Joaquim Vilaseca i Rivera
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1885  Barcelona |
| Mort | 1963 (77/78 anys) Barcelona |
| Arquitecte municipal Cervera | |
| Arquitecte municipal Alella | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Família | |
| Pare | Julià Vilaseca i Esteve |
Joaquim Vilaseca i Rivera (Barcelona, 1885 - Barcelona, 1963) va ser un arquitecte català.[1][2]
Biografia
[modifica]Era fill del músic Julià Vilaseca i Esteve (1850-1929) i de Dolors Rivera i Cuadrench (c. 1860-1951),[3] i es va casar amb Dolors Ferrer i Riera.[4]
Titulat el 1910, en va emmarcar inicialment en el modernisme, encara que posteriorment va evolucionar cap a un cert classicisme. En moltes de les seves obres va treballar associat a Adolf Florensa. Va ser arquitecte municipal de Cervera i Alella, i arquitecte en cap de l'Agrupació d'Edificis Municipals de l'Ajuntament de Barcelona, càrrec des del qual va instituir el 1930 el Servei d'Edificis Artístics i Arqueològics del consistori barceloní.[5] Des del seu càrrec va intervenir en la reforma de la Casa de la Ciutat (1929), on va realitzar l'escala d'honor, així com en diverses restauracions, com la del Saló del Tinell del Palau Reial Major de Barcelona, la reconversió de l'antic convent de Santa Clara en el Museu Frederic Marès,[1] la conversió de les Drassanes Reials de Barcelona en Museu Marítim i de l'Hospital de la Santa Creu en centre cultural i seu de la Biblioteca de Catalunya.[5]
El 1934 va dissenyar el «Pla de Reforma, urbanització i enllaç entre els punts singulars del Casc Antic» de Barcelona, a partir del Pla Baixeras del 1884.[6]
Entre les seves obres arquitectòniques cal citar: l'edifici d'habitatges del carrer del Dos de Maig cantonada amb el de Consell de Cent (1924); un convent al carrer de Santa Coloma amb Riera d'Horta (1927); l'edifici Nou de la Casa de la Ciutat (1927-1933, amb Adolf Florensa i Antoni de Falguera); l'Escola de Nàutica (1930-1933, amb Adolf Florensa); i la remodelació del Mercat del Ninot (1933). Fou autor també del pòrtic del Palau Moja.[5]
També va intervenir en diversos monuments artístics: el 1919 realitzà la part arquitectònica del monument al Canonge Rodó, amb escultura de Frederic Marès;[7] el 1932 va elaborar amb Adolf Florensa l'obelisc del Monument a la República, amb escultura de Josep Viladomat;[8] entre 1941 i 1945 va reconstruir el monument a Joan Güell i Ferrer, amb l'escultor Frederic Marès;[9] i el 1951 va ser autor amb Adolf Florensa del Monument als Caiguts a l'avinguda Diagonal, amb una escultura de Josep Clarà.[10]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Joaquim Vilaseca i Rivera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Lecea et al., 2009, p. 542.
- ↑ «Doña Dolores Rivera Cuadrench, vda. de Julián Vilaseca, falleció el 5 del actual, a los 91 años de edad». La Vanguardia, 08-07-1951, pàg. 17.
- ↑ «Don Joaquín Vilaseca Rivera». La Vanguardia, 08-06-1963, pàg. 29.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Ràfols, 1951, p. 254.
- ↑ Tatjer, Mercè «Las intervenciones urbanísticas en el centro histórico de Barcelona: de la Via Laietana a los nuevos programas de rehabilitación». portunidades de desarrollo sostenible para los conjuntos urbanos históricos. III Jornadas de Geografía Urbana (Burgos, 18 a 21 de mayo de 1998). Universidad de Burgos, 2000, pàg. 13-28.
- ↑ Lecea et al., 2009, p. 239.
- ↑ Jaume Fabre, Josep M. Huertas i Francesc Torres. «Obelisc». [Consulta: 4 febrer 2014].
- ↑ Lecea et al., 2009, p. 101.
- ↑ Jaume Fabre, Josep M. Huertas i Xavier Barral i Altet. «Als Caiguts». Art públic. Ajuntament de Barcelona.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep M.; Remesar, Antoni; Sobrequés, Jaume Art públic de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0.
- Ràfols, J.F.. Diccionario Biográfico de Artistas de Cataluña, vol. 3. Barcelona: Millá, 1951.