Amalio Gimeno y Cabañas

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Amalio Gimeno Cabañas)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Amalio Gimeno y Cabañas
Amalio Gimeno, de Christian Franzen.jpg
Amalio Gimeno a La Ilustración Española y Americana, 1906, retratat per Christian Franzen.
Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts
Escudo de España 1874-1931.svg
6 de juliol de 1906 – 30 de novembre de 1906[1]
President José López Domínguez

4 de desembre de 1906 – 25 de gener de 1907[1]
President Antonio Aguilar y Correa

3 d'abril de 1911 – 12 de març de 1912[1]
President José Canalejas
Ministre de Marina
Escudo de España 1874-1931.svg
3 de novembre de 1912 – 22 de març de 1913[1]
President José Canalejas

3 de novembre de 1917 – 22 de març de 1918[1]
President Manuel García Prieto
Ministeri d'Estat
Escudo de España 1874-1931.svg
30 d'abril de 1916 – 19 d'abril de 1917[1]
President comte de Romanones
Ministeri de la Governació
Escudo de España 1874-1931.svg
5 de desembre de 1918 – 15 d'abril de 1919[1]
President comte de Romanones
Ministeri de Foment
Escudo de España 1874-1931.svg
8 de març de 1922 – 7 de desembre de 1922[1]
President José Sánchez Guerra
Dades biogràfiques
Naixement 31 de maig de 1852
Cartagena (Espanya)
Mort 13 de setembre de 1936 (als 84 anys)
Madrid
Nacionalitat Espanya
Ocupació Metge i científic
Partit polític Partit Liberal

Amalio Gimeno y Cabañas, comte de Gimeno, (Cartagena, 31 de maig de 1852Madrid, 13 de setembre de 1936) va ser un metge, científic i polític espanyol, ministre de Instrucció Pública i Belles arts, de Marina, de Governació, de Foment i de Estat durant el regnat d'Alfons XIII.

Científic[modifica | modifica el codi]

Després d'estudiar Medicina en la Universitat Central de Madrid obté la càtedra de Patologia en la Universitat de Santiago de Compostel·la en 1875 i la de Terapèutica en la Universitat de València en 1877, es trasllada a Madrid en 1888 en obtenir la càtedra d'Higiene Privada i Pública a la Universitat Central passant en 1891 a la de Patologia Mèdica.

Va tenir un important protagonisme durant la epidèmia de còlera que va assolar Espanya en 1885 i en la qual va implantar, seguint les teories de Koch i del doctor Ferran, la vacunació massiva de la població.

En 1894 va ser nomenat Director de l'Institut Nacional de Bacteriologia i d'Higiene; en 1898 va passar a ser Vocal del Reial Consell de Sanitat, càrrec que repetiria en 1905, en 1915 seria nomenat President de l'Institut d'Higiene escolar, i en 1927 Conseller del Reial Consell de Sanitat.

Va ser president de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina, membre de la Reial Acadèmia Espanyola, de la Reial Acadèmia de Ciències i de la Acadèmia de Belles arts.

Entre les seves obres científiques destaquen Tratado elemental de terapéutica (1877), Tratado de patología general (1885 - 1886) i La inoculación preventiva contra el cólera morbo asiático.

Polític[modifica | modifica el codi]

Afiliat al Partit Liberal iniciarà la seva carrera política en obtenir un acta de diputat en les eleccions de 1886 per la circumscripció de València para, en 1893, passar al Senat representant a la Universitat de València fins que en 1908 és nomenat senador vitalici, arribant a vicepresidir la Cambra alta en 1910 i 1911.

Va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts entre el 6 de juliol i el 4 de desembre de 1906 en un gabinet presidit per José López Domínguez i que li va permetre impulsar la fundació, en 1907, de la Junta per a Ampliació d'Estudis i Recerques Científiques. Aquesta mateixa cartera ministerial tornaria a exercir-la entre el 3 d'abril de 1911 i el 12 de març de 1912, en aquesta ocasió en un govern Canalejas.

Ministre[modifica | modifica el codi]

Joaquim Sorolla, 1919, Retrat de D. Amalio Gimeno.

Fou dos cops Ministre de Marina, el primer d'ells entre el 31 de desembre de 1912 i el 27 d'octubre de 1913 sota la presidència del Comte de Romanones concedint-se-li la Gran Creu de l'Ordre del Mèrit Naval amb distintiu blanc; i posteriorment entre el 3 de novembre de 1917 i el 22 de març de 1918 en aquesta ocasió en un gabinet García Prieto.

Igualment va ser ministre d'Estat entre el 30 d'abril de 1916 i el 19 d'abril de 1917 i ministre de Governació entre el 5 de desembre de 1918 i el 15 d'abril de 1919 en sengles gabinets presidits novament pel Comte de Romanones; i finalment ministre de Foment entre el 12 de desembre de 1919 i el 14 de febrer de 1920 en un govern Allendesalazar. Així mateix va ser Conseller d'Estat entre 1918 i 1920.

Altres mèrits[modifica | modifica el codi]

En 1910 li va ser concedida la Gran Creu de l'Ordre civil d'Alfons XII i després de jubilar-se en 1920 va seguir com a catedràtic numerari de la Facultat de Medicina de la Universitat Central sent-li atorgat el títol de Comte de Gimeno, per a si, els seus fills i successors legítims.

En 1923 va actuar com a Delegat d'Espanya en la quarta Assemblea de la Societat de les Nacions, celebrada en Ginebra el 3 de setembre; i en 1930 va ser designat Comissari Regi, President del Consell d'Administració del Canal d'Isabel II.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amalio Gimeno y Cabañas Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs públics
Precedit per:
Alejandro San Martín y Satrústegui
Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts
Estat espanyol

(juliol-novembre) 1906
Succeït per:
Pedro Rodríguez de la Borbolla
Precedit per:
Pedro Rodríguez de la Borbolla
Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts
Estat espanyol

1906-1907
Succeït per:
Faustino Rodríguez-San Pedro
Precedit per:
Amós Salvador Rodrigáñez
Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts
Estat espanyol

1911- 1912
Succeït per:
Faustino Rodríguez-San Pedro
Precedit per:
José Pidal Rebollo
Ministre de Marina
Estat espanyol

1912-1913
Succeït per:
Santiago Alba Bonifaz
Precedit per:
Manuel de Flórez y Carrió
Ministre de Marina
Estat espanyol

1917-1918
Succeït per:
José Pidal Rebollo
Precedit per:
Miguel Villanueva Gómez
Ministre d'Estat
Estat espanyol

1916-1917
Succeït per:
Juan Alvarado y del Saz
Precedit per:
Luis Silvela y Casado
Ministre de la Governació
Estat espanyol

1918-1919
Succeït per:
Antonio Goicoechea Cosculluela
Precedit per:
Abilio Calderón Rojo
Ministre de Foment
Estat espanyol

(març-desembre)1922
Succeït per:
Manuel Allendesalazar y Muñoz de Salazar