Vés al contingut

Francesc Matheu i Fornells

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Francesc Matheu)
Plantilla:Infotaula personaFrancesc Matheu i Fornells

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 octubre 1851 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort10 desembre 1938 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Sant Antoni de Vilamajor
Activitat
Ocupacióescriptor
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Altres
Títolchevalier de la Legió d'Honor
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Bust de Francesc Matheu, obra d'Eulàlia Fàbregas de Sentmenat, situat a l'avinguda Diagonal, 696, de Barcelona, a l'alçada de la Facultat d'Economia i Empresa (UB)

Francesch Matheu i Fornells (Barcelona, 16 d'octubre de 1851 - Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental, 10 de desembre de 1938) fou un escriptor català, net d'indians i fill de Josep Matheu i Jacas, advocat que residia a Barcelona des del 1851, i de Josefa Fornells i Tomàs.[1] Casat amb Joaquima Sado fou el pare de Roser Matheu i Sadó, poetessa i biògrafa i de Montserrat i Núria.

Adscrit des de molt jove al moviment catalanista, fou un dels fundadors de la societat La Jove Catalunya el 1870, dins la qual desplegà una activitat pública extraordinària. Des del 1871 intervingué en l'organització dels Jocs Florals, i el 1873 guanyà un segon accèssit i posteriorment cinc premis ordinaris, tres d'extraordinaris i vuit accèssits més. Fou nomenat Mestre en Gai Saber el 1897, mantenidor els anys 1880, 1881, 1899, 1908, 1919, 1925 i 1933 i president el 1902. També en presidí el consell directiu del 1910 al 1935 i fou membre de l'Acadèmia de les Bones Lletres i participà en les assemblees de la Unió Catalanista. Durant la primera guerra mundial fou un decidit aliadòfil, fomentà nombrosos actes d'amistat franco-catalana i el 1920 el condecoraren amb la creu de chevalier de la Legió d'Honor. El 1914 presidí l'Orfeó Català i el 1910 l'Ateneu Barcelonès.

Com a editor, el 1870 s'encarregà de La Gramalla i el 1884 fundà l'Editorial Catalana, on publicà les obres de Marià Aguiló i Fuster, Emili Vilanova, Jacint Verdaguer i Miquel Costa i Llobera. I amb Isidre Reventós i Amiguet, fou l'iniciador de la publicació El llibre de l'amor, compost de poesies amoroses de tots els poetes catalans. S'oposà, però, fins l'últim moment a acceptar les normes gramaticals de l'Institut d'Estudis Catalans, tant a la revista que dirigia, Ilustració Catalana, com als llibres d'altres autors que publicava, que seguien mostrant la grafia tradicional. La seva tossuderia per mantenir l'article "lo" va provocar que els fabrians l'anomenessin jocosament "Matheu-lo".

Hom l'ha identificat com un representant típic de l'esperit tradicional de la Renaixença catalana.

Utilitzà diversos pseudònims en les seves publicacions, com Fèlix d'Altamira.

Fons i documentació

[modifica]

El fons personal de Francesch Matheu es conserva a la Biblioteca de Catalunya.[2] Una part del seu llegat també es conserva al Museu d'Història de Barcelona.

Obres

[modifica]
  • Cansons alegres de un fadrí festejador (1878)
  • Lo reliquiari (1878)
  • La copa. Brindis y cansons (1883)
  • Poesias (1899)

Poesies presentades als Jocs Florals de Barcelona[3]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5. 

Enllaços externs

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla VII

1922-1938
Succeït per:
Josep Maria López-Picó