Frederic-Pau Verrié i Faget

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Frederic-Pau Verrié)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrederic-Pau Verrié i Faget Creu de Sant Jordi 1984
Frederic-Pau Verrié.jpg
Frederic-Pau Verrié rep la Creu de Sant Jordi de mans del President Pujol (2001)
Dades biogràfiques
Naixement 1920
Girona
Mort 11 febrer 2017
Activitat professional
Ocupació historiador de l'art, arqueòleg, editor
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Frederic-Pau Verrié i Faget (Girona, 1920 - 11 de febrer de 2017)[1] fou un historiador de l'art, arqueòleg i editor català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estudià a l'Escola Massana de Barcelona i història a la Universitat de Barcelona, on va ser deixeble d'Agustí Duran i Sanpere als Estudis Universitaris Catalans.[2] El 1946 fou nomenat arxiver a l'Institut Municipal d'Història, i fou un dels fundadors de la revista Ariel.[3] Es casà amb una germana del seu col·lega Joan Ainaud de Lasarte.

El 1953 fou processat per activitats socialistes i fou expulsat de la feina fins al 1963. El 1970-1972 i el 1980-1985 fou director del Museu d'Història de Barcelona. Com a arqueòleg va dirigir l'excavació del primitiu baptisteri cristià de Barcelona i va participar en la renovació del subsòl arqueològic, la recuperació de l'espai sota les voltes del Tinell, i també redactà el projecte d'ampliació i reforma general del museu el 1982.

Era especialista en pintura gòtica catalana, camp en què publicà articles a Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona i a Serra d'Or (sobre Ferrer Bassa, 1965). Publicà obres de divulgació, monografies i guies. També el 1950 va fer anotacions a la Crònica del regnat de Joan I. També va dur a terme tasques d'edició, i en aquest terreny va publicar les Elegies de Bierville, de Carles Riba el 1943 i La pell de brau, de Salvador Espriu el 1960, i preparà el volum Versions de poesia catalana (1962), en deu idiomes, amb Albert Manent, Joaquim Molas i Joan Triadú. Des del 1985 publicava Parva Archaeologica, i encara al segle XXI, amb una edat força avançada, continuava produint diverses publicacions.[3]

Fou un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya —el 16 de juliol de 1978—,[1] i en reconeixement tant a la seva tasca editorial com invesigadora el 2001 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.[4]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • La iglesia de los Santos Justo y Pastor(1942)
  • Catálogo monumental de Barcelona (1947) amb Joan Ainaud de Lasarte i Josep Gudiol Ricart
  • El pintor Pidelaserra, ensayo de biografía crítica (1947)
  • Mil joyas del arte español (1948, amb Alexandre Cirici i Pellicer)
  • Mallorca (1948)
  • Montserrat (1950)
  • Barcelona antigua (1952)
  • Pedralbes y sus pinturas (1951)
  • La vida del artista medieval (1953)
  • L'art català (1955-1961)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Mor Frederic-Pau Verrié, fundador del PSC». ElNacional.cat. [Consulta: 11 febrer 2017].
  2. Aramon i Stein, Núria «Hortènsia Curell i Sunyol (1923-2005)». Estudis Romànics. Institut d'Estudis Catalans, 29, 2007, pp. 653-654.
  3. 3,0 3,1 «Mor Frederic-Pau Verrié i Faget, historiador de l'art, arqueòleg i editor» (en ca). Ara.cat.
  4. «Persones guardonades amb la Creu de Sant Jordi 2001» (en català). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 febrer 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Diversos autors: A Pau Verrié, Barcelona: Publicacions de l'abadia de Montserrat, 2005.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]