Marcelino Menéndez Pelayo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Quill and ink transparent.svg
Marcelino Menéndez Pelayo
Marcelino Menéndez Pelayo, por Kaulak.jpg
Marcelino Menéndez Pelayo, per Kaulak
Naixement 13 de novembre de 1856
Santander
Mort 19 de maig de 1912(1912-05-19) (als 55 anys)
Madrid
Alma mater Universitat de Madrid
Ocupació Filòleg i escriptor
Diputat al Congrés dels Diputats[1]
Escudo de España 1874-1931.svg
26 de maig de 1884 – 8 de març de 1886
Districte Palma

Marcelino Menéndez y Pelayo (Santander, 3 de novembre de 1856 - 19 de maig de 1912[2]) fou un polígraf i erudit espanyol, consagrat fonamentalment a la Història de les idees, la crítica i història de la literatura hispanoamericana i la Filologia hispànica en general, encara que també va conrear la poesia, la traducció i la Filosofia. Va mostrar un respecte i proximitat a la llengua catalana insòlit en els intel·lectuals espanyols.[3]

Estudis, evolució, docència[modifica | modifica el codi]

Marcelino Menéndez Pelayo va néixer el 3 de novembre de 1856 en el municipi càntabre de Santander; fill de Marcelino Menéndez Pintado, catedràtic de Matemàtiques en l'Institut de Santander i alcalde de la ciutat durant el bienni progressista, i de María Jesús Pelayo y España;[4] tingué tres germans: Enrique, Jesusa i Agustín.[5]

Va estudiar el batxillerat en l'Institut Cantàbric de la seva ciutat natal, on va destacar per la seva bona memòria. Posteriorment, va completar la seva formació en la Universitat de Barcelona (1871–1873) amb Manuel Milà i Fontanals, en la de Madrid (1873), on una arbitrarietat acadèmica del catedràtic Nicolás Salmerón, que va fer repetir curs als seus alumnes sense ni tan sols haver-los examinat, l'hauria d'enemistar a mort amb el krausisme postkantià i els hegelians en general, i a Valladolid (1874), on va intimar amb el qual seria el seu gran amic, el conservador Gumersindo Laverde, que el va apartar del seu liberalisme inicial i el va orientar cap al partit més conservador, el dels anomenats neocatòlics. Va fer un viatge d'estudis a biblioteques de Portugal, Itàlia, França, Bèlgica i Holanda (1876–1877) i va exercir de catedràtic de la Universitat de Madrid (1878) després de passar per un tribunal en el qual estava un altre gran culte i crític, Juan Valera y Alcalá Galiano, acudint a la tertúlia nocturna, a la seva casa.

Càrrecs més rellevants[modifica | modifica el codi]

Va ser escollit membre de la Reial Acadèmia Espanyola (1880), diputat a Corts (1884–1892), proposat pel Premi Nobel en 1905, membre de la Reial Acadèmia de la Història en 1882, amb el discurs La historia considerada como obra poética. En aquesta institució va ser bibliotecari des de 1892 i director des de 1910. Va entrar en la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques en 1889 i en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran en 1892. Finalment, entre 1898 i fins a la seva mort en 1912, va ser director de la Biblioteca Nacional d'Espanya, succeint en el càrrec a Manuel Tamayo y Baus.

Pensament[modifica | modifica el codi]

Abans de morir va tornar al seu inicial liberalisme, però ancorat en punts de vista sòlidament cristians, i va corregir molts dels seus primitius judicis desfavorables sobre Gaspar Núñez de Arce o Benito Pérez Galdós, que va acabar per ser el seu amic i al que va recolzar en el seu accés a la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua.

Llegat[modifica | modifica el codi]

Va morir a la seva ciutat natal, al municipi de la qual va llegar la seva rica biblioteca particular de quaranta mil volums. El seu paisà el cardenal Ángel Herrera Oria, qui es considerava en certa mesura el seu deixeble, va resumir la seva labor de forma lapidària: «Va consagrar la seva vida a la seva pàtria. Va voler posar a la seva pàtria al servei de Déu».

Obres[modifica | modifica el codi]

  • La novela entre los latinos (Santander, 1875). Fou la seva tesi doctoral.
  • Estudios críticos sobre escritores montañeses. I. Trueba y Cosío (Santander, 1876).
  • Polémicas, indicaciones y proyectos sobre la ciencia española (Madrid, 1876).
  • La ciencia española, 2a edició (Madrid, 1887-1880).
  • Horacio en España (Madrid, 1877, 2ª ed. 1885).
  • Estudios poéticos (Madrid, 1878).
  • Odas, epístolas y tragedias (Madrid, 1906).
  • Traductores españoles de la Eneida (Madrid, 1879).
  • Traductores de las Églogas y Geórgicas de Virgilio (Madrid, 1879).
  • Historia de los heterodoxos españoles (Madrid, 1880-1882).
  • Calderón y su teatro (Madrid, 1881).
  • Dramas de Guillermo Shakespeare traducción (Barcelona, 1881).
  • Obras completas de Marco Tulio Cicerón, traducción (Madrid, 1881-1884).
  • Historia de las isdeas estéticas en España (Madrid, 1883-1889).
  • Estudios de crítica literaria (Madrid, 1884).
  • Obras de Lope de Vega, 1890-1902.
  • Antología de poetas líricos castellanos desde la formación del idioma hasta nuestros días, 1890-1908.
  • Ensayos de crítica filosófica (Madrid, 1892).
  • Antología de poetas hispano-americanos, 1893-1895.
  • Historia de la poesía hispano-americana (Madrid, 1911).
  • Bibliografía hispano-latina clásica (Madrid, 1902).
  • Orígenes de la novela (Madrid, 1905-1915).
  • El doctor D. Manuel Milá y Fontanals. Semblanza literaria (Barcelona, 1908).
  • Obras Completas, iniciada en 1911.
  • "Biblioteca de traductores españoles", en Obras Completas, Madrid: CSIC, 1952-1953.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fitxa del Congrés dels Diputats
  2. Fallecimiento de Marcelino Menéndez y Pelayo Hemeroteca de La Vanguardia. Edición del martes, 21 mayo 1912, página 11 (en español)
  3. Sauvingac, Yves. «La llengua catalana i Menéndez y Pelayo. Un discurs-sorpresa» (en català). El Matí Digital. [Consulta: 11 juliol 2015].
  4. Madariaga de la Campa, B., p. 29
  5. Anes y Álvarez de Castrillón, G., p. 88

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Marcelino Menéndez Pelayo a Viquitexts, la biblioteca lliure.
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Marcelino Menéndez Pelayo
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marcelino Menéndez Pelayo Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Juan Eugenio Hartzenbusch
Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira l

1882-1912
Succeït per:
Jacinto Benavente
Precedit per:
José Moreno Nieto
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of History.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 22

1882 - 1912
Succeït per:
Gabriel Maura Gamazo
Precedit per:
Mariano Roca de Togores y Carrasco
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 14

1889-1912
Succeït per:
Miguel Asín Palacios
Precedit per:
Manuel Tamayo y Baus
BNELogotipo.jpg
Director de Biblioteca Nacional d'Espanya

1898-1912
Succeït per:
Francisco Rodríguez Marín