Tallers Oliva Artés
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Provençals del Poblenou (Barcelonès) | |||
| Localització | Marroc, 42-50 i Espronceda, 142-152 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 3264 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Museu d'Història de Barcelona Guàrdia Urbana de Barcelona | |||
Els Tallers Oliva Artés són una antiga fàbrica del Poblenou de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Arquitectura[modifica]
De l'antic complex fabril es conserven una nau aïllada, amb façana al carrer del Marroc, i tres naus paral·leles adossades que originalment limitaven amb el carrer de Pere IV i que actualment es troben integrades dins el Parc del Centre del Poblenou.[2] Aquestes formen un conjunt de planta basilical, amb dues naus laterals amb entresolat i una central de doble alçada, amb cobertes a dues aigües suportades per encavallades metàl·liques.[2]
Història[modifica]
El 1880, l'enginyer mecànic Andreu Oliva i Guillamí (1846-1913)[3] va fundar una empresa dedicada a la fabricació i reparació de maquinària.[2] El 1920, el seu fill Andreu Oliva i Lacoma i el seu gendre Pau Artés i Oliva (1866-1928),[4] sota la raó social Fill i Gendre d'Antoni Oliva, van encarregar el projecte d'unes noves naus a l'arquitecte Claudi Duran i Ventosa,[5][2] instal·lacions que foren ampliades amb una altra nau per Víctor Surribas el 1941.[1]
L'activitat industrial s'hi va mantenir fins al 1978, quan l'empresa va fer suspensió de pagaments, però va poder continuar com a cooperativa fins al tancament definitiu l'any 2000.[2]
La nau del carrer del Marroc va ser reformada el 2006 per l'Escola Taller i actualment és una caserna de la Guàrdia Urbana.[2] Les de l'interior del parc allotgen un equipament museístic integrat al MUHBA,[6] on es poden visitar l'exposició permanent Interrogar Barcelona. De la industrialització al segle XXI, i exposicions temporals.[7] El projecte de rehabilitació (2009) va anar a càrrec de l'arquitecte Jordi Badia i Rodríguez (BAAS Arquitectura),[8] i per problemes econòmics es va realitzar per etapes fins al 2015.[9]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Tallers Oliva Artés». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Tallers Oliva Artés». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «Andreu Oliva Guillamí». geneanet. Santi Garriga Rodó.
- ↑ «Pau Artés Oliva». geneanet. Santi Garriga Rodó.
- ↑ «Andres Oliva, gerent de Hijo y Yerno de Andrés Oliva.Pere IV (proper a Espronceda). Construir edificis». Q127 Eixample 20877/1920. AMCB, 03-04-1920.
- ↑ «Oliva Artés». Coneix Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «MUHBA Oliva Artés». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «MUHBA Oliva Artés, Barcelona» (en castellà). Arquitectura Viva, 2020.
- ↑ «MUHBA Oliva Artés». Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 2015.
Bibliografia[modifica]
- Sales i Favà, Lluís. Oliva-Artés: una recerca documental. Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), juny 2012.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tallers Oliva Artés |
- «Tallers Oliva Artés». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.