Juan Donoso Cortés

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Juan Donoso Cortés
JuanDonosoCortes.jpg
Diputat al Congrés dels Diputats
Coat of Arms of Spain (1874-1931) Pillars of Hercules Variant.svg
27 de desembre de 1837 – 11 de novembre de 1851
Districte Badajoz
Dades biogràfiques
Naixement 6 de maig de 1809
Valle de la Serena
Mort 3 de maig de 1853(1853-05-03) (als 43 anys)
París França
Ocupació escriptor, filòsof, polític, diplomàtic, catedràtic d'universitat i periodista
Partit polític Partit Moderat

Juan Francisco María de la Salud Donoso Cortés y Fernández Canedo, I marquès de Valdegamas (Valle de la Serena, Badajoz, 6 de maig de 1809 - París, França, 3 de maig de 1853) va ser un filòsof, parlamentari, polític i diplomàtic espanyol, funcionari de la monarquia espanyola sota el règim liberal. D'ideologia conservadora, va pertànyer a l'entorn polític del moderantisme i els neocatòlics.

Vida[modifica | modifica el codi]

Va estudiar Dret a les universitats de Salamanca i Sevilla. El 20 de gener de 1830, a Càceres, va contreure matrimoni amb Teresa García Carrasco y Gómez Benítez, procedent d'una les més acabalades famílies extremenyes i germana del futur primer comte de Santa Olalla. El 24 d'octubre d'aquest mateix any va néixer la seva única filla, María Josefa, que va morir als dos anys d'edat.[1] En 1832 s'instal·là a Madrid, on va publicar Memoria sobre la monarquía, de línia liberal-conservadora, i on va donar començament la seva activitat com a periodista polític, influït pel liberalisme doctrinari de Royer-Collard i altres figures de la Restauració Francesa. Va rebre també forta influència del filòsof italià Giambattista Vico, introduint el seu estudi en llengua espanyola. En 1833 va ingressar en la secretaria d'Estat i va iniciar la seva carrera política. Va recolzar als isabelins en la Primera Guerra Carlina. El 3 de juny de 1835 va morir la seva esposa Teresa.[1]

Va ser secretari del gabinet i de la presidència del Consell en 1836, amb el govern de Mendizábal. El motí dels sergents de La Granja (1836) va dur-lo a combatre el liberalisme i convertir-se al catolicisme. En 1837 va ser escollit diputat per Cadis i en 1840 va marxar a França, poc abans que fos deposada la regent Maria Cristina. Donoso es va convertir en home de confiança i agent de Maria Cristina[2] i no va tornar a instal·lar-se a Espanya fins a la caiguda d'Espartero, en 1843, com a diputat per Badajoz, pel partit Moderat. Va participar en la reforma constitucional de Narváez en 1845.

Va contactar a França amb moviments catòlics i això va determinar la seva evolució cap a una actitud més lligada a la defensa del règim tradicional. De fet, és famós per aquesta bolcada cap a la tradició, a partir de 1848, en què va portar a la impremta el seu famós Discurso sobre la Dictadura que conté la seva teoria de la "dictadura del sabre", una apologia del govern fort com a efecte del caos que ell veia en la revolució de la modernitat. En 1851 va sortir a la llum la seva famosa obra Ensayo sobre el catolicismo, el liberalismo y el socialismo, encarregada pel Vaticà, el seu salt a la filosofia política, precursor del que va esdevenir més tard el Syllabus Errorum,[3] un libel ultramuntà que va fomentar un segle d'intransigència entre catòlics conservadors i liberals. També va ser un orador grandiloqüent i apassionat.

Juntament amb Jaume Balmes representen una referència per al desenvolupament de la ideologia conservadora a Espanya i també del pensament tradicionalista, influint tant en Marcelino Menéndez Pelayo, Juan Vázquez de Mella o José Antonio Primer de Rivera.

Va ser nomenat marquès de Valdegamas i ambaixador en París, on va morir. Les seves restes es troben al cementiri de San Justo de Madrid.

Relació com a diputat[modifica | modifica el codi]

Va ser escollit diputat el 22 de setembre de 1837 per Cadis que després repetiria el 18 de gener de 1840. En 1843 sortiria escollit aquesta vegada per la circumscripció de Badajoz aprofitant la caiguda d'Espartero sent donat d'alta el 18 d'octubre. Des d'aquest moment tornaria a ocupar aquest escó en 4 legislatures més consecutives fins al 5 de novembre de 1851.[4]

Antisemitisme[modifica | modifica el codi]

El 20 de desembre de 1836, en la seva obra Del despotismo y su realización en la historia, va escriure:

« La idea dominante del pueblo judío es la guerra: el único sentimiento que le conmueve y le subyuga es el odio al género humano.[5] »

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Cortés González, Daniel. «Aportes genealógicos de una familia dombenitense, los Donoso-Cortés». Revista de Historia de las Vegas Altas, 4, junio de 2013, pàg. 3-26 [Consulta: 16 gener 2015].
  2. «Juan Donoso Cortés». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Rino Cammilleri, Juan Donoso Cortés: il padre del Sillabo (italià), Marietti, 1998
  4. Fitxa del Congrés dels Diputats
  5. Obras de Don Juan Donoso Cortés, Marqués de Valdegamas. (Pàg. 165).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Donoso Cortés Modifica l'enllaç a Wikidata

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Donoso Cortés Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Juan Donoso Cortés
Vegeu texts en català sobre Juan Donoso Cortés a Viquitexts, la biblioteca lliure.


Precedit per:
Francisco Javier de Burgos y del Olmo
Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira R

1848-1853
Succeït per:
Rafael María Baralt