Roser Matheu i Sadó

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaRoser Matheu i Sadó
Biografia
Naixement (ca) Roser Matheu i Sadó
1892
Barcelona
Mort 1986 (93/94 anys)
Activitat
Ocupació Poeta i escriptora
Modifica les dades a Wikidata

Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 1892 - 1986) fou una poeta i biògrafa, filla del també poeta i editor Francesc Matheu i Fornells i de Joaquima Sadó.[1] Va publicar la biografia del seu pare, Vida i obra de Francesc Matheu, Barcelona, 1971, i la del seu marit, Notes biogràfiques d'Antoni Gallardo i Garriga, Barcelona, 1962. També va treballar sobre la poesia popular.

Biografia[modifica]

Es formà a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona de Barcelona. De ben jove, començà a escriure i a col·laborar en diverses publicacions periòdiques, com Claror, Marinada, De tots colors, Feminal, La Publicitat, La Veu de Catalunya, El Dia (Terrassa) i La Dona Catalana, entre d'altres.

En poesia, guanyà diversos premis literaris: el 1923 a Sarrià (Barcelona); el 1932 guanyà la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona; el 1933, a Barcelona i Girona i el 1934 a Terrassa i Sants (Barcelona). Publicà el seu primer poemari, La carena (1933), però anteriorment, ja havia publicat Poesies en Lectura Popular, el 1918. Posteriorment, l'obra poètica que va anar donant a conèixer va ser: Cançons de setembre (1936), Poemes a la filla (1949) i Poema de la fam (1952). Deixà sense publicar diversos reculls poètics i treballs d'investigació. Alguns textos inèdits s'editaren en Miscel·lània poètica (1982).

Com a investigadora treballà en la biografia del seu pare. El resultat va ser el llibre Vida i obra de Francesc Matheu (1971). També retratà Dolors Monserdà, Montserrat Garriga, Francesca Bonnemaison i Palmira Jaquetti en el llibre Quatre dones catalanes (1972), i va treure a la llum, amb diversos col·laboradors, la primera antologia de poesia femenina en català, que abraça des de l'edat mitjana fins al 1975, sota el títol Les cinc branques: poesia femenina catalana (1975). També s'interessà pel roser de maig, sobre el qual desenvolupà una llarga investigació que mai no va arribar a publicar.

El 1921 es casà amb l'enginyer, arqueòleg i compositor Antoni Gallardo i Garriga. A partir de llavors va començar a signar amb el nom Roser Matheu de Gallardo. Amb el seu marit, recuperà cançons populars i les difongué en diverses conferències que va pronunciar. Sobre el seu marit escrigué Notes biogràfiques d'Antoni Gallardo i Garriga (1962).

Fons personal[modifica]

El fons personal de Roser Matheu, que inclou textos publicats i inèdits, correspondència i una important col·lecció de partitures, es conserva a la Biblioteca de Catalunya.[2] A l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona, es conserva un àlbum amb un reportatge gràfic de les instal·lacions i les activitats que es realitzaven a La Academia Femenina del Hogar de Barcelona, així com retrats de grup de personatges del món de la literatura que recullen moments puntals, com un viatge d'Àngel Guimerà i els seus amics a Santes Creus o els Jocs Florals celebrats a Montserrat.[3]

La documentació personal de Roser Matheu i Sadó que es conserva a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona està integrada per 140 documents, dels quals 127 estan relacionats amb la família Matheu i només 13 corresponen estrictament a Roser Matheu. Sota l'epígraf Antecedents familiars es relacionen els documents principalment notarials, però també eclesiàstics, de crèdit, de compravenda, etc., dels avantpassats de Roser Matheu, amb un marc cronològic comprès entre 1818 i 1911. La segona part, textos inèdits de Roser Matheu, aplega un conjunt de 13 títols corresponents al mateix nombre d'obres poètiques inèdites (excepte "Malena", esbós d'un poema) de l'autora. Aquest fons, llegat Roser Matheu, vídua de Gallardo, va ingressar a l'Arxiu Històric de la Ciutat el 22 de desembre de 1981.

Obra[modifica]

Poesies presentades als Jocs Florals de Barcelona[4]

Referències[modifica]

  1. Diccionari biogràfic de dones. «Roser Matheu Sadó». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 5 octubre 2015].
  2. Biblioteca de Catalunya, Fons de Roser Matheu i Sadó
  3. Arxiu Històric de la Ciutat (Barcelona). Sílvia Domènech (dir.); Rafel Torrella; Montserrat Ruiz. Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació. Guia del fons i les col·lecions de l'arxiu fotogràfic de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (CC-BY-SA-3.0). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal de Barcelona/Institut de Cultura de Barcelona, 2007, p. 269. ISBN 978-84-9850-029-5 [Consulta: 10 gener 2014]. 
  4. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques

Bibliografia[modifica]

  • BOHIGAS, Pere: "A manera de pòrtic", dins DDAA Miscel·lània poètica: A. Pomés, A. Torras, R. Matheu. Barcelona: Rafael Dalmau, 1982, p. 169-171.
  • BOFILL I FERRO, Jaume: Poetes catalans moderns. Barcelona: Columna, 1986.
  • GALLARDO, Joan Maria: "Notes biogràfiques complementàries sobre Roser Matheu", document inèdit redactat pel fill de Roser Matheu que es conserva a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB).
  • MANENT, Albert: "Roser Matheu. Entre la cultura del vuit-cents i la del nou-cents [entrevista]", Serra d'Or (Barcelona), núm. 282, març 1983, p. 23-29.
  • MUÑOZ I PAIRET, Irene:La relació epistolar de Maria Antònia Salvà amb Víctor Català i Roser Matheu, dins "Escriure sense context. Jornades d'estudi de Maria Antònia Salvà (Palma-Llucmajor, 2-5 d'abril de 2008), Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009, p. 268-303.

Enllaços externs[modifica]