Maria Carratalà i Van den Wouver

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaria Carratalà i Van den Wouver
Biografia
Naixement19 juny 1899 modifica
Barcelona modifica
Mort21 març 1984 modifica (84 anys)
Barcelona modifica
Activitat
OcupacióTraductora, pianista, musicòloga i crítica musical modifica

Maria Carratalà i Van den Wouver (Barcelona, 19 de juny de 1899 - 21 de març de 1984[1]) va ser una pianista i compositora catalana que es dedicà també a la pedagogia i a la crítica musicals.[2][3]

Biografia[modifica]

Va néixer a Barcelona el 19 de juny de 1899, filla del barceloní Josep Carratalà i Oliu i de Rosa Van den Wouver.[4]

Estudià a l'Escola Francesa de Barcelona i al Conservatori del Liceu[5] de Barcelona, i allí s'hi formà amb els mestres Modest Serra, Costa i Nogueras (piano), Avel·lí Abreu i Sànchez Cavagnach (teoria i harmonia). Acabà els estudis el 1916.

Als anys 20 començà a actuar a l'estranger, especialment a París, on amplià la seva formació amb Felip Pedrell. A mitjans de la dècada dels 20 s'especialitzà en el repertori hispànic, en un ventall cronològic que cobria d'Antonio de Cabezón fins a Manuel de Falla. Va fer concerts a Barcelona, com l'any 1926, quan donà a conèixer cinc sonates inèdites de Josep Gallés, i transcripcions de Pedrell d'obres de Francesc Guerau, Diego Pisador i Juan del Encina. Aquell mateix any també estrenà la versió per a piano de la innovadora Suite Intertonal de Jaume Pahissa; i el 1930 estrenà la Serenata a un infant, de Manuel Blancafort, amb text de López-Picó.

Com a compositora va ser autora d'una peça orquestral, Réverie, estrenada al Liceu el 3 d'abril del 1914; i també fou autora d'una fuga. Es dedicà a la musicologia, i publicà nombrosos articles de crítica musical en diverses revistes, com D'Ací i d'Allà, Art Novell, Meridià: Setmanari del Front, Boletín Musical (Còrdova)[6] i La Nova Revista (1927-1929), o el diari El Matí. La confiança que li tenia Jaume Pahissa es mostrà quan li confià la redacció de l'article "Pahissa" en el Diccionario de la Música Ilustrado que ell mateix dirigia.

Presentà l'obra Florentina al premi de teatre "Ignasi Iglesias" del 1938, i La mort al parapet al concurs d'obres en un acte inspirades en la guerra contra el feixisme. Com a traductora col·laborà estretament amb el director teatral Artur Carbonell i Carbonell, per a qui traduí peces de Cocteau, Pellerin, Goethe, Strindberg, Bernard[7] i Lenormand. Entre el 1929 i el 1935 va fer una quinzena de conferències sobre música, poesia i teatre. Va ser una de les fundadores del Lyceum Club de Barcelona, i el presidí[8] entre 1933 i 1935. Donà conferències, i impulsà l'activitat teatral, encarregant-se d'escollir (i traduir) obres estrangeres per representar en una funció que es feia anualment. En la postguerra va fer una conferència sobre Arte temporal y arte espacial: música y pintura (1950).[9]

Obra literària[modifica]

  • Llongueras, Joan; Carratalà, Joan Ramon i Maria. Pau Casals. Barcelona: Llibreria Verdaguer, 1927. 
  • Bernard, Tristan; Carratalà, Maria (traductora). Antonieta o la tornada del marquès: sainet en un acte.  Publicat en el llibre de Lluelles, Enric; et al. La Festa del carrer. Barcelona: Bonavia, 1935. 
  • Carratalà, Maria «Florentina». Pausa revista Sala Beckett, núm. 25, desembre 2006, pàg. 71-95. ISSN: 1699-6070.
  • Articles publicats a Meridià: setmanari del Front intel·lectius antifeixista el 1938: ¿Intel·ligència o caràcter?; Sócrates condemnat a mort; L'acusació contra Sócrates; Quatre cents anys després de Sócrates; De la llibertat-I; De la llibertat-II; De la llibertat-III; De la història-I; De la història-II; De la història-III; De la irracionalitat-I; De la irracionalitat-II; De la irracionalitat-III; De la irracionalitat-IV; Metafísica de la societat; Catalunya davant d'Europa

Referències[modifica]

  1. Julio, Teresa «Recuperant la memòria històrica: Maria Carratalà, una traductora teatral de preguerra». Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 61, 2016, pàg. 39. DOI: 10.7203/Caplletra.61.8448.
  2. Calendari 1999. Barcelona: Institut Català de la Dona, 1999. 
  3. Julio, Teresa «El periodismo republicano en manos de mujer: Maria Carratalà y Elvira Augusta Lewi». Asparkía, 27, 2015, pàg. 131-145.
  4. Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1899, número de registre 5674.
  5. «Conciertos: Sala Aeolian». La Vanguardia, 30-05-1916, pàg. 9.
  6. «Colaboradores». Boletín Musical, núm. 5, Julio, 1928, pàg. 2.
  7. Ros, Félix «Teatros y conciertos: Estudio Masriera». La Vanguardia, 19-01-1914, pàg. 17.
  8. «Literatures, 6 / Traductores: de les disculpes a les afirmacions, al web de l'Associació d'Escriptors en Llengua catalana». [Consulta: 1 març del 2014].
  9. «Llista d'articles i traduccions de Maria Carratalà, al web Escriptores Repúblicanes (Traces UAB)». [Consulta: 1 març del 2014].

Enllaços[modifica]