Agnès Armengol i Altayó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAgnès Armengol i Altayó

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1852 Modifica el valor a Wikidata
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 gener 1934 Modifica el valor a Wikidata (81/82 anys)
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscolàpies de Sabadell Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, pianista, activista cultural Modifica el valor a Wikidata
OcupadorFeminal Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaAgnès Armengol de Badia Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Agnès Armengol i Altayó, també coneguda com a Agnès Armengol de Badia, (Sabadell, agost de 1852 - Sabadell, 30 de gener de 1934), fou una escriptora, pianista i promotora de la participació de les dones en el moviment catalanista.[1][2]

Biografia[modifica]

Filla d'una família de fabricants tèxtils, va aprendre les primeres lletres al col·legi de les Escolàpies de Sabadell i, després, continuà els estudis a Barcelona i també a la localitat occitana de Castres. En aquests indrets es començaren a manifestar els seus dots d'escriptora. Publicà alguns poemes en diverses revistes de Sabadell i Barcelona, i diferents escrits en defensa de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes. Amb aquest esperit, va escriure el poemari Cant a la senyera per a l'Orfeó de Sabadell, el poema Rosari antic (recull de la vida, els costums i les tradicions de Catalunya) i contribuí a ressuscitar les danses de Castellterçol.

En el terreny musical, era una notable pianista i va compondre algunes peces que recollí amb el títol de Sospirs. Va dedicar també gran part de la seua vida a obres benèfiques i de caritat en ajut dels avis i desemparats.

Morí a l'edat de 82 anys i el seu enterrament va constituir a Sabadell una manifestació de dol popular.[3]

Obres[modifica]

  • Lays
  • Ramell de Semprevives (poesies)
    Agnès Armengol i Altayó dins la revista Feminal publicada a Barcelona l'any 1917
  • 1912. Redempció. Il·lustració Catalana. Col·lecció Feminals.
  • 1925. Sabadellenques i altres poesies. Sabadell: Biblioteca Sabadellenca, 3.
  • 1925. Redempció. Sabadell: Biblioteca Sabadellenca, 4.
  • 1926. Els dies clars. Sabadell: Biblioteca Sabadellenca, 7.
  • 1926. Rosari antic. Tradicions i records. Sabadell: Biblioteca Sabadellenca, 10.

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona[4]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Agnès Armengol de Badia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Nomenclàtor. «Carrer d'Agnès Armengol». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 14 maig 2016].
  3. ↑ Deu i Baigual, Galceran i Abella i Puig i Pinyol, 1984, p. 110.
  4. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques
  5. ↑ "La Vanguardia" Dilluns 8 maig 1893, pàgina 1

Bibliografia[modifica]

  • Camil Geis. Agnès Armengol. Sabadell: 1978. Revista Quadern, número 5, pàgines 103-104.
  • Deu i Baigual, Esteve; Galceran i Abella, Anna; Puig i Pinyol, Maria Rosa. Coneixem Sabadell?. Sabadell: Ajuntament de Sabadell, 1984. ISBN 8450501709. 
  • Ríos i Masanell, Joan. Personalitats sabadellenques que donen nom als carrers de la ciutat. Sabadell: Jove Cambra de Sabadell, 1982, p. 50-55. 
  • Tous de Cirera, Pilar. Agnès Armengol : biografia. Sabadell: Joan Sallent, 1957 (Biblioteca Sabadell ; 2). 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Agnès_Armengol_i_Altayó&oldid=31786179»