Federico de Madrazo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFederico de Madrazo
Raimundo de Madrazo - Portrait of Federico de Madrazo Painting - Google Art Project.jpg
Federico de Madrazo, 1875
Biografia
Naixement(es) Federico de Madrazo y Kuntz modifica
9 de febrer de 1815
Roma
Mort10 de juny de 1894(1894-06-10) (als 79 anys)
Madrid
Lloc d'enterramentcementiri de San Isidro modifica
Director Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando
1866 – 1894
Director del Museo del Prado
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
modifica
Dades personals
FormacióReial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando modifica
Activitat
OcupacióPintor
GènereRetrat modifica
MovimentRomanticisme modifica
ProfessorsAlberto Lista i Franz Xaver Winterhalter modifica
AlumnesEduard Soler i Llopis, León Abadías y Santolaria i Ricardo Villodas y de la Torre modifica
Família
CònjugeLuisa Garreta y Huerta (1835–1854) modifica
FillsRaimundo Madrazo
Ricardo de Madrazo y Garreta
Cecília de Madrazo
Luisa de Madrazo y Garreta modifica
PareJosé de Madrazo modifica
GermansLuis de Madrazo, Pedro de Madrazo y Kuntz i Juan de Madrazo y Kuntz modifica
Premis
Signatura
Signatur Federico de Madrazo y Kuntz.jpg modifica

Find a Grave: 97169054 Modifica els identificadors a Wikidata

Federico de Madrazo i Kuntz (Roma, 9 de febrer de 1815 - Madrid, 10 de juny de 1894), pintor espanyol.[1][2][3]

Biografia[modifica]

Fill del pintor neoclàssic José de Madrazo, i de mare alemanya, neboda del pintor Tadeusz Kuntz, va estudiar a l'escola d'Alberto Llesta a Madrid, i a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.

Va marxar pensionat a París a estudiar pintura amb Ingres, amic del seu pare. Allí va adquirir un estil romàntic a la manera francesa. Després d'una estada de dos anys a Roma va tornar a Espanya des de 1842, va desenvolupar una intensa labor artística i docent, envoltat d'alguns artistes que com ell havien estat formats entre França i Itàlia, entre els quals destaca, especialment el mestre català Joaquim Espalter.

Ja a Madrid, va ser pintor de cambra de la reina Isabel II, aprofitant que el seu pare havia estat pintor de la Cort amb Ferran VII. El van nomenar director del Museu del Prado, però va perdre el càrrec amb la Gloriosa, revolució liberal de 1868. Va ser reposat en el càrrec el 1881.

El seu quadre La continència d'Escipió li va valer l'ingrés en la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando a l'edat de dinou anys. D'aquesta institució va arribar a ser director durant llargues dècades. Va col·laborar en algunes revistes del seu temps, sobretot amb gravats i dibuixos per a gravar, i en contades ocasions va publicar algunes reflexions teòriques sobre pintura i art en general. Va pintar retrats, sobretot del món aristocràtic i de la cultura (Carolina Coronado, Manuel Rivadeneyra, Gertrudis Gómez de Avellaneda, Ramón de Campoamor, la comtessa de Vilches, el general Evaristo San Miguel, Larra) i alguns quadres d'història. En L'Artista, a la creació del qual va contribuir, va inserir poemes i articles, i allí va publicar alguns gravats.

Obres[modifica]

Destaquen en la seva obra el retrat d'Isabel II, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, i el del marit de la reina Isabel, Francesc d'Assís, el del rei Alfons XII, el del president del Govern Juan Bravo Murillo, el del president en la Primera República Espanyola Nicolás Salmerón i els de Ramón de Campoamor o José de Espronceda. Va dirigir la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i el Museu del Prado en dues ocasions, on s'exposen algunes de les seves obres mestres, entre les quals destaca el retrat de María Amalia del Llano i Dotres, primera comtessa de Vilches.

Actualment les obres Retrat en bust del pintor Marià Fortuny i Retrat d'Amèlia de Vilanova i Nadal estan ubicades al MNAC.

Vegeu també[modifica]

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Federico de Madrazo
  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.51. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014]. 
  2. «La Iberia,11 de juny de 1894, pàgina 3». [Consulta: 11 juny 2015].
  3. «Pieza del trimestre Julio-Septiembre 2015, pàgina 5» (en castellà). [Consulta: 9 febrer 2016].