Juan Alvarado y del Saz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJuan Alvarado y del Saz
Juan Alvarado, de Debás.jpg
Juan Alvarado y del Saz foto Debás. Nuevo Mundo 3.11.1905.
Biografia
Naixement 23 de març de 1855
Agüimes
Mort 1 de juny de 1935(1935-06-01) (als 80 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
12 d'abril de 1886 – 15 de setembre de 1923
- →
Circumscripció Sariñena
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Marina
6 de juliol de 1906 – 30 de novembre de 1906
President José López Domínguez
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Hisenda
21 d'octubre de 1909 – 9 de febrer de 1910
President Segismundo Moret y Prendergast
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Gràcia i Justícia
10 d'octubre de 1916 – 19 d'abril de 1917
President Álvaro Figueroa y Torres Mendieta
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Estat
19 d'abril de 1917 – 11 de juny de 1917
President Manuel García Prieto
Dades personals
Educació Universitat de Madrid
Activitat
Ocupació Advocat
Partit Liberal
Modifica les dades a Wikidata

Juan Alvarado y del Saz (* Agüimes, 23 de març 1855 - † Madrid, 1 de juny de 1935)[1] fou un advocat i polític espanyol, que va ser ministre de Marina, d'Hisenda, de Gracia i Justícia i d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.

Biografia[modifica]

Estudià al Col·legi de San Agustín de Las Palmas de Gran Canària i es llicencià en Dret a la Universitat de Madrid. Iniciarà la seva carrera política de la mà d'Emilio Castelar, de qui en fou secretari, dins del Partit Demòcrata Possibilista, del que passarà, en 1893, a militar en el Partit Liberal.

Fou elegit diputat pel districte de Sariñena (província d'Osca) des de les eleccions generals espanyoles de 1886 fins a les eleccions generals espanyoles de 1923.[2] Fou vicepresident del Congrés dels Diputats en 1901 i 1905. Gràcies a les seves gestions es va construir el primer port d'Arinaga i l'edifici de la Comandància de Marina de Telde.[3]

Va ser ministre de Marina entre el 6 de juliol i el 30 de novembre de 1906, en un govern presidit per José López Domínguez. Entre el 21 d'octubre de 1909 i el 9 de febrer de 1910 ocuparia la cartera d'Hisenda en un gabinet presidit per Segismundo Moret. Tornaria a formar part d'un govern, en aquest cas presidit pel comte de Romanones, ocupant la cartera de Gracia i Justícia entre l'11 d'octubre de 1913 i el 19 d'abril de 1917, data en la qual passaria a ocupar la cartera de ministre d'Estat fins a l'11 de juny de 1917 sota la presidència de Manuel García Prieto.

El 1922 va presidir la Comissió Parlamentària encarregada d'estudiar l'expedient Picasso per tal de depurar les responsabilitats pel desastre d'Annual. En aquesta comissió també hi figurava el canari Leopoldo Matos y Massieu.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Alvarado y del Saz Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs públics
Precedit per:
Víctor Maria Concas i Palau
Ministre de Marina
Escudo de España 1874-1931.svg

(juliol-novembre) 1906
Succeït per:
Santiago Alba Bonifaz
Precedit per:
Augusto González-Besada y Mein
Ministre d'Hisenda
Escudo de España 1874-1931.svg

1909 - 1910
Succeït per:
Eduardo Cobián y Roffignac
Precedit per:
Antonio Barroso y Castillo
Ministre de Gràcia i Justícia
Escudo de España 1874-1931.svg

1916 - 1917
Succeït per:
Trinitario Ruiz Valarino
Precedit per:
Amalio Gimeno Cabañas
Ministre d'Estat
Escudo de España 1874-1931.svg

(abril-juny 1917
Succeït per:
Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor