Gabriel Maura Gamazo
 Gabriel Maura Gamazo, retratat per Kaulak | |||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 25 gener 1879  Madrid | ||||||||||||||||||||||
| Mort | 29 gener 1963 (84 anys) Madrid | ||||||||||||||||||||||
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |||||||||||||||||||||||
| 5 de febrer de 1904 – 10 de gener de 1918 | |||||||||||||||||||||||
| Circumscripció | Calataiud | ||||||||||||||||||||||
| Ministre de Treball | |||||||||||||||||||||||
| 18 de febrer de 1931 – 14 d'abril de 1931 | |||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||
| Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||||||||||
| Ocupació | historiador, polític | ||||||||||||||||||||||
| Partit | Partit Liberal Conservador | ||||||||||||||||||||||
| Membre de | |||||||||||||||||||||||
| Família | |||||||||||||||||||||||
| Cònjuge | Julia Herrera y Herrera | ||||||||||||||||||||||
| Fills | Julia Maura, María del Carmen Maura y Herrera | ||||||||||||||||||||||
| Pares | Antoni Maura i Montaner i Constancia Gamazo | ||||||||||||||||||||||
| Germans | Constancia Maura Gamazo, Susana Maura Gamazo, Miguel Maura Gamazo i Honorio Maura Gamazo | ||||||||||||||||||||||
| Parents | Germán Gamazo y Calvo (avi) | ||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
Gabriel Maura Gamazo (Madrid, 1879 - 1963) fou un polític i historiador espanyol. Era fill d'Antoni Maura i Montaner, polític i president del govern espanyol en diverses ocasions amb Alfons XIII. Es va casar amb la V Comtessa de la Mortera, i va ser nomenat I Duc de Maura.
Biografia[modifica]
Membre del Partit Liberal-Conservador espanyol, va ser Diputat a Corts per Calataiud a les eleccions generals espanyoles de 1903, 1905, 1907, 1910, 1914 i 1916,[1] representant d'Espanya en la Conferència de Pau de L'Haia de 1907, en la Conferència Naval de Londres de 1908 i senador vitalici el 1919. Durant la Dictadura de Primo de Rivera, a pesar d'haver pertangut a l'Assemblea Nacional, va exercir l'oposició quan va advertir que l'Assemblea no anava a convertir-se en Corts. Va ser Ministre de Treball en l'últim Gabinet d'Alfons XIII, destacant la seua labor parlamentària en el referit als assumptes del Marroc i a la política internacional. Durant la II República espanyola, el seu germà, Miguel Maura Gamazo, va formar part del primer comitè revolucionari republicà i va ser Ministre de l'Interior del govern provisional de la República. Gabriel es va exiliar d'Espanya a l'inici de la Guerra Civil, retornant l'any 1953.
Va ser membre de número de la Reial Acadèmia de la Història i de la Reial Acadèmia Espanyola. Va presidir la Reial Federació Espanyola de Futbol des d'abril de 1915 fins a la seua renúncia, al maig de 1920.
La seva filla Julia Maura fou escriptora en castellà.
Obra historiogràfica[modifica]
- Rincones de la Historia, Carlos II y su corte, Vida y reinado de Carlos II. 3 volums. Madrid, 1942.
- Historia crítica del reinado de don Allonso XIII durante su minoridad bajo la regencia de su madre doña María Cristina de Austria. 2 volúmenes. Barcelona, 1919 i 1925.
- Bosquejo histórico de la Dictadura. Madrid, 1930.
- El príncipe que murió de amor: don Juan, primogénito de los Reyes Católicos. Madrid, 1944.
- Por qué cayó Alfonso XIII. En col·laboració con Melchor Fernández Almagro. 1948.
- Dolor de España.
- María Luisa de Orleans, reina de España.
- Documents inèdits al·lusius a les acaballes de la Casa d'Àustria.
Referències[modifica]
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gabriel Maura Gamazo |
- BLEIBERG, Germán et alt. Diccionario de Historia de España. 3 volums. Alianza Editorial, Madrid. 1979. 2a ed. Pág. 910.
- Papers de Gabriel Maura Gamazo i de Julia de Herrera i Herrera en la Fundació Antonio Maura
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Pedro Sangro y Ros de Olano |
Ministre de Treball 1931 |
Succeït per: Francisco Largo Caballero |
| Precedit per: Francisco García Molina |
President de la R.F. Espanyola de Futbol 1915-1920 |
Succeït per: Luis Argüello Brague |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: Marcelino Menéndez Pelayo |
 Reial Acadèmia de la Història Medalla 22 1912-1963 |
Succeït per: Jaime Oliver Asín |
| Precedit per: Julio Burell y Cuéllar |
 Reial Acadèmia de la Llengua Cadira e 1920-1963 |
Succeït per: Julio Guillén Tato |
