Carolina Coronado

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCarolina Coronado
Carolina Coronado, por Federico de Madrazo.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 20 de desembre de 1820
Almendralejo
Mort 15 de gener de 1911 (90 anys)
Lisboa
Sepultura Q5760361
Activitat professional
Ocupació Organitzadora de saló i escriptora
Gènere Poesia i novel·la
Moviment Romanticisme
Modifica dades a Wikidata

Carolina Coronado Romero de Tejada (Almendralejo, 12 de desembre de 1823 – vila de Mitra, Portugal, 15 de gener de 1911) fou una escriptora, tia del també escriptor Ramón Gómez de la Serna.

En la seva infància, va viure la convulsa situació política del seu avi, forçat a retirar-se a Badajoz i evitar així l'odi manifestat pels mateixos membres del seu partit. Va rebre una educació entre treballs domèstics i estudis literaris. Als tretze anys va escriure i publicar l'oda La palma. Als vint anys, convertida en musa del romanticisme espanyol, apareix el seu nom en diaris dels EUA, Cuba i Espanya com a gran poeta, elogiada per Espronceda. Es va traslladar a Madrid i va contraure matrimoni amb el diplomàtic americà J. H. Perry. La seva casa de Madrid va ser lloc de trobada d'intel·lectuals i refugi de polítics perseguits després del fracàs de la Revolució de 1866. La feina del seu marit com a diplomàtic l'allunyarà de Madrid fins al 1873. Els seus últims anys com a vídua, els passarà a Mitra i deixarà grans poesies com la seva obra mestra El amor de los amores, i La rosa blanca, entre altres composicions. També va escriure teatre (Petrarca, El divino Figueroa), novel·les (Paquita, Luisa Sigea) i records de viatges.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Alfonso IV de León
  • El divino Figueroa
  • La exclaustrada
  • Un alcalde de monterilla
  • Luz
  • El bonete de San Ramón
  • Poesías (1843)
  • El cuadro de la Esperanza (1846)
  • Paquita. La luz del Tajo. Adoración (1850)
  • Jarilla (1851)
  • Páginas de un diario. Adoración (1851)
  • El siglo de las Reynas (1852)
  • La Sigea (1854)
  • ¡No hay nada más triste que el último adiós! (1859)
  • España y Napoleón(1861)
  • La rueda de la Desgracia. Manuscrito de un Conde (1873)
  • A un poeta del porvenir (1874)
  • Vanidad de vanidades (1875)
  • Anales del Tajo. Lisboa. Descripción en prosa (1875)
  • Petrarca
  • Los genios gemelos: Safo y Santa Teresa

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carolina Coronado Modifica l'enllaç a Wikidata
  • González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario de autores, vol I. Montaner y Simón,S.A. 1963. Nº Registre:M 3843-63. Depósito Legal:B 20872-63(I).
  • González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario literario, vol VII. Montaner y Simón,S.A. 1959. Dipòsit Legal:B 1.352-1959.