Casa de la Ciutat (Barcelona)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Casa de la Ciutat de Barcelona
Ajuntament de Barcelona.JPG
Façana principal neoclàssica de la Casa de la Ciutat.
Fitxa tècnica
Tipus Ajuntament
Començament 1369
Acabament 1847
Localització Barcelona (41° 22′ 56″ N, 02° 10′ 39″ E / 41.38222,2.17750Coord.: 41° 22′ 56″ N, 02° 10′ 39″ E / 41.38222,2.17750)
Estil Gòtic, Neoclàssic
Casa de la Ciutat de Barcelona des de la plaça Sant Jaume

La Casa de la Ciutat de Barcelona és l'edifici i seu de l'Ajuntament de Barcelona. Es troba situada al centre històric de la ciutat, a la plaça de Sant Jaume, enfront del Palau de la Generalitat de Catalunya. La seva construcció ha tingut lloc durant diversos segles. La seva façana principal, situada a la plaça de Sant Jaume, data de l'any 1847; el seu origen, però, és de l'any 1369, any en el qual es va començar a construir el Saló de Cent, origen de la història de l'ajuntament de la ciutat de Barcelona.

L'edifici és un palau. La seva façana principal és d'estil neoclàssic i fou dissenyada per Josep Mas i Vila, i la façana que dóna al carrer Ciutat és d'estil gòtic, creada per Arnau Bargués. El pati interior, també d'estil gòtic però amb traces renaixentistes, data de l'any 1391, i s'hi mostren exposades diverses escultures d'autors com Josep Llimona, Joan Miró o Josep Clarà. Altres estances destacables són el Saló de Cent, el Saló de Cròniques, el Saló de la Reina Regent i la Capella del Bon Consell.

Història[modifica | modifica el codi]

Jaume I[modifica | modifica el codi]

L'any 1249 el rei Jaume I va nomenar quatre pahers per atorgar alguna autonomia a la governació de la ciutat. L'any 1257 el rei va nomenar a 8 consellers [1] donant-los poder per triar homes per al Consell, uns cent assessors (variaven segons els anys), que van establir el Consell de Cent Jurats en un privilegi de l'any 1265 (a poc a poc la forma d'elecció anirà canviant fins que es va arribar a l'elecció l'any 1498, per la insaculació o sorteig dels noms dels consellers que s'extreien d'una borsa; (d'aquí li ve el nom d'insaculació). Fou reforçat per altre de l'any 1274 per un període de deu anys, en complir-se aquest, el seu fill Pere II va aprovar l'11 de gener de 1284 el privilegi a perpetuïtat,anomenat Recognoverunt proceres,[2] recollits en 116 capítols,[3] creient-se autors els representants de les corts de Barcelona de l'any anterior (1283): Jaume Gran, Guillem Durfort, Marimon de Plegamans i Bernat Guerges,[4] i que es tractava d'una compilació de normes sobre el govern de la ciutat, impostos, llibertat de comerç, els límits dels oficials reials en la ciutat, etc. i que va romandre fins al Decret de Nova Planta de Felip V, l'any 1716, pel qual s'abolien totes les institucions històriques de Catalunya.

Primeres reunions del Consell[modifica | modifica el codi]

A l'origen les reunions d'aquests consellers es van portar a terme a les escales de l'entrada del Palau Reial Major que feien d'hemicicle, per falta d'espai van passar al convent de Santa Caterina. Per desavinences amb l'orde dels Predicadors del convent, en temps de la Inquisició a causa de la inculpació que van fer d'heretge al ciutadà Bartomeu Genovès sense donar-li opció de descàrrec,[5] van abandonar el convent i després d'un breu període on les reunions se celebraven al convent de Sant Francesc, van organitzar les trobades a casa del notari barceloní Simó Rovira, escrivà del Consell, a l'antic carrer Regomir; cap a 1369 es va efectuar la compra de l'edifici a aquest notari i a mesura que les necessitats del Consell creixien, anaven adquirint edificis i solars adjacents, cap a la plaça de Sant Jaume, configurant-se l'espai que avui ocupa l'edifici.

Llibre Verd[modifica | modifica el codi]

Article principal: Llibre Verd de Barcelona
Decoració de les pàgines interiors del Volum IV del Llibre Verd

A l'arxiu Històric de la Ciutat, es guarda el Llibre Verd, dit així pel color de les seves tapes, és un còdex manuscrit format per quatre volums i que conté tot el referent a matèries jurídiques i administratives de la ciutat, van començar els seus relats l'any 1346, segons els últims estudis portats a terme pels historiadors Sebastià Riera i Manuel Rovira [6] i fou encarregat pel consell de Cent al notari Ramon Ferrer, sent el primer volum l'únic que està il·lustrat amb magnífiques miniatures dels tallers dels pintors Ferrer Bassa i el seu fill Arnau Bassa; apareixen representats Pere el Catòlic, Pere el Gran, les corts de Catalunya, fets històrics o les escenes d'algunes batalles, emmarcats tots ells amb orles i sanefes. Sobre aquest llibre han pres jurament i possessió dels seus càrrecs els nous regidors durant segles.

Bandera de Santa Eulàlia[modifica | modifica el codi]

Des d'un dels finestrals de la façana gòtica, hi havia el costum de treure la bandera de Santa Eulàlia (patrona de la ciutat) en situacions de guerra o conflicte. Sent portada al capdavant de les tropes a la guerra dels Segadors, el 26 de gener de 1641 a la Batalla de Montjuïc, a la Batalla de Montjuïc l'any 1706 i durant el setge de Barcelona, el dia 11 de setembre de 1714, on la va dur el conseller en cap Rafael Casanova i Comes resultant ferit en aquesta batalla.

L'any 1981 es va acordar fer una reconstrucció de la bandera de Santa Eulàlia segons la descripció del Dietari de Jeroni Pujades de 1601.[7] Aquesta bandera es posa anualment a la balconada de la façana principal de la plaça Sant Jaume, per les festes de Santa Eulàlia.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

L'edifici[modifica | modifica el codi]

Escut de la ciutat de Barcelona de l'escultor Subirachs, antigament ubicat a la façana de l'edifici Novíssim.

L'edifici, seu de l'Ajuntament de Barcelona és un palau, la façana principal d'estil neoclàssic es troba a la plaça de Sant Jaume i fou realitzada l'any 1847, per Josep Mas i Vila juntament amb la urbanització de la plaça. L'edifici Nou fou reconstruït l'any 1929 per Antoni de Falguera i Sivilla, Joaquim Vilaseca i Adolf Florensa amb un gran estudi històric que va permetre la recuperació d'alguns espais gairebé desapareguts en anteriors intervencions.

Al carrer de la Ciutat hi ha l'antiga façana gòtica de l'any 1399 que s'havia utilitzat fins a la construcció de la neoclàssica com porta principal. Entre els segles XIII i XIV, sent el seu primer mestre d'obres Pere Llobet, es van edificar el Saló dels Cent Jurats (Saló de Cent), el pati interior, la capella, la sala d'Eleccions, el Pati dels Tarongers, l'Escrivania i el Trentenari juntament amb la façana gòtica. Menys el Pati dels Tarongers, tot es conserva encara que, amb algunes remodelacions posteriors.

Al costat que dóna a la plaça de Sant Miquel està la part més moderna, són unes construccions afegides per al servei administratiu dels ciutadans, el Novíssim de l'any 1958 inaugurant-se el 1970, un edifici de quinze plantes de façana de vidre dels arquitectes Llorenç García-Barbón i Enric Giralt i Ortet, i decorat amb panells representant l'escut de la ciutat (onze diferents) [8]de l'artista Josep Maria Subirachs a més d'un fris realitzat de formigó a la part exterior, emmarcant la planta baixa, del mateix escultor.

El fris comença amb la teoria aristotèlica de la forma i la matèria. La forma és representada per la geometria de la composició, i la simbologia que comença per l'esquerra amb la imatge de Gal·la Placídia representant la Barcelona romana; les Taules de la Llei: la ciutat semítica; Sant Miquel per la plaça que es troba l'edifici; Santa Eulàlia símbol de la Barcelona cristiana; al centre del fris el disc solar del temps; i seguit la representació de les zones de la ciutat, l'eixample, amb els carrers i edificis més representatius; el nucli antic, amb les muralles i el port amb la muntanya de Montjuïc.[9]

L'arquitecte Manuel Brullet Tenas l'any 1994 fou l'encarregat de realitzar noves reformes de millora a la connexió entre els tres edificis i l'enderroc de les quatre últimes plantes del Novíssim per la seva millor harmonia entre ells i l'entorn on estan situats.

Façana gòtica[modifica | modifica el codi]

Façana gòtica de l'Ajuntament.

El Consell de Cent va encarregar l'any 1399 al mestre d'obres Arnau Bargués la construcció de la façana que va realitzar amb característiques similars i fàcilment relacionades amb altres construccions portades a terme per ell, com el palau del rei Martí l'Humà a Poblet.

Segons el contracte, la façana havia de ser el més bella possible amb un sobre-volt fi i gentil.[10]

L'arcàngel Sant Rafael, d'Arnau Bargués, sobre la porta de la façana gòtica.

És de dos pisos i caracteritzada per la seva horitzontalitat reforçada per les files d'impostes també horitzontals que recorren tota la seva façana, està executada amb simetria centrada respecte a la porta principal d'arc de mig punt amb grans dovelles; sobre ella estan esculpits tres escuts, dos de l'ajuntament i el central el de les armes del rei Pere el Gran, realitzats per Jordi de Déu l'any 1400 i coronada per l'escultura del arcángel Sant Rafael situada sota un pinacle de Pere Sanglada realitzada l'any 1401, amb finestres gòtiques ambdós costats.

Vitrall gòtic del pis superior de la façana gòtica.

Al pis superior s'hi trobaven tres grans finestrals d'arcs apuntats amb dues fines columnes on descansa la decoració de traceria gòtica. D'aquestes tres finestres només en queden dues. Totes les obertures tant de la porta com de les finestres tenen un guardapols l'extradós de les dovelles amb decoració de fulles de roure i al centre de les finestres amb un ram. A la part superior de la façana hi ha un fris d'arcs cecs, gàrgoles i pinacles. Les gàrgoles són obra de l'escultor Pere Joan, fill de Jordi de Déu, representant animals fantàstics. Als angles s'hi troben les imatges de Sant Sever i Santa Eulàlia sota pinacles gòtics. La de Sant Sever, que es pot veure actualment, no és la imatge gòtica original sinó una que va fer l'any 1876 l'escultor Joan Flotats, ja que havia desaparegut l'anterior.

Durant el segle XIX, quan s'anava a fer la façana principal a la plaça de Sant Jaume, va estar a punt de destruir-se la façana gòtica, per la unificació de l'edifici. Les obres d'enderroc es van parar davant les protestes de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, però la façana va quedar mutilada, fent desaparèixer un dels vitralls superiors, i la porta va quedar desplaçada cap a la dreta.

Façana neoclàssica[modifica | modifica el codi]

Placa de la façana neoclàssica
Placa col·locada el 1840 amb motiu de la inauguració de la Plaça de la Constitució
Placa col·locada el 1840 amb motiu de la inauguració de la Plaça de la Constitució
Placa que va substituir l'anterior l'any 2003
Coronament de la façana neoclàssica, projecte de Francesc Daniel Molina i Casamajó l'any 1855.

L'encarregat de la construcció de la nova façana principal de l'ajuntament, fou l'arquitecte municipal Josep Mas i Vila; la seva data d'acabament va ser l'any 1847.

D'estructura neoclàssica, té un esquema on s'avança la part central per remarcar-la al primer pis amb quatre grans columnes amb capitells jònics que formen la balconada presidencial, on fins a l'any 2013 es podia veure una placa en relleu de Celdoni Guixà, instal·lada el 1840 amb motiu de la inauguració de la Plaça de la Constitució,[11] actual plaça de Sant Jaume. Sobre aquesta placa es va col·locar l'any 1852, un gran rellotge realitzat pel rellotger Garçon:

«...el reloj tiene la forma d'una gran péndola y se halla suspendido entre las 4 columnas del balcón del centro[12]


Té un àtic formant un timpà amb l'escut de la ciutat projectat el 1855 per l'arquitecte Francesc Daniel Molina, successor al càrrec de Josep Mas i Vila. A la part baixa, a banda i banda de l'entrada principal, hi ha dues fornícules on hi ha les escultures de marbre blanc del rei Jaume I i del conseller Joan Fiveller, totes dues obra de l'escultor Josep Bover i Mas i inaugurades el dia 6 de juny de 1844 per la reina Isabel II.

Seguint la simetria de la part central, els laterals estan formats per dos cossos de tres plantes amb finestres de mig punt a la planta baixa, finestres amb balconada al primer pis i finestres més petites al segon.

Pati interior[modifica | modifica el codi]

S'hi accedeix des de l'entrada principal de la plaça de Sant Jaume. La seva construcció es data de l'any 1391 amb reformes posteriors i naturalment el seu accés es feia des de la façana gòtica.

Les obres de renovació del pati es van iniciar al voltant de 1560, d'estil gòtic, encara que amb alguns elements decoratius del renaixement. Consta d'arcuacions d'arcs ogivals sobre columnes; damunt d'elles hi ha una galeria amb obertura de finestres i balustrades, i es remata amb una cornisa de pinacles i gàrgoles. Va ser destruït durant les obres de 1830 i tornat a reconstruir fidelment l'any 1929.

Al lateral dret d'aquest pati és on es troba la galeria del Trentenari i l'escala d'Honor, que és la que condueix al Saló de Cent. Des d'aquesta escala i a tota aquesta planta baixa del pati es poden veure nombroses escultures que al llarg dels anys s'han anat instal·lant, com el Sant Jordi de Josep Llimona, La deessa i la Puixança de Josep Clarà, Esperit Mediterrani de Frederic Marès, els tres gitanets i Maternitat de Joan Rebull, Dona de Joan Miró, Dona asseguda de Manolo Hugué, Urà de Pau Gargallo, etc.

Sala de les Quatre Estacions[modifica | modifica el codi]

Voltes de la sala de les Quatre Estacions pintades per Ràfols-Casamada

És situada al lateral esquerre, traspassant la porta d'entrada al pati, hi ha una sala projectada per l'arquitecte Pere Casajoana, dita de les Quatre Estacions, que són les que hi ha representades de manera abstracta a les voltes, és una obra de l'artista Albert Ràfols-Casamada realitzada l'any 1982, amb pintura acrílica sobre un fons blau elèctric amb pinzellades d'altres colors també intensos per aconseguir el contrast visual, amb dibuixos geomètrics que s'estenen per tota la superfície amb línies difuminades.[13] Aquesta sala es dedica a Informació Turística de Barcelona.

Al final d'aquesta planta baixa es troba el lloc on estava l'antiga escrivania i on té lloc l'arrencada de l'Escala Negra cap a la part noble del primer pis.

Escala d'Honor[modifica | modifica el codi]

L'escala d'Honor fou construïda per l'arquitecte municipal Pere Falqués l'any 1894 i fou modificada a les obres de l'any 1929 per l'arquitecte Adolf Florensa per donar-li una forma més esvelta i canviar-la de tres a dos trams; és per la que s'ascendeix fins a la galeria gòtica i al Saló de Cent i està decorada amb un escut de la ciutat realitzat en pedra tallada i dos grans tapissos dits dels consellers. La claraboia que dóna llum a l'escala és una obra de 1929 de Jeroni Granell Bartomeu, continuador del taller Rigalt-Granell que va crear el seu pare, Jeroni Ferran Granell i Manresa.[14]

Escala d'Honor amb l'escultura de Rafael Casanova i Comes.
Pintures de Josep Maria Sert a l'Escala d'Honor.

El Trentenari[modifica | modifica el codi]

Era el lloc on es reunien els 32 membres del Trentenari per deliberar les propostes que havien d'arribar al ple del Consell de Cent. Es tenen notícies que la seva construcció va tenir lloc durant el segle XIV i que l'any 1369 ja tenien lloc les reunions dels consellers en una casa situada al fons del pati central.[15]

El cronista Esteve Gilabert Bruniquer (1561-1641) relata l'elecció de consellers fets l'any 1388, on s'explica el recorregut per l'edifici: els electors baixavren del Saló de Cent a l'arxiu, després el notari i l'escrivà sortiren de l'arxiu i del portal de la casa per lo qual se entrava al verger de la casa de la Ciutat,[16] i els electors sortrien a la lotja que era en dit verger,[17] votaren i entraren a la casa del Consell de Trenta. Acabat el procés pujaren al Consell de Cent, on es féu públic el resultat.[16]

Un exemple d'estructura del renaixement són les obres d'ampliació que es van portar a terme l'any 1559. La nova façana constava de tres arcs de mig punt sostinguts per pilastres amb columnes adossades i capitells corintis que sostenen un sostre amb cassetonat de fusta, on es trobava la porta centrada i una finestra a cada costat amb decoració renaixentista.

La reforma renaixentista de la Llotja del Trentenari, segons Adolf Florensa «podria anar signada pel mateix Fra Giocondo».[15]

Detall del mural pintat per Viladrich a l'escala Negra.

La porta exterior d'accés, es va realitzar l'any 1580 d'arc de mig punt, emmarcada per columnes salomòniques adossades amb decoració floral i heràldica, a la seva llinda es pot veure un escut al centre i a cada costat dues representacions de La Prudència i La Justícia.[18]

L'escrivania[modifica | modifica el codi]

Primer segell que es va utilitzar a l'escrivania i que forma part d'una escultura de l'escala negra.

Fou la primera estança a construir-se i usar-se, car era l'espai on es guardaven tots els llibres d'acords i comptes. Per documents conservats se sap que estava situada a la part esquerra de l'entrada per la façana gòtica. Es conserven alguns elements com l'escut que es trobava sobre la porta d'entrada amb la inscripció al seu voltant ES-CRI-VA-NIA i tretze de les quinze bigues que es van encarregar per decoració del sostre del rebedor al pintor Berenguer Lleonart l'any 1401:


Les bigues, taules, cabrions e tota altra fusta del sostre fahedor sobre lo portal mayor de la Casa del Consell.[19]


Les que decoraven pròpiament la sala van ser pintades per Pere Arcanya, onze són originals i dotze van ser restaurades l'any 1929, entre les bigues es conserven els escuts en relleu de la ciutat i dels comtes de Barcelona. Es va reconstruir la porta i una finestra amb vitralls i d'on estava l'escrivania es va fer arrencar l'escala negra cap a la primera planta.

L'escala Negra[modifica | modifica el codi]

Deu el seu nom, al material que a partir del primer tram canvia l'escala de pedra per marbre negre, va ser construïda l'any 1929 per Adolf Florensa i Ferrer i el seu equip, d'estil neogòtic per harmonitzar amb el seu entorn fins al primer tram que canvia a l'estil neoclàssic de la planta primera. A l'arrencada de l'escala i sostingut per un lleó tallat, es reproduïx en relleu, el primer segell que es va utilitzar a l'escrivania: quatre escuts d'armes dels comtes de Barcelona separats per una creu.

El sostre està realitzat amb un cassetonat de fusta imitant l'antic original del Trentenari.

Es troba al mur esquerre un gran mural pintat per Miquel Viladrich l'any 1928 que té per títol Barcelona Cap i Casal de Catalunya, realitzat amb una pintura plana; representa una al·legoria de Catalunya amb personatges tradicionals i amb símbols com la sardana, les illes Medes, la muntanya de Montserrat, així com temes relatius al poema Canigó de Jacint Verdaguer, emmarcats com un tríptic per tres arcs cecs de marbre.

Al final de l'escala, al front, dintre d'una fornícula està col·locada l'escultura de Josep Viladomat La bona acollida de l'any (1923).

Saló de Cròniques[modifica | modifica el codi]

El Saló de Cròniques és un dels espais que més reformes va tenir l'any 1929 quan se'n van variar les dimensions i se'n va elevar el sostre. Tanmateix, el que crida més l'atenció del saló són els murals de pintura que cobrixen les seves quatre parets i el sostre. Es va fer l'encàrrec al pintor Josep Maria Sert, llavors resident a París; fins allí es va traslladar Agustí Duran i Sanpere, per entre ambdós realitzar la proposta de la representació de les pintures: havia de ser sobre la narració de les cròniques de Ramon Muntaner i Bernat Desclot que van fer sobre l'expedició de la Companyia Catalana d'Orient, que havia estat dirigida per Roger de Flor.

Murals de Sert al Saló de Cròniques.

Per la seva realització es van emprar fulles de pa d'or i plata i sobre aquest material la narració en pintura a l'oli de la trobada de Roger de Flor amb l'emperador Andrònic II Paleòleg, el pagament dels grecs amb moneda falsa, la marxa cap al Bòsfor, la defensa de Gal·lípoli, l'assassinat de Roger de Flor, la venjança catalana, la incorporació a la corona aragonesa-catalana dels ducats d'Atenes i Neopatria, els dos cronistes Ramon Muntaner i Bernat Desclot. Al sostre, la pintura amb l'escena de la defensa de la torre d'Adrianòpolis. L'efecte de les pintures es ressalta sobre manera amb el paviment de marbre negre.


Capella del Bon Consell[modifica | modifica el codi]

Capella del Bon Consell amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat
Detall del sostre de la Capella del Bon Consell per Enric Monjo.

Es té notícia que la primera capella va ser construïda entre els anys 1379 i 1408, solament es conserva la porta i l'escut amb les armes de l'ajuntament, quant a l'interior no es té notícia de la seva decoració però sí del retaule de la Mare de Déu dels Consellers, que va ser encarregat el 4 de setembre de 1443 al pintor valencià Lluís Dalmau [20] fent constar al contracte que seria de bona fusta de roure de Flandes ben endrapat e enguixat.[21]

El 27 de novembre de 1443, es va encarregar a Francesc Gomar l'execució del treball de la part en fusta del retaule. Actualment es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya.


L'actual capella, encarregada sent alcalde de la ciutat Josep Maria de Porcioles i Colomer, està situada al costat del saló de Cròniques i és de dimensions molt reduïdes, la decoració es va encarregar a l'escultor Enric Monjo l'any 1958, inaugurant-se el 1966. Presideix la capella la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, de talla policromada i a la seva peanya l'escut de la ciutat, damunt d'ella hi ha un crucifix d'ivori i al gran plafó central uns grups d'imatges representant les autoritats i els personatges tradicionals del poble, fent les seves ofrenes a la Verge.

A la seva part alta es troba el seguici dels sants barcelonins i mercedaris, com sant Oleguer, sant Josep Oriol, santa Eulàlia, sant Pere Nolasc i sant Ramon de Penyafort, entre uns altres, a cada costat es troben les quatre virtuts cardinals, prudència, justícia, fortalesa i temprança.

A les parets laterals també d'alabastre, hi ha dos grans retaules, el de la dreta representa la glorificació de la Verge i al de la paret esquerra, l'adoració a Jesús per part dels reis mags, pastors etc.

Al sostre s'aprecia una lluerna amb un mosaic que representa el cel i al seu centre la mà de Déu entre les lletres alfa i omega al seu voltant hi ha un conjunt d'escultures en fusta de til·ler, representant un conjunt de sants i àngels músics.

Saló de la Reina Regent[modifica | modifica el codi]

El Saló de la Reina Regent és la cambra que acull els plens municipals, i va ser edificada l'any 1860 en l'emplaçament de l'antic Pati dels Tarongers per l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó. És un espai de planta semicircular cobert amb una volta decorada amb pintures de l'artista Claudi Lorenzale que representen la Ciència, la Virtut i el Comerç i la Indústria, i la claraboia de vidre de Pere Falqués. Darrere de l'hemicicle, hi ha una galeria que s'obre al saló entre columnes jòniques de marbre vermell amb la base decorada amb motius florals daurats.

Presideixen la sala un retrat de la Reina regent Maria Cristina amb el seu fill el Rei Alfons XIII, i un bust del Rei Joan Carles I. El doble retrat reial fou pintat per Francesc Masriera i Manovens l'any 1888, amb motiu de la visita que la Reina regent i Alfons XIII varen fer a Barcelona durant l'Exposició Universal.

En unes fornícules laterals es poden veure les escultures realitzades per Josep Viladomat de "Sant Jordi" i "Santa Eulàlia". L'hemicicle es distribuïx en dos nivells, pels regidors amb cinquanta seients i altre per al públic i premsa que vulgui assistir als plens. El mobiliari va ser renovat el 1891 per l'arquitecte Pere Falqués d'estil alfonsí.

En l'eix de la sala s'obre una porta que la comunica amb el Saló de Cent, enclavat al centre de l'edifici.

Saló de la Reina Regent  
Pintures a la cúpula de Claudi Lorenzale representant el Comerç i la Indústria  


Saló de Cent[modifica | modifica el codi]

Fou realitzat pel mestre d'obres Pere Llobet l'any 1369, de planta rectangular, amb coberta plana i amb tres trams separats per dos grans arcs de mig punt. Per la seva il·luminació es van obrir quatre rosasses, la més gran es va construir sobre l'entrada principal, mentre que les tres restants i d'inferior grandària, es van situar al mur que donava al Pati dels Tarongers. Els vitralls de les rosasses van ser realitzades per l'artista Nicolau de Maraya.

La decoració del cassetonat del sostre es va encarregar a Jaume Canalies, Francesc Jordi i Berenguer Lleonart l'any 1372.

Panoràmica del Saló de Cent.

La primera reunió del consell es va fer el 17 d'agost de 1373, durant el regnat de Pere el Cerimoniós segons la placa que es pot veure al Saló:

« L'any 1373 de la Nativitat del Senyor, el dia 17 d'agost, regnant l'il·lustríssim Senyor Pere III, per la gràcia de Déu rei d'Aragó, fou celebrat el primer Consell dels Cent Jurats en aquesta casa, que fou enllestida el mateix any, essent-ne aleshores Consellers els venerables Pere Ça Rovira, Llorenç de Gualbes, Jaume Burguès, Bernat Ferrer i Galceran Carbó. »
Jaume I al Saló de Cent, escultura de Manel Fuxà.

Al segle XVII es va decidir fer reformes al gust del nou art del barroc i es va encarregar a l'escultor Agustí Pujol el cadirat de fusta i el retaule del mur de la capçalera del saló. La defunció d'Agustí Pujol ocorregut al mateix any 1628, va obligar a encarregar les obres a Josep Sayós, que es van haver d'interrompre per la Guerra dels Segadors l'any 1640.

L'any 1647 es va construir una porta d'accés de marbre dissenyada pel mestre d'obres Jaume Granger i realitzada per Josep Ratés i Pere Serra, que va passar el 1929 a ser una porta lateral del saló. A partir de 1714 amb els decrets de Nova Planta, i una Real Ordre del 28 d'agost de 1718 on es disposava:

« se ponga la Sala en la forma en què están las de los demás Ayuntamientos de las demás ciudades de estos reinos. »

També es manava per Reial Cèdula del 13 d'octubre de 1718:

« … que se quiten y arrimen los doseles y sillería que hay puesta en la Casa de la Ciudad de Barcelona en el aposento donde se juntan los administradores que era la Sala del Concejo de Ciento.[22] »

Va entrar en decadència fins a l'extrem que l'any 1822 el Saló de Cent va tancar les seves portes i van ser venudes les obres barroques que hi havia.

Es va reconstruir l'any 1860 per l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó afegint-li dos trams més amb un arc igual als quals ja existien [23] durant una visita de la reina Isabel II i la restauració dels Jocs Florals gràcies a les iniciatives entre d'altres de Víctor Balaguer, amb el lema Pàtria, Fides, Amor. A partir d'aquí va haver-hi altres reformes en diferents anys.

L'any 1887 davant la celebració en la ciutat, de l'Exposició Universal de 1888, es va convocar un concurs per un projecte de reforma al que va acudir Antoni Gaudí i Cornet però va ser Lluís Domènech i Montaner qui es va fer càrrec de les obres, encara que no es va realitzar totalment el seu projecte.

L'any 1914 va ser aprovat un nou projecte d'Enric Monserdà i Vidal, on el disseny mantenia l'estil gòtic històric del lloc. Es va construir un cadirat gòtic, un paviment amb representacions dels escuts dels gremis i la ciutat, com el que es veu al retaule de la Mare de Déu dels Consellers de Lluís Dalmau de l'any 1443[24] i el retaule d'alabastre col·locat a la capçalera del saló, representant un escut de la ciutat custodiat per dos macers [25] i a la seva part baixa les escultures de La Verge de la Mercè, amb Sant Andreu i Santa Eulàlia en ambdós costats seguits d'uns medallons representant l'escut de Sant Jordi i el Llibre dels Privilegis de Barcelona i al bordó del retaule les escultures dels consellers Joan Fiveller i Rafael Casanova.[26] La data de realització del retaule fou el 1924. Als murs laterals del saló hi són les escultures del rei Jaume I i de Sant Jordi realitzades per Manel Fuxà, col·locades sota un coronament amb pinacles gòtics reconstruïts l'any 1998 per l'escultor Medina Ayllón. El 1996 es va procedir a la seva restauració, liderada per María Luisa Aguado Martínez.

Galeria gòtica[modifica | modifica el codi]

Galeria gòtica porticada.

La galeria és porticada amb arcs apuntats que descansen sobre fines columnes de capitells amb motius florals i angelets, d'estil renaixentista. A un d'aquests capitells està la data de 1577 gravada.

L'any 1929, a les obres de remodelació d'Adolf Florensa i Ferrer i Antoni de Falguera i Sivilla es van retirar els vitralls que havien estat instal·lats per Domènech i Montaner el 1888, col·locant tres a un dels racons de la galeria realitzats al taller d'Antoni Rigalt i Blanch representant:

Així es deixava més semblant a la construcció del segle XVI, i es va encarregar al pintor Josep Maria Sert la decoració de les voltes de la galeria amb personatges com Cristòfor Colom, els teòlegs Francesc Eiximenis i Ramon de Penyafort, els filòsofs Jaume Balmes i Josep Torras i Bages, els poetes Ausiàs March i Jacint Verdaguer etc, amb els tons ocres característics de la pintura de Sert.

Despatx d'Honor de l'Alcalde[modifica | modifica el codi]

El despatx d'Honor de l'Alcalde està orientat cap a la plaça de Sant Jaume, i té els panells pintats per Xavier Nogués l'any 1932, simbolitzant els fets importants esdevinguts a la ciutat durant el segle XIX, com l'enderrocament de les muralles el 1854 per engrandir la ciutat, el moviment cultural de la Renaixença catalana de principis dels anys 1830, els cors de Clavé i la industrialització.

Sala de Carles III[modifica | modifica el codi]

Aquesta sala és la que té accés a la balconada principal de la façana neoclàssica, per la seva decoració es va fer l'encàrrec al pintor Josep Pey i Farriol l'any 1929; al sostre i a les cornises va representar l'època borbònica a Barcelona durant el segle XVIII, al voltant de la imatge central de Carles III a la seva entrada a la ciutat.

Sala de Comisions[modifica | modifica el codi]

Coneguda també com a Saló de la Verge del Pilar per haver tingut una imatge de la Verge al seu interior.

Es va encarregar l'any 1929 al pintor Ricard Canals i Llambí la seva decoració, que a causa de la seva defunció, solament va portar a terme la pintura del sostre, emmarcada dintre d'un gran oval amb fons blau, té representada la ciutat de Barcelona com una figura femenina amb el lema Terra dabit merces undaque divitas.

Durant la dècada dels anys 1950 es va acabar la seva decoració amb les pintures de les parets per l'artista Antoni Vila Arrufat.

Sala de Consolat de Mar[modifica | modifica el codi]

Detall de la marqueteria. Sala Consolat de Mar.

La sala també és coneguda com a sala de l'expansió Catalana. És la que allotja les reunions dels regidors. L'any 1958 es va encarregar la seva decoració a Evarist Móra i Rosselló, que amb grans plafons de fusta va cobrir totes les seves parets amb marqueteria, reproduint l'expansió catalana dels segles XIII i XIV.

Sala del Quixot[modifica | modifica el codi]

Està situada al costat del despatx d'Honor de l'alcalde i decorada amb representacions de l'estada, segons la novel·la de Cervantes, del Quixot a Barcelona, realitzades l'any 1958 pel pintor Francesc d'Assís Galí i Fabra.

Sala del Bon Govern[modifica | modifica el codi]

El pintor Josep Obiols, fou l'autor de la decoració d'aquesta sala l'any 1961, destinada per les reunions dels regidors municipals. Els temes són: el Treball i la Llei, la Fe, la Pulcritud, la Justícia i la Concòrdia, pintats amb un estil molt acadèmic.

Sala del Treball[modifica | modifica el codi]

Encarregada al pintor Ramon Rogent i Perés l'any 1956, s'hi representen els gremis i oficis que han tingut tanta importància a la història de la ciutat; per la seva mort ocorreguda dos anys més tard, va ser acabada pel seu deixeble Joan Bosco Martí, qui la va realitzar seguint fidelment els dibuixos del seu mestre.

Edificis Nou i Novíssim[modifica | modifica el codi]

Pati central de l'edifici Nou[modifica | modifica el codi]

L'obra Preferiria no fer-ho, al pati central.

Una de les intervencions de l'arquitecte Manuel Brullet en la remodelació de l'edifici Nou l'any 1994, va ser l'ampliació del pati central, la funció era, segons Brullet:

« ...il·luminar i endraçar totes les circulacions perimetrals de les oficines. S'ha eliminat la sensació de laberint del vell edifici i s'han practicat sistemàticament obertures en totes les dependències, que han convertit unes oficines fosques i poc confortables en unes oficines diàfanes i domèstiques.[27] »

Es va encarregar una escultura per aquest nou espai a l'artista Antoni Llena. L'obra dissenyada per l'escultor té més de vint metres d'alçada al llarg de les sis plantes de l'edifici, consta de dos pals com un gran estenedor irregular o biaixat amb dues cintes que poden subjetar la memòria de la ciutat i la seva història. Sobre la base d'un dels pals, Llena va posar una cinta metàl·lica on hi ha gravat el lema Preferiria no fer-ho, aquesta frase és inspirada amb un personatge d'Herman Melville, el funcionari Bartleby [28] que exclama: I would prefer not to (preferiria que no), i que mostra, segons l'escultor, algunes de les contradiccions que han guiat la història de la nostra ciutat. Fou instal·lada l'any 2002.

Sala Lluís Companys[modifica | modifica el codi]

Decorada per Eulàlia Serna, aquesta sala va ser inaugurada el 1990 amb l'objectiu d'albergar conferències de premsa i comissions del govern, sent l'última gran reforma de l'edifici Novíssim, situat a la plaça de Sant Miquel.

Està dividida en tres sales més petites, la Sala de l'Alcalde, la Sala de Premsa amb forma d'hemicicle, destacant el gran llum amb forma d'oval i l'escut de l'ajuntament i la petita Sala de Reunions, on es troba l'obra Taula de l'artista Josep Guinovart de l'any 1993, representant el mar, la terra, l'aigua i la tradició, segons una explicació del mateix artista:

« ... l'origen d'aquesta obra està situada a Menorca, la taula, monument megalític prehistòric propi del Mediterrani. És un intent pictòric d'espai i forma, horitzontal de pedra i de mar, amb el suport vertical de terra i pedra al infinit... »

Mirador de Maria Aurèlia Capmany[modifica | modifica el codi]

Dissenyat per l'arquitecte Manuel Brullet, dedicat a la que fou regidora de Cultura de l'ajuntament Maria Aurèlia Capmany, està situat a l'últim pis de l'edifici Novíssim, després d'haver eliminat les quatre plantes superiors, convertint-lo en un saló mirador amb una situació privilegiada, oferint diferents vistes panoràmiques de la ciutat, va ser realitzat l'any 2004 amb una barana de vidre que envolta tot el mirador, el sostre i el paviment estan construïts amb fusta.

Resum evolució arquitectònica[modifica | modifica el codi]

Sant Sever, a la façana gòtica, refet al segle XIX per Joan Flotats i Llucià
Façana neoclàssica, amb projeccions durant les festes de Nadal
Antiga font de Sant Miquel, adossada a l'edifici Nou
Edifici Nou, façana de la plaça de Sant Miquel
Edifici Novíssim, des de la plaça de Sant Miquel
Data Intervenció Autor
1369-1373 Saló de Cent, escrivania i Trentenari Pere Llobet
1399-1402 Façana gòtica del carrer Ciutat Arnau Bargués
1550 Imatges Sant Sever i Santa Eulàlia en façana gòtica Les originals són anònimes.
En 1876, Joan Flotats i Llucià va refer la imatge de Sant Sever
1559 Ampliació renaixentista del Trentenari. (?)
1577-1580 Porta principal Saló de Cent (antiga porta Trentenari) i galeria gòtica pati (?)
1647-1648 Porta lateral Saló de Cent Jaume Granger
1831-1847 Façana principal plaça Sant Jaume Josep Mas i Vila
1853-1855 Escut-coronament façana Sant Jaume Francesc Daniel Molina i Casamajó
1848-1860 Ampliació dos últims trams Saló de Cent Francesc Daniel Molina i Casamajó
1860 Saló de la Reina Regent Francesc Daniel Molina i Casamajó
1868 Vitralls i rosasses Saló de Cent Miquel Garriga i Roca
1887-1888 Vitralls a la galeria gòtica i reforma parcial del Saló de Cent Lluís Domènech i Montaner
1890-1894 Escala d'Honor Pere Falqués i Urpí
1913 Projecte de reforma del Saló de Cent. Executat en 1924. Enric Monserdà i Vidal
1926 Escala marbre negre i trasllat porta Saló de Cent Antoni de Falguera i Sivilla
1928 Edifici Nou Antoni de Falguera i Sivilla
1929 Modificació Escala d'Honor Adolf Florensa i Ferrer
Joaquim Vilaseca i Rivera
1929-1930 Saló de Cròniques Adolf Florensa i Ferrer
Josep Maria Sert
1962-1969 Edifici «Novíssim» Llorenç García-Barbón
Enric Giralt i Ortet
1982 Sala Quatre Estacions. Actualment dedicada a la informació turística. Pere Casajoana i Salvi
1990 Sala de Lluís Companys Eulàlia Serna
1994 Pati interior edifici Nou Manuel Brullet Tenas
2000-2001 Enderroc parcial edifici «Novíssim» Manuel Brullet Tenas

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències i notes[modifica | modifica el codi]

  1. Ponç d'Alest va ser el primer Conseller en Cap
  2. Montagut Estragués, Tomàs de, El règim jurídic dels juristes de Barcelona a la Baixa Edat Mitjana
  3. Royes i Pijoan, Montserrat, (1992), Catalunya Medieval,Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, ISBN 84-393-2058-2 pàg.119
  4. Lalinde Abadía, Jesús,(1991), Recognoverunt Proceres Documents jurídics de la Història de Catalunya, Barcelona pàg.163
  5. Segons la Carta XII. Rubrica de Deliberacions. 1477
  6. Notes de Premsa del diari AVUI, del 13 d'abril del 2005
  7. Associació Catalana de Vexil·lologia
  8. Les peces recuperades de l'enderrocament de 4 pisos al 1994, es varen vendre i serviren per pagar el peveter del Fossar de les Moreres Gal·la Placídia
  9. Josep Corredor Matheos, Subirachs Ediciones Polígrafa, ISBN 84-343-0217-9.
  10. Duran i Sanpere, A., La Casa de la Ciudad. Ajuntament de Barcelona, 1953, pàg.15
  11. En honor de la Constitució que va entrar en vigor l'any 1837.
  12. Al Diario de Barcelona de 11/7/1852 s'anunciava la col·locació del rellotge.
  13. El projecte va aconseguir el Premi FAD d'interiorisme de l'any 1982.
  14. L'Abadia de Montserrat. Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, 1999. ISBN 9788478269709. , pàg.233
  15. 15,0 15,1 Florensa,A., La antigua Casa de la Ciudad. Ajuntament de Barcelona, 1960, pàg.28.
  16. 16,0 16,1 Bruniquer, 1912, I, pàg. 84-85.
  17. El verger deu ser el pati dels tarongers, que devia tenir un porxo, immediat segurament a la sala del Trentenari.
  18. Aquesta porta va ser traslladada l'any 1883 al Saló de Cent, on actualment és la porta principal d'entrada.
  19. Duran i Sanpere, A., Els sostres gótics de la Casa de la Ciutat. Estudis Universitaris Catalans. Vol. XIV, núm. I (gener-juny) Barcelona. Institució Patxot. 1929.
  20. Llibre de Deliberacions, 1443, fol. 45.V. (AHCB)
  21. Contracte d'octubre de 1443 entre els consellers i Lluís Dalmau (AHCB)
  22. Real Cédula: Balsain, 13 de octubre de 1718. Recogido en el Dietario del Antiguo Consejo. Vol. 44, fol. 116.
  23. Bassegoda, J. El Saló dels Cent Jurats. Dins de: Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, Tercera época, núm. 893 Vol.I, núm. 11 Barcelona, pàg. 472
  24. Conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya
  25. El macer era un personatge que acompanyava als consellers, els duien les maces i estaven al seu servei. Aquest privilegi va ser abolit l'any 1714.
  26. A la realització d'aquest retaule van intervenir diversos escultors de la ciutat que van signar sota cada obra que van fer: Sant Andreu i Santa Eulàlia de Eusebi Arnau; La Verge, de Parera; Rafael Casanovas i Joan Fiveller d'Otero; Els macers de Manel Fuxà i els àngels Frederic Marès
  27. Catasús, Aleix, Barcelona, La Casa de la Ciutat,Ajuntament de Barcelona, 2005 pàg.206
  28. Melville, Herman: Bartleby el escribiente y otros cuentos. Madrid, Valdemar, 1999. Traducció, pròleg i notes de José Rafael Fernández Arias. ISBN 84-7702-284-4.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa de la Ciutat (Barcelona)