Claudi Lorenzale i Sugrañes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaClaudi Lorenzale i Sugrañes
Retrat Lorenzale per Antoni Caba (inv. 248).jpg
Naixement 1816
Barcelona
Mort 1889(1889-00-00) (als 72–73 anys)
Barcelona
Ocupació pintor
Modifica dades a Wikidata
Pintures a la cúpula de la Casa de la Ciutat de Barcelona de Claudi Lorenzale representant el Comerç i la Indústria.

Claudi Lorenzale i Sugrañes (Barcelona, 8 de desembre de 1814 o 1815 - Barcelona, 31 de març de 1889)[1] fou un pintor català, integrant del natzarenisme. Va ser molt reconegut com a retratista. Amb Pau Milà i Fontanals, Lorenzale representa el moviment del romanticisme medievalista que és l'origen de la recuperació del passat històric de Catalunya, confluint amb la Renaixença catalana.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'un barreter italià, es formà com a pintor a Múrcia des de 1828 i, a partir de 1830, a l'escola de la Llotja de Barcelona, on esdevingué alumne de Pelegrí Clavé i obtingué el primer premi de pintura per la seva obra Jael i Sísara el 1837. El mateix any, els seus pares el van enviar a Roma amb Pau Milà, qui el va posar en contacte amb el pintor natzarè Friedrich Overbeck del qual n'esdevingué deixeble. Continuà la seva formació a l'Accademia di San Luca on també fou obsequiat amb un primer premi de pintura. Durant la seva estada viatjà a moltes ciutats italianes de tradició artística i es va influenciar molt fortament pels grans mestres del renaixement.

Va tornar a Barcelona el 1844 amb un programa artístic purista, inspirant-se en l'art medieval i en els ensenyaments d'Overbeck. Fundà una acadèmia pròpia que adquirí molt renom, estimulat per la recuperació dels models anteriors a Rafael. El seu prestigi com a docent comportà que el 1851 fos nomenat professor de l'escola Llotja de Barcelona, on exercí la docència fins al 1888, tant als Estudis d'Aplicació com als Estudis Superiors.[2] El 1858, en fou director, càrrec que ostentà fins al 1877.[2] Va tenir com a alumnes: Marià Fortuny, Caba, Padro, Lluís Vermell i Busquets[3] el seu fill Ramir Lorenzale i la majoria dels pintors barcelonins de la seva generació, als qui va influir durant les seves classes públiques i privades.

Obres[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992» 
  • FALGÀS, Jordi et al, Barcelona and Modernity, Picasso Gaudí Miró Dalí, ISBN 0-300-12106-7, 2006.
  • FONTBONA, Francesc, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona, 1976, ISBN 84-85194-02-0
  • Gumà, Montserrat (coord). Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: Publicacions del MNAC, 2004. ISBN 84-8043-136-9. 
  1. L'any de naixement del pintor encara es troba en procés d'investigació. Les dates que apuntem es basen en l'article sobre Lorenzale publicat a l'Enciclopèdia Espasa, que parla del 8 de desembre de 1815, i en la necrològica escrita per Josep Masriera el mateix any de la seva mort, que avança la data a 1814, encara que coincideix en el dia. Masriera y Manovens, Josep. “En el Círculo” (text necrològic sobre Claudi Lorenzale), La Vanguardia, 14 de maig de 1889, p. 1 [Consulta: 29 abril 2015]. 
  2. 2,0 2,1 «Professors i assignatures de l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1850-1900)». Grup de recerca GRACMON, Universitat de Barcelona. [Consulta: 31 maig 2016].
  3. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 67, pàg. 1560 (ISBN 84-239-4567-7)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claudi Lorenzale i Sugrañes Modifica l'enllaç a Wikidata