Vil·la Joana
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Part de | Museu d'Història de Barcelona | |||
| Localitzat a l'àrea protegida | Parc natural de Collserola | |||
| Ús | residència creativa casa museu | |||
| Cronologia | ||||
| 1708 | construcció | |||
| segle XIX | renovació | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (Barcelonès) | |||
| Lloc | Carretera de l'Església, 104 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 30349 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2258 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Ajuntament de Barcelona | |||
| Lloc web | barcelona.cat… | |||
La Vil·la Joana és una antiga masia a Vallvidrera situada dins del Parc de Collserola, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C)[1] i inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[2] Des del 1963 és la seu del Museu Verdaguer,[3] que depèn del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA Vil·la Joana).
Història
[modifica]El 1556 era documentada com a Can Ferrer,[2] i a mitjans del segle xix va ser adquirida per la família Miralles.[3][2] Entre 1889 i 1890, Ramon Miralles i Vilalta la reformà com a casa d'estiueig amb el nom de Quinta Juana en honor a la seva esposa Joana Ferran i Catarineu.[4][5] El 17 maig del 1902, s'hi instal·là el poeta Jacint Verdaguer, quan ja estava molt malalt i els metges li havien recomanat l'aire de muntanya, però hi va morir el 10 de juny.[5][6]
Escoles Vil·la Joana
[modifica]El 1922, l'Ajuntament de Barcelona va comprar la casa als germans Ramon, Vicenta, Joan i Rosa Miralles Farran[7] i va habilitar-la com a escola d'educació especial, inaugurada el 12 de març del 1921.[8][9] El projecte incloïa una part pedagògica (escola de deficients, cecs i sordmuts) i una part científica: un laboratori general d'estudis i investigacions (amb branques dedicades a l'antropologia, la psiquiatria, la psicologia, la fonologia, l'òptica i l'otorrinolaringologia) que actuava com a centre director del conjunt de la institució. Les Escoles Vilajoana comptaren amb professionals de gran prestigi, com el doctor Jesús Maria Bellido i Golferichs, el psiquiatre Joan Alzina i Melis,[10] el fonetista Pere Barnils i Giol (primer director de l'escola de sordmuts), o Joan Llongueres (responsable de l'educació musical pel ritme), fins al punt que es pot considerar una institució modèlica en l'àmbit dels ensenyaments especials. Es crearen, dins de l'escola, tallers de fusteria, impremta, cistelleria i fotografia, entre d'altres.[11] L'escola de persones sordmudes romangué a Vil·la Joana fins al 1925; i la d'invidents, fins al 1954; de manera que a partir d'aquesta data Vil·la Joana va passar a ser, exclusivament, un centre per a persones amb discapacitats. El 1973, l'escola es va traslladar a un altre edifici de nova construcció, situat en aquell mateix entorn, més adequat a les seves necessitats.[12][8][13]
Museu
[modifica]El 1962, l'Ajuntament acordà convertir-la en un museu dedicat a la memòria de Jacint Verdaguer com a centre vinculat al Museu d'Història de Barcelona (MUHBA). Entre 2014 i 2015 es van emprendre les obres de rehabilitació integral de la casa i una completa renovació del contingut museogràfic.[14][15]
Edifici
[modifica]
És una antiga casa pairal de grans dimensions, envoltada de jardins i hortes. Està formada per un cos central amb teulada a dues vessants i una torre mirador, al qual se li afegeixen diversos cossos laterals. La façana principal té una porxada de dos pisos amb baranes de balustres de terracota, i està coronada per un rellotge de sol. Una de les laterals té una gran galeria de dos pisos amb 22 grans finestrals d'arcs de mig punt i baranes de ferro.[2][1]
Durant les obres de rehabilitació, el subsòl fou objecte d'una intervenció arqueològica sota la direcció d'Esther Medina Guerrero i la supervisió del Servei d'Arqueologia de Barcelona. Pel que fa a les troballes més antigues, cal destacar quatre sitges amortitzades com a abocadors, que han proporcionat material ceràmic del segle xvi. Una de les habitacions, situada al costat d'un antic cup de vi, conservava una estructura de planta poligonal, i l'arrebossat a les parets permet vincular-la al magatzematge de líquids. També s'hi va trobar una mina d'aigua i un dipòsit d'aigua o aljub al costat meridional de la casa. Aquests elements, així com els murs i els paviments originals del mas del segle xviii i de la casa dels Miralles, han estat incorporats a la nova museografia.[16]
Col·lecció
[modifica]A les sales de la planta baixa, el discurs museogràfic es focalitza en la literatura. Les sales d'exposició del primer pis estan dedicades a Jacint Verdaguer i a Barcelona com a ciutat literària. Al segon pis hi han estat habilitades sales de reunió per acollir jornades i sessions de treball.
Alguns dels elements patrimonials que formen part de l'actual exposició permanent de MUHBA Vil·la Joana sónː
- Inscripció fundacional de la Casa Ferrer, antecedent de Vil·la Joana (1743).
- Cuina de l'escola Vil·la Joana, marca José Cañameras (1967).
- Bust de Jacint Verdaguer, en guix, de l'escultor Manuel Fuxà i Leal (1903).
- Cambra on va morir Jacint Verdaguer el 10 de juny del 1902. El mobiliari Thonet i el parament són els originals.
- Catorze dibuixos de Josep Maria Xiró per a una edició il·lustrada de L'Atlàntida (1906). Llegat de Francesc Matheu.
- Edició especial de l'oda A Barcelona de Jacint Verdaguer, amb dedicatòria de l'autor a l'Ajuntament de Barcelona (1883). Coberta amb l'escut de la ciutat.
- Fonògraf que va servir per a enregistrar la veu de Jacint Verdaguer el 1897. Es pot escoltar l'enregistrament original on Verdaguer llegeix els poemes la Cegueta i Amor de mare.
- Englantina d'or guanyada per Francesc Matheu als Jocs Florals del 1888 pel poema Festa.
- Gravats d'Andreu Solà i Vidal, il·lustracions del Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, de Jacint Verdaguer.
Galeria d'imatges
[modifica]
Vil·la Joana
Inscripció datada el 1708 a l'arc de la porta principal
Sala dedicada a Verdaguer i el seu temps
Cambra de Jacint Verdaguer, on va morir el 1902
Bust de Jacint Verdaguer, de Manuel Fuxà (1903)
.jpg)
Referències
[modifica]- 1 2 «Vi·la Joana (Quinta Juana) actualment Museu Verdaguer». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- 1 2 3 4 «Vil·la Joana». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 «Vil·la Joana». Parc de Collserola.
- ↑ «Miralles Sarrià». Històries de Sarrià.
- 1 2 Tort, M. Josep «Els jardins de Vil·la Joana a Vallvidrera, l'antic jardí romàntic de la família Miralles». El Jardí, 28-09-2021.
- ↑ «Vil·la Joana. Història, ciutat i literatura». Museu d'Història de Barcelona.
- ↑ Segundo inventario general de bienes patrimoniales de la ciudad de Barcelona, 1930, p. 73.
- 1 2 «Escola Municipal de Sords-Muts de Barcelona. Vil·la Joana: Educació a l'aire lliure». Història de l'Escola Municipal de Sords-Muts de Barcelona.
- ↑ «Esta mañana a las once...» p. 3, 12-03-1921.
- ↑ «Joan Alzina i Melis (1883 ·1979)». Ciutat. Ideari d'art i cultura.
- ↑ Masanés, Cristina. Ajuntament de Barcelona, Institut d'Educació. Vil·la Joana : 90 anys d'educació especial, 2011. ISBN 978-84-9850-371-5.
- ↑ «Història». CEE Vil·la Joana.
- ↑ «Inauguración de la nueva escuela municipal "Vilajoana"». La Vanguardia, 06-05-1973, p. 3.
- ↑ «Vil·la Joana de Barcelona es convertirà en casa Verdaguer de literatura». Diari Ara, 12-08-2014.
- ↑ «La Vil·la Joana es convertirà en la Casa Verdaguer de la Literatura al 2016». Diari Ara, 04-03-2016.
- ↑ «Vil·la Joana. Casa de la Literatura». Ajuntament de Barcelona, 04-03-2015.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Vil·la Joana - Lloc web oficial (català)