Josep Pous i Pagès

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Pous i Pagès
Josep Pous i Pagès- 027576-D 006563.jpg
Pous i Pagès vist per Ramon Casas (MNAC)
Dades biogràfiques
Naixement 1 de febrer de 1873
Figueres
Mort 15 de febrer de 1952(1952-02-15) (als 79 anys)
Barcelona
Sepultura Cementiri de Poble Nou de Barcelona (Dep. I, tanca 1a, nínxol 877, "Família de Josep Pous i Pagès")
Activitat professional
Ocupació Escriptor i periodista
Gènere Novel·la i teatre
Nom de ploma Josep Piula o Pere Mas i Roure
Llengua català
Dades familiars
Cònjuge Mercè Gómez Illa
Modifica dades a Wikidata

Josep Pous i Pagès (Figueres, Alt Empordà, 1 de febrer de 1873 - Barcelona, 15 de febrer de 1952) fou un escriptor, periodista i polític català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà), on Pous i Pagès tenia la propietat familiar

Era fill d'un metge republicà federal d'Avinyonet de Puigventós. Va ser alumne de l'IES Ramon Muntaner i va estudiar medicina a Figueres i Barcelona, però no va acabar la carrera. El 1893 es casà amb la Mercè Gómez Illa, i per tal de mantenir la família va tornar a Avinyonet de Puigventós per a dedicar-se a la propietat familiar.

El 1903 es traslladà a Barcelona, on va interessar-se pel periodisme polític i col·laborà en El Poble Català fins a la seva desaparició el 1918, alhora que es dedicava a la literatura amb els pseudònims de Josep Piula o Pere Mas i Roure. El 1909 fou detingut arran d'un article d'El Poble Català i restà a la presó durant un mes.

El 1914 rebé una subvenció municipal gestionada per Ignasi Iglésias Pujadas i esdevingué empresari teatral amb Evarist Fàbregas i Pàmies, cosa que li facilità l'estrena de la major part de les seves obres teatrals. Tanmateix, la seva obra més celebrada havia de ser la seva novel·la La vida i la mort d'en Jordi Fraginals (1912), amb la qual va assolir l'estil narratiu i la fórmula novel·lesca que sempre havia tractat d'aconseguir, entre el realisme i el psicologisme, amb influències d'Àngel Guimerà i Santiago Rusiñol.

Políticament, el setembre de 1936 s'autodefinia com un "modern catalanista liberal obert a aportacions de renovació que vivifiquin i ampliïn reivindicacions polítiques i socials posteriors".[1]

Del 1937 al 1938 dirigí la Institució de les Lletres Catalanes i fou president de l'Ateneu Barcelonès quan aquest estava intervingut per la Generalitat de Catalunya a causa de la guerra civil espanyola.[1] A la seva junta hi havia personatges de primera línia com Joaquim Borralleras, Pompeu Fabra i Josep Andreu i Abelló, que tot i les precàries condicions i la reducció del nombre de socis, varen organitzar el Cicle de Poesia Catalana el 1937 i més de cinquanta actes del Grup Literari Oasi, un grup d'escriptors que es reunia cada dissabte al bar del carrer Canuda del mateix nom.[2]

Pous va adoptar una posició apolítica en la seva gestió sota l'eslògan "per Catalunya, la cultura i la civilització". Aquest posicionament el va portar a donar suport al Grup Sindical d'Escriptors Catalans, afiliat a la CNT, tot i que discrepava dels comunistes i anarquistes catalans.[1] Va realitzar personalment el guió del Manifest dels Intel·lectuals Catalans aparegut a La Publicitat el 28 de maig de 1937 en resposta als fets de 1937, tot i que finalment no ho va signar.[2]

El 1939 es va exiliar a Mèxic fins al 1944, quan tornà a Barcelona. Va formar part del Consell Nacional de Catalunya, i cap al 1944 fundà i dirigí el Consell Nacional de la Democràcia Catalana, també conegut com a Comité Pous i Pagès, que va dirigir fins a la seva mort.

És enterrat al Cementiri de Poble Nou de Barcelona. El 1998 el seu arxiu particular fou cedit a l'Arxiu Nacional de Catalunya pel seu nét, Joaquim Monturiol i Pous.

Obres[modifica | modifica el codi]

Les novel·les Per la vida (1903), Quan es fa nosa (1904) i Revolta (1906), estan inspirades en el paisatge i la toponímia d'Avinyonet de Puigventós. L'obra de teatre L'endemà de bodes (1904) també està inspirada en un fet que va succeir en aquest poble de l'Empordà.

  • 1902 — Sol ixent. Drama en 4 actes. Estrenat al teatre Romea de Barcelona.
  • 1903 — El mestre nou. Drama en tres actes (teatre.)
  • 1903 — Per la vida. (novel·la)
  • 1903, 23 d'octubre — L'enemic. Drama social en dos actes. Estrenat al teatre Romea de Barcelona.
  • 1904 — Quan es fa nosa. (novel·la)
  • 1904, 14 d'octubre — L'endemà de bodes. Comèdia en tres actes. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1905 — Revolta. Editada per "Biblioteca d'El Poble Català" Juliol 1906. Barcelona.
  • 1905 — L'home bo
  • 1905, 5 de desembre — Un cop d'estat. Comèdia en un acte. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1906, 20 d'abril — Scherzo. Comèdia en un acte. Estrenada al teatre Principal de Barcelona.
  • 1906 — Empordaneses (recull de narracions breus)
  • 1907 — Aigua avall
  • 1909 — De l'ergàstula (crònica, assaig)
  • 1912 — La vida i la mort d'en Jordi Fraginals
  • 1912, 24 d'octubre — Senyora àvia vol marit. Estrenada al Gran teatre Espanyol (Paral·lel) de Barcelona.
  • 1914 — Pàtria (teatre)
  • 1914 — Sang blava (teatre)
  • 1914 — Apretats però no escanyats, o una llengua de mal camí (teatre: sainet)
  • 1917, 16 d'octubre — Damià Rocabruna, el bandoler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1918, 31 de març — La mel i les vespes. Comèdia en 3 actes. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1918, 21 de setembre — Rei i senyor. Drama en 3 actes. Estrenat al teatre Romea de Barcelona.
  • 1919, 18 de gener — Papallones. Comèdia en 3 actes. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1919, 17 d'octubre — Flacs naixem, flacs vivim.... Comèdia en 3 actes. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1920. No tan sols de pa viu l'home (teatre)
  • 1921 — Primera volada
  • 1921 — Tardania (teatre)
  • 1923 — Sants i diables. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1927 — Puput o el joc de l'amor i l'interès. Comèdia en tres actes. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona.
  • 1928, 7 d'abril — Maria Lluïsa i els seus pretendents. Comèdia en tres actes. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona.
  • 1937 — Al marge de la revolució i de la guerra
  • 1948 — De la pau i del combat
  • 1961 — Tota la saviesa d'aquest món
  • 1969 — Pere Coromines i el seu temps (assaig)

Fons personal[modifica | modifica el codi]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i rebuda per Josep Pous i Pagès; personal i familiar; produïda en funció de la seva activitat professional com a escriptor i com a periodista, dins la qual cal destacar l'obra creativa (incloent-hi manuscrits originals i esborranys de les seves obres, traduccions, teatre, comèdies, discursos, conferències i articles periodístics publicats a El Poble Català i La Veu de Catalunya). Del conjunt del fons, també destaca la correspondència, que reuneix cartes rebudes de diverses personalitats del món literari i polític del moment, així com la documentació produïda en funció de la seva activitat associativa i política (on sobresurt, pel seu interès, la relacionada amb la guerra civil i amb l'exili (el Consell Nacional de la Democràcia Catalana, els discursos i les conferències, el dietari de la guerra i el de l'exili). Finalment, el fons conserva documentació sobre el productor del fons, com ara homenatges, notes biogràfiques i reculls de premsa.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Tavera, 2006, p. 384.
  2. 2,0 2,1 Tavera, 2006, p. 385.
  3. «Pous i Pagès». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bosch Castelló, M. Àngels. Josep Pous i Pagès. Figueres: Institut d'Estudis Empordanesos, 1997. 354 p.
  • Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació, 2009, p. 907 p.. DL-Gi-603-2009. ISBN 9788496747548. 
  • Tavera, Susanna [et al]. «Ateneistes com a model de continuïtat». A: L'Ateneu i Barcelona : 1 segle i 1/2 d'acció cultural. Barcelona: Diputació de Barcelona : RBA-La Magrana, 2006. ISBN 8478718311. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Pous i Pagès Modifica l'enllaç a Wikidata