Vil·la Joana

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Vil·la Joana
Imatge
Dades
TipusMasia pairal
Part deMuseu d'Història de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XIX - 
Característiques
Estil arquitectònicNeoclàssic
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBarcelona
 41° 25′ N, 2° 06′ E / 41.42°N,2.1°E / 41.42; 2.1
Bé integrant del patrimoni arquitectònic de Catalunya
Identificador30349
Activitat
Propietat deAjuntament de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

La Vil·la Joana és una antiga masia de Vallvidrera (districte de Sarrià - Sant Gervasi, Barcelona) situada dins del Parc de Collserola.[1] Es tracta d'un edifici de planta baixa i dos pisos amb coberta a dos vessants. El corona una torre mirador i presenta galeries laterals afegides. Un element molt característic n'és el rellotge que presideix la façana principal.[2] Actualment és un centre museístic que depèn del Museu d'Història de Barcelona.

Història[modifica]

La Vil·la Joana fou una de les masies més importants de Vallvidrera.[3] Documentada des del segle XVI, va ser adquirida al segle XIX per la família Miralles, que la reformà completament i li donà caràcter residencial i el nom de Vil·la Joana pel qual és coneguda. Al maig de 1902, Ramon Miralles va convidar-hi el poeta Jacint Verdaguer quan els metges van recomanar-li aire de muntanya per pal·liar els efectes de la seva avançada tuberculosi. El poeta va morir en aquesta finca el dia 10 de juny d'aquell any.

Les Escoles Vil·la Joana[modifica]

Dins de l'acció escolar de l'Ajuntament de Barcelona empresa a les primeres dècades del segle xx, el 1917 es plantejà la reforma dels ensenyaments especials, que a partir de 1920 es van instal·lar a Vil·la Joana, aprofitant els grans avantatges que des del punt de vista higienista oferia el seu entorn natural.[4] L'any 1920, l'Ajuntament va endegar la compra de la casa a la família Miralles i va habilitar-la com a escola d'educació especial.

El projecte de les Escoles Vilajoana incloïa una part pedagògica (escola de deficients,[5] escola de cecs[6] i escola de persones sordmudes) i una part científica: un laboratori general d'estudis i investigacions (amb branques dedicades a l'antropologia, la psiquiatria, la psicologia, la fonologia, l'òptica i l'otorinolaringologia) que actuava com a centre director del conjunt de la institució. Les Escoles Vilajoana comptaren amb professionals de gran prestigi —com el doctor Jesús Maria Bellido i Golferichs, el psiquiatre Joan Alzina i Melis,[7][8] el fonetista Pere Barnils i Giol (primer director de l'escola de sordmuts), o Joan Llongueres (responsable de l'educació musical pel ritme)— , fins al punt que es pot considerar una institució modèlica en l'àmbit dels ensenyaments especials. Es crearen, dins de l'escola, tallers de fusteria, impremta, cistelleria i fotografia, entre altres.[9] L'escola de persones sordmudes romangué a Vil·la Joana fins al 1925; i la d'invidents, fins al 1954; de manera que a partir d'aquesta data Vil·la Joana va passar a ser, exclusivament, un centre per a persones amb discapacitats. El 1973 l'escola es va traslladar a un altre edifici de nova construcció, situat en aquell mateix entorn.[10]

El museu[modifica]

El 1962 l'Ajuntament de Barcelona acordà convertir-la en museu dedicat a la memòria de Jacint Verdaguer com a centre vinculat al Museu d'Història de Barcelona (MUHBA). El 1973 l'Escola Vil·la Joana es va traslladar a un altre edifici de nova construcció, més adequat a les seves necessitats, fet que va facilitar el ple desenvolupament del museu verdaguerià.[11][12]

L'any 2014 es van emprendre les obres de rehabilitació integral de la casa i una completa renovació del seu contingut museogràfic.[13] Va tornar a obrir les seves portes l'any 2016.

L'actual exposició permanent de MUHBA Vil.la Joana permet conèixer la història de la mateixa casa i incorpora elements com les peces de ceràmica trobades arran de les intervencions arqueològiques dutes a terme durant les obres de 2014-2016, mostres dels paviments, dels antics murs, el celler de la masia, etc.

Un altre apartat de l'exposició permanent fa referència a les Escoles Vil.la Joana.

Tot seguit, el discurs museogràfic, encara a les sales de la planta baixa, es focalitza en la literatura.

Les sales d'exposició del primer pis estan monogràficament dedicades a Jacint Verdaguer i a Barcelona com a ciutat literària.

Al segon pis hi han estat habilitades sales de reunió per acollir jornades i sessions de treball.

Alguns dels elements patrimonials que formen part de l'actual exposició permanent de MUHBA Vil.la Joana sónː

  • Inscripció fundacional de la casa Ferrer, antecedent de Vil·la Joana (1743).

Galeria d'imatges[modifica]

Descobertes arqueològiques[modifica]

Durant les obres de rehabilitació dutes a terme entre 2014 i 2015, el subsòl de Vil·la Joana va ser objecte d'una intervenció arqueològica sota la direcció d'Esther Medina Guerrero i la supervisió del Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona. L'edifici, tot i el possible substrat baixmedieval (segle XV), es correspon amb un antic mas edificat el segle xvii. No obstant això, adquireix la seva fesomia actual a partir de la segona meitat del segle xix, l'època de la família Miralles. Pel que fa a les troballes més antigues localitzades, cal destacar quatre sitges amortitzades com a abocadors, que han proporcionat material ceràmic del segle XVI. La major part de les estructures i pavimentacions pertanyen a l'edifici del segle xviii. Una de les habitacions, situada al costat d'un antic cup de vi, conservava una estructura de planta poligonal, i la presència d'arrebossat a les parets permet vincular-la a la contenció de líquids. També s'ha evidenciat una mina d'aigua i un dipòsit d'aigües localitzat al costat meridional de la casa que, si es destinava a l'emmagatzematge d'aigua de pluja, es tractaria d'un aljub. Aquests elements que pertanyien a l'antic mas han estat incorporats a la nova museografia de MUHBA Vil.la Joana, així com els murs i els paviments originals del mas i de la casa dels Miralles.[14]

Referències[modifica]

  1. «Vil·la Joana». Parcnaturalcollserola.cat.
  2. «Cercador Patrimoni Arquitèctonic». [Consulta: 21 desembre 2017].
  3. Masies de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Angle Editorial, 2009. ISBN 978-84-9850-196-4. 
  4. «Les Construccions escolars de Barcelona». Barcelona, 1922.
  5. «Escola Municipal de deficients».
  6. «Escola de cecs».
  7. «Ciutat / Joan Alzina».
  8. «Joan Alzina y la educación especial». [Consulta: 15 juliol 2013].
  9. MASANÉS, Cristina. Ajuntament de Barcelona, Institut d'Educació. Vil·la Joana : 90 anys d'educació especial, 2011. ISBN 978-84-9850-371-5. 
  10. «Web del CEE Vil·la Joana». [Consulta: 28 gener 2016].
  11. «Inauguración de la nueva escuela municipal "Vilajoana"». La Vanguardia, 06-05-1973.
  12. «Vil·la Joana». [Consulta: 21 desembre 2017].
  13. «Vil·la Joana de Barcelona es convertirà en casa Verdaguer de literatura». Diari Ara, 12-08-2014, pàg. 4 (Ara Estiu).
  14. «Vil·la Joana. Casa de la Literatura». web. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 26 juliol 2015].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vil·la Joana