La Dona Catalana

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de publicacions periòdiquesLa Dona Catalana
Tipus revista
Fitxa tècnica
Inici publicació 1925
Lloc de publicació Barcelona
Estat Espanya
Modifica dades a Wikidata

La Dona Catalana, fou una revista de modes, llar i labors barcelonina, publicada entre el 1925 i el 1938. Va ser una publicació amb periodicitat setmanal (tret d’alguna irregularitat esporàdica) que sortia cada divendres, i era editada per l’Editorial Bosch a Barcelona. Des del seu primer exemplar, el 9 d’octubre de 1925 fins a l’últim, el 16 de desembre de 1938 es van publicar un total de 681 números. La revista va arribar a tenir un suplement anomenat La Dona Catalana: Suplement de Labors.

Origen[modifica]

La revista va néixer de mans d’un dels pioners del cinema a Catalunya, Magí Murià (n. Barcelona 1881, m. Mèxic 1954). Murià, venia d’una família treballadora amb una posició social molt modesta, que li va permetre només assistir a l’escola primària. Tot i així però, va aprendre francès i a fer periodisme i cinema de forma autodidacta. La seva filla, l’escriptora Anna Murià va escriure el seu primer article a la revista, fent servir el pseudònim de Roser Català perquè fins i tot el seu pare no conegués qui havia estat l’autora d’aquell article.

Contingut[modifica]

Tot i que els seus continguts no eren pas polítics, la línia de La Dona Catalana era republicana catalanista i, dirigida al públic femení, hi van participar poetesses i autores de renom com la Rosa Maria Trebiu, la Teresa Tou i Bohé o la Maria Concepció Carreras. La revista volia difondre un model de dona ben diferent al model de dona que existia de generacions anteriors; es dedicava a una dona independent que començava a projectar-se fora de la llar. A cada número hi havia una novel·la, bé a l'inici bé al final de la revista, amb una extensió de quatre pàgines i que continuava cada setmana. També editava un fulletó nomenat Suplement de novel·la de setze pàgines, que es podia aconseguir amb la revista pagant un extra de deu cèntims, així doncs, hi havia números on la revista publicava dues novel·les; la que s’incloïa dins les pàgines de la revista, i la que es comprava a part com a suplement. A la revista es van publicar algunes novel·les de la col·lecció En Patufet d’en Josep Maria Folch i Torres, publicació que, feia servir com a model. Les relacions entre La Dona Catalana i En Patufet van ser explícites, de fet és a En Patufet on s’anuncia la nova publicació femenina on, a més sortirà amb un article del mateix Josep Maria Folch i Torres. La Dona Catalana farà servir, entre d’altres el mateix sistema de comercialització que En Patufet, fet que es patenta completament amb una enquesta realitzada per conèixer la millor manera de poder editar les novel·les d'En Patufet a La Dona Catalana.

Darrera publicació[modifica]

La Dona Catalana va veure publicat el seu darrer número el 16 de desembre de 1938, moment en què les tropes franquistes comencen l’anomenada Ofensiva de Catalunya.


Algunes col·laboradores[modifica]

Dades[modifica]

Títol La Dona Catalana: revista de modes i de la llar
Publicació Barcelona: Bosch, 1925-1938
Inici/Final 9 octubre 1925 / 16 desembre 1938
Periodicitat Setmanal
Matèria Moda, dones, labors
Gènere Revista
Enquadernació Mitja tela
Suplement La Dona Catalana. Suplement de Labors
Números publicats 681

Bibliografia[modifica]

  • VVAA, “Pequeña Memoria Recobrada. Libros Infantiles del Exilio del 1939”; Madrid. Ed. Ministerio de Educación, Política Social y Deporte, Subdirección General de Información y Publicaciones; 2008.
  • ELI BARTRA i LLORENÇ ESTEVE, “La I Guerra Mundial y el Auge del Cine Catalán: Un Estudio de “Barcinógrafo” y de Magí Murià”; Film Historia, nº 4: p. 186-196; 1994.
  • EULÀLIA PÉREZ I VALLVERDÚ; La Literatura Infantil i Juvenil de Josep Maria Folch i Torres; Ed. L’Abadia de Montserrat; 2012.
  • JOAQUÍM ROMAGUERA; “Memòries d’um exiliat, 1939-1948”; Col·lecció Guimet; 2002.
  • NÚRIA PI I VENDRELL; “Bibliografia de la novel·la sentimental publicada em Català, entre 1924 i 1938”; Diputació de Barcelona; 1986.

Enllaços externs[modifica]