Juan Pérez-Caballero y Ferrer

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJuan Pérez-Caballero y Ferrer
Juan Pérez Caballero, de Christian Franzen.jpg
Pérez Caballero, retratat per Christian Franzen vers 1909.
Biografia
Naixement (es) Juan Pérez Caballero y Ferrer
8 de novembre de 1861
Madrid
Mort 10 de desembre de 1951(1951-12-10) (als 90 anys)
Sant Sebastià
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Estat
30 de juny de 1906 – 6 de juliol de 1906
President Segismundo Moret y Prendergast

30 de novembre de 1906 – 25 de gener de 1907
President Segismundo Moret y Prendergast
Antonio Aguilar y Correa

21 d'octubre de 1909 – 9 de febrer de 1910
President Segismundo Moret y Prendergast
Activitat
Ocupació Diplomàtic
Partit Liberal
Família
Parents Ramón Posada y Soto (besavi)
Joaquín María Ferrer Cafranga (avi matern)
Modifica les dades a Wikidata

Juan Pérez Caballero y Ferrer (Madrid, 8 de novembre de 1861 - Sant Sebastià, 1951) va ser un diplomàtic i polític espanyol, ministre d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.

Biografia[modifica]

Va néixer en el si d'una família de notable tradició política i acadèmica. Era fill de José María Pérez-Caballero y de Posada, senador del regne, cosí del president del consell de ministres José Posada Herrera. La seva mare, María Isabel de Ferrer y Álvarez de Coiñas, era filla del també president del consell de ministres Joaquín María de Ferrer y Cafranga, i neboda carnal del director suprem de la Confederación del Río de la Plata Ignacio Alvarez Thomas. Altres avantpassats il·lustres seus foren: el seu besavi José Pérez Caballero y de la Cuesta,[1] prominent jurista qui va atendre els negocis jurídics dels reis Carles III, Carles IV, Josep Bonaparte i Ferran VII, pel que fou nomenat president del Reial Consell d'Hisenda, fiscal del Consell de la Mesta, president de la Sala 1a de Negocis Contenciosos, (que substituí al Consell de Castella durant el Regnat de José Bonaparte), fiscal del Reial Tribunal del Protomedicat i comissari reial per a les obres del Jardí Botànic;[2] així com el seu altre besavi Ramón de Posada y Soto, primer president del Tribunal Suprem en la Història d'Espanya.

Va estudiar en el Col·legi dels Espanyols de Bolonya, on va començar una íntima i duradora relació d'amistat amb el comte de Romanones.[3] En 1886 va fer de mitjancer en el contenciós que van mantenir l'Imperi Alemany i el regne d'Espanya a causa de la sobirania de les Illes Carolines, per la qual raó va rebre la creu de 2a classe de l'Orde del Mèrit Militar en recompensa als seus serveis. En 1906 va ser designat delegat plenipotenciari adjunt en la Conferència d'Algesires, també fou designat successivament ambaixador a Brussel·les, Roma i París

Senador per Albacete el 1905, passaria a representar a Guadalajara el 1910 fins a ser nomenat senador vitalici el 1916.[4]

Va ser ministre d'Estat ocupant el càrrec entre l'1 i el 6 de juliol de 1906 en un gabinet presidit per Segismundo Moret. Posteriorment tornaria a ocupar la mateixa cartera ministerial entre el 30 de novembre de 1906 i el 25 de gener de 1907 als successius governs que van presidir Moret i Antonio Aguilar y Correa. Finalment, entre el 21 d'octubre de 1909 i el 9 de febrer de 1910 tornaria a se ministre d'Estat en un nou govern Moret.

Va ser membre de les Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, sent considerat especialista en assumptes internacionals mediterranis, destacant especialment en el camp de les relacions amb el Regne del Marroc. Entre les seves produccions escrites va destacar España y Marruecos. Recuerdos del Pasado. Éxitos del Presente. Visión del Porvenir.[5]

Referències[modifica]

  1. "Un Soriano Olvidado... el Ilustre Jurista José Pérez Caballero", por Argimiro Calama Rosellón, Celtiberia, núm.23, 1999, pág.112-211.
  2. El Gabinete de Antigüedades de la Real Academia de la Historia, por Real Academia de la Historia, pg136 y ss
  3. Notas de Una Vida, VOL. I, por el conde de Romanones, ed.Marcial Pons, pg.329.
  4. Fitxa del Senat
  5. El Compromiso Intelectual del Político: Ministros escritores en la Restauración Canovista, per Pedro Pascual, pg.168.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Pérez-Caballero y Ferrer Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs públics
Precedit per:
Emilio de Ojeda y Perpiñán
Pío Gullón e Iglesias
Manuel Allendesalazar Muñoz
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Ministre d'Estat

(juny-juliol) 1906
1906-1907
1909-1910
Succeït per:
Pío Gullón e Iglesias
Manuel Allendesalazar Muñoz
Manuel García Prieto