Vil·la Joana

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Vil·la Joana
Vil.la Joana Febrer 2017 (1).jpg
Dades
Tipus Masia pairal
Part de Museu d'Història de Barcelona
Data de creació o fundació segle XVI
Data de finalització segle XIX
Característica
Estil arquitectònic Neoclàssic
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Localització Barcelona
41° 25′ 11″ N, 2° 05′ 59″ E / 41.4198°N,2.09981°E / 41.4198; 2.09981Coord.: 41° 25′ 11″ N, 2° 05′ 59″ E / 41.4198°N,2.09981°E / 41.4198; 2.09981
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Identificador 30349
Activitat
Propietat de Ajuntament de Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

La Vil·la Joana és una antiga masia de Vallvidrera (districte de Sarrià - Sant Gervasi, Barcelona) situada dins del Parc de Collserola.[1] Es tracta d'un edifici de planta baixa i dos pisos amb coberta a dos vessants. El corona una torre mirador i presenta galeries laterals afegides. Un element molt característic n'és el rellotge que presideix la façana principal.[2] Actualment és un centre museístic depenent del Museu d'Història de Barcelona.

Història[modifica]

La Vil·la Joana fou una de les masies més importants de Vallvidrera.[3] Documentada des del segle XVI, va ser adquirida al segle XIX per la família Miralles, que la reformà completament i li donà caràcter residencial i el nom de Vil·la Joana pel qual és coneguda. Al maig de 1902, Ramon Miralles va convidar-hi el poeta Jacint Verdaguer quan els metges van recomanar-li aire de muntanya per pal·liar els efectes de la seva avançada tuberculosi. El poeta va morir en aquesta finca el dia 10 de juny d'aquell any.

Les Escoles Vil·la Joana[modifica]

Dins de l'acció escolar de l'Ajuntament de Barcelona empresa a les primeres dècades del segle XX, el 1917 es plantejà la reforma dels ensenyaments especials, que a partir de 1920 es van instal·lar a Vil·la Joana, aprofitant els grans avantatges que des del punt de vista higienista oferia el seu entorn natural.[4] L'any 1920, l'Ajuntament va endegar la compra de la casa a la família Miralles i va habilitar-la com a escola d'educació especial.

El projecte de les Escoles Vilajoana incloïa una part pedagògica (escola de deficients,[5] escola de cecs[6] i escola de sordmuts) i una part científica: un laboratori general d'estudis i investigacions (amb branques dedicades a l'antropologia, la psiquiatria, la psicologia, la fonologia, l'òptica i l'otorinolaringologia) que actuava com a centre director del conjunt de la institució. Les Escoles Vilajoana comptaren amb professionals de gran prestigi com el doctor Jesús Maria Bellido i Golferichs, el psiquiatre Joan Alzina i Melis,[7][8] el fonetista Pere Barnils i Giol (primer director de l'escola de sordmuts), o Joan Llongueres (responsable de l'educació musical pel ritme), podent-se considerar una institució modèlica en l'àmbit dels ensenyaments especials. Es crearen, dins de l'escola, tallers de fusteria, impremta, cistelleria i fotografia, entre altres.[9] L'escola de sordmuts romangué a Vil·la Joana fins al 1925 i la de cecs fins al 1954, de manera que a partir d'aquesta data Vil·la Joana va passar a ser, exclusivament, un centre per a deficients. El 1973 l'escola es va traslladar a un altre edifici de nova construcció, situat en aquell mateix entorn.[10]

El museu[modifica]

El 1962 l'Ajuntament acordà convertir-la en museu dedicat a la memòria de Jacint Verdaguer com a centre vinculat al Museu d'Història de Barcelona. El 1973 l'escola Vil·la Joana es va traslladar a un altre edifici de nova construcció, més adequat a les seves necessitats, fet que va facilitar el ple desenvolupament del museu verdaguerià.[11][12]

L'any 2014 es van emprendre les obres de rehabilitació integral de la casa i una completa renovació del seu contingut museogràfic.[13] Va tornar a obrir les seves portes l'any 2016

L'actual exposició permanent de MUHBA Vil.la Joana perrmet conèixer la història de la pròpia casa i incorpora elements com les peces de ceràmica trobades arran de les intervencions arqueològiques dutes a terme durant les obres de 2014-2016, mostres dels paviments, dels antics murs, el celler de la masia, etc.

Un altre apartat de l'exposició permanent fa referència a les Escoles Vil.la Joana

Tot seguit, el discurs museogràfic, encara a les sales de la planta baixa, es focalitza en la literatura

Les sales d'exposició del primer pis estan monogràficament dedicades a Jacint Verdaguer i a Barcelona com a ciutat literària

Al segon pis hi han estat habilitades sales de reunió per acollir jornades i sessions de treball.

Alguns dels elements patrimonials que formen part de l'actual exposició permanent de MUHBA Vil.la Joana sónː

  • Inscripció fundacional de la casa Ferrer, antecedent de Vil·la Joana (1743)
  • Cuina de l'escola Vil·la Joana, marca “José Cañameras” (1967)
  • Bust de Jacint Verdaguer, en guix, de l'escultor Manuel Fuxà i Leal (1903)
  • Cambra on va morir Jacint Verdaguer el dia 10 de juny de 1902. El mobiliari Thonet i el parament són els originals.
  • Catorze dibuixos de Josep Maria Xiró per a una edició il·lustrada de L'Atlàntida (1906). Llegat de Francesc Matheu.
  • Edició especial de l'oda "A Barcelona” de Jacint Verdaguer, amb dedicatòria de l'autor a l'Ajuntament de Barcelona (1883). Coberta amb l'escut de la ciutat.
  • Fonògraf que va servir per a enregistrar la veu de Jacint Verdaguer l'any 1897. Es pot escoltar l'enregistrament original on Verdaguer hi llegeix els poemes “la Cegueta” i “Amor de mare”.
  • Englantina d'or guanyada per Francesc Matheu als Jocs Florals de l'any 1888 pel poema "Festa".
  • Gravats d'Andreu Solà i Vidal, il·lustracions del "Dietari d'un pelegrí a Terra Santa", de J. Verdaguer.

Galeria d'imatges[modifica]

Descobertes arqueològiques[modifica]

Durant les obres de rehabilitació dutes a terme entre 2014 i 2015 el subsòl de Vil·la Joana va ser objecte d'una intervenció arqueològica sota la direcció d'Esther Medina Guerrero i la supervisió del Servei d'Arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona. L'edifici, tot i el possible substrat baixmedieval (segle XV), es correspon amb un antic mas edificat el segle XVII. No obstant això, adquireix la seva fesomia actual a partir de la segona meitat del segle XIX, l'època de la família Miralles. Pel que fa a les troballes més antigues localitzades, cal destacar quatre sitges amortitzades com a abocadors, que han proporcionat material ceràmic del segle XVI. La major part de les estructures i pavimentacions pertanyen a l'edifici del segle XVIII. Una de les habitacions, situada al costat d'un antic cup de vi, conservava una estructura de planta poligonal, i la presència d'arrebossat a les parets permet vincular-la a la contenció de líquids. També s'ha evidenciat una mina d'aigua i un dipòsit d'aigües localitzat al costat meridional de la casa que, si es destinava a l'emmagatzematge d'aigua de pluja, es tractaria d'un aljub. Aquests elements que pertanyien a l'antic mas han estat incorporats a la nova museografia de MUHBA Vil.la Joana, així com els murs i els paviments originals del mas i de la casa dels Miralles.[14]

Referències[modifica]

  1. «Vil·la Joana». Parcnaturalcollserola.cat.
  2. «Cercador Patrimoni Arquitèctonic». [Consulta: 21 desembre 2017].
  3. Masies de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Angle Editorial, 2009. ISBN 978-84-9850-196-4. 
  4. «Les Construccions escolars de Barcelona». Barcelona, 1922.
  5. «Escola Municipal de deficients».
  6. «Escola de cecs».
  7. «Ciutat / Joan Alzina».
  8. «Joan Alzina y la educación especial». [Consulta: 15 juliol 2013].
  9. MASANÉS, Cristina. Ajuntament de Barcelona, Institut d'Educació. Vil·la Joana : 90 anys d'educació especial, 2011. ISBN 978-84-9850-371-5. 
  10. «Web del CEE Vil·la Joana». [Consulta: 28 gener 2016].
  11. «Inauguración de la nueva escuela municipal "Vilajoana"». La Vanguardia, 06-05-1973.
  12. «Vil·la Joana». [Consulta: 21 desembre 2017].
  13. «Vil·la Joana de Barcelona es convertirà en casa Verdaguer de literatura». Diari Ara, 12-08-2014, pàg. 4 (Ara Estiu).
  14. «Vil·la Joana. Casa de la Literatura». web. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 26 juliol 2015].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vil·la Joana Modifica l'enllaç a Wikidata