Vés al contingut

Antonio López Muñoz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntonio López Muñoz
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r abril 1850 Modifica el valor a Wikidata
Huelva (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 març 1929 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ministre de Gràcia i Justícia
26 maig 1923 – 15 setembre 1923
← Álvaro Figueroa y Torres MendietaFernando Cadalso Manzano →
Ambaixador d'Espanya a Portugal
19 març 1916 – 10 octubre 1917
← Luis Valera
Ministre d'Estat
13 juny 1913 – 27 octubre 1913
← Joan Navarro i ReverterSalvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor →
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
31 desembre 1912 – 13 juny 1913
← Santiago Alba BonifazJoaquín Ruíz Giménez →
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Representa: quinze

15 desembre 1912 – 15 març 1929
← Manuel García PrietoÁngel Ossorio y Gallardo →
Senador vitalici d'Espanya
25 gener 1909 – 15 març 1929
Senador del Regne
10 maig 1903 – 25 gener 1909
Circumscripció electoral: Albacete
Diputat a Corts
25 maig 1901 – 27 març 1903
Circumscripció electoral: Granada
Diputat a Corts
1r abril 1898 – 16 març 1899
Circumscripció electoral: Albacete
Diputat a Corts
21 març 1893 – 1r juliol 1895
Circumscripció electoral: Órgiva
Diputat a Corts
18 juliol 1890 – 29 desembre 1890
Circumscripció electoral: Granollers
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódiplomàtic, escriptor, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Fusionista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsAntonio López Monis, Fernando López Monís Modifica el valor a Wikidata
Premis

Antonio López Muñoz, comte de López Muñoz (Huelva, 1 d'abril de 1850 - Madrid, 15 de març de 1929) fou un escriptor i polític espanyol, que va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts, ministre d'Estat i ministre de Gràcia i Justícia durant el regnat d'Alfons XIII.[1]

Vida

[modifica]

Va ser professor de la Universitat de Sevilla, catedràtic de Psicologia als instituts d'Osuna, Granada i Cardenal Cisneros de Madrid. Va iniciar la seva carrera política en el si del Partit Liberal amb el qual obtindria acta de diputat al Congrés dels Diputats per les circumscripcions de Granollers a les eleccions generals espanyoles de 1886, Órgiva i Granada a les eleccions generals espanyoles de 1893 i 1901, i Albacete a les eleccions generals espanyoles de 1898. El 1903 va passar a el Senat representat a Albacete, i en 1908 va ser nomenat senador vitalici. Va ser vicepresident d'ambdues cambres.[2]

Va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts entre el 31 de desembre de 1912 i el 13 de juny de 1913 en un gabinet Romanones amb el qual també seria ministre d'Estat entre el 13 de juny i el 27 d'octubre de 1913. Finalment seria ministre de Gràcia i Justícia entre el 26 de maig i el 15 de setembre de 1923 en un govern presidit per García Prieto. Entre 1915 i 1917 va ser ambaixador d'Espanya en la ciutat de Lisboa i finalment el rei Alfons XIII li va concedir el títol de Comte.[3]

Quant a la seva obra literària aquesta se situa en el romanticisme (en el període final, sent coetani d'autors com Zorrilla), obra que va començar a ser reconeguda a partir de 1866, quan en el Teatre de San Fernando de Sevilla va estrenar un poema en octaves reials.[4]

Obra

[modifica]
  • Fundador d'"El Diario en Granada".
  • Aliatar, leyenda oriental y en verso.
  • La cruz azabache.
  • Granada (1865)
  • Errar la senda, Herencia forzosa.
  • El amigo de la casa.
  • El precio de un caballo.

Fonts

[modifica]
  • Juan Drago. La literatura en Huelva. Huelva y su provincia. Ediciones Tartessos (1987)

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)