La vida a la ciutat en el renaixement i el barroc 1492-1714.. Barcelona: Ajuntament, 1996 cat. 5.2. 
  38. Barcelona en temps dels Àustries. La vida a la ciutat en el renaixement i el barroc 1492-1714.. Barcelona: Ajuntament, 1996 cat. 5.4. 
  39. Barcelona en temps dels Àustries. La vida a la ciutat en el renaixement i el barroc 1492-1714.. Barcelona: Ajuntament, 1996 cat. 6.2, 6.3, 6.4. 
  40. «Notícia de l'adquisició del retrat del Marquès de la MIna, febrer 2012».
  41. El retrat d'Eustaquio de Azara i Perera de Josep Bernat Flaugier. Una nova adquisició del MUHBA. Barcelona: MUHBA, 2009. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Barcelona en temps dels Àustries. La vida a la ciutat en el renaixement i el barroc 1492-1714. Barcelona, Ajuntament, 1996
  • Beltran de Heredia, Julia, dir. De Barcino a Barcinona (segles i-VII)). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona. Barcelona, Ajuntament, 2001
  • Boronat i Trill, Maria Josep, La política d'adquisicions de la Junta d Museus 1890-1923. Barcelona, Publicacions de l'abadia de Montserrat, 1999
  • Cirici, Alexandre, Museus d'Art Catalans. 1982, Barcelona, Ed. Destino ISBN 84-233-1225-9
  • DD.AA. A Pau Verrié, Barcelona, Publicacions de l'abadia de Montserrat, 2005.
  • Duran i Sanpere, Agustí, El Museo de Historia de la Ciudad, dins Diario de Barcelona, 28 de maig del 1943.
  • Duran i Sanpere, Agustí, El Instituto Municipal de Historia de Barcelona a través de sus primeros cuarenta años (1917-1957), dins Boletin de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 27, 1957-1958, p. 5-67
  • Duran i Sanpere, Agustí,Historia de un museo y algunos enigmas de Barcelona, dins Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, 3, 1962, p. 11-20
  • Duran i Sanpere, Agustí, El museu d'història de la ciutat, dins Barcelona i la seva història. L'art i la cultura. Barcelona, Curial, 1975 p. 640-649
  • Andrea Garcia Sastre: Museus d'art de Barcelona. Antecedents, gènesi i desenvolupament fins a l'any 1915. Barcelona: Publicacions de l'abadia de Montserrat, 1997
  • Guia del Museo (de Historia de la Ciudad). Barcelona: Museu d'Història de la Ciutat, 1969
  • Eva March: Els museus d'art i arqueologia de Barcelona durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), Barcelona: Publicacions de l'abadia de Montserrat, 2011.
  • Pagès: “La nova secció de records i curiositats barcelonines al Museu de la Ciutadella”, dins Gaseta de les arts, 46, 1 abril 1926, p. 5.
  • “La revista Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad (1960-1980)”, dins Barcelona. Quaderns d'història, 1, 1995, p. 33-45
  • Sebastià Riera i Viader: “Gènesi i primera etapa de l'institut Municipal d'Història (1916-1989)”, dins Barcelona. Quaderns d'història, 1, 1995, p. 25-31
  • Frederic Udina i Martorell: “Presentación”, dins Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, 1, 1960, p. 5-16
  • Frederic Udina i Martorell: “Notes sobre un museu (1959-1975) ja cinquantenari: el museu d'història de la ciutat (1943-1993)” dins Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, volum II, Barcelona: Publicacions de l'abadia de Montserrat, 1999, p. 333-345
  • Frederic Udina i Martorell, Josep M. Garrut: Barcelona, dos mil años de historia. Barcelona: Aymà, 1963
  • Volum 14 (2004), La Gran Enciclopèdia en català, Barccelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5442-3

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu d'Història de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata