Josep Pous i Pagès
 Pous i Pagès vist per Ramon Casas (MNAC)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r febrer 1873 Figueres (Alt Empordà) |
| Mort | 15 febrer 1952 (79 anys) Barcelona |
| Sepultura | Cementiri de Poble Nou de Barcelona (Dep. I, tanca 1a, nínxol 877, "Família de Josep Pous i Pagès") |
| President de la Institució de les Lletres Catalanes | |
| 1937 – 1939 ← cap valor – Jordi Sarsanedas i Vives, Oriol Pi de Cabanyes i Almirall → | |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, escriptor, polític |
| Gènere | Novel·la i teatre |
| Nom de ploma | Josep Piula o Pere Mas i Roure |
| Llengua | català |
| Família | |
| Cònjuge | Mercè Gómez Illa |
Josep Pous i Pagès (Figueres, Alt Empordà, 1 de febrer de 1873 - Barcelona, 15 de febrer de 1952) fou un escriptor, periodista i polític català.
Biografia[modifica]
Era fill d'un metge republicà federal d'Avinyonet de Puigventós. Va ser alumne de l'IES Ramon Muntaner i va estudiar medicina a Figueres i Barcelona, però no va acabar la carrera. El 1893 es casà amb la Mercè Gómez Illa, i per tal de mantenir la família va tornar a Avinyonet de Puigventós per a dedicar-se a la propietat familiar.
El 1903 es traslladà a Barcelona, on va interessar-se pel periodisme polític i col·laborà en El Poble Català fins a la seva desaparició el 1918, alhora que es dedicava a la literatura amb els pseudònims de Josep Piula o Pere Mas i Roure. El 1909 fou detingut arran d'un article d'El Poble Català i restà a la presó durant un mes.
El 1914 rebé una subvenció municipal gestionada per Ignasi Iglésias Pujadas i esdevingué empresari teatral amb Evarist Fàbregas i Pàmies, cosa que li facilità l'estrena de la major part de les seves obres teatrals. Tanmateix, la seva obra més celebrada havia de ser la seva novel·la La vida i la mort d'en Jordi Fraginals (1912), amb la qual va assolir l'estil narratiu i la fórmula novel·lesca que sempre havia tractat d'aconseguir, entre el realisme i el psicologisme, amb influències d'Àngel Guimerà i Santiago Rusiñol.
Políticament, el setembre de 1936 s'autodefinia com un "modern catalanista liberal obert a aportacions de renovació que vivifiquin i ampliïn reivindicacions polítiques i socials posteriors".[1]
Del 1937 al 1938 dirigí la Institució de les Lletres Catalanes i fou president de l'Ateneu Barcelonès quan aquest estava intervingut per la Generalitat de Catalunya a causa de la guerra civil espanyola.[1] A la seva junta hi havia personatges de primera línia com Joaquim Borralleras, Pompeu Fabra i Josep Andreu i Abelló, que tot i les precàries condicions i la reducció del nombre de socis, varen organitzar el Cicle de Poesia Catalana el 1937 i més de cinquanta actes del Grup Literari Oasi, un grup d'escriptors que es reunia cada dissabte al bar del carrer Canuda del mateix nom.[2]
Pous va adoptar una posició apolítica en la seva gestió sota l'eslògan "per Catalunya, la cultura i la civilització". Aquest posicionament el va portar a donar suport al Grup Sindical d'Escriptors Catalans, afiliat a la CNT, tot i que discrepava dels comunistes i anarquistes catalans.[1] Va realitzar personalment el guió del Manifest dels Intel·lectuals Catalans aparegut a La Publicitat el 28 de maig de 1937 en resposta als fets de 1937, tot i que finalment no ho va signar.[2]
El 1939 es va exiliar a Mèxic fins al 1944, quan tornà a Barcelona. Va formar part del Consell Nacional de Catalunya, i cap al 1944 fundà i dirigí el Consell Nacional de la Democràcia Catalana, també conegut com a Comité Pous i Pagès, que va dirigir fins a la seva mort.
És enterrat al Cementiri de Poble Nou de Barcelona. El 1998 el seu arxiu particular fou cedit a l'Arxiu Nacional de Catalunya pel seu net, Joaquim Monturiol i Pous.
Obres[modifica]
Les novel·les Per la vida (1903), Quan es fa nosa (1904) i Revolta (1906), estan inspirades en el paisatge i la toponímia d'Avinyonet de Puigventós. L'obra de teatre L'endemà de bodes (1904) també està inspirada en un fet que va succeir en aquest poble de l'Empordà.
- 1902 — Sol ixent. Drama en 4 actes. Estrenat al teatre Romea de Barcelona.
- 1903 — El mestre nou. Drama en tres actes (teatre.)
- 1903 — Per la vida. (novel·la)
- 1903, 23 d'octubre — L'enemic. Drama social en dos actes. Estrenat al teatre Romea de Barcelona.
- 1904 — Quan es fa nosa. (novel·la)
- 1904, 14 d'octubre — L'endemà de bodes. Comèdia en tres actes. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
- 1905 — Revolta. Editada per "Biblioteca d'El Poble Català" Juliol 1906. Barcelona. Publicada per Adesiara editorial, Martorell, 2012.
- 1905 — L'home bo
- 1905, 5 de desembre — Un cop d'estat. Comèdia en un acte. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
- 1906, 20 d'abril — Scherzo.[3] Comèdia en un acte. Estrenada al teatre Principal de Barcelona.
- 1906 — Empordaneses (recull de narracions breus)
- 1907 — Aigua avall
- 1909 — De l'ergàstula (crònica, assaig)
- 1912 — La vida i la mort d'en Jordi Fraginals
- 1912, 24 d'octubre — Senyora àvia vol marit. Estrenada al Gran teatre Espanyol (Paral·lel) de Barcelona.
- 1914 — Pàtria (teatre)
- 1914 — Sang blava (teatre)
- 1914 — Apretats però no escanyats, o una llengua de mal camí (teatre: sainet)
- 1917, 16 d'octubre — Damià Rocabruna, el bandoler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
- 1918, 31 de març — La mel i les vespes. Comèdia en 3 actes. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
- 1918, 21 de setembre — Rei i senyor. Drama en 3 actes. Estrenat al teatre Romea de Barcelona.
- 1919, 18 de gener — Papallones. Comèdia en 3 actes. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
- 1919, 17 d'octubre — Flacs naixem, flacs vivim.... Comèdia en 3 actes. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
- 1920. No tan sols de pa viu l'home (teatre)
- 1921 — Primera volada
- 1921 — Tardania (teatre)
- 1923 — Sants i diables. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
- 1927 — Puput o el joc de l'amor i l'interès. Comèdia en tres actes. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona.
- 1928, 7 d'abril — Maria Lluïsa i els seus pretendents. Comèdia en tres actes. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona.
- 1930 — Vivim a les palpentes (teatre).
- 1937 — Al marge de la revolució i de la guerra
- 1948 — De la pau i del combat. (Publicat per Adesiara editorial, Martorell, 2016).
- 1961 — Tota la saviesa d'aquest món
- 1969 — Pere Coromines i el seu temps (assaig)
Fons personal[modifica]
El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i rebuda per Josep Pous i Pagès, de caràcter personal i familiar, així com la paperassa generada en funció de la seva activitat professional com a escriptor i com a periodista, dins la qual cal destacar l'obra creativa (incloent-hi manuscrits originals i esborranys de les seves obres, traduccions, teatre, comèdies, discursos, conferències i articles periodístics publicats a El Poble Català i La Veu de Catalunya).
Del conjunt del fons, també destaca la correspondència, que reuneix cartes rebudes de diverses personalitats del món literari i polític del moment, així com la documentació produïda en funció de la seva activitat associativa i política (on sobresurt, pel seu interès, la relacionada amb la guerra civil i amb l'exili (el Consell Nacional de la Democràcia Catalana, els discursos i les conferències, el dietari de la guerra i el de l'exili). Finalment, el fons conserva documentació sobre el productor del fons, com ara homenatges, notes biogràfiques i reculls de premsa.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Tavera, 2006, p. 384.
- ↑ 2,0 2,1 Tavera, 2006, p. 385.
- ↑ Angel-Luis Pujante, Keith Gregor. Teatro clásico en traducción: texto, representación, recepción : actas del Congreso Internacional, Murcia, 9-11 noviembre, 1995 (en castellà). EDITUM, 1996, p. 420. ISBN 9788476847381.
- ↑ «Pous i Pagès». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].
Bibliografia[modifica]
- Bosch Castelló, M. Àngels. Josep Pous i Pagès. Figueres: Institut d'Estudis Empordanesos, 1997. 354 p.
- Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació, 2009, p. 907 p.. DL-Gi-603-2009. ISBN 9788496747548.
- Tavera, Susanna [et al.].. «Ateneistes com a model de continuïtat». A: L'Ateneu i Barcelona : 1 segle i 1/2 d'acció cultural. Barcelona: Diputació de Barcelona : RBA-La Magrana, 2006. ISBN 8478718311.
Enllaços externs[modifica]
- «Josep Pous i Pagès». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- Fons Josep Pous i Pagès a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
- Bibliografia interdisciplinària de l'Alt Empordà d'Inés Padrosa Gorgot
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Pous i Pagès |
| Teatre | Sol ixent (1902) • El mestre nou (1903) • L'enemic (1903) • L'endemà de bodes (1904) • Un cop d'estat (1905) • Scherzo (1906) • El drac (1907) • Els visionaris (1909) • En Joan Bonhome (1912) • Senyora àvia vol marit (1912) • Pàtria (1914) • Sang blava (1914) • Apretats però no escanyats o una llengua de mal camí (1914) • Damià Rocabruna, el bandoler (1917) • La mel i les vespes (1918) • Rei i senyor (1918) • Papallones (1919) • Flacs naixem, flacs vivim... (1919) • No tan sols de pa viu l'home (1920) • Quan passava la tragèdia (1921) • Tardania (1921) • Primera volada (1921) • Per no ser tretze (1922) • Sants i diables (1923) • Puput o el joc de l'amor i l'interès (1927) • Maria Lluïsa i els seus pretendents (1928) • Vivim a les palpentes (1931). | |
|---|---|---|
- Escriptors figuerencs
- Dramaturgs catalans en català
- Escriptors altempordanesos contemporanis en català
- Exiliats del franquisme figuerencs
- Presidents de l'Ateneu Barcelonès
- Morts a Barcelona
- Polítics figuerencs
- Dramaturgs catalans del sud contemporanis
- Polítics catalans del sud contemporanis
- Naixements del 1873