Francesc Matheu i Fornells

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Francesc Matheu)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancesc Matheu i Fornells
FrancescMatheu.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 16 d'octubre de 1851
Barcelona
Mort 10 de desembre de 1938(1938-12-10) (als 87 anys)
Sant Antoni de Vilamajor
Activitat professional
Ocupació escriptor
Altres dades personals
Títol chevalier de la Legió d'Honor
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata
Bust de Francesc Matheu, obra d'Eulàlia Fàbregas de Sentmenat, situat a l'avinguda Diagonal, 696, de Barcelona, a l'alçada de la Facultat d'Economia i Empresa (UB)

Francesc Matheu i Fornells (Barcelona, 16 d'octubre de 1851 - Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental, 10 de desembre de 1938) fou un escriptor català, nét d'indians i fill d'un advocat que residia a Barcelona des del 1851. Fou el pare de Roser Matheu i Sadó, poetessa i biògrafa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Adscrit des de molt jove al moviment catalanista, fou un dels fundadors de la societat La Jove Catalunya el 1870, dins la qual desplegà una activitat pública extraordinària. Des del 1871 intervingué en l'organització dels Jocs Florals, i el 1873 guanyà un segon accèssit i posteriorment cinc premis ordinaris, tres d'extraordinaris i vuit accèssits més. Fou nomenat Mestre en Gai Saber el 1897, mantenidor els anys 1880, 1881, 1899, 1908, 1919, 1925 i 1933 i president el 1902. També en presidí el consell directiu del 1910 al 1935 i fou membre de l'Acadèmia de les Bones Lletres i participà en les assemblees de la Unió Catalanista. Durant la primera guerra mundial fou un decidit aliadòfil, fomentà nombrosos actes d'amistat franco-catalana i el 1920 el condecoraren amb la creu de chevalier de la Legió d'Honor. El 1914 presidí l'Orfeó Català i el 1910 l'Ateneu Barcelonès.

Com a editor, el 1870 s'encarregà de La Gramalla i el 1884 fundà l'Editorial Catalana, on publicà les obres de Marià Aguiló, Emili Vilanova, Jacint Verdaguer i Miquel Costa i Llobera. I amb Isidre Reventós i Amiguet, fou l'iniciador de la publicació El llibre de l'amor, compost de poesies amoroses de tots els poetes catalans. S'oposà, però, fins últim moment a acceptar les normes gramaticals de l'Institut d'Estudis Catalans. La seva tossuderia per a mantenir l'article "lo" va provocar que els fabrians l'anomenessin jocosament "Matheu-lo".

Hom l'ha identificat com un representant típic de l'esperit tradicional de la Renaixença catalana.

Utilitzà diversos pseudònims en les seves publicacions, com Fèlix d'Altamira.

Fons i documentació[modifica | modifica el codi]

El fons personal de Francesc Matheu es conserva a la Biblioteca de Catalunya.[1] Una part del seu llegat també es conserva al Museu d'Història de Barcelona.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Cançons alegres d'un fadrí festejador (1878)
  • El reliquiari (1878)
  • La copa. Brindis i cançons (1883)
  • Poesies (1899)

Poesies presentades als Jocs Florals de Barcelona[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5. 


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesc Matheu i Fornells Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla VII

1922-1938
Succeït per:
Josep Maria López-Picó