Fernando Cadalso Manzano

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFernando Cadalso Manzano
Biografia
Naixement 3 d'octubre de 1859
Manzanares el Real
Mort 20 de setembre de 1939(1939-09-20) (als 79 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Gràcia i Justícia
17 de novembre de 1923 – 21 de desembre de 1923
Activitat
Ocupació Jurista
Modifica les dades a Wikidata

Fernando Cadalso Manzano (Manzanares el Real, 3 d'octubre de 1859Madrid, 20 de setembre de 1939) fou un jurista i polític espanyol.

Biografia[modifica]

Fill d'agricultors, restà orfe als set anys. El 1877 es va traslladar a Madrid, on el 1883 va estudiar a l'Institut San Isidro. Alhora va ingressar al Cos d'Establiments Penals com a Oficial de Comptabilitat de la Presó Model de Madrid. El 1887 va ser destinat a la Presó de Burgos però poc després va ser ascendit a Director de l'Establiment Penal de Valladolid, on va restar fins a 1890, quan fou destinat al d'Alcalá de Henares i el 1891 com a director a la Presó Model de Madrid. Des de 1893 fou membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

El 1887 es va doctorar en dret civil i canònic a la Universitat Central de Madrid. La tesi tractava sobre sistemes penitenciaris i el tribunal era presidit per Gumersindo de Azcárate. En la tesi es mostrava contrari a la presó preventiva llevat pels grans criminals, pels efectes perniciosos en els presoners, i defensant que la finalitat del sistema penitenciari era rehabilitar el presoner, que era un malalt moral. El 1904 es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat Central de Madrid, i el 1905 en ciències socials. En 1912-1913 va estar comissionat als Estats Units, fou representant d'Espanya en quatre congressos penitenciaris internacionals.

El febrer de 1902 fou nomenat Inspector General de Presons per oposició, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació en 1927. Des del seu càrrec va establir el sistema progressiu a les presons i va estudiar els sistemes penitenciaris europeus i nord-americans, d'on va importar el model de reformatori que va aplicar al Penal d'Ocaña. També fou director de l'Escola de Criminologia. El 15 de setembre de 1923 el directori militar de Primo de Rivera el va nomenar encarregat del despatx ordinari dels afers del Ministeri de Gràcia Justícia, càrrec que va ocupar fins desembre de 1923.

El 1924 també va assumir les competències de la Direcció General de Presons i el novembre de 1927 es va jubilar. En 1933 va mantenir una polèmica amb el director general de presons de la República, Vicente Sánchez Sol, sobre les reformes durant la dictadura. Després va viure a l'obre i va morir solitari a Madrid poc després d'acabar la guerra civil espanyola

Referències[modifica]

Càrrecs públics
Precedit per:
Antonio López Muñoz
Ministre de Gràcia y Justícia
Escudo de España 1874-1931.svg

1923
Succeït per:
Ernesto Jiménez Sánchez