Julio Burell y Cuéllar

Julio Burell y Cuéllar

Julio Burell, fotografiat per Manuel Compañy vers 1903.
Biografia
Naixement	1r febrer 1859 Iznájar (província de Còrdova)
Mort	21 febrer 1919 (60 anys) Madrid
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
9 novembre 1918 – 5 desembre 1918 ← Álvaro Figueroa y Torres Mendieta – Joaquim Salvatella i Gibert →
Ministre de la Governació
19 abril 1917 – 11 juny 1917 ← Joaquín Ruíz Giménez – José Sánchez Guerra y Martínez →
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola
Representa: E, minúscula 30 novembre 1916 – 21 febrer 1919 (electe) ← José Echegaray y Eizaguirre – Gabriel Maura Gamazo →
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
9 desembre 1915 – 19 abril 1917 ← Rafael Andrade Navarrete – José Francos Rodríguez →
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
9 juny 1910 – 2 gener 1911 ← Álvaro Figueroa y Torres Mendieta – Amós Salvador Rodrigáñez →
Diputat a Corts
16 setembre 1905 – 21 febrer 1919 Circumscripció electoral: Baeza
Diputat a Corts
9 maig 1903 – 17 agost 1905 Circumscripció electoral: Arzúa
Governador civil de Toledo
6 desembre 1900 – 13 març 1901 – Federico Ordax-Avecilla y Urrengoechea →
Diputat a Corts
23 abril 1896 – 26 febrer 1898 Circumscripció electoral: A Cañiza
Diputat a Corts
2 febrer 1887 – 29 desembre 1890 ← Adolfo Torrado Ozores Circumscripció electoral: Corcubión
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, periodista
Partit	Partit Liberal Fusionista
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola
Obra
Obres destacables (1898) Solo (es)
Premis
(1910)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons XII

Julio Burell y Cuéllar (Iznájar, 1 de febrer de 1859 - Madrid, 21 de febrer de 1919) fou un periodista i polític espanyol, va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts, i ministre de la Governació durant el regnat d'Alfons XIII

Carrera política

Membre del Partit Liberal va iniciar la seva carrera política com a diputat per Coruña a les eleccions generals espanyoles de 1886. a l'any 1896 ocuparia un escó representatiu de Pontevedra i el 1903 novament de La Corunya. Des de llavors i fins al 1918 tingué un escó per la província de Jaén.

Va ser governador civil de Toledo entre el 6 de desembre del 1900 i el 13 de març del 1901. Els anys 1906 i 1909 fou Director General d'Obres Públiques. Després fou Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts entre el 9 de juny de 1910 i el 2 de gener de 1911 amb José Canalejas y Méndez repetiria al capdavant d'aquesta cartera ministerial entre el 9 de desembre de 1915 i el 19 d'abril de 1917 en el govern d'Álvaro Figueroa y Torres Mendieta i entre el 9 de novembre i el 5 de desembre de 1918 amb el de Manuel García Prieto.

També va ser ministre de la Governació entre el 19 d'abril i l'11 de juny de 1917 en un govern de Manuel García Prieto.

Carrera periodística

Com a periodista va treballar a El Progreso i El Heraldo, i va fundar el 1904 El Gráfico, el primer diari il·lustrat amb fotografies que va haver-hi a Espanya. En aquests anys va travar amistat amb diversos escriptors del 98. Val a dir que de la seva amistat amb Valle Inclán - a qui va proporcionar més d'una prebenda en l'Administració- queda el personatge del ministre, inspirat en ell, a Luces de Bohemia; de la qual va mantenir amb Pío Baroja la referència al viatge a Toledo que apareix en la novel·la Camino de Perfección. També fou acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua el 1919, encara que no va prendre possessió a causa de la seva mort.