Carolina Coronado

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carolina Coronado, retratada per Federico Madrazo y Kunz cap a 1855, Madrid, Museu del Prado

Carolina Coronado (12 de desembre de 1823, Almendralejo – 15 de gener de 1911, vila de Mitra).

En la seva infància, va viure la convulsa situació política del seu avi, forçat a retirar-se a Badajoz i evitar així l'odi manifestat pels mateixos membres del seu partit. Va rebre una educació entre treballs domèstics i estudis literaris. Als tretze anys va escriure i publicar l'oda La palma. Als vint anys, convertida en musa del romanticisme espanyol, apareix el seu nom en diaris dels EUA, Cuba i Espanya com a gran poeta, elogiada per Espronceda. Es va traslladar a Madrid i va contraure matrimoni amb el diplomàtic americà J. H. Perry. La seva casa de Madrid va ser lloc de trobada d'intel·lectuals i refugi de polítics perseguits després del fracàs de la Revolució de 1866. La feina del seu marit com a diplomàtic l'allunyarà de Madrid fins al 1873. Els seus últims anys com a vídua, els passarà a Mitra i deixarà grans poesies com la seva obra mestra El amor de los amores, i La rosa blanca, entre altres composicions. També va escriure teatre (Petrarca, El divino Figueroa), novel·les (Paquita, Luisa Sigea) i records de viatges.


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carolina Coronado Modifica l'enllaç a Wikidata
  • González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario de autores, vol I. Montaner y Simón,S.A. 1963. Nº Registre:M 3843-63. Depósito Legal:B 20872-63(I).
  • González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario literario, vol VII. Montaner y Simón,S.A. 1959. Dipòsit Legal:B 1.352-1959.