Refugi 307

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Refugi 307
01 Refugio 307.JPG
Entrada del Refugi 307
Dades bàsiques
Tipus Refugi antiaeri
Començament 1937?
Característiques
Estat d'ús conservat-visitable
Dimensions 200  m (Llargada
Entrades 3
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització Carrer Nou de la Rambla

41° 22′ 17″ N, 2° 10′ 00″ E / 41.3715°N,2.1666944444444°E / 41.3715; 2.1666944444444
Vistes
M101 R0307 G Pag5.jpg
Activitat
Capacitat N/D
Modifica dades a Wikidata

El Refugi 307 és un dels refugis antiaeris per a la població civil construïts durant la Guerra Civil espanyola a la ciutat de Barcelona. El refugi va ser excavat gràcies al treball de molts veïns al barri del Poble Sec.[1] Disposa de tres entrades d'accés al carrer de Nou de la Rambla i té 200 metres de túnels, amb una alçada de 2,10 metres i una amplada que oscil·la entre 1.5 i 2 metres.[2] El refugi comptava amb diverses estances: lavabos, font, infermeria, sala dels infants i llar de foc, entre d'altres.

El Refugi 307 és un dels equipaments del Museu d'Història de Barcelona, i està obert al públic.

Interior del Refugi 307

Durant la tardor 2011 va ser el lloc on es va representar l'espectacle Subterrànies, un espectacle sobre les dones i la Guerra Civil.[3]

Història[modifica]

Aquest projecte de defensa es va iniciar a la tardor de 1936, donada la manca d’estructures de defensa passiva enfront de la possibilitat d’atacs aeris que patia la ciutat de Barcelona. Les primeres actuacions van consistir en el condicionament per part de l’Ajuntament dels passadissos del metro i ferrocarril, així com la construcció de 25 refugis, molt senzills, consistents en galeries de mina sense cap altre servei addicional. Paral·lelament es va començar la construcció de cinc grans refugis cel·lulars, dotats de serveis complementaris i reforçats amb plaques de formigó. Malauradament l’elevat cost de construcció i les despeses derivades de la guerra van provocar que part d’aquests treballs s’haguessin d’aturar. Com a complement a aquestes primeres intervencions es va procedir a l'adequació de soterranis particulars, si bé el resultat de tot el conjunt es va provar insuficient un cop van començar els bombardeigs. Per tal de pal·liar aquesta situació la Generalitat va crear al juny de 1937 la Junta de Defensa Passiva de Catalunya, destinada a la protecció de la població civil davant els atacs, i que es va organitzar en diferents juntes locals. El cens de refugis efectuat per la junta de Barcelona en aquest moment recull un total de quasi 1400 construccions, de les quals més de 1300 van ser obres d’iniciativa popular. És en aquest context on hem d'ubicar la construcció del refugi 307. Aquest refugi, construït seguint el model de galeria de mina, es situa al costat sud-est del carrer Nou de la Rambla, tenint originàriament tres accessos des d’aquest carrer. L’obra fou començada entre l’estiu i la tardor de l’any 1937, per iniciativa dels propis veïns del barri del poble Sec, rebent de manera puntual ajuts oficials en forma de finançament, si bé aquest no ha pogut estar quantificat.[4] Un cop finalitzat el conflicte, les galeries del refugi van continuar obertes, reaprofitades per a usos diversos, com ara plantació de xampinyons, magatzem d’una fàbrica de vidre des de 1945 o com a vivenda.[4]

Descripció[modifica]

El seu recorregut consta de 400 metres de galeria excavats a la muntanya, amb una amplada mitjana d'1,60 metres i 2 metres d’alçada, la major part dels quals es troben condicionats amb enlluït de calç i una volta de maons al sostre. El seu traçat presenta nombroses bifurcacions i trams en ziga-zaga, destinats a reduir l’impacte tant de la metralla com de les explosions properes. Igualment al seu interior es troben diverses instal·lacions bàsiques, com una petita infermeria, un magatzem d’eines, una zona per a l’allotjament dels infants i lavabos i sanitaris situats a les zones properes als accessos. També disposava d’una bateria d’acumuladors elèctrics per garantir el subministrament d’energia i d’una xarxa interna d'il·luminació. Així mateix disposava d’aigua corrent i una petita cisterna al seu interior. Per tot el traçat del refugi es conserven rètols indicadors, amb instruccions sobre l’ús de la infraestructura.[4]

Intervenció arqueològica[modifica]

Entre la tardor de 2005 i desembre 2006 es va dur a terme una intervenció arqueològica: Els treballs al solar del Parc de la Primavera es van dividir en dues fases: la primera, duta a terme amb anterioritat a l’inici de l’obra pròpiament dita, consistí en el seguiment de la neteja del parc per tal de determinar la presència d’estructures en superfície, i en l’excavació de deu rases de sondeig a les terrasses superiors del solar. Aquestes rases no van posar al descobert cap resta arqueològica, ja fossin estructures o materials mobles que apuntessin cap a una possible ocupació d’aquest espai amb anterioritat a les vivendes construïdes durant el segle XX.

La segona fase presentà dos objectius diferenciats: d’una banda es va dur a terme el seguiment de la protecció de l’accés al refugi antiaeri 307, situat al carrer Nou de la Rambla i ja ben documentat amb anterioritat. D’altra banda, es va procedir al seguiment de les obres de construcció del parc i dels moviments de terres relacionats. En el decurs d’aquestes tasques es van localitzar tres galeries excavades al subsòl de la muntanya de Montjuïc, i tant per les seves característiques, amb recorreguts dissenyats per evitar l’efecte de l’onada expansiva de les bombes i l’entrada de metralla a l’interior, com per la seva similitud amb altres exemples coneguts com el mateix refugi 307, s’han identificat com a refugis antiaeris.[4]

Aquests tres elements es situen al perímetre de l’actual solar, un d’ells en les proximitats del Passeig de Montjuïc i els altres dos al costat del Passeig de Miramar i el Camí de la Font Trobada. La primera d’aquestes galeries s’ha pogut documentar en la seva totalitat, mentre que les situades a la terrassa superior només es van poder documentar parcialment, a causa que el seu estat de conservació era molt deficient i s’estenien fora els límits del parc.

Un cop documentades es va procedir a adequar el seu accés, en el cas de la galeria del Passeig de Montjüic, i a cobrir les aparegudes al Passeig de Miramar, donat el fet que el seu estat de conservació suposava un risc per a la seguretat un cop s’obrís el parc al públic.[5]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Calpena, Enric «Barcelonins, perill de bombes!». Sàpiens [Barcelona], núm. 82, agost 2009, p. 62. ISSN: 1695-2014.
  2. Web oficial del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona|consultat = 6 d'agost 2011
  3. Fondevila, Santi «'Subterrànies', un monument a la memòria». Diari Ara [Barcelona], núm.372, 07-12-2011, p.27. ISSN: 2014-010X.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Refugi 307». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  5. «Refugi 307». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Refugi 307 Modifica l'enllaç a Wikidata