Josep Maria López-Picó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Maria López-Picó
Josep M Lopez-Pico 0899.JPG
El poeta als anys 1920
Naixement 1886
Barcelona
Mort 1959
Barcelona
Alma mater Universitat de Barcelona
Ocupació Poeta i editor
Modifica dades a Wikidata

Josep Maria López-Picó (Barcelona 1886 - 1959) fou un poeta i editor català.[1]

Es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona, i fou funcionari de la diputació de Barcelona i secretari perpetu de la Societat Econòmica d'Amics del País. Molt amic de Josep Carner i mestre de Carles Riba, fundà, amb Joaquim Folguera i Poal, La Revista i la col·lecció de les Publicacions de «La Revista», i col·laborà amb Un enemic del Poble. El 1933 ingressà a l'Institut d'Estudis Catalans i el 1948 a l'Acadèmia de Bones Lletres. Un dels seus poemes serví a José Ortega y Gasset per a formular la teoria de la metàfora. Rebé influència d'Ausiàs March i dels simbolistes francesos, i els seus temes preferits eren el Déu personal i tutelar, l'amor, la llar i la casolaneria, l'amistat, la pàtria sense abrandaments i l'ètica ideal de l'home. Després de la guerra civil espanyola es deixà influir per Paul Claudel i la seva poesia fou més apologètica i teològica. Quant a la prosa, era molt influïda per Eugeni d'Ors, aplega notes, articles i epistolaris. Va morir l'any 1959 i està enterrat, juntament amb la seva esposa, al cementiri de Vallirana.

Retrat de López-Picó per Subirachs a la placa commemorativa situada a l'edifici on va viure el poeta, a la rambla de Catalunya núm. 121 de Barcelona

Obres[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • Intermezzo galant (1910)
  • Turment-frument (1910)
  • Poemes del port (1911)
  • Amor, senyor (1912)
  • Epigramata (1915)
  • L'ofrena (1915)
  • Cants i al·legories (1917)
  • El meu pare i jo (1920)
  • Popularitat (1922)
  • La nova ofrena (1922)
  • Elegia (1925)
  • Invocació secular (1926)
  • Epitalami (1931)
  • Epigrama barceloní de maig (poema presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1933)[2]
  • Variacions líriques (1935)
  • Epifania (1936)
  • Poblet (premi de l'Englantina d'or als Jocs Florals de Barcelona de 1936)
  • Via Crucis (1947)
  • Maria Assumpta (1947)
  • Job (1948)
  • Oda a Roma (1950)
  • El mirall de Déu (1951)

Prosa[modifica | modifica el codi]

  • Moralitats i pretextos (1917)
  • L'home del qual es parla (1922)
  • A mig aire del temps (1935)
  • Lleures del pensament (1935)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Josep Maria López-Picó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1933, document 128

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Francesc Matheu i Fornells
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla VII

1948-1959
Succeït per:
Octavi Saltor i Soler