Marià Fortuny i Marsal
|
Marià Fortuny redirigeix aquí. Per a altres significats, vegeu Marià Fortuny (desambiguació). |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (ca) Marià Josep Bernat Fortuny i Marsal  11 juny 1838 Reus (Espanya) | ||
| Mort | 21 novembre 1874 (36 anys) Roma | ||
| Causa de mort | causes naturals | ||
| Sepultura | Cementiri Monumental Verano església Prioral de Sant Pere de Reus | ||
| Formació | Nostra Senyora de la Caritat | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Pintura | ||
| Ocupació | pintor, artista gràfic | ||
| Activitat | 1853 - 1874 | ||
| Moviment | Pintura romàntica i orientalisme | ||
| Professors | Claudi Lorenzale i Sugrañes | ||
| Alumnes | Harrington Fitzgerald | ||
| Influències | |||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Cònjuge | Cecília de Madrazo | ||
| Fills | María Luisa Fortuny, Marià Fortuny i de Madrazo | ||
 | |||
_Mari%C3%A0_Fortuny_-_Autoretrat_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg)
P1060503.JPG)
P1060187.JPG)
Marià Fortuny i Marsal (Reus, el Baix Camp, 11 de juny de 1838 - Roma, 21 de novembre de 1874) fou un pintor, dibuixant i gravador català, una de les figures més excepcionals de la pintura catalana del segle xix. Tingué una vida breu, però deixà una empremta molt destacada en la història de l'art; no fou indiferent a tot el que veié i visqué en els seus diferents viatges, i totes aquestes experiències vitals traspuaren en la seva obra.[1]
Biografia
[modifica]El seu descobridor va ser el seu avi, Marià Fortuny Baró, i el seu mestre el pintor reusenc Domènec Soberano. El 1852 es va traslladar a Barcelona, on va estudiar Belles Arts a l'Escola de la Llotja. Des de 1853 va assistir a classes privades de Claudi Lorenzale, qui amb Pau Milà i Fontanals són dos dels seus mestres més influents, exponents de la generació romàntica i del corrent natzarè. La influència d'aquests professors es podia palpar en les primeres obres d'un Fortuny que s'inspirava en els romàntics i els natzarens. Escollia temàtica històrica i el pinzell evocava una edat mitjana mitificada. El 1858 va obtenir una beca de la Diputació de Barcelona per ampliar estudis a Roma, amb l'obra de tendència natzarena Berenguer III portant l'ensenya de Barcelona al Castell de Fos. Allà va estudiar la figura humana a l'Acadèmia Giggi.
Durant l'estada a la ciutat italiana, el 1860, la Diputació de Barcelona li va encarregar la documentació gràfica de la Guerra d'Àfrica, encarregant-li pintar escenes de la victòria que es pressentia. El general Joan Prim, també de Reus, el va acollir. El viatge va influir, i molt, en la pintura de Fortuny. La seva retina va captar l'exotisme, la llum i els colors d'Orient i ho va traslladar a la tela. A partir d'aquest viatge, que va repetir més endavant, va iniciar la producció orientalista. El seu llenguatge va fer un gir i es va tornar més vigorós i expressiu. Orient també va inspirar la temàtica de la seva obra, com va ser el cas de L'odalisca o La Batalla de Tetuan.
De fet, l'orientalisme, al segle xix, estava de moda. En bona part gràcies a l'exaltació que en feien escriptors com Chateaubriand o Lord Byron i la pintura de Delacroix. El somni oriental, que proposava una evasió de la realitat, era certament temptador i suggeridor i es va expandir cap a la pintura d'altres artistes com Josep Tapiró, deixeble de Lorenzale. Aquest correligionari de Fortuny es va endinsar de ple en el món oriental i va pintar nombrosos retrats amb una tècnica precisa i virtuosa. La seva obra és un acurat relat de la societat de Tànger.[1]
Fortuny va tornar a Roma i es va casar el 1867 amb Cecília de Madrazo, filla de Federico de Madrazo.[2] Poc després va pintar el seu millor quadre: La vicaria, inspirat suposadament en la vicaria de la seva parròquia a Madrid, però que molts identifiquen com la vicaria de la prioral de Sant Pere de Reus. El va exposar a París l'any 1870 a partir del contracte amb el galerista Goupil. Théophile Gautier el va lloar extraordinàriament i la seva fama va créixer. Goupil va comprar el quadre per 70.000 francs i no el va voler exposar per por de fer-lo malbé, fins que el va revendre per 250.000 francs.[2] Goupil, un col·leccionista i marxant de l'època, li soluciona els temes econòmics a partir d'aquest moment. En aquesta època, el pintor va realitzar quadres detallistes de tema anecdòtic i realista, alhora que els viatges a Granada i Sevilla el van fer retornar a l'aire lliure i als temes orientalistes.[1]
Cap al 1870 es va traslladar a París, després a Sevilla i Granada, i va tornar més tard a Roma el 1873. Va viatjar breument a París i a Londres, i després a Nàpols i Portici. Moriria quatre anys després, però els temes que va tractar, l'evocació de la llum, el color i l'expressivitat del moviment, eren un preludi del que succeiria poc temps després, quan el 1874 un grup de pintors van exposar a París sota el nom d'impressionistes.[1]
La seva mort, el 1874 fou a causa d'una combinació de malària i una úlcera d'estómac, probablement agreujada per l'estrès i els maldecaps que en aquells moments patia.[2] Fou enterrat al cementiri de Verano, a Roma,[3] tot i que el seu cor es va dipositar. dos anys després a la Prioral de Sant Pere de Reus, a petició de l'ajuntament d'aquesta ciutat.[4] La ciutat de Reus el va nomenar fill il·lustre.[5]
El seu fill, Marià Fortuny i de Madrazo va ser un notable pintor, escenògraf i dissenyador.
Obra
[modifica]Extraordinari aiguafortista, va ser el primer artista català que va destacar internacionalment com a gravador (hi ha bones col·leccions de les seves estampes al Departament de Dibuixos i Gravats del MNAC i a la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya). El seu estil pictòric va ser molt influent per a altres pintors perquè va crear fins i tot una tendència, el fortunyisme.[6]
A Reus es va donar el seu nom a un teatre (Teatre Fortuny, encara existent), una plaça (Plaça del Pintor Fortuny però coneguda com a Plaça del Condesito, un dels personatges pintats per Fortuny) i més tard a una avinguda.[7]
Obres destacades
[modifica]Alguns dels seus quadres principals són:
- La vicaria, exposat al Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
- Platja de Portici (1874), obra mestra de l'última etapa, Meadows Museum (Dallas, EUA)
- Nu a la platja de Portici (1874) Museu del Prado, Madrid
- L'odalisca (1861), exposat al Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
- L'odalisca (1862), col·lecció privada
- El marroquí, exposat al Museu del Prado, Madrid
- Dinar a l'Alhambra, col·lecció privada
- El venedor de tapissos, exposat al Museu de Montserrat
- Vell nu al sol, exposat al Museu del Prado, Madrid
- La batalla de Tetuan, exposat al Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
- Galliner, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú
- Platja africana, al Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
- Fantasia àrab, a Tànger
- La matança dels Abenserraigs, exposat al Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
- Askari, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú
- Interior de l'església de Sant Sebastià, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú
- El condesito', Reus.
-
-
-
La libèl·lula -
-
-
-
-
El taller de Marià Fortuny a Roma -
El venedor de tapissos -
El col·leccionista d'estampes
.jpg)
_La_batalla_de_Tetuan_-_Mari%C3%A0_Fortuny_Marsal_-_MNAC.jpg){kind=small}
.jpg)
_El_taller_de_Mari%C3%A0_Fortuny_a_Roma_-_Ricardo_de_Madrazo_-_Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya.jpg)
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Biografia de Fortuny Arxivat 2013-10-07 a Wayback Machine. al web de la Generalitat de Catalunya
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Un viatge a la mort (i a la vida) del pintor Marià Fortuny». [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ Rodríguez, Alberto. «Mariano Fortuny en el Cementerio del Verano - En Roma.com» (en castellà), 07-11-2021. [Consulta: 4 novembre 2025].
- ↑ Rodríguez, Raúl. «Marià Fortuny: el cos a Roma i el cor, en processó en una safata, a la Prioral». Reus Digital, 01-08-2025. [Consulta: 4 novembre 2025].
- ↑ «Fills il·lustres i adoptius». Reconeixements. Ajuntament de Reus. [Consulta: 8 juliol 2025].
- ↑ «Fortunyisme». GEC. Arxivat de l'original el 2013-11-12. [Consulta: 12 novembre 2013].
- ↑ «La pinzellada de Marià Fortuny | Catorze.cat». Catorze.cat. Arxivat de l'original el 2024-06-10. [Consulta: 7 abril 2020].
Bibliografia
[modifica]- Díaz, Emiliano Cano. Los últimos días de Mariano Fortuny y Marsal (en ut). Fundación Lázaro Galdiano, 2018. Arxivat 2024-06-10 a Wayback Machine.
- Museu Nacional d'Art de Catalunya. Gabinet de Dibuixos i Gravats. La Col·lecció Raimon Casellas : dibuixos i gravats del barroc al modernisme del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Publicacions del Mnac / Museo del Prado, 1992. ISBN 978-84-8043-000-5. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992»
- GONZALEZ LÓPEZ, Carles i MARTí AYXELÀ, Montserrat, Mariano Fortuny Marsal. Barcelona : Diccionari Ràfols, 1989, 2 vols.
- VIVES, Rosa. Fortuny, gravador: estudi crític i catàleg raonat. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1991. ISBN 847935061X
Enllaços externs
[modifica]